5EA01 UK davant Napoleó i Revolució industrial

Inici: 1800 Final: 1848. 48 anys.
taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 16.964 milions / Població final: 23.153 milions / Naixements: 31.637 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Política: ah31 El poder absolut de George III (regnat 1760 1820 )minva com a resultat de la pèrdua de les colònies americanes. El parlament es divideix entre tories anglicans i els whigs, dissidents protestants i representants de la burgesia comercial i financera. Polèmica entre THOMAS PAINE, demòcrata radical influenciat per la Revolució Francesa, i el conservador EDMUND BURKE. Anglaterra i Holanda són els únics països que han abandonat el règim feudal. Basant-se en l'economia capitalista es convertirà en el "taller del món", encapçalant la transició de la manufactura i la força manual cap a la indústria mecànica. Màquines, nuclis fabrils, treball assalariat substitueixen l'artesania, el petit burg-mercat i el treball agrícola. Apareix la burgesia industrial i el proletariat, juntament emb problemes i conflictes socials. La concentració de parcel.les, un sistema de cultiu rotatori i amb millors drenatges augmenten la producció agrícola. Això no impedeix la persistència de la fam perquè l'augment demogràfic encara és més gran que la producció. 1783-1806 William Pitt the young (24 anys) governa com a primer ministre.
Regency Des de 1810 George III presenta símptomes d'incapacitat i governarà George IV, el príncep Regent. En aquesta època John Nash serà l'arquitecte d'estil neoclàssic de les promocions dels Burton a Regent's st, Regent's Park
ColòniesConflictes amb Irlanda. després de la rebel.lió de 1797-98, perdrà el seu Parlament i quedarà integrada en el regne Unit. Canadà: divisió entre Baix Canadà (francès, Quebec) i alt Canadà (anglès, Ontario). 1788 Colonització d'Austràlia amb condemnats i delinqüents. 1784 El control de la Companyia d'Indies Orientals passa del parlament al govern. 1793 Anglaterra pren part en la primera guerra de coalició per evitar l'hegemonia francesa a europa a les colònies. L'oposició whig de Charles Fox força la caiguda de Pitt i signa la pau d'Amiens. (1802)
Guerres napoleòniques. Napoleó, campanya d'Egipte. França ven Louisiana als estats Units. 1804 Napoleó abandona els plans d'invasió d'Anglaterra, i de la India. Acaba la guerra anglo-americana. Anglaterra reforça el seu poder naval. Napoleó respon amb el bloqueig continental i davant la negativa de Portugal, envaeix la península ibèrica. Nelson bombardeja Copenhague i captura la flota danesa. Juny 1815 Arthur Wellesley, duc de Wellington acaba amb el poder francès a Waterloo.
ah45 1815 Congrés de Viena. Gran Bretanya incorpora el nou regne de Hannover i conserva Gibraltar, Malta, el Cabo i Heligoland, fet que li permet seguir exercint el control marítim. Els efectes del desenvolupament industrial queden anul.lats per les despeses de la guerra contra Napoleó, que es van sufragar amb un augment d'impostos. El bloqueig continental féu perdre mercats europeus.
Revolució Industrial ah45. (El terme és usat per Blanqui el 1837 i adoptat per Engels el 1845). La difusió de l'ètica Calvinista [cal esforç i treball per acomplir el propi destí?]. dóna lloc a una nova concepció del treball: la laboriositat, sentit de l'estalvi, afany de lucre [en comptes de l'anar tirant de l'agricultura dels països catòlics, que mentre podien menjar ja no desitjaven res més]. El treball i l'estalvi creen uns excedents de capital que és invertit en empreses industrials un cop desapareixen els obstacles socio-jurídics del s.XVIII, i en espcial quan en 1814 es decreta la total llibertat professional. El liberalisme econòmic és formulat a nivell teòric per Adam Smith i David Ricardo, atacant el proteccionisme dels terratinents i defensant l'individualisme econòmic. El liberalisme va junt amb l'emperisime de Bacon, segons el qual l'observació iduu al coneixement i al progrés [la indústria es basa en aplciacions pràctiques dels principis de les ciències físico naturals, el desenvolupament econòmic és alhora experimentació i iniciativa, patents]. Entre les noves tècniques més importants hi ha:
  • la llançadora volant (Kay 1733)
  • la producció de ferro amb carbó de coc (Arby 1735)
  • la màquina de vapor (Watt, 1769)
  • la filadora mecànica (Crompton 1779)
  • el teler mecànic (Arkwright 1785)
El 1789 comença a usar-se la força motriu a le smàquines de les fàbriques. Juntament amb les noves tècniques industrials i l'existència de capital, el comerç és ajudat per la bona organització del crèdit del Banc d'Anglaterra, la flota poderosa. Això durà també a una reforma de l'agricultura que es parcel.larà. Les grans extensions dels terratinents seran arrendades i explotades més racionalment, alliberant mà d'obra per a la indústria. L'augment de la producció agrícola i els progressos de la medecina que erradiquen les epidèmies, provoquen un augment demogràfic extraordinari. Això farà que hi segueixi havent fam. Aquest problema serà objecte de reflexió per Thomas R. Malthus, "Assaig sobre els principis de la població" de 1798 on estableix que mentre la població creix de manera geomètrica (n=n(t-1)a), els recursos que l'han de mantenir ho fan de manera aritmètica. L'excés de població donarà lloc a l'emigració a Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda. Els canvis en la societat enfrontaran els empresaris que són els propietaris del capital privat invertit, i els obrers que viuen de la venda del seu treball. Uns i altres s'oposen a la gentry propietària de la terra. L'excés de mà d'obra determina uns salaris de fam, justificats per l'obra de Ricardo, segons la qual el treball és una mercaderia més. La renda nacional augmenta. Ricardo veurà la renda de la terra com a parasitària. Manchester, manufactura de cotó: comerç triangular i) transport d'esclaus a amèrica, plantacions de cotó, exportació a anglaterra, filats i teixits, exportació dels teixits acabats a Africa i als països de grans plantacions. Transports: navegació a vapor (Fulton 1807), locomotora (Stephenson 1814).
Restauració conservadora
ah45 1830 Primer ferrocarril: línia Liverpool-Manchester. ah47 Anglaterra no participarà en la política d'aliances de Metternich, recloent-se en la seva splendid Isolation proconitzada pel ministre d'exteriors Canning. ah50 La política anglesa se centra en quatre punts:
  • adaptació del sistema parlamentari a les noves condicions socials [a més de la noblesa terratinent, ara hi ha la burgesia industrial i el proletariat].
  • liberalisme econòmic.
  • aspiració de la classe obrera a millorar les seves condicions de vida.
  • el problema d'Irlanda.
Desprestigi de la corona pels afers sentimentals del rei dandy, George IV (1820-1830) [acaba l'època georgiana dels 4 Georges, de 1714 a 1830]. Depressió econòmica, atur. 1819 Desordres del Peterloo a Manchester, en els que es va reprimir amb violència la reivindicació de dones i criatures. 1824 Derogació de la Llei d'Associacions de 1800 i rconeixement legal dels Trade Unions (Sindicats Locals). 1829 Emancipació dels catòlics. El gabinet whig de Grey dóna entrada a la vida política als empresaris de la classe mitjana amb l'oposició dels tories i la Cambra dels Lords. William IV (1830-1837) 1832 Reforma parlamentària, es creen nous districtes electorals urbans. Els propietaris de vivendes passen a poder votar. Amb això es consolida el sistema parlamentari amb eleccions regulars, respecte a l'opinió pública i vinculació del govern a la majoria parlamentària. 1833 Primera llei reguladora del treball a les fàbriques, es limita a vuit hores la jornada laboral dels menors. Abolició de l'esclavitud. Charles Dickens i Thackeray descriuen la societat del seu temps.
1837 comença el regnat de la reina Victòria. L'estat liberal es veu limitat per la Corn Law que estableix mesures proteccionistes per a la importació dels cereals [beneficia els terratinents però el poble té els aliments més cars]. 1836 El fuster Lovett crea la Working Men's Association i redacta la People's Charter, carta del poble on es reivindica el sufragi universal i secret, la immunitat parlamentària, eleccions anuals i igualtat entre districtes electorals. 1838 Cobde i Bright s'oposen a la Corn-Law i lluiten per la instrucció popular, el pacifisme, la tolerància i la reformna electoral, sense entrar encara a establir una legislació social. Vaga general. 1845-1846 La malaltia de la patata causa la fam a Irlanda, amb una minva de població de 8.3 a 6.6 milions, entre morts i emigrats. 1846 Abolició de lleis proteccionistes. '
Abans / Després