4EF03 La França revolucionària
Inici: 1789 Final: 1799. 10 anys.taxa naixements: 0.00470/ mortalitat: 45.79
Població inicial: 14.4919 milions / Població final: 15.117 milions / Naixements: 6.710 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url:
Assamblees constituents
ah19 5-5-1789 Apertura a Versalles dels Estats Generals. Els diputats exigeixen una constitució. 9-7-1789 Assamblea constituent. Part de la noblesa i el clergat s'uneixen al Tercer estat. 14-7-1789 El poble de París assalta la Bastilla per prendre les armes. Es dissol l'exèrcit. Lafayette pren el comanament. S'aixequen comunes arreu del país. 4-8-1789 Abolició del règim feudal. 26-8-1789 Declaració dels drets de l'home inspirada en el Virgínia Bill. Es reconeix el dret a la propietat privada, el dret a la resistència a l'opressió, seguretat i igualtat jurídica. 5-10-1789 Les dones del poble van a Versalles i obliguen el rei a signar els decrets. 10-10-1789 Nacionalització dels béns de l'església, la corona i els nobles emigrats. En l'assamblea constituent hi ha, dreta amb aristòcrates i monàrquics, centre amb constitucionals com Lafayette Sieyes Tayllerand, esquerra amb els teòrics de la revolució com Barnave Dupori Lameth, extrema esquerra amb demòcrates com Robespierre, la Societat d'amics dels Drets de l'home (embrió del Club des cordeliers per haver-se fundat em l'antic convent dels franciscans) on hi haurà Danton, Marat, Desmoulins i Hebert. 17-7-1791 Concentració popular a París demanant el destronament de Louis XVI. L'ajuntament controlat per Lafayette estableix la llei marcial. Les tropes disparen sobre la gent (matança del Champ de Mars). 3-9-1791 Proclamació de la nova Constitució: monarquia parlamentària, abolició de la tortura. 1791-1792 L'assamblea legislativa està formada per la dreta amb 264 diputats entre feuillants (els teòrics Barnave, Duport i Lameth) i els girondins portantveus de la burgesia, un centre amb 345 diputats independents i 136 diputats d'esquerra inscrits al club dels jacobins o dels cordeliers, que tenen el suport del poble.
1792 Declaració de guerra a Austria, a iniciativa dels girondins. Es forma un campament per defensar París. El duc de Brunswick amenaça de mort els guàrdies que defensin París o que prenguin represàlies contra la família reial. ah22 Les tropes austroprussianes, comanades pel Duc de Brunswick envaeixen França prenent les fortaleses de Longwy i Verdún. Aquesta acció exterior desvetllarà el sentiment nacional francès. El seu avanç s'atura el 29-9-1792 amb la victòria francesa de Valmy. Els prussians es retiren. 10-8-1792 Assalt a les Tulleries, destitució del rei i constitució d'una assamblea nacional. Execucions d'aristòcrates i clergues.
Convenció Girondina (1792-1793)
Els Girondins evolucionen cap a postures més conservadores mentre que els Montagnards (dits així per ocupar els escons més alts de la cambra) Robespierre, Danton i Marat, amb el suport dels sans-culottes, propugnen la funció social de la propietat, la democràcia política i una administració revolucionària centralitzada. El tercer grup, la LLanura (la plaine?), format per la major part dels diputats, oscil.la entre els montagnards massa violents i els girondins amb qui coincideixen en la defensa de la propietat privada.
21-1-1793 Execució de Louis XVI [no hi ha evidència que hagués demanat "du vin rouge et du brie"?]. Aquesta execució els farà enfrontar amb les altres potències. Hi ha una lleva massiva de pagesos (Vendée). El febrer entren en guerra Gran Bretanya i Espanya. La mala situació econòmica, amb fam i inflacció asseguren la victòria dels Montagnards i les seves mesures radicals.
