5EA03 Great Britain. Guerres mundials
Inici: 1914 Final: 1945. 31 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 35.6107 milions / Població final: 43.432 milions / Naixements: 39.976 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
WWI 1914-1919: Alemanya, que té múscul militar, aprofita l'ocasió de l'assassinat del príncep per sonar suport a Àustria contra Sèrbia, i de retruc Rússia, i de retruc França. Envaeix Bèlgica i Anglaterra declara la guerra a Alemanya.[acabarà per esgotament]
Entreguerres ah 161 Està marcada per problemes econòmics arrel dels deutes de guerra i la creixent competència del comerç mundial., i una evolució social degut al poder cada cop més important dels sindicats i l'extensió del sufragi universal als homes de 21 anys, a les dones de 30 (1918) i des de 1928 també a les dones de 21. En política exterior hi ha poques implicacions en el continent, divergències amb els francesos pel que fa a l'ocupació de la Conca del Ruhr i reforçament de la política colonial. Entre 1919 i 1922 hi ha un seguit de vagues, es demanen augments de salari. La prudència dels sindicats calmarà els obrers que miren l'exemple de la Revolució d'Octubre. Els líders dels Trade Unions, Smillie, Hodges i Ernest Bevin aconsegueixen unir 32 sindicats en la "Transport and General Workers Union", la central obrera més gran de l'època. La politica dels liberals (que governen en coalició amb els conservadors) no aconsegueix reduir l'atur, els conservadors proposen mesures proteccionistes i els laboristes un programa moderat de socialització. En la conferència de Washington, es limiten els efectius navals i Anglaterra perd la seva hegemonia marítima. Si a asixò li afegim la pèrdua del protectorat d'Egipte i problemes a la Índia, tindrem un descontent dels conservadors que en Congrés de 1922 al Carlton Club, decidiran posar fi a la coalició (Bonar Law, Lord Curzon, Stanley Baldwin). Gobernaran fins 1924 que, (embolic parlamentari) es forma el primer gabinet laborista de James Ramsay MacDonald, amb el suport dels liberals. No hi ha grans canvis. Es reconeix de iure a la URSS i s'intervé en el conflicte del Ruhr. La publicació d'una carta de Zinoviev on es relacionava el Kommitern amb moviments comunistes a Gran Bretanya, causa l'alarma dels conservadors que forcen una moció de censura i fan caure el govern. 1924-1929 Segon gabinet conservador de Baldwin. S'aconseguirà estabilitzar la lliura esterlina. Es patirà una vaga minera de 7 mesos. 1926 Tractat pel qual es reconeix la independència de l'Irak. El tractat de Mosul acabarà amb la competència francesa pel control dels camps petrolífers. 1927 Ruptura de relacions diplomàtiques amb la URSS en descobrir-se el suport donat a la vaga dels miners i localitzar-se un centre de propaganda i espionatge.
Commonwealth
ah187 L'imperi britànic es reorganitza els dominis en un conjunt d'estats autònoms que mantenen acords. Es tracta de Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica. Els Estats tindran els mateixos drets que GB [no s'esmenta la Índia, que encara no és domini sinó colònia, ni tampoc Irlanda]. i) Desenvolupament progressiu d'una consciència nacional. ii) Participació en la guerra. iii) Plantejament i difusió de la idea de comunitat d'estats britànica. Aquest plantejament s'estrena en la Conferència de Pau de París de 1921, en la qual els països integrants disposen, per primera vegada, de delgacions i firmes pròpies. 1926 S'accepta la fórmula jurídica de Dominion, establerta per Balfour, pel qual els territoris esmentats es constitueixen en comunitats autònomes dins de l'imperi, als mateixos drets i deures que GB, unidits per la fidelitat comuna a la corona i lliurement associades a la Commonwelth of Nations. La resta de l'imperi, les colònies de la índia, els Protectorats d'Africa i el Pacífic, amb 15 milions de km2 i 400 milions d'habitants, no varien el seu estatut.
Irlanda
ah187 1916 Insurrecció de Pasqua del Sinn Feinn. La revolta és esclafada i els seus dirigents afusellats. 1918 El Sinn Fein obté el 73% dels vots en les eleccions al parlament. 1919 Constitució del Parlament de la Irlanda lliure (Dail Eireann) presidit per Eamonn de Valera. Lluita de les guerrilles nacionalistes de l'IRA contra les tropes angleses, fins arribar al "Bloody Sunday" del 21-11-1920 a Dublin. 1920 Government of Ireland Act pel qual la illa es divideix en l'Ulster, unit a GB, i Irlanda del Sud, amb Parlament propi. L'acord és rebutjat per De Valera. 1921 Tractat amb GB pel qual Irlanda obté l'estatut de Domini. De Valera exigeix la independència d'Irlanda sencera. El 1922 es proclama l'estat lliure d'Irlanda. Esclata una guerra civil entre radicals i moderats. 1923 Cosgrave, reconstrueix el país després del cessament de les hostilitats, defensant la pau amb Anglaterra. 1932 De Valera, que dirigirà el govern fins 1945, es basa en l'estatut de Westminster per denunciar el tractat de 1921. S'aboleix el jurament de fidelitat a la corona i se suspenen els pagaments a GB. De Valera s'haurà d'enfrontar a escamots feixistes. Fins 1935 hi haurà una guerra duanera que acabarà amb un pacte comercial el 1936. 1937 Douglas Hyde proclama l'estat de l'Eire, "sobirà, independent i democràtic". El 1938 es regularan les relacions financeres i econòmiques amb GB. S'obtindrà la sobirania dels ports.
1929-1935 Crisi econòmica i rearmament
ah 208 El gabinet de Macdonald, format amb el suport de laboristes i liberals, s'enfronta a la crisi econòmica i a l'atur. Les dificultats per enfrontar-se a la crisi econòmica mundial, fan caure el govern i es crea un "govern nacional" també amb MacDonald, però ara d'orientació liberal-conservadora mentre que els laboristes queden a l'oposició. Per aturar la inflació s'augmenten els impostos, es prenen mesures per afavorir l'estalvi, s'abandona el patró or, la lliure es devalúa per poder exportar amb més facilitat. Aquesta política obté el suport de la població que el confirma n les següents eleccions on els conservadors guanyen de manera aclaparadora. Hi ha un segon govern de coalició de MacDonald controlat bàsicament pels conservadors Baldwin i Chamberlain. 1932 Conferència imperial d'Otawa on s'estableixen tarifes preferencials amb els països membres de la Commonwealth. L'economia es recupera gràcies al subministrament de matèries primeres barates i a la política financera que abaixa els tipus d'interès. 1933 Conferència econòmica a Londres. 1934 Inici del rearmament, creació de la RAF. L'expansió d'alemanya indueix la preparació d'un important programa de defensa.
1935-1939 Política d'Appaesement, gabinet Baldwin. George VI
Baldwin intenta una política de pau per evitar la guerra. Això el durà a acceptar algunes exigències revisionistes dels països vençuts a la primera guerra. A instàncies de l'opinió pública, però, es recolzen les sancions econòmiques contra Itàlia. Aquesta política faran que GB ignori la invasió alemanya de Renània, les accions italianes al mediterrà o la guerra civil espanyola [Suposo que Baldwin era conscient del desgast enorme que havia suposat la primera guerra, només per mantenir una actitud de fermesa]. 1936 Mor George V. El successor Eduard VIII ha d'abdicar a causa de l'oposició al seu matrimoni morganàtic [amb un membre fora de la reialesa] amb l'americana divorciada W.Simpson. El tron serà ocupat pel seu germà George VI. 1938 Acord italo-britànic pel qual GB reconeixerà la sobirania italiana a Abissínia a canvi que les tropes italianes es retiren d'Espanya quan acabi la guerra civil. 30 setembre 1938 Declaració anglo-germànica de no agressió. Però Almenya ocuparà el territori dels sudets i ben aviat Txecoeslovàquia. En un intent de frenar l'expansió alemanya, Anglaterra manifesta el seu suport a Grècia i Polònia.
Gran Bretanya, 2a guerra mundial 1939-1945
Declaració de guerra després que Alemanya envaeixi Polònia. Eix Alemanya-Itàlia-Japó 1940 (el 1942 s'hi afegiran Hongria, Rumania, Eslovàquia, Dinamarca, Finlàndia, la Xina de Nankín i Croàcia). Alemanya venç a les campanyes de Polònia i el bàñtic, països baixos i França, que ocupa fins a Vichy. 1941 USA entra en guerra després de Pearl Harbour. Campanya del nord d'àfrica, balcans i itàlia. El Alamein és la primera batalla guanyada pels aliats el 1942, a partir d'aquí es recuperarà Itàlia. 1941 campanya russa, inicialment triomfant que retrocedeix després de la derrota de Stalingrad. 1944 desembarcament de Normandia. 1945 Conferència de Yalta. HA852 Als inicis de la guerra, els triomfs alemanys podien fer creure que GB tenia la guerra perduda i que hauria fet bé en acceptar les condicions de pau que Hitler els oferia. Churchill la va refusar, en un discurs de 4 de juny de 1940 on va prometre que la nació mai es rendiria, que lluitaria per cada pam de terreny, que cap ciutat es declararia oberta, i que preferia veure Londres reduït a runes i cendres, que no pas dòcil i esclavitzada de manera abjecta.
Irlanda es declara neutral durant la guerra.' Abans / Després