5ASI1 Indonèsia i Filipines
Inici: 1908 Final: 2020. 112 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 144.065 milions / Població final: 378.490 milions / Naixements: 966.668 milions.
tipus soc: CI /IS/ Url: 435-asia-contemporania/
Filipines 1908-1945
1898 Guerra hispano americana a Filipines (ah129). El Tractat de París les cedeix a EEUU. A92 1903 Es distribueixen les terres dels ordes religiosos. A92 1935 La Constitució dóna autonomia a Filipines. 1941 Atac japonès a Clark, el 1943 caurà Corregidor. 1943 Les forces japoneses proclamen la República sota el govern del president Laurel. 1945 L'exèrcit dels EEUU allibera les illes de l'ocupació japonesa.
Filipines, 1945-1973 1946 Proclamació de la Independència (tal com EEUU havia promès el 1938). La influència americana, tant en el terreny econòmic com en el militar, seguirà essent molt important. Se succeiran governs autoritaris, corruptes i mal administradors. Les milícies populars creades el 1942 per lluitar contra els japonesos, els Huks, s'aixecaran contra el govern. Durant la revolta es saquejaran algunes ciutats. EEUU intervendrà a condició que s'emprenguin reformes. Els presidents Magsaysay i Macapagal ho intentaran. EEUU pagarà reparacions de guerra. 1968 Malàsia i Filipines reprendran relacions diplomàtiques ometent la disputa pel territori de Sabah. 1969 Nous incidents entre el govern i la guerrilla comunista del Hukbalahap. 1972 El govern imposa la llei marcial, se suspen la Constitució i s'arresten els líders de l'oposició.
Filipines, Marcos, 1973-1986
A92 1973 Una nova Constitució atorga a Marcos poders especials. Després prorogarà el seu mandat per plebiscit. Revoltes dels musulmans a l'àrea meridional. 1976 El President posposa les eleccions. Es concedeix autonomia parcial a les zones musulmanes. El país queda sota la llei marcial. 1977 Un tribunal militar condemna a mort l'ex-senador i cap de l'oposició Beningo Aquino, acusat de subversió. El règim de Marcos és criticat dins i fora i la pena queda suspesa. 1978 La llei marcial s'afluixa, es convoquen eleccions i guanya el Movimiento de la Nueva Sociedad del President Marcos [eleccions trucades?]. 1980 Beningo Aquino és alliberat. El govern intenta resoldre les diferències amb l'església catòlica que critica les injustícies. 1981 S'aixeca la llei marcial. Joan Pau II visita Manila. 1983 Benigno Aquino és assassinat a l'aeroport en tornar dels EEUU. 1984 La investigació revela que l'assassinat fou comès per membres de les forces militars. Els dotze caps de l'oposició signen una declaració contra Marcos. 1985 Corazon Aquino, vídua de l'assassinat, presenta la seva candidatura a les eleccions. 1986 Tant Marcos com Corazón Aquino reclamen haver guanyat les eleccions. Finalment, Marcos abandona el país i CA pren possessió del govern. [Es diu que al palau presidencial es van trobar 1.000 parells de sabates d'Imelda Marcos]. Filipines, Aquino, Duterte 1986-2020 A92 1987 El tifó Nina causa nombroses morts i danys materials [Filipines està exposada sovint a aquesta mena de desgràcies]. Nova Constitució i reformes democràtiques. El govern és dèbil i pateix algún intent de cop d'estat. 1988 Tractat amb EEUU que permet prolongar l'ús de les bases militars. 1991 erupció del volcà Pinatubo que deixa 700 morts i 200m sense llar. 1992 Fidel Ramos. Intenta reconciliar el país, legalitza el partit comunista, converses amb separatistes musulmans, rebels militars. 1998 José Estrada. Popular entre els pobres a qui millora les condicions de vida, lluita contra la guerrilla separatist musulmana Moro Islamic Liberation Front (MILF). Destituït amb acusacions de corrupció dels casinos. 2001 Gloria Arroyo, acusada de manipular eleccions.
2010 Benigno Aquino, fill de l'anterior, comença intentant reformes per lluitar contra la corrupció i reduir la pobresa. Incident del segrest d'un autocar amb turistes de HongKong. Tensions amb alguns sultanats. Augmenta l'edat d'educació obligatòria. Un tifó assola la regió de Visayas. L'ajuda internacional és mal gestionada. Acord de pau amb els separistes MILF a Mindanao i Sulu. Tensions amb Xina. Acord per que tornin bases nordamericanes.
2016 Rodrigo Duterte, inicia una guerra contra la droga que deixa 6000 morts.Llei marcial per lluitar contra la insurgència musulmana. Programa d'infraestructures ambiciós. Educació superior gratuïta.
