4R001 Rússia Imperial
Inici: 1471 Final: 1800. 329 anys.taxa naixements: 0.00470/ mortalitat: 45.79
Població inicial: 9.63053 milions / Població final: 44.832 milions / Naixements: 378.156 milions.
tipus soc: CA /XE/ Url:
th 84 Rússia als inicis de l'edat moderna era tributària dels mongols al Sud, al sudoest estava limitada per tàrtars i turcs, a Occident per Polònia i Suècia que li impedien l'accés al bàltic. A l'est s'estenia un immens territori desconegut, Sibèria. Al Sud Ivan III aconseguirà lliurar-se del domini Mongol mentre que a l'Oest, la conquesta de la república de Novgorod els donarà accés al Mar Blanc. Les conquestes dels kanats els obriran el camí cap a Sibèria.
Ivan III, Ivan IV, Boris Godunov 1462-1605
Ivan III el Gran (1462-1505) ah211, príncep moscovita casat amb Sofia Paleòleg es proclama tsar de totes les rússies. Fa construir el Kremlin per arquitectes italians finançat pels boyards (comerciants terratinents). Adopta símbols bizantins com l'àguila bicèfala i el cerimonial cortesà. Assumeix un caràcter missioner en considerar-se representant de Déu en la terra. 1478 Destrucció de la república de Novgorod. S'independitza de la influència de la Horda d'Or dels mongols. Ivan IV el terrible (1533-1584). [Eisenstein], que suportà durant la infantesa les humillacions dels nobles, se'n desfà als tretze anys. Duu a terme reformes legislatives. 1551 Sínode reformista convocat pel patriarca Macari, amb la creació d'un santoral ortodox i un dret canònic propi. Comerç amb els anglesos a través del mar blanc. 1565-1572 Creació de l'Oprichnina, milícia policial fidel al tsar que servirà per destruir els boyards. 1552-1556 submissió de Kazán, Astrakan i els tàrtars de Crimea. (th 84). S'inicia la conquesta de Sibèria que fracassa degut a la contraofensiva dels tàrtars de Crimea que prenen i incendien Moscú. A la mort d'Ivan s'inicia una època de desordres.
Boris Godunov (1598-1605). [Mussorgsky], boyard, és nomenat regent. 1598-1605 Boris és elegit tsar. 1601-1603 Període de fam i desordre. Es presenten falsos descendents d'Ivan, recolzats pels polonesos que prenen Moscú. L'aixecament popular aconsegueix fer fora els polonesos. 1613-1645 L'assamblea imperial elegeix tsar al boyard Miquel Romanov.
Els Romanov 1645-1725
Alexis i Sofia (1645-1689). ah291 L'església ortodoxa s'escindeix degut a la reforma de Nikon de 1653, patriarca de Moscú, que volia restaurar uns suposats ritus grecs. La filla d'Alexis, Sofia, tracta d'assegurar-se la regència amb el suport dels streltsi (guàrdia del tsar), però el seu germà li prendrà el tron.
Pere I el Gran (1689-1725). ah291 Amb 17 anys Pere intenta europeitzar el país amb una energia despòtica. Fa viatges a l'estranger que palesen la seva admiració pels "alemanys" (estrangers en general). El tsar estudiarà artilleria a Königsberg, enginyeria naval a Amsterdam i navegació a Londres. L'aristocràcia, l'església i el poble s'oposen a les seves reformes. Són reprimits sense pietat i fins i tot l'hereu mor a la presó víctima dels mals tractes. La reforma, duta a terme per estrangers com l'escocès Gordon o el suís Lefort, tenen per objecte augmentar la capacitat financera de l'estat, dotant el país d'una flota i un exèrcit que li permetin tenir un paper internacional. Per això el tsar augmentarà la pressió fiscal creant nous impostos. Hi haurà lleva obligatòria per l'exèrcit. El nivell de vida del poble segueix molt baix. En l'administració es constitueix el Senat (1711) com a suprema autoritat administrativa. El país es divideix en onze governs autònoms subdividits en 50 províncies. La burocràcia és controlada per inspectors [Gogol?]. S'implanta un nou impost per càpita el podushnaya podat. A l'església el patriarca és substituit per un Sant Sínode presidit pel Tsar, que es converteix en cap de l'església (cesaropapisme). Societat: es prohibeixen costums antics com deixar-se barba o la indumentària popular. Els nobles assumeixen les funcions de recaptadors d'impostos. Pere I no aconsegueix modernitzar Rússia ja que només es transforma superficialment la classe dirigent mentre que el poble segueix desvalgut i ignorant. La Gran guerra del nord (4ES30) amb les victòries sobre Suècia i Polònia els donarà accés al mar. 1703 Fundació de San Petersburg [al nord, prop de Finlàndia] i es construeix un gran port de sortida al bàltic. Hi haurà més bases navals com Riga, Narva, Revel, Kronstadt. 1722 Campanya contra Pèrsia, annexió de Berbent i Baku.
