5AXS2 Indoxina guerra freda

Inici: 1945 Final: 1975. 30 anys.
taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 144.312 milions / Població final: 185.738 milions / Naixements: 170.822 milions.
tipus soc: CI /BU/ Url: 435-asia-contemporania/
Birmània
1945-1988 ah283 Acabada la guerra s'arriba a un acord per a la independència. 1948 Proclamació de la República Socialista de Birmània, amb Unu de Primer Ministre. Fins a 1954 Durarà un guerra civil contra comunistes i xinesos nacionalistes que escapen del règim de Mao. 1958 Dictadura anticomunista del general Newin. Segueix un govern d'Unu que arriba a un acord amistós amb Xina pel que fa a les fronteres. El 1962 Un cop d'estat de Newin restaura la dictadura i la repressió del comunisme. Es nacionalitza la banca i se suprimeixen tots els partits. Xinesos i indis són exclosos de l'activitat econòmica del país. 1974 Nova Constitució i canvi de nom pel de República Socialista de la Unión Birmana.
Thailandia
1945 - 1973
ah283 En acabar la guerra es recuperen els territoris que els japonesos havien pres fins 1945. El rei Ananda Mahidol torna de l'exili però és assassinat. S'estableixen governs militars autoritaris, que eliminen l'oposició i persegueixen el comunisme que intenta resistir amb guerrilles. Tindran el suport dels EEUU amb qui es col·labora militarment mantenint bases militars. 1947 Dictadura del mariscal Phibul Songram que a partir de 1950 es farà dir rei Bhumibol Adulyadey. 1957 Cop d'estat del mariscal Sarit Thanarat. Persecució de comunistes, anul·lació de la Constitució, prohibició de partits polítics [tot el repertori]. A92 1963 Mor Thanarat i el segueix un altre mariscal, Thanom Kittikachorn. 1968 Es proclama l'octava Constitució des de 1932. Els USA proven a la selva l'herbicida agent taronja que faran servir al Vietnam. Els rebels s'entrenen a Vietnam del nord i duen a terme atemptats. Es fan forts al nordest del país. La presència de les bases dels USA aporta diners i modernització però també drogues i prostitució. La població rural emigra a les ciutats buscant feina. El zona rural s'empobreix i és assetjada per policia i exèrcit.
1973 - 1975
1973 EEUU comença a tancar les seves bases. Protestes dels estudiants que veuen que els militars han "venut" el país als USA, amb l'increment de la prostitució. El 13 d'octubre una gran manifestació és reprimida amb tancs i helicòpters. El rei farà fora el mariscal Thanom i criticarà també els estudiants. Un professor civil, Sanya Dharmasakti pren el poder. Segueix un període inestable.
Malàisia 1945 - 1975
1954 Repressió de partisans comunistes xinesos amb suport de tropes britàniques, insurrecció en la guerra que es va anomenar Emergència malaia. 1957 Creació de la federació Malaya, amb el príncep Tunku Abdul Rahman, inscrita a la Commonwealth. Singapur aconsegueix l'autonomia però segueix essent una base britànica. El 1963 les colònies del nord de Borneo, Singapur i la federació malaia (península) obtenen la independència. Governarà el Barisan Nacional, amb el suport dels radicals malais de l'Organització Nacional Unida dels Malais (UMNO) que promou la llengua malaia i discrimina els musulmans. Conflictes entre comunistes xinesos i voluntaris indonesis.. El 1965 expulsen Singapur, de majoria xinesa. Tensions entre malais i xinesos. El 1970 Tunku Abdul Razak forma un govern de coalició, evita temes conflictius com l'eliminació dels sultanats, i mira de desenvolupar un programa per erradicar la pobresa rural. Alineats a mb els USA i anticomunistes. Singapur. Després d'uns anys d'unestabilitat, governs anticomunistes, el 1958 s'aconsegueix la independència. (1959-1963)El PAP guanya les eleccions atenent les demandes de la població xinesa [majoria a Singapur]. Reformes econòmiques, es tria l'anglès com a llengua en lloc el xinès. Es posicionen per unir-se a Malàisia, malgrat tenir membres comunistes i que el UMMO de Malàisia és anticomunista. El 1963 Malai, Singapur i el nord de Borneo formen Malàisia. Descontent de la minoria xinesa i altres pels privilegis que la constitució atorga als malais, alhora que la minoria malaia de Singapur es queixa del PAP. Indonèsia interfereix per debilitar Malàisia. El 1965 Singapur és expulsat. Dèbil econòmica i políticament, amb problemes d'habitatge. El govern empren un programa de formar treballadors qualificats per a la indústria, en anglès. En retirar-se les tropes angleses formen un exèrcit asessorats per Israel. 1969 Motins entre malayos i xinesos a Kuala Lumpur. Se suspèn la Constitució. 1974 Es reprenen les relacions amb Xina.
Vietnam, Laos i Cambodja 1945-1954
(ah243) Durant la guerra de Corea, milions de persones abandonaran el país. Al Vietnam, els pagesos catòlics emigren al sud, això obliga a ampliar les plantacions d'arròs. [Tal com passarà a d'altres llocs, la "zona alliberada", serà disputada per les guerrilles comunistes i per interessos occidentals]. 1945 Les tropes franceses del règim de Vichy que controlaven la colònia, són derrotades pels japonesos. Vietnam i Camboia obtenen la independència. En acabar la guerra, en la conferència de Postdam es decideix la creació de dues zones d'ocupació, separades pel paral·lel 16. Al nord, en acabar l'ocupació japonesa i xinesa, s'imposa el líder del Vietminth (moviment d'alliberament), Hoh Chi Minh, que proclama la República Democràtica de Vietnam amb capital a Hanoi. El sud és ocupat temporalment pels anglesos fins que el 1946 entreguen l'administració a les autoritats colonials franceses. Hoh Chi Minh es mostra conciliador d'entrada, i accepta el retorn de tropes franceses a Tonkin a canvi de que la República del Nord sigui reconeguda en el marc de la Unió francesa. Pressions "ultres" franceses van pressionar per resoldre militarment el problema del Vietnam [després d'haver fet un paper d'estrassa a la Segona Guerra Mundial, aquesta tossuderia indecent provocà una guerra sagnant i deixa un país a la defensiva durant decennis].
1946-1954 1ª Guerra d'Indoxina, tropes franceses d'élite, paracaigudes i la legió, ocupen el delta del riu roig, però són derrotades pels partisans del general Giap. El govern filofrancès de l'antic emperador Bao Dai no aconsegueix donar estabilitat. El conflicte es complica quan el Vietminh és reconegut per la URSS i Xina, mentre que EEUU intervé donant suport a França. El Vietminth ocuparà la zona de Laos [antic centre de la zona d'ocupació francesa] i dividirà Indoxina en dos. Eisenhower descarta una intervenció directa americana i França capitula a Dien Bien Phu. 1954 Conferència de ministres d'afers estrangers a Ginebra. Indoxina es divideix en tres estats independents: Laos, Cambodja i dos Vietnams.
Els dos Vietnams en guerra 1954 - 1975
ah257 Mentre Vietnam del nord inicia una certa industrialització amb ajuda estrangera, al sud Bao Dai és destituit i el Primer Ministre Ngo Dinh Diem instaura una dictadura amb el suport americà, sense convocar les eleccions lliures que havia indicat la Conferència de Ginebra. EL Vietcong, amb el suport de la majoria de la població civil, inicia la lluita per l'alliberament del país.
1957 2ª Guerra d'Indoxina Les accions del Vietcong, cada vegada més freqüents, obliguen Diem a fortificar els pobles. El 1963 mor Diem en un cop d'estat. EEUU intervé massivament. El desencadenant del conflicte és l'atac de tres llanxes torpederes al destructor Maddox. Es bombardegen les bases d'aprovisionament del nord i desenbarquen més de 300.000 mil soldats. El sud està governat pel general Ky que aconsegueix controlar el Vietcong. Els bombardejos a Vietnam del Nord, s'extenen sobre objectius civils a més de militars (fàbriques, escoles i carreteres), per "frenar la infiltració comunista al sud i assegurar el dret dels pobles a la pau i la llibertat".
A92 1967 Van Thieu és elegit president al nord. 1968 El FLN i RDVN llencen una ofensiva (del Tet, l'any Nou vietnamita) contra Saigón i trenta províncies més. El president Johnson ordenar parar els bombardejos. Comencen converses de pau a París. 1969 El FLN forma un govern provisional al sud. Nixon anuncia una política de vietnamització i retirada de tropes. 1969 Mor Hoh Chi Minh i el succeeix Ton Duc Thang després de vèncer els opositors interns. El nord llença una ofensiva contra el sud i EEUU repren els bombardejos. [Jo tenia dotze anys i a l'escola resàvem pel final de la guerra del Vietnam. Aquesta guerra demostrà que les campanyes es guanyen amb l'ocupació del terreny, amb la infanteria, i aquí cal que els homes vulguin morir. Per això la supremacia tècnica i militar dels EEUU no els va fer guanyar la guerra]. 1973 Acord de Pau a París, entre Henry Kissinger, secretari d'Estat dels EEUU i el representant del FLN Le Duc Tho. Les tropes americanes es retiren. 1974 La RDVN introdueix material bèlic al sud. L'any següent el FLN ataca Saigón i derrota les forces sudvietnamites.
Laos 1954-1975
a92 1957 Es forma un govern de coalició amb el Pathet Lao. EEUU suspèn l'ajuda. Es forma un govern d'Unió nacional que exclou el Pathet Lao. Se suceeixen diferents cops d'estatfins que el general Novasan pren la capital Vientiane i expulsa Kong Le. El govern del general Novasan s'ha d'enfrontar a les tropes comunistes del Pathet Lao. Les mediacions de la ONU fracassen. Es forma un govern d'Unió Nacional amb Souvanna Phouma de Primer Ministre i Novasan i el príncep Souphanouvong com a viuceprimers ministres. Són derrocats per un cop d'extrema dreta. 1964 El Pathet Lao conquereix la "Plana de les gerres", de gran importància estratègica. 1975 EEUU abandona el país després de dues dècades. Es proclama la República Democràtica Popular Lao.
Cambodja 1954-1975
1955 Sihanouk abdica en favor del seu pare i s'organitza el Partit de la Comunitat Popular Socialista. 1960 Mor el rei Norodom. 1965 Cambodja era neutral però els USA bombardegen llocs on creuen que es refugia el vietcong. Moltes víctimes civils . Més endavant aquesta injustícia servirà per fer créixer el suport al Khmer Rouge. BBC. EEUU bombardeja alguns poblats. 1967 Sihanuouk s'atorga poders especials. Els comunistes organitzen el Khmer Rouge, una guerrilla sanguinària. EEUU aconseghueix que Sihanouk els deixi intervenir per impedir que el territori de Camboia serveixi a Vietnam del nord per donar suport al Vietcong. 1970 Sihanouk és derrocat per Lon Nol i forma govern a l'exili a Pekin (Beijing). El nou govern estableix relacions amb EEUU. Es funda la República Khmer. Entra en vigor una nova constitució. 1974 La guerrilla rebutja les propostes de pau de Lon Nol i l'any següent ataca Pnom Penh. Lon Nol fuig a Indonèsia. el "Comitè Suprem provisional de la República Khmer" es rendeix al Khmer Rouge. Sihanouk és restablert al poder. El KR captura un vaixell mercant dels EEUU que serà recuperat per marines.' Abans / Després