Indonèsia
[Recordo que és un arxipèlag format per Sumatra, Java, Timor, les Cèlebes, les Molucas i gran part de Borneo (Malàsia té el nord juntament amb la península Malaia]. Per aquests països colonials, la segona guerra mundial significarà la invasió de Japó, trencant amb el colonislisme i amb la promesa d'independència. Després vindrà el camí autònom, més o menys afortunat, entre el gran model del comunisme xinès i les dictadures recolzades per occident.
Indonèsia autònoma 1908 - 1939
Després d'estar sota control holandès el s19, el 1918 Fundació del Consell del Poble, un parlament holandès-indonesi (60 diputats: 30 indonesis, 25 holandesos i 5 asiàtics diversos). 1927 Fundació del Partit Nacional Indonesi (PNI) presidit per Ahmed Sukarno. 1937 Holanda fa un pla per concedir l'autonomia administrativa en 10 anys.
Indonèsia 939 - 1949
Els japonesos intenten negociar l'establiment de bases sense èxit. 1942 Ocupació d'Indonèsia pel Japó. Els japonesos prometran la independència i creeen l'exèrcit dels defensors de la pàtria. ah283 Acabada la guerra, el moviment de Sukarno s'enfronta amb lluita de guerrilles contra les tropes holandeses del Governador general Van Mook. Sukarno proclama els "Cinc principis de la lluita nacional": fe en Alà, humanitarisme, nacionalisme, democràcia i justícia social, proclamant la República d'Indonèsia. El 1946, el tractat de Linggadjati estableix la unió amb la República Oriental Indonèsia que està sota protectorat holandès. Holanda segueix intentant mantenir el control (Java) però finalment, sota les pressions de l'ONU, al llarg de 1947 i 1948, suspèn les accions policíaques a Java i negocia amb la República d'Indonèsia. 1949 Taula rodona de la Haia, constitució dels Estats Units d'Indonèsia en el marc de la Unió holandesa, amb Sukarno com a president i Hatta com a Primer ministre.
Indonèsia 1949-1967 ah283 El 1952 els holandesos establerts a Indonèsia, marxaran (Nova Guinea el 1962), davant el creixement dels moviments nacionalistes. El 1954 deixarà de funcionar la Unió holandesa i el 1956 es dissoldrà definitivament. Sukarno governa de manera personalista, descontentant la població, que protestarà, sobretot a Sumatra. 1959 Sukarno instaura una dictadura personal amb el suport de l'exèrcit. 1961-1962 Nova Guinea occidental [l'altra és australiana], és disputada a Holanda. La ONU mediarà per que es faci un plebiscit i acabarà essent administrada per Indonèsia. 1964 Conflictes amb Malàsia, s'envien tropes a Malaca i nord de Borneo. 1965 Indonèsia abandona l'ONU, hi ha un cop d'estat procomunista (d'orientació xinesa) contra Sukarno. El cop fracassa i l'exèrcit reprimeix el Partit comunista, proxinès, i els seus simpatitzants, provocant 300.000 morts. Suharto 1967-1998
El general Suharto serà el nou Primer Ministre mentre Sukarno manté la presidència.
A92 1969 Indonèsia s'annexiona Irian-Jayá, la part occidental de Nva Guinea, amb el consentiment dels caps tribals. 1975 Indonèsia envaeix la part portuguesa de l'illa de Timor que s'acabarà convertint en la 27 província indonèsia. 1977 El partit Sekber Golkar del govern torna a guanyar les eleccions. 1979 Fam a Timor oriental. Un volcà de Java, el sinala, entra en erupció. 1980 Conflictes de rebels separatistes a Timor. El 1983 una resolució de l'ONU els reconeixerà el dret a la independència. 1987 Suharto és reelegit altra vegada. 1988 Indonèsia tanca al tràfic marítim, els estrets de Sonda i Lombok. 1990 Es restableixen les relacions amb Xina. 1996 conflictes entre els partidaris de Suryadi i la filla de Suharto Megawati Sukarnoputri [que s'oposa al seu pare?], del PDI. La coalició la fa fora i els seus partidaris organitzen protestes. El 1997 el país és afectat per la crisi econòmica i per una sequera. Suharto és acusat de corrupció. Els preus pugen. 1998 Protestes a tot el país forcen a dimitir Suharto. 1998-2020 El substitueix Habibie que mira de recuperar la confiança econòmica internacional i allibera presos polítics. 1999 eleccions amb Abdurrahman Wahid, "Gus Dur", com a President i Megawati Sukarnoputri vicepresident. Intenten seguir amb la democratització i gestionar els conflictes religiosos i ètnics. El 2000 Wahid és acusat de corrupció, Megawati assumeix la presidència. El 2004 Susilo Bambang Yudhoyono guanya les eleccions presidencials, reelegit el 2009. 2014 Joko Widodo, reelegit el 2019. País majoritàriament musulmà, ha de lluitar contra una organització terrorista vinculada a Alqaida que comet atemptats a Jakarta.
- Filipines 109.6
- indonèsia 273.5
- Brunei 0.43
El llegat de Duterte BBC 30/07/22 ' Abans / Després