5AIP1 Pakistan I Bangladesh
Inici: 1947 Final: 2020. 73 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 204.287 milions / Població final: 382.249 milions / Naixements: 733.838 milions.
tipus soc: CF /IS/ Url: 435-asia-contemporania/
Pakistàn 1948-1971
1954 Derrota electoral de la lliga musulmana. 1956 Proclamació de la República Islàmica de Pakistàn, seguint membre de Commonwealth. 1958 El mariscal Ayub Khan instaura una dictadura. 1960 Acord amb la Índia per aprofitar els recursos hidràulics del riu Indo. 1963 Tractat de fronteres amb Xina. Conflictes a Caxemira. 1964 Mor Jawaharlal Nehru. 1966 Mor el primer ministre Shastri.
Després dels conflictes per caxemira i Rann de Kutch, el 1968 s'arriba a un acord. 1969 Ayub Khan renuncia a la presidència. La lliga Awami guanya les eleccions. La nova capital serà Islamabad. 1971 Comença la guerra civil, Índia es posa de costat de la part oriental i venç l'exèrcit pakistaní, declarant així la independència de Pakistàn Oriental com a Bangladesh.
Pakistàn, 1971-2000 1974 Nacionalització dels bancs i la indústria. Es repren el comerç amb la ïndia i es reconeix Bangladesh. 1977 El partit popular de Butho guanya les eleccions, agitació al país, llei marcial i aixecament militar de Mohammad Zia ul-Jaq que derroca Butho i l'executa a la forca.
1979 L'embaixada d'EEUU a Islamabad és atacada i incendiada per seguidors de Khomeini. 1980 El govern islamitza l'economia abolint l'interès i reduïnt la responsabilitat financera. La intervenció russa a la guerra de l'Afganistàn causa l'entrada de milers de refugiats. 1982 Zia endarrereix les eleccions. Tot i que P afirma a l'ONU que no vol desenvolupar armes nuclears, se sap que Xina li ha subministrat la tècnica. 1983 Hi ha tres milions de refugiats afganesos. Milloren les relacions amb la URSS que augmentarà la seva ajuda.
1985 Pacte de no agressió amb la Índia. 1988 El president Zia ul-Haq i l'embaixador d'EEUU moren en accident d'aviació. El partit Popular guanya les eleccions i [la bella], Benazir Butho és elegida Primera Ministra, essent la primera dona que governa una nació islàmica. 1989 Visita a EEUU, Rajiv Ghandi s'entrevista amb Butho a Islamabad. 1989 Visita de B.Bhutto als EEUU. Benazir Buttho destituïda sota càrrecs de corrupció. Nawaz liberalitza l'economia. El 1993 torna Bhutto. Tensió amb la Índia per proves d'armes nuclears.
Musharraf pren el poder en un cop i el consolida en les eleccions de 2003. Oficialment el govern dóna suport als USA en la lluita contra el terrorisme [i rep ajuda econòmica] però al seu territori s'hi instal·len molts terroristes islàmics que faran atemptats i atacaran Afganistan des d'allà. Creixement econòmic i científic. El 2007 Benazir Buttho mor en un atemptat bomba d'un suicida de 15 anys. El 2008 Musharraf dimiteix. Segueix un període inestable amb acusacions de corrupció.
2018 Imran Khan, que perdrà un moció de confiança el 2022. Shehbaz Sharif.
Bangladesh 1971-2020
Antigament coneguda com a Bengala. L'Islam és dominant des del s13. Durant l'imperi Mogol és el centre econòmic. El 1757 és conquerida per la British East India Company. Amb la independència, forma part de Pakistan.
El Pakistan de l'oest pretén imposar l'urdu com a idioma únic, i apareix un moviment de defensa de la llengua bengalí, elmoviment Awami. Les protestes són reprimides. El 1956 serà acceptat com a llengua cooficial. Hi ha descontent perquè els recursos es destinen sobretot a l'oest i els punjabis ocupen els llocs de govern. Es reclama més autogovern. El 1970 Mujib del grup Awami guanya les eleccions per gran majoria. Pakistani oest desplega l'exèrcit i arresta Mujib i altres leader, els que poden escapen a la Índia. 1971, Guerra civil i Independència Seguiran 9 mesos de guerra civil entre l'exèrcit pakistaní i la guerrilla. Amb l'èrcit cometent assassinats i violacions, i milícies bengalís unionistes assassinant intelectuals. La majoria de bengalís hindus es refugien a Assam. Al final Índia envaeix Bengala. El 1972 el Tractat de Simia entre Índia i Pakistan reconeix la independència Bangla Desh (="país de Bengala").
Mujib del moviment Awami forma govern. Nacionalitza moltes propietats però el país no funciona i el 1974 hi ha una gran fam. Acaba dissolent el parlament i establint un règim autoritari. El 1975 ell i la seva família són assassinats. Segueixen cops i contra-cops, entre partidaris del comunisme o conservadors fins que el general Ziaur Rahman (Zia) assumeix la presidència el 1977 i forma el partit nacionalista de Bangladesh. L'economia torna al lliure mercat i es recupera. El 1981 és assassinat en un intent de cop d'estat que no progressarà. segueixen governs i cops militars fins el 1989.
Es retorna a una república parlamentària fràgil, amb l'oposició que no reconeix qui guanya, governs d'emergència i intents de cops militars. El 1996, la filla de Mujib Sheikh Hasina ()1996-2001) de la lliga Awami guanya les eleccions. Aconsegueix cert consens, signa un acord amb la Índia per les aigües del Ganges, recuperar l'economia i aconseguir frenar la violència ètnica, per la qual cosa rebrà el premi Nobel de la pau. No obstant segueix la inestabilitat i tornarà un govern en funcions fins a l'administració de Khaleda Zia (una altra dona) de 2001 a 2006. El 2009 torna Sheikh Hasina que frena rebelions i estableix tribunals per jutjar els col·laboradors del genocidi pakistani el 1971. Enfrontaments entre partidaris de la secularització i musulmans. El 2013 el partit d'extrema dreta islàmic Jamaat-e-Islami és exclòs de les eleccions, que seran qüestionades. Extremistes islàmics assassinen membres de les minories hindus, budistes, cristians, secularistes, activistes gais o sufís. El 2017 arriben 400.000 Rohingya fugint del genocidi de Myanmar. Es prohibeixen partits i s'arriba a una certa estabilitat. Conficte de la zona de Chittagong que reclama autonomia.
- Pakistan 220.9
- Bangla desh 164.