4MN01 USA Colònies i Independència

Inici: 1650 Final: 1783. 133 anys.
taxa naixements: 0.00722/ mortalitat: 45.79
Població inicial: 1.4 milions / Població final: 3.619 milions / Naixements: 16.289 milions.
tipus soc: CA /XW/ Url:
Costa Atlàntica nord
Indígenes al 1500 Cheyennes i Comanches al centre, Cherokees a Florida, Iroquesos a la zona dels llacs. Colonització: 1639 Les bases de filibusters a les Bermudes i Bahames passen a França. 1584 Sir Walter Raleigh explora Virgínia on el 1612 s'iniciarà el cultiu de tabac [Sublime tobacco de Somerset Maughm]. Es formen els estats a la costa de Nova Anglaterra. 1620 Arriben a Plymouth (Massachussets) els peregrins del Mayflower, els "pares de la pàtria" puritans. (procedents d'Anglaterra, al nord van arribar els puritans amb l'ètica del treball expulsats després de la restauració de la monrquia; mentre que al sud hi van arribar aristòcrates privilegiats descontents amb Cromwell, potser l'explotació del sud va començar aquí. Danesi, Semiotics), mentre 1682 La Salle explora el Missisipi. França s'estableix a Louisiana. El 1708 es funda Nova Orleans. El 1713 els anglesos obtenen Terranova i Nova Escòcia pel Tractat d'Utrecht. Hi ha 400.000 colons anglesos que disputen les terres dels francesos. Aquestes no estan gaire poblades però són molt ben defensades. William Pitt ajudarà Prússia contra França per debilitar-la. 1754-1763 Guerra colonial franco-britànica que permetrà als anglesos arribar fins als grans llacs d'Ohio i Quebec.
Costa Pacífic Nord
Indígenes el 1500 Pescadors a la costa, Shoshones i Paiutes al desert, Navajos i Apaches a Texas. Colonització El 1770 Nueva España s'expandirà cap al Nord fundant Los Angeles i San Francisco.
Independència
Colons descontents amb el centralisme britànic, prohibició de colonitzar a l'Oest dels Apalaches, d'obrir noves fàbriques i imposició d'impostos directes per sufragar les despeses de la guerra franco-britànica. Samuel Adams, Thomas Jefferson i Richard Lee formen comitès de correspondència a Massachussetts, embrió d'un moviment separatista que es difondria amb el pamflet "Common sense" de Thomas Paine. 1773 Boston Tea Party, en protesta pels impostos sobre el te que afavorien el de les Indies orientals, es llença al mar el carregament de tres vaixells. Anglaterra proclama l'estat d'excepció. 1774 Primer congrés continental, amb delegats dels 13 estats de Nova Anglaterra (Massachussetts, New Jersey, New York, Rhode Island, Connecticut, New Hampshire, Pennsylvania, Delaware, Virginia, Maryland, North Carolina, South Carolina, Georgia). Xocs entre les milícies americanes i l'exèrcit anglès.
1775 Guerra de la independència americana. Els 3 milions de colons no tenen un exèrcit organitzat ni armes. El ric plantador de Virgínia George Washington és nomenat comendant de les tropes. S'enfronta a l'exèrcit britànic + 17.000 mercenaris cedits per prínceps alemanys + americans probritànics + indis. 4-7-1776 Declaració de la Independència dels 13 estats (13 barres a la bandera) redactada per Thomas Jeferson. Primera declaració dels drets de l'home: Life, Liberty and the pursuit of hapiness, d'on es deriva la legítima resistència política a tot govern que s'hi oposi. Benjamin Franklin (1706-1790) primer embaixador dels Estats Units inicia una campanya proamericana a París. Aconseguirà que al costat de Washington hi lluitin voluntaris aristòcrates com el Marquès de Lafayette, l'heroi polonès Kosciuszco i el general prussià Von Steuben que organitzarà l'exèrcit americà. 1783 Pau de Versalles per la qual Gran Bretanya reconeix la independència dels Estats Units, França recupera Tobago, Sta Lucia, Senegal, Espanya recupera Menorca, Florida, territoris d'Hondures però no pas Gibraltar. Gran Bretanya perd la seva hegemonia atlàntica. Espanya es recuperarà una mica. Els voluntaris francesos que tornen seran rebuts com a defensors de la llibertat.'
Abans / Després