Convenció Montagnard (1793-1794)
Març 1793 Creació d'un tribunal revolucionari contra els sospitosos. Els sans-culottes armats setgen l'Assamblea i obliguen la Convenció a decretar la presó del grup girondí. Els seus portantveus, Marat, Hebert i Jacques Roux, aconsegueixen algunes reivindicacions, com la igualació de fortunes mitjantçant els impostos, la partició dels latifundis i la distribució equitativa de queviures. Es proclama una nova constitució de caràcter més democràtic inspirada en Rousseau. La burgesia, espantada pels revolucionaris de París, fomenta els moviments regionalistes. 13-7-1793 Assassinat de Marat a mans de Carlota Corday. Onada d'assassinats contrarevolucionaris a províncies. Set-1793 Creació d'un exèrcit revolucionari i limitació dels preus dels béns de primera necessitat. 10-10-1793 Comença el Terror. Se suspèn la constitució, es crea un tribunal revolucionari sumaríssim. Es persegueixen els contrarevolucionaris. Hebert impulsa la descristianització, Notre Dame és consagrada com a temple de la raó. 24-3-1794 ajusticiats els radicals com Hebert i moderats com Danton i Desmoulins. 8-6-1794 Robespierre crema una estàtua a l'ateisme perquè opina que l'ateisme és aristocràtic. Convenció Termidoriana controlada pels diputats centristes. 27-7-1794 (9 Termidor) cauen i s'executen Robespierre i 21 dels seus partidaris entre els quals hi ha Saint-Just. Se suprimeixen els límits als preus amb la qual cosa es produeix inflacció i fam. Les revoltes populars, els motins de la fam, són reprimits durament. Es prohibeix la marsellesa. Hi ha execucions massives de Montagnards. Terrorisme contrarevolucionari organitzat.
El directori. Campanyes militars (1795-1799)
La convenció, temerosa del poble, s'orienta cap a un govern de notables amb una nova constitució. L'executiu és dèbil. ah23 El nou exèrcit organitzat per Carnot davant la presència de la flota anglesa al mediterrà, amb la lleva obligatòria arriba al milió de soldats. L'ús massiu de tropes fa possible les batalles ofensives, que poden decidir una campanya sencera. Les operacions mòbils, amb línies de tiradors elàstiques, es mostren superiors a les formacions tancades que s'usaven per evitar desercions. En lloc d'emmagatzemar provisions es recorre a la requisa sobre el terreny. Els ascensos s'atorguen per mèrits de guerra i no pas per llinatge. Aquest exèrcit obté victòries a Bèlgica i Holanda, on es proclama la república Bàtava (1794). 1795: Pau de Basilea per la que Prússia cedeix la riba esquerra del Rin. 1796 Tractat de Sant Ildefons pel qual Espanya fa les paus i entre en guerra amb Gran Bretanya.
Napoleó Bonaparte (1769-1821)
Oficial d'artilleria, s'adherí a la revolució per la lectura de pensadors racionalistes. Després del setge de Toulon, el 1793 fou ascendit a general, el més jove de l'exèrcit revolucionari. Detingut per jacobí després de la caiguda de Robespierre, Barras li encarregarà la repressíó del moviment realista a París. Després de les campanyes d'Itàlia i Egipte, el 9-10 de novembre de 1799 (18 Brumario any VIII), amb l'ajut dels militars i el seu germà Luciano, dissol el directori i constitueix un govern provisional amb Fouche com a cap de policía i Tayllerand en la cartera d'afers exteriors. 1796-1797 Campanya d'Itàlia. Un cop resolta la crisi de l'exèrcit revolucionari, en dos mesos derrota els sardos a Mondovi i expulsa els austríacs de Milà i Lombardia. 1797 Capitulació de Màntua. Els francesos travessen els alps i s'acosten a Viena. Els tributs imposats als italians salven de la fallida al Directori. 17-10-1797 Pau e Campoformio. Austria cedeix la riba esquerra del Rin, Bèlgica, el Milanesat, i es queda amb Venècia, acabant així la república milenària. França va creant estats vassals amb la república Cisalpina (Milanesat), i Ligur (Gènova). Després d'una guerra civil es crea la república Helvètiva. Es conquereix Roma i es deté el Papa Pius VI, formant-se la república romana. Nàpols és la República Partenopea.
1798-1799 Campanya d'Egipte
ah23 Napoleó decideix plantar cara a la presència britànica al mediterrà ocupant Malta, i desembarcant a Alexandria amb 32 vaixells de guerra, 232 de transport, 2000 canons, 32300 soldats i 175 enginyers i científics per estudiar el país. Pren el Caire. Nelson guanya la batalla naval d'Abukir i l'exèrcit queda aïllat de França encara que penetra fins a Síria. Anglaterra recupera el control. Neix així una nova ciència, l'egiptologia.' Abans / Després