Caterina II la Gran 1725-1800. Caterina i Sofia (1725-1764). Període alemany on hi ha estrangers que reben un tracte de favor. Les despeses de la cort suposen el 50% dels ingressos de l'estat. 1735-1739 Guerra amb els turcs, obtenció de Crimea, accés al mar Negre gràcies al domini del mar d'Azov. Caterina II la Gran (1764-1785). La política és dirigida pel comte Panin, ministre de l'Exterior. Aliança amb Prússia que recolza l'elecció del candidat Poniatowski al tron. En revoltar-se els federats de Bar i rebre el suport de Turquia, es provoca la 1768-1774 Primera guerra ruso-turca. Els austríacs, als qui Rússia ha pres Moldavia [Rumania actual], s'alien amb els turcs. 1772 Primera partició de Polònia. ELs russos renuncien al Principat del Danubi. La revolta polonesa queda esclafada i Rússia pot concentrar-se contra els turcs als quals pren el mar d'Azov [petit damunt el mar negre]. Victòria de l'esquadra russa del Bàltic a Chesme. Arrel de les lluites contra turcs i austríacs els russos exerciran un control sobre els països ortodoxs (actualment Grècia, Rumania, Bulgària).
Estepes i Sibèria 1439-1800
ah291 El 1480 s'alliberen del tot dels mongols i el 1547 es converteix en el Tsarat rus. ah 291 th 85. El domini dels kanats de Kazan i Astrakan permetran l'expansió a Sibèria. 1558 Ivan IV el Terrible atorgà a la família de comerciants Stroganov el dret de possessió de Sibèria a canvi de colonitzar el territori. Començava així una de les empreses de conquesta més importants de la història humana. [Travessar Sibèria és més llarg que travessar l'Atlàntic, és com un mar de terra]. La colonització la van dur a terme cosacs, pagesos russos i ucrainians que fugien de la servitud de la gleba. En l'estepa lliure fundaran comunitats militars independents (sotnia) dirigides per un cap elegit (ataman). S'encarregaran de la protecció de les fronteres contra els turcs i els tàrtars (Kirguize). Després dels cosacs hi aniran els caçadors de gibelines, els comerciamts i els agricultors (sibiriak). 1581-1583 l'Ataman Yermak, al front de 800 homes recorre a peu la Sibèria Occidental [Conca del Obi] per encàrrec dels Stroganov. Al llarg de les vies de comunicació es construeixen fortaleses (Ostrogs) al voltant de les quals apareixeran ciutats. 1601 Els cosacs arriben a la desembocadura del riu Yenisei (Sibèria Central). Fundació de Tomsk, Yeniseisk, Kranoyarsk (1628) i Irkutsk [Com recordo el Miquel Strogoff!]. 1640 Els cosacs segueixen avançant per la Sibèria central fins el Lena [límit amb Kamchakta). Semión Dezhnev arriba a l'estret de Bering el 1648, el 1645 al mar de Ojotsk, el 1679 la península de Kamchakta. 1689 Solució dels conflictes fronterers amb Xina mitjantçant el ractat de Nerchinsk pel qual es traça la frontera al riu Amur [fins avui]. A Sibèria s'hi deporten criminals i presos polítics. El danès Vitus Bering fa viatges d'exploració científica per Sibèria per encàrrec del tsar. 1742 Txeliuskin descobreix el Cap Nord i explora Alaska, que serà territori rus des de 1791.' Abans / Després