5EA04 Great Britain. posguerra I laborisme
Inici: 1945 Final: 1979. 34 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 43.4355 milions / Població final: 54.037 milions / Naixements: 54.190 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Posguerra, George VI, Isabel II 1945-1964
ah 266 1945-1951 Govern laborista de Clement Atlee. Tot i ser un dels països vencedors, GB ha perdut la seva condició de superpotència [França, GB i Alemanya perden entrant EEUU i la URSS]., amb 14 mil milions de dòlars de deute. La seva política va molt lligada a la dels EEUU, amb bases militars i participació en les guerres de l'Àsia. EL ministre de finances Cripps aplica mesures d'austeritat, amb raccionament fins el 1950, restricció d'importacions i recórrer a préstecs americans per aixecar la indústria. El 1949 la lliure esterlina es devalúa de 4 a 2,80 $. El govern laborista [en certa manera d'esquerres], nacionalitza el Banc d'Anglaterra, l'aviació civil, les mines de carbó, les empreses de transports. L'assegurança social es fa obligatòria per garantir la sanitat pública, les pensions i els salaris mínims. La Commonwelth es converteix en una associació d'estats sobirans (Índia, sudest asiàtic i Africa). Eire obté la independència el 1949. 1951-1955 Winston Churchill (conservador). La situació econòmica millora.
Elizabeth II succeeix a George VI el 1952. S'abandona Palestina, el canal de Suez i el Sudàn. 1955-1957 Anthony Eden (conservador). Caurà pel conflicte de Xipre i la crisi de Suez (UK ataquen Egipte, amb França i Israel, però la pressió d'EEUU els farà retirar]. Conflicte de Xipre: [Xipre és colònia britànica, amb aspiracions dividides a una autonomia, la majoria greco-ortodoxa vol integrar-se a Grècia mentre que la minoria turca vol la independència. Les guerrilles gregues EKOA lluiten contra l'administració britànica i els projectes d'autonomia turcs. Xipre obté la independència el 1960, amb presidència de Makarios. Aviat esclatarà una guerra civil amb intervenció de nacionalistes grecs i turcs [exèrcit molt potent que bombardejarà el país. L'ONU intervindrà per restablir la pau.]1957-1963 Harold Mcmillan S'acaba el servei militar obligatori i es redueixen les forces militars [per a que mantenir-les, si ja no hi ha imperi?]. L'oposició laborista fa un debat intern sobre la conveniència de les nacionalitzacions, l'armament nuclear i les bases americanes. 1962 GB es converteix en potència atòmica en fer esclatar un bomba nuclear. França veta l'entrada de UK a la CEE. El ministre de defensa dimiteix per l'escàndol Profumo. 1963-1964 Alec Douglas Home. [Els Beatