5AXS1 Indoxina Colonial
Inici: 1850 Final: 1945. 95 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 63.6853 milions / Població final: 144.307 milions / Naixements: 332.450 milions.
tipus soc: CI /BU/ Url: 435-asia-contemporania/
ah119 Annam (costa de Camboia, est de la península malaia), està de fet controlada pels governadors de Tonkin i Coxinxina (Nuguyen) [Vietnam]. A canvi de l'illa de Pulo-Cóndor, Nguen Ahn obté el suport francès i així la sobirania absoluta. Com a represàlia per la persecució d'uns missioners, forces franco-espanyoles ataquen i prenen Saigón. Al centre, Siam i Camboia lluiten per quedar-se les restes de l'imperi kmehr. Camboia demana ajut a Farnça contra Siam i es converteix en protectorat. Tensions amb Xina fins que en la pau de Tientsin s'admet que Tonkin passi a França. Així, a l'oest Birmània i la punta de península malaia són angleses mentre que a l'est, Annam, Laos i Camboia són franceses. Ambdues potències signen un acord pel qual Siam (actualment Thailandia), resti neutre.
Burma britànica 1886 - 1948[ Myanmar]
El 1886 GB la converteix en una província de la Índia amb capital a Rangoon. La resistència és esclafada destruïnt pobles. A primers del s20 la resistència s'organitza entorn a la joventut budista, que desafia el cristianisme dels ocupants. Protestes dels estudiants. Rebelió de Galon amb el judici i execució del líder Saya San. Moviment de resistència Thakin. ah185 El 1937 és separat de la Índia i convertit en colònia anglesa. El 1939 es funda el partit comunista de Burma (CPB) per Aung San i altres Thakins. EL Sinn Fein irlandès com a referència. S'alia amb els Dobama un grup de monjos políticament actius. Aung San forma l'exèrcit d'independència de Burma (BIA) amb el suport dels japonesos.
Invasió japonesa i WWII
AEl 1942 els japonesos envaeixen Burma amb promeses d'independència que no compliran. El BIA creix de manera irregular fins que es conevrteix en el Burma Defence Army (BDA), comandats per Aung San però amb disciplina dels japonesos. Quan s'adonen que els japonesos no consentiran la independència, el moviment s'autodenomina antifeixista (AFO) i pretén unir-se als aliats. EL 1945 es rebel·len contra l'ocupació japonesa que haurà causat uns 200m morts.
Acabada la guerra torna el governador britànic Sir Reginald Dorman-Smith i comença la reconstrucció del país. Aung San, tot i que acusat de crims de guerra, és molt popular i aconseguirà pactar amb les diferents minories ètniques el 12/02/1947, que serà declarat dia de la Unió i stableix el camí cap a la independència. Guanya les eleccions però un conservador el farà assassinar. Thakin Nu, el líder socialista formarà govern. [Film Objective: Burma]
Siam
ah185 [Futura Tailandia]. 1917 Pren part en la 1a Guerra Mundial al costat dels aliats. 1920 Ingrés a la Societat de Nacions. Es practica un nacionalisme moderat que va revocant el dret d'extraterritorialitat pels estrangers, fa valdre la sobirania duanera i s'oposa a l'hegemonia econòmica de la comunitat xinesa. 1925-1935 Regnat de Rama VII Prajadipok. El 1932 un cop d'Estat incruent estableix una monarquia constitucional. Rama abdica. 1935-1946 Es revisen els tractats amb els estrangers, Rama VII abdica.[A la WWII, camps de presoners britànics sota els japonesos, film The bridge on the river Kwai 1957]
Vietnam, Laos i Cambojda colonials
Vietnam. Sota l'ocupació francesa, la major part de les collites d'arròs és exportada i la poblacio pateix fam. Hi ha un moviment de resistència. L'emperador adolescent que el liderava és capturat i exilat a Algèria. Els catòlics col·laboren amb les tropes franceses. Algunes terres són confiscades i donades a francesos o catòlics col·laboradors. Això deixa una gran massa de gent empobrida i sense terra. La guerrilla matarà un terç de la població cristiana. L'antiga resistència pretenia restaurar l'ordre feudal. La nova busca una modernització, ja sia de manera violenta (amb bases al Japó), o pacífica, mirant d'educar tota la població. Per facilitar l'alfabetització es llatinitza l'alfabet. Com que el moviment pacífic també es reprimit apareixen moviment més revolucionaris com el Việt Nam Quang Phục Hội de Phan Bội Châu, ceat a Xina. Agents francesos el capturen el 1925 a Shanghai i deixen en arrest domiciliari fins 1940. Els líders del partit nacionalista són capturats i executats a la guillotina. Es forma el partit comunista, adscrit al Comintern. A la WWII els japonesos ocupen indoxina i mantenen el govern francès de Vichy. El 1941 Nguyễn Ái Quốc, després conegut com a Hồ Chí Minh, arriba a Vietnam del nord i forma el front per la independència, on hi ha diversos partits però domina el comunista. Durant la guerra col·labora amb els americans contra els japonesos. El 1945 els japonesos treuen la França de Vichy. Una fam causa 1M de morts. Hồ Chí Minh declara la independència proclamant al República de Vietnam.
Laos va ser ocupat pels francesos, també i inicialment es veien com una alternativa millor a l'ocupació de Siam (Tailàndia). Els francesos faran arribar molta població vietnamita que serà majoria a les àrees urbanes. A primers del s20 esclaten diferents focus de resistència que seran esclafats per les tropes franceses. A partir de 1920 hi ha certa estabilitat. França intenta establir una educació occidental i alhora recuperar monuments de Laos, per afermar un sentiment nacional davant la pretensió de Siam d'unificar tots els territoris amb centre a Bangkok. Els japonesos ocupen part el país el 1945, excepte el nord on hi haurà bases de la GArde Indigene, resistència Lao i suport britànic des de Burma.Cambojda. El 1863 el rei Norodom deixa el país com a protectorat francès i aviat es faran amb el control del país. El 1940 un atac de Thailandia annexa territoris de Battambang i Angkor (però no el complex d'Angkor Wat). El 1941 posen al tron el príncep Sihanouk esperant que sigui manipulable. Acabada la guerra, França té l'aspiració de recuperar Indoxina i estendre-hi "els valors francesos."
Malàisia colònia britànica
És una lliga de sultanats dispersos, sota el Protectorat britànic, de la punt de la península d'indoxina (Malacca, Singapur, Kuala Lumpur) i el nord de Borneo. Està format per diferents grups ètnics, la meitat malais, xinesos (40%) i un 10% d'indis. A partir de 1824, l'acord anglo-holandès divideix l'arxipèlag, Malàisia pels britànics i Indonèsia pels holandesos. Interès per les mines d'or. Els malais s'asseguren protecció davant de possibles atacs de Birmània o Siam. Per explotar les plantacions de cautxú o oli de palma es van importar treballadors de Xina o indis tamils [ i com a tot arreu, això portarà conflictes de discriminació]. A la WWII els japonesos ocupen Malàisia i pretenen donar suport a la independència però noho fan. Se'ls oposa el partit comunista que després de la guerra seguirà lluitant contra els britànics que han recuperat el poder.' Abans / Després