5AX03 La Xina de la revolució econòmica
Inici: 1976 Final: 2020. 44 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 980.241 milions / Població final: 1,425.083 milions / Naixements: 1,834.339 milions.
tipus soc: CF /CO/ Url: 435-asia-contemporania/
A la mort de Mao, la seva vídua i quatre radicals del partit ("La banda dels quatre") intenten arribar al poder però Deng Chiao-ping ho impedirà. 1977 Un terratrèmol a Tangshan mata 700.000 persones. Deng Chiao Ping 1978 1989
1978 Tracta d'amistat amb Japó. Nova Constitució. 1979 Xina i EEUU estableixen relacions diplomàtiques. Deng Xiao Ping visita els EEUU. Incursió militar de càstig a VietNam. 1980 Xina és admesa al FMI i al banc mundial. Judici contra "La banda dels quatre" per les seves atrocitats durant la "Revolució cultural". La vídua de Mao és condemanda a mort però no executada. 1982 Nova Constitució que restaura la figura del president i deixa els principis de la revolució cultural. Inundacions a la Xina meridional que deixen sense llar a un milió de xinesos. Converses amb la Índia referents a qüestions frontereres, acord amb Gran Bretanya sobre el futur de la colònia de Hong Kong. Reconeixement d'Israel. 1983 Purga al Partit contra els maoístes que van prendre el poder durant la "revolució cultural" i contra els contraris a la línia pragmàtica de Deng XiaoPing. 1984 Intercanvi de visites entre el primer ministre Zhao Ziyang i el president dels EEUU Ronald Reagan.
1984 Reformes econòmiques que suposen el final del model soviètic, signatura de la Convenció Internacional de Protecció a les Patents, Marques registrades i propietat intelectual a París. S'acorda que el 1997 es traspasssarà la sobirania de Hong Kong. 1986 Converses entre Xina i Taiwan per primera vegada des de 1949. 1987 Hu Yao-bang renúncia a la secretaria del PCX, substiuint-lo el primer ministre Zhao Ziyang. 1987 Inundacions i incendis assolen el país deixant 600 morts, 264 localitats arrassades i 400.000 persones sense llar. (Xina estudia el prorgama de Singapur pel que fa a desenvolupament econòmic i supressió de la disidència.
Tiananmen1989 Primera visita de Mikhail Gorbatxov a Xina. L'esdeveniment coincideix amb manifestacions massives en favor de la democràcia, protagonitzades per estudiants, a la plaça de Tiananmen a Beiging. Les protestes s'escampen a d'altres ciutats. Milers de soldats, equipats amb tancs, avancen sobre Tiananmen i disparen contra els estudiants, provocant 5.000 morts i 10.000 ferits [occident s'horritzà, però Deng Xiaoping pensa que abans de preocupar-se pels drets humans, cal preaocupar-se per alimentar 1.200 milions de xinesos]. EEUU suspèn els contactes amb Beijing com a protesta. El secretari general Zhao Ziyang és destituït acusat de complicitat amb els estudiants.
Jiang Zemin (1989–2002)
Després de la massacre de TiananMen, Deng Xiaoping es retira i és succeït per Jiang Zemin. Les reformes queden suspeses. 1990 S'aixeca l'estat de setge a Beijing. El primer ministre Li Peng promet que el socialisme quedarà tan ferm com una roca en el mar. El 1992 Deng viatja al sud de Xina i es compromet amb la reforma econòmica. S'impulsa la ciència i la tecnologia. Però puja la corrupció l'atur, quan pleguen indústries estatals ineficients. Creix la indústria però també la degradació ambiental. Hi ha un desequilibri entre les ciutats industrials de l'est i els territoris rurals de l'oest. Es construeix la presa de les tres gorges. GB retorna Hng-Kong i Portugal Macao, que transitòriament segueixen tenint el seu govern. El 2001 entra a la World Trade Organization.
Hu Jintao (2002–2012)
Nou Secretari General del Partit Comunista. Seguix el creixement econòmic i milloren les àrees rurals. [2005, 2010 viatges] El 2008 tenen lloc els jocs olímpics a Pekin. Grans progressos científics i tecnològics, un astronauta en òrbita, sistema de navegació propi. Seguei la repressió de l'oposició i crítics amb el govern.
Xi Jinping 2012-2020 Comença una intensa campanya anticorrupció dirida sobretot als seus rivals. Reforma la Constitució per poder concentrar càrrecs i no estar subjecte a limitació de mandats. Avança la ciència i les infraestructures. Construeixen carreteres a altres països a canvi de concessions sobre recursos [Àfrica i Àsia Central]. Fa marxa enrera sobre alguns dels canvis de Deng Xiaoping i torna una mica al culte a la personalitat com a l'època de Mao. L'oposició és reprimida. L'accés a internet està censurat. Tenen un "exercit" que genera informació favorable al partit a twitter i facebook. Han desplegat un sistema de vigilànica massiu que gestiona un "Social Credit system". Milions de Uyghurs són confinats a camps de "reeducació". Les protestes a Hong-Kong són reprimides com si es tractés de terrorisme.
Taiwan, 1976-2020 A92 1980 Taiwán perd el seu lloc al FMI i el Banc Mundial. 1981 Beijing (Pekín Xina) proposa una reunificació garantint una ampla autonomia, amb forces armades pròpies, nivell de vida. [TAIWAN s'ha convertit en un important centre industrial i de fabricació de línia marró, juntament amb Korea, Singapur (Malàsia) i Hong Kong (Xina)]. 1983-1986 El Kuomintang va guanyant les eleccions. 1987 El govern aixeca la llei marcial que ha estat vigent els darrers 38 anys i inicia una certa democratització. 1988 Mor Chiang Ching-kuo i el segueix Lee Teng-hui. Se suprimeixen els llocs al parlament que representarien la Xina continental. No aconseguirà eliminar la corrupció. el 1996 Xina vol intimidar fent unes proves amb missils a l'estret i els USA envien dos portavions.
A les eleccions del 2000 el Kuomintang perd la majoria i guanya el DPP (Democratic Progressive) de Chen Shui-bian. segueix la corrupció. El 2008 el KMT Kuomintang recupera el poder amb Ma Ying-jeou. El 2016 DPP amb Tsai Ing-wen. Es legalitza la unió d'homosexuals, el primer país d'Àsia que ho fa. 2020 DPP.