5AI01 Índia britànica
Inici: 1858 Final: 1947. 89 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 443.85 milions / Població final: 954.574 milions / Naixements: 2,106.006 milions.
tipus soc: CI /BU/ Url:
Índia, control britànic 1800 - 1858
ah31 1784. East Indian Bill. El control de la Companyia d'Indies Orientals britànica, passa del Parlament al govern. ah95 Per assegurar-se el conrol del comerç, la Cia de les Índies Orientals intervé en les lluites entre els prínceps indis, mitjantçant el suborn, les subvencions o l'ajuda militar. Des de 1772, la Cia passa a ser administrada per un governador britànic. El primer, Warren Hastings, aconsegueix debilitar els principals enemics d'Anglaterra, la lliga dels Marathas, el nizan de Haiderabad i Haider Alí de Mysore.
1795-1815 Conquesta de Ceilán. 1798-1805 Lord Wellesley, governador extén el seu control fins a la Índia meridional, desarmant el nizan de Haiderabad, annexionant el Karnatak i convetint Mysore en vassall. 1803 Conquesta de Delhi, Agra i Bengala. 1814-1816 Guerra dels gurkas al Nepal. Al final són militaritzats. L'expansió britànica continúa cap a l'Oest amb l'intent fracassat d'envair Afganistàn per guanyar terreny als russos, i cap a l'est, amb l'annexió de Birmània (Sudest asiàtic). L'imperi colonial s'annexiona els principats que queden sense hereu. El regne Sikh (al nord oest, limitant amb Afganistàn, on hi havia hagut l'imperi del Gran Mogol), s'expansiona (zona del Punjab). 1835 Implantació del sistema d'ensenyament britànic. La cultura i les llengües índies queden marginades. Progressiu descontent de la població. 1857-1858 Insurrecció. Els cipayos, les tropes índies, se subleven. El darrer mogol, Sahadur Shan II, ha d'exilar-se després de la caiguda de Delhi, sota la sospita d'haver participat en la revolta. Els reforços britànics, juntament amb el suport dels gurkas del Nepal i els sikhs del Punjab, esclafen la rebel.lió. Aquests incidents són aprofitats per dissoldre la Cia de les Índies Orientals i convertir la península en un Domini britànic governat per un virrei.
Índia, colònia britànica 1858-1916
1876 La reina Victòria incorpora el títol d'emperadriu de la India. Per garantir la seguretat de l'imperi es creen estats intermitjos fidels, Nepal, Buthan, Sikkim, a la frontera amb el Tibet.. A l'oest s'incorpora el Beluchistan (actual Pakistàn, límit amb Afganistàn) i les tribus frontereres afganes són sotmeses pel virrei Lord Curzon. 1904 Expedició al Tibet, tractat comercial amb Lhasa. Sota direcció britànica l'economia es transforma, es construeixen ferrocarrils, sistemes de rec i ports. Juntament amb la modernització, la penetració del comerç britànic, amb grans plantacions de yute, te i índigo, acaben amb el sistema autàrquic rural i apareix el problema de l'atur. La població índia, dispersa, necessita una reorganització ideològica.
1828 RAM MOHAN RAY funda el Brahma Samaj, fusió de la doctrina cristiana amb la hindú. 1875 DAYANAND SARASVATI invita a retornar als antics cultes dels vedes. La classe índia formada a ls collegges i universitats europees entra en contacte amb les idees nacionalistes i liberals. En tornar prepararn la lluita contra el domini britànic. 1885 Fundació del Congrés Nacional Indi per aconseguir la participació en l'administració del país. Els anglesos són obligats a atorgar drets electorals als indis i a admetre funcionaris nadius. 1905 Divisió de Bengala, descontent de la població, boicot als productes tèxtils britànics, atemptats terroristes. 1906 Fundació de la Lliga musulmana que defensarà els drets de la minoria musulmana. 1911 Trasllat del govern central a Delhi. 1916 Pacte de Lucknow: hindús i musulmans demanen conjuntament l'autonomia del país.
Reclamació de la independència
ah185 Segueix el descontent i els aixecaments populars. L'abril de 1919 ocorre la matança de Amritsar, on tropes britàniques disparen contra rebels desarmats causant més de mil morts. Desembre 1919. Montagu-Chelmsford preveuen la implantació d'una diarquia, que permetria que algunes àrees com agricultura, indústria, educació i sanitat siguin administrades per ministeris indis. Afers com la policía i els impostos queden reservats per a les autoritats britàniques. Mohandas Karamchand Gandhi (1869-1948) encapçala el moviment independentista. És escoltat al Partit del Congrés. La seva lluita per la independència es basa en la "veritat ideal" (Satya), la no violència (Ahimsa) i la purificació mitjantçant l'amor al pròxim (Brahmajarya), arrelant en la tradició índia. 1920-1922 Comença una campanya de resistència passiva. Es deixa de comprar sal que s'obtindrà del mar. Es lluita contra els monopolis britànics i per millorar les condicions de vida de 60 milions de pàries. Gandhi és condemnat a sis anys de presó. (Primera campanya de la Satyagraja). 1921-1926 El virrei Lord Reading governa de manera dictatorial. 1928 El partit del Congrés accepta el projecte de constitució de Motilal Nehru i emplaça GB a que atorgui a la India l'estatut de domini en el termini d'un any. 1930 Segona Campanya de la Satyagraja. Gandhi i 60.000 nacionalistes són detinguts. La desobediència civil acaba amb el Pacte de Delhi entre Gandhi i Lord Irwin que allibera els presos polítics. La resistència continuarà fins que el 1935 Government of India Act, estableix la Diarquia (cf. supra). El 1937 se celebren eleccions i el Partit del Congrés guanya en 6 províncies de 11.
Birmània es separada de la India i reb l'estatut de colònia britànica. ah185 Durant la Segona Guerra Mundial, Subhas Chandra Bose intenta una política antibritànica aliant-se amb el III Reich. Gandhi emprendrà una tercera campanya antibelicista amb el suport de Jawaharlal Nehru. Des de 1940 a Pakistàn s'intenta la separació de la federació Índia i la fundació d'un estat musulmà. 1942 GB promet l'estatut de domini quan s'acabi la guerra però Gandhi demana ja que GB marxi de la Índia. 1947 GB concedeix la independència a la Índia i Pakistan. Tots dos països seguiran dins de la Commonwealth. 1947 India i Pakistan entren en guerra per Caxemira. Enfrontaments sagnants entre hindús i musulmans. 1948 Mahatma Gandhi és assassinat. La violència suposarà la migració de 12M de persones i la mort de 500m en atacs a les minories
' Abans / Després