4EF02 Borbons Absolutistes, Louis XIII, Louis XIV, Louis XV, Louis XVI
Inici: 1610 Final: 1789. 179 anys.taxa naixements: 0.00470/ mortalitat: 45.79
Població inicial: 6.2953 milions / Població final: 14.504 milions / Naixements: 88.185 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url:
Louis XIII (1610-1643)
ah275 [Després de les lluites de poder entre noblesa, amb les teories de Bodino, Hobbes que l'home està en guerra contra l'home i que cal un contracte administrat pel rei, Bossuet formula l'absolutisme "Un roi, une foi, une loi", fonamentant la sobirania en un origen diví. 1614 Es convoquen per darrera vegada els estats generals. 1624-1642 El cardenal Richelieu, president del consell reial s'enfronta a l'oposició de l'alta noblesa i els privilegis polítics, que no religiosos, dels hugonots. Es crea un exèrcit permanent i una administració provincial sotmesa a la corona. Els governadors són escollits entre la noblesa però queden controlats per intendents, funcionaris reials. Subsisteix la venda de càrrecs públics i alguns parlaments locals. 1635 Fundació de l'Acadèmia francesa pel foment de l'Art i les ciències. Richelieu intentarà alliberar el país de l'amenaça dels habsburg i restablir el Rhin i els Pirineus com a fronteres naturals. Per això ajudarà Carles Gustau de Suècia. Intervé en la guerra dels 30 anys (1618-1648). 1637 DESCARTES: Discurs del mètode. 1543-1661 El cardenal Mazarino seguirà la política de Richelieu actuant de regent a la mort de Louis XIII el 1643. 1648 Pau de Westfalia: Al final de la guerra dels 30 anys França obté Alsàcia meridional, els bisbats de Metz, Toul i Verdun, jurisdicció sobre deu ciutats imperials d'Alsàcia i la frontera del Rhin. (Entre 1648-53 hi ha una resistència de noblesa i burgesia, la Fronda, contra la política absolutista de Mazarino). Segueix la guerra amb Espanya fins que el 1659 Pau del Pirineus [Cerdanya i Rosselló]. Això desencadenarà la decadència d'Espanya i l'ascensió de França a gran potència europea.
Louis XIV (1661-1714)
Le roi Soleil. Amb l'objectiu de reforçar l'hegemonia francesa a europa, aprofita l'aliança Renana contra els Habsburg i s'alia amb els seus veïns (Suècia, Polònia, Hongria i Turquia) mitjantçant subsidis econòmics. 1667-1668 Guerra de la devolució contra Espanya amb la pretensió que es cedeixin els països Baixos a la seva esposa Maria Teresa. Una triple Aliança d'Anglaterra, Holanda i Suècia el faran desistir en la Pau d'Aquisgran. 1672-1678 Guerra contra Holanda fins a la pau de Nimega (4EH20). El resultat és que Holanda conservarà les seves propietats mentre que Espanya perd el Franche-Comte. França seguirà la seva expansió a l'est, anexionant de manera pacífica la frontera del Rhin per cessió de Frederic Guillem de Brandeburg. 1681 Annexió d'Estrasburg. 1684 Ocupació francesa de Luxemburg. La debilitat de l'emperador alemany a causa de les incursions dels turcs el durà a reconèixer aquestes annexions en la treva de Ratisbona. Louis XIV pretendrà el Palatinat per la seva cunyada Isabel Carlota. 1688-1697 Guerra del Palatinat, destrucció de Worns, tombes imperials d'Espira i palau de heidelberg. 1692 Batalla de La Hogue. Derrota de la flota francesa. Es dissol de Gran aliança que s'havia format amb Guillem III d'Orange. ah277 Louis XIV, le "Roi Soleil", monarca borbó, és la personificació de l'absolutisme absolut. Exercí un despotisme integral, subjectiu (L'état c'est moi). Govern. Tot el poder és a mans del rei, i l'exerceix amb decrets, assistit per un consell secret i els ministres del gabinet. Per assegurar-se el poder el rei controla directament la policía secreta i la presó (la Bastilla). Louvois, ministre de la guerra augmenta l'exèrcit fins a 170.000 homes (sobre una població de 18 milions), imposa un uniforme, millora l'armament amb la introducció de la baioneta i organitza infanteria, artilleria i cavalleria. Ben organitzat i ben pagat (el rei paga els oficials que són nobles), aquest exèrcit es converteix en el millor del món. Vauban canvia l'arquitectura de les fortificacions amb muralles fent bastions en estrella sense angles morts. Colbert, ministre d'Hisenda, instaura la primera economia nacional dirigida, amb planificació, estadística i comptabilitat.
L'estat i l'exèrcit se sostenen gràcies al mercantilisme (Colbertisme) que obté ingressos per les duanes i els impostos directes (taille) i indirectes (sobre el consum). La riquesa d'un país es basa en les seves reserves de moneda i metalls preciosos. Se suprimeixen les duanes internes. Es busca una balança comercial activa mitjantçant l'exportació d'articles de luxe (porcel.lana, perfums, cristalleries). Es creen monopolis estatals i manufactures subvencionades. Hi ha grans industries amb especialització (divisió del treball). S'afavoreix el creixement demogràfic. Es prohibeix l'emigració. Les mesures colbertistes afavoreixen el desenvolupament de la burgesia però la pagesia que sense incentius que l'estimuli a incrementar la producció. L'estructura social es divideix en la classe propietària de la terra (noblesa i clergat), exempts d'impostos en les jurisdiccions pròpies. L'alta burgesia participa dels beneficis de l'expansió econòmica i pot arribar a accedir a la noblesa mitjançant la compra de càrrecs públics (noblesse de robe). La petita burgesia i la pagesia, sotmesa a fortes càrregues impositives suporta tota la càrrega de l'estat.
La influència de l'església es redueix, els articles "galicans" afirmen la independència del poder reial respecte de l'església. Els catòlics dominen els protestants a través d'accions com les "dragonneries", dret dels dragons a allotjar-se en les llars protestants amb dret a saquejar. 1685 Revocació de l'article de Nantes que permetia la coexistència pacífica amb els protestants. Mig milió d'hugonots emigren, fet que originà greus danys a l'economia mercantil i suscità les primeres crítiques a l'absolutisme. Jansenisme: De Jansenius, bisbe d'Ypres, moviment que s'oposa als jesuïtes tot volent renovar el catolicisme inspirant-se en l'esperit de Sant Agustí. Blaise Pascal (1623-1662) en fou el màxim exponent. El moviment tenia el seu centre al monestir de Port Royal, prop de Versailles.
Cultura: El símbol de l'Estat absolut és el palau de Versailles. Louis XIV va encarregar-ne la construcció a Le Vau i Le Nôtre (1613-1700) després de la cèlebre festa del 17/8/1661 de 167 a Vaux Le Vicomte, en uns terrenys de caça que havia establert Louis XIII. El palau serà acabat per Mansart. Les arts estan sota protecció reial, es funden acadèmies que dicten unes regles rígides. Pintura: POUSSIN, Lorrain, Rigaud. Literatura: Corneille, Racine, Molière, La Fontaine. Academia Nacional de la dansa, 1661.
Louis XV (1715-1774)
Amb cinc anys coronat, governa el regent Felip d'Orleans, que manté una cort fastuosa a desgrat dels deutes de l'estat contrets durant les guerres de Louis XIV. L'escocès John Law intenta un sanejament financer creant el primer Banc de l'Estat que emet paper moneda, i societats amb participació d'accions (Companyia de les Indies Occidentals) per a l'explotació de les colònies. La concessió indiscriminada de crèdits duu a l'especulació i el 1720 la inflació del paper moneda duu a la fallida de l'estat francès. Exits polítics del cardenal Fleury. Influència de favorites com Madame de Pompadour i la comtessa Du Barry. El clergat i la noblesa impedeixen la reforma financera del ministre Machault. ah17 Lluís XV és un inepte que s'enfronta constantment al parlament, que ha d'anar constantment frenant les lleis reials. Estructura social (sobre 23 milions d'habitans):
- Noblesa: 2.5% de la població amb alta noblesa (ingressos per tributs senyorials, pensions reials, càrrecs cortesans), Noblesa rural (drets de senyor, explotació agrícola), Noblesse de robe, d'origen burgès, amb alts càrrecs administratius. La noblesa ocupa els llocs claus de l'administració, els quadres de l'exèrcit i la direcció de l'estat.
- Clergat: 2%, Gran diferència entre l'alt clergat procedent de la noblesa (grans ingressos procedents de rendes eclesiàstiques) i el baix, d'origen plebeu. El clergat monopolitza l'ensenyament i la beneficiència.
- LA resta de la població és el TERCER ESTAT, dividit en: Burgesia amb poder creixent: banquers, fabricants, comerciants, juristes, metges. Artesanat, organitzat en estatus gremials que es van desintegrant a mesura que es creen fàbriques industrials per atendre el consum massiu de la cort i l'exèrcit. Pagesia, dividida en una minoria de propietaris lliures que viu mínimament bé, encara que amenaçada per la reacció feudal, i una majoria (50% de la població total), de braceros que no tenen cap propietat i estan constantment exposats a l'atur i la fam.
Louis XVI (1774-1793)
ah17 Robert Jacques Turgot, fisiòcrata [Fisiocràcia: Quesnay, sistema de doctrines polítiques i econòmiques basades en la supremacia de l'ordre natural], ordena la lliberització del comerç de cereals. Això fa pujar el preu del pa i causa la sublevació dels obrers de París. El seu pla contemplava l'abolició d'impostos i obigacions feudals, suprimir els gremis, impulsar l'autonomia administrativa i la contribució territorial general. S'hi oposen Madame Deficit, Ma Antonieta i els parlaments. 1778 Aliança amb els Estats Units contra Anglaterra. Les despeses generades obliguen a préstecs. El ministre d'Hisenda JACQUES NECKER presenta el "Compte Rendu au Roi" on exposa la situació de l'Hisenda i és destituit. 1783 Pau de Versalles: la corona adquireix el Senegal, Tobago i recupera Louisiana que era a mans dels espanyols. La situació financera es deteriora. S'hi enfronten en va Calonne i Brienne. 1786 Tractat comercial amb Anglaterra. Es produeix una crisi industrial degut a la competència dels productes anglesos. Les males collites provoquen la fam i els aixecaments populars. 1788 Nova fallida nacional. Necker torna a ser ministre d'Hisenda i aconsegueix duplicar el nombre de respresentants del Tercer Estat als Estats Generals convocats pel rei. Tertúlies, cafès, lògies masòniques, es converteixen en centres del partit patriòtic, format per nobles, eclesiàstics i burgesos lliberals com Lafayette, Mirabeau, Philippe d'Orleans, Tayllerand i Sieyes.' Abans / Després