5AXS3 Indoxina posguerra
Inici: 1975 Final: 2020. 45 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 185.74 milions / Població final: 272.391 milions / Naixements: 357.310 milions.
tipus soc: CF /BU/ Url: 435-asia-contemporania/
Birmània, Myanmar
1978 A92 1983 Són detinguts i executats dos norcoreans acusats de l'assassinat de quatre ministres de Corea del sud. 1984 Protestes d'estudiants contra el govern repressiu. Se succeeix la inestabilitat política i els cops d'estat. Atac als musulmans Rohingya de la regió d'Arakan, 250m fugen a Bangladesh. A finals dels '80 es flexibilitza l'economia i arriba ajuda de l'exterior. Però l'economia segueix malament, amb una desmonetització que fon els estalvis de la gent. Protestes i repressió policial i militar.
1988-2011 El 8-8-88 té lloc un cop d'estat militar (Gral. Saw Maung) com a resposta a les protestes que diuen són instigades pels comunistes. 1989 El govern militar canvia el nom del país pel de Myanmar. La llei marcial regeix arreu llevat d'alguns pobles i ciutats. 1990 La LND guanya les eleccions. El 1991 Aung San Suu Kyi, filla de Auung san, que està en arrest domiciliari, rep el Nobel de la pau. Pressió internacional sobre el règim militar que substitueix Saw Maung pel general Than Shwe. S'allibera Unu que estava empresonat. Conflictes amb tribus de zones frontereres. El govern reprimeix el partit de l'oposició, el NLD, arrestant els seus líders. El 2005 els millitars traslladen la capital de Yangon a Naypyidaw. El 2007 hi ha protestes quan es retiren subsidis pels combustibles i els preus pugen un 100%. Després d'anys de govern militar el 2008 s'acorda un referèndum constitucional. El cicló Nargis amb vents de 215 km/h devasta el país, 130m morys 1M sense llar.
2011–2016
Es fan reformes i a les eleccions de 2012 el NLD de Suu Kyi guanya 41 de 44 seients. El 2016 Htin Kyaw serà el primer president civil des del cop d'estat de 1962.
Genocidi Rohingya
El 2016 és assassinat el membre musulmà del govern Ko Ni. Els militars ataquen els Rohingya, 1M fugen a països veïns, la majoria a BanglaDesh. El 2020 el NLD guanya les eleccions però el 2021 té lloc un cop d'estat deté Aung San Suu Kyi o els membre del govern. Es declara l'estat d'emergència. Les protestes són reprimides, amb 3000 detencions, i 423 morts.
Thailàndia
El 1976 els militars tornen al poder després d'una massacre. 1977 Incidents amb Kampuchea. El general Kriangsac derroca el Primer Ministre Kraivichien. 1980 Tropes vietnamites entren al territori, perseguin refugiats de Kampuchea. 1983 Combats amb tropes vietnamites. 1984 Visita del Papa El 1997 esclata una crisi financera quan el bhat s'enfonsa per manca de divisa estrangera (i per atacs especulatius). Fugen capitals i la borsa s'enfonsa. La crisi es propaga a tot el sudest asiàtic, i també Corea del Sud i Japó.
2001 - 2014 El partit populista Thai Rak de Thaksin Shinawatra arriba al poder. És popular entre les classes baixes però les elites desconfien d'ell. El 2006 mentre era a New York a les UN, el general Sonthi Boonyaratglin pren el poder amb el suport dels anti Thaksin i declara la llei marcial. Retorn a les eleccions que guanya el partit del poder del poble de Samak Sundaravej. Els Tribunal Constitucional el farà fora per haver tingut un programa de cuina a la TV (!) i acabarà ilegalitzant el partit.(cop dels jutges). El partit demòcrata amb el suport dels militars forma govern. L'oposició "camises roges", a vegades amb armes protesta i s'enfronta a la policia i l'exèrcit i partidaris del govern ("camises groges"). 87 morts. El 2011 guanya les eleccions Yingluck Shinawatra, germana de Thaksin Shinawatra, primera dona que ho fa. Però segueixen les protestes i el 2013 es dissol el parlament i es prparen noves eleccions. El tribunal cosntitucional força Yingluck a dimitir i torna a entrar un general. [abril de 2014 viatge]. 2014-2019 El maig l'exèrcit desplega les tropes a Bangkok i suspen la Constitució. Es declara la llei marcial. General Prayut Chan-o-cha. Des de 1932 que es va acabar la monarquia absoluta, els militars hauran manat 55 anys dels 83. El 2016 mor el rei King Bhumibol Adulyadej i el succeeix Prem Tinsulanonda. El 2019 congrés i senat designen el general retirat Prayuth Chan-ocha,com a PM i torna un govern civil.
Malàisia i Singapur
Malàisia. 1981 Mahathir Muhammad (UMMO). 1982 Campanya per normalitzar l'idioma malai. 1983 Esmena parlamentària per limitar els poders del monarca. 1984 El sultà de Johore, Mahmood Iskandar ibni Al-Marhum és elegit cap d'estat. 1989 El partit comunista renuncia a la lluita armada. Lee Kuan Yew dirigirà el aís fins 1990. 2004 Abdullah Ahmad Badawi. 2007 protestes de les minories no malais. S'ilegalitzen alguns dels partits de les minories. Najib 2013-2018, acusat de corrupció a l'escàndol Berhad. Mahathir Mohamad torna al poder amb un nou partit després d'haver deixat l'UMMO i acaba amb 57 anys de govern del Barisan. Revisa projectes polèmics de l'anterior govern i cancl·la obres projectades amb finançament xinès que haurien endeutat el país. Tenia intenció de ratificar la convenció per eliminar la discriminació racial (ICERD), però hi va haver manifestacions dels malais tradicionals, bumiputras dient que amenaçava la constitució (!). El 2020 Després d'una setmana de crisi per la dimissió de Mahathir, Muhyiddin Yassin és designat primer ministre pel rei.
Singapur Segueix el creixement econòmic i les polítiques d'habitatge. L'atur baixa al 3%. El port i l'aeroport són dels més actius d'Àsia. El govern del PAP és autoritari i declarra il·legals les protestes. El 1990 Lee Kuan Yew traspasa el govern a Goh Chok Tong. El 1997 pateix l'efecte de la crisi financera asiàtica. L'èxit de Singapur, amb el desenvolupament econòmic i alhora la supressió de la dissidència interessarà la Xina de Deng Xiao Ping que arribarà a enviar fins a 22.000 funcionaris a estudiar-ho. 2001 S'evita un complot per atemptar amb bombes a les embaixes. 2004 arriba al poder Lee Hsien Loong, fill de Lee Kuan Yew. Puja el turisme. Es legalitzen els casinos. El Marina Bay sands serà el més luxós del món. EL PAP segueix guanyant les eleccions. Les eleccions a presidents restringeixen els candidats a la minoria malaia.
Brunei és un petit territori dins del Nord de Borneo (Malàisia). Al s15 havia estat un imperi que s'extenia a les Filipines. Al s18 van perdre el territori per l'ocupació espanyola de Filipines. Serà un protectorat britànic fins el 1984 que aconsegueix la independència. S'hi troba petroli. El sultà imposa la Sharia.
Vietnam A92 1976 Un govern civil substitueix el Comitè Militar provisional. Es fan les primeres eleccions al Vietnam unificat i es proclama la reunificació del país amb el nom de República Socialista de Viet Nam. 1977 Vietnam ingressa a la ONU. Incidents amb Kampuchea. 1978 Esclata la guerra amb Kampuchea que compta amb el suport de Xina. Els xinesos establerts al país [cóm havien vingut?], són perseguits i fugen. Comença una emigració massiva de sudvietnamites [on i per a què? Eren els opositors al règim comunista?]. 1979 En una ràpida acció militar, Vietnam envaeix Kampuchea, pren Pnom Penh, fa caure el govern de Pol Pot i imposa un govern afí. Xina ocuparà 40 km de Vietnam com a represàlia però més endavant es farà enrera. L'èxode de sudvietnamites és tractat en una conferència a Ginebra.
1980 Vietnam té 200.000 soldats a Kampuchea i 50.000 a la RPD Lao, i fins i tot ataca als camps de refugiats de Thailàndia. Unes pluges monzòniques torrencials destrueixen poblacions i deixen tres milions de persones sense família. Mor el president Ton Duc Thang. Nova Constitució. 1981 Eleccions per a una nova Assamblea Nacional. Segueix l'èxode de sudvietnamites. La URSS suspèn les ajudes a Vietnam i Cambodja. 1985 Les tropes vietnamites ocupen els campaments de refugiats a la frontera entre Thailandia i Kampuchea. 400,000 refugiats escapen a Thailàndia perseguits per vietnamites. 19876 Nguyen Van Linh és nomenat secretari general del partit. 1989 Es retornen a EEUU les restes de 86 soldats perduts durant la guerra. Les tropes es retiren de Kampuchea i el govern aprova plans per que entri la inversió estrangera. 1995 NG, abril, es parla d'un Saigón obert al capitalisme i ple d'oportunitats de negoci. El 2000 Bill Clinton visita el país. Progrés de l'economia i el turisme. Discussions sobre fronteres amb Cambodja i Xina pel mar. [viatge 2014]
Laos
A92 1977 Incidents a la frontera amb Kampudchea (Camboia). Tractat d'amistat entre RPD Lao i el Vietnam. 1979 Tropes Lao ajuden a Vietnam en la campanya de Kampuchea. 1980 Thailandia tanca la frontera amb Laos i prohibeix l'intercanvi comercial. El nou govern comunista imposa una economia centralitzada i empresona l'anterior govern a "camps de reeducació". 1985 Acord amb EEUU per retornar els soldats desapareguts durant la guerra. 1986 El príncep Souphanouvong renuncia per motius de salut. 1988 Primeres eleccions en la història de Laos, per determinar consells locals. 1990 Augmenten les accions de les guerrilles. Amb la caiguda de la USSR es perden les ajudes que rebia del règim soviètic. L'economia es liberalitza però el partit comunista segueix monopolitzant el poder.
Kampuchea, Cambodja
1976 Una nova Constitució canvia el nom de Cambodja pel de Kampuchea Democràtica. Sihanouk renuncia en favor de Khieu Samphan. Pol Pot és primer ministre. La propietat privada és abolida, se suspèn el sistema legal, ensenyament, monetari i els diaris. 1978 EEUU acusa al Khmer Rouge d'haver massacrat la població i la civilització per "esborrar el passat".
1979 Tropes del Vietnam ocupen la capital i derroquen el govern, instal·lant-ne un d'afí i proclaman tl a República Popular de Kampuchea.L'ONU exigeix la retirada de tropes però la URSS imposa el seu vet. Pol Pot conserva la representació. 1980 El nou govern de Samrin és reconegut per la Índia, però l'¡any següent l'assamblea de la ONU votarà per reconèixer el Khmer Rouge. Les guerrilles antivietnam reprenen la lluita. 1984 Les forces Vietnamites ocupen el campament de refugiats principal de la resistència Khmer i obliguen a fugir a Thailàndia a 100.000 refugiats. El problema dels refugiats fa que Thailàndia i Vietnam acordin deixar una franja desmilitaritzada a la frontera. 1985 La ONU torna a exigir l'evacuació de tropes estrangeres i segueix reconeguent el govern anterior.
1989 Es torna a canviar el nom del país per Cambodja, així com la bandera i l'himne nacional. S'aboleix la pena de mort. L'exilat Sihanouk es reuneix a Yakarta amb el cap del govern per tractar de la pacificació del país. Les tropes sudvietnamites es retiren i el Front Popular d'alliberament Nacional Khmer ataca el govern [el provietnamita, que això ja és un embolic entre legítims i rebels]. 1990 Els presidents dels dos governs (Samrin, imposat per Vietnam i Sihanouk, el rei expulsat) signen a Tokio un alto al foc condicional.
Després de dos anys de negociacions a Paris, el 1991 s'arriba a un acord de pau. La UNO té un mandat per fer complir un alto al foc, gestionar els refugiats i desarmar la guerrilla. Sihanouk torna a Phnom Penh. Uns 370m refugiats tornen des de Tailàndia. 22m tropes de la UNO miraran de garantir unes eleccions pacífiques. Hi haurà intimidació per les dues bandes. El 1993 forma govern una coalició del Partit del poble de Cambodja amb la FUNCINPEC, amb el príncep Ranariddh i Hun Sen (antic Khmer posat a dit pels vietnamites durant l'ocupació). Aquest governa autoritàriament i el 1997 fa un cop d'estat. Ranariddh mentre que alguns dels seus seguidors són detinguts i executats. El 2004 comença el judici contra els líders dels Khmer rouge [vaig visitar el museu presó el 2014]. Al país encara hi ha moltes mines escampades.
- Myanmar 54.4
- Laos 7.3
- Tailandia 69.8
- Vietnam 93.3
- Cambodja 16.7
- Singapur 5.4
- Malàisia 32.7