4EE03 Espanya. Guerres de successió. Borbons
Inici: 1700 Final: 1798. 98 anys.taxa naixements: 0.00470/ mortalitat: 45.79
Població inicial: 6.7929 milions / Població final: 10.705 milions / Naixements: 42.026 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url:
A la mort de Carles II es disputen el tron l'arxidux Carles d'Austria, recolzat per Anglaterra, i Felip de Borbó, Duc d'Anjou. Anglaterra voldrà evitar que hi hagi una potència predominant i lluiterà per "l'equilibri europeu", convertint-se en àrbitre.
Felip V (1701-1746)
ah287 Hereta el tron pel testament de Carles II. 1701 Arriba a Madrid i és proclamat rei. És acceptat pel poble que espera un redreçament. La disputa per l'equilibri europeu entre França (Lluís XIV) i Felip d'una banda, i Naglaterra, Holanda, Austria, Prússia i Hannover té lloc a Itàlia. Anglaterra i Holanda guanyen Gibraltar en nom de l'arxiduc Carlos. Aquest pren València i Barcelona per la seva causa. Arribarà a prendre Madrid el 1710. França està debilitada després de set anys de guerra i Felip guanya en dues victòries brillants: Brihuega i Villaviciosa. 1712 Felip V renuncia al tron de França i després de reconquerir Girona es signa la 1713 Pau d'Utrecht. Pel qual Felip V és reconegut rei d'Espanya i les amèriques. Els territoris europeus passen a Austria, Sicília a la casa de Saboia, les fortaleses de Bèlgica als països Baixos. Anglaterra obté menorca i Gibraltar juntament amb el monopoli d'esclaus amb l'amèrica espanyola. Els catalans, tot i ser abandonats per l'arxiduc segueixen la guerra pel seu compte fins que 11-09-1714 Felip V pren Barcelona. ah294 Espanya recupera poder però una quàdruple aliança el força a mantenir el tractat d'Utrecht. Mor Maria LLuïsa, que havia estat regent, i Felip V es casa amb Isabel Farnesio que només mirarà pels seus fills, Felip a qui entregarà Toscana, Parma, i Carles (més tard rei d'Espanya) que obtindrà Sicília.
Fernando VI (1746-1759)
Durant el seu regnat el Marqués de la Ensenada introduí reformes reorganitzant Hisenda (balança, cadastre, simplificació) tot aconseguint un augment d'un 54% dels ingressos. La marina reb un nou impuls amb drassanes al Ferrol i Cartagena. 1753 Un concordat amb la Santa Seu satisfà els corrents regalistes amb la supressió d'explis i vacants. El rei d'Espanya podrà presentar els alts càrrecs eclesiàstics. Segueix la política centralista abolint els privilegis dels antics regnes (València, Aragó, Mallorca i Catalunya amb el Decret de Nova Planta que manté el sistema tributari, el dret processal i l'exempció de quintes. En morir sense descendència ocuparà el tro el seu germà. ah295
Carles III (1759-1788)
Confirmarà els ministres del seu germà llevat el d'Hisenda i nomena el napolità marquès d'Esquilache. En morir la reina Maria Amalia, Carlos III inicia una aproximació a França que el duu a intervenir en la Guerra dels Set anys. Campomanes comença a restringir els privilegis del clero. S'inicien reformes econòmiques. 5-7-1766 Creació dels síndics personeros del comú, elegits lliurement i sense la condició de puresa de la sang. A Madrid s'elegeix Pedro de Olavide. Es funden nous pobles. Olavide fa el primer intent de colectivisme agrari. Expulsió dels jesuites el 1767 i extinció de la companyia pel Papa Clement XIV a instàncies de Floridablanca. Les universitats passen a dependre del rei i s'anula la validesa dels titols dels seminaris. Reconquesta de Menorca als anglesos. A la mort de Carlos III Espanya comença a tenir una consciència nacional, amb els perfils actuals, entre els quals hi ha l'himne i la bandera. La ideologia reformista preparà la irrupció lliberal de les Cortes de Cádiz. ah293 Durant el seu regnat hauran entrat idees racionalistes il.lustrades. Es funden centres d'estudi i experimentació, com el Real Jardín Botánico, Gabinete de Máquinas de el Retiro, L'Escuela de Ingenieros Industriales, floreix l'erudició històrica i jurídica.' Abans / Després