4OT02 Declivi imperi otomà

Inici: 1566 Final: 1840. 274 anys.
taxa naixements: 0.00470/ mortalitat: 45.79
Població inicial: 26.4457 milions / Població final: 95.125 milions / Naixements: 737.787 milions.
tipus soc: CA /IS/ Url:
1566-1703
ah93 El gran imperi islàmic es caracteritzava per una estructura estatal anticuada (sanjacats com a districtes aministratius centrals coexistint amb vassalls semilliures), una administració corrompuda (ambició i arbitrarietat dels patxàs), un exèrcit de jenízars dèbil, una ordenació social d'acord amb les jerarquies religioses. ah216 Com a conseqüència de la negativa de Maximilià d'Austria a pagar el tribut a l'imperi, els turcs assalten Sigetz en 1566, defensada per l'heroi nacional húngar Zriny. Mor Solimán. 1568 Pau d'Adrianòpolis, els Habsburg renoven el tribut a l'imperi. Les noves rutes comercials establertes pels portuguesos trenquen el monopoli de la ruta de les espècies. No obstant, la moda del cafè a Europa fa que el cafè del Yemen sigui una font d'ingressos, amb el Cairo com centre comercial. El 1570 conquereixen Xipre. El 1571 el Khan de Crimea Devlet I Giray, sota els Otomans, crema Moscú. 6-10-1571 Batalla de Lepanto [Grècia] on la flota espanyola, veneciana i Malta sota la direcció de Joan d'Austria trenquen la supremacia naval turca. 1593-1606 Guerra turco-austríaca. Guerra Turco austríaca. L'imperi arriba als 30 milions. 1603-1618 guerra amb els perses que recuperen el Càucas. 1606 Pau de Zstivatorik. Bagdad i Mosul es rebelen.
Murad IV (1623–1640) reafirma l'autoritat central i recupera Iraq als Savafides. 1629 Pau amb Pèrsia per la qual es fixen les fronteres. 1645-1669 Guerra de Creta. Crisi interna. El 1648 Ibrahim I és assassinat i el govern passa als albanesos Kuprulu.
Kuprulu 1656-1703. El govern és exercit per una sèrie de Grans Visirs de la família Kuprulu. Inicialment es recupera l'autoritat. Però el 1683, en la gran guerra turca (1683–1699) el gran visir Kara Mustafà ssetja Viena i és derrotat per una aliança dels Habsburg comandada pel rei polonès Joan III Sobieski. Amb el tractat de Karlowitz de 1699 es ceddeixen molts territoris [dels balcans].
1703-1840
Conflictes amb Rússia, aliança amb Suècia. Àustria recupera Belgrad fins a la guerra Austro-russo-turca (1735–1739), que recuperen Sèrbia. Es crea una universitat. El clergat s'oposa a la creació d'una escola d'artilleria a l'estil occidental (!). S'introdueix la impremta malgrat l'oposició dels cal·lígrafs i líders religiosos. Muteferrika publica el primer llibre el 1729. El 1732 españa conquereix Oran fins que el torna a vendre als Otomans el 1792. El 1768 Ucrainians perseguint polonesos entren a Balta i massacren els habitants. això desencadena la guerra turco-russa 1768–1774. Les victòries russes fan pensar que es deuen a la tecnologia occidental que ha introduit Pere el Gran.
Selim III 1789-1807intenta modernitzar l'exèrcit però és frenat pels religiosos i els jenízars que l'assassinen. El seu sucessor, Mahmud II elimina el cos de Jenízars el 1826.
Revoltes
Revoltes dels serbis (1804–1815), dels Wahhabistes fonamentalistes a Aràbia, dels grecs el 1821 que aconseguiran la independència el 1830. Moldàvia aconsegueix la Independència. El 1830 França envaeix l'Algèria Otomana. El 1831, Muhammad Ali Pasha es revolta contra el sultà Mahmud II que no l'havia compensat per la campanya de Grècia. Rebrà Creta, Trípoli, Damasc i Aleppo. Guerra per la revolta a Egipte.
1804-1812 Guerra entre turquia i rússia. A més de lluitar contra potències occidentals més poderoses s'han d'enfrontar a les sectes dels wahabites, secta ortodoxa que, des d'Aràbia, promou insurreccions per conservar la puresa de l'Islam.
1808-1839 Mahmud II. Sotmet els Dere-beis, prínceps de l'Asia menor i Rumèlia (Nordoest de Turquia). Rússia guanya territoris a l'est del Caspi i al Càucas. Insurrecció a Grècia. 1813 Guerra contra els wahabites de la Meca. 1826 Reforma de l'exèrcit i extermini dels jenízars rebels. 1831 Mohamed Ali (d'Egipte) invaeix Síria i arriba a Turquia.
'
Abans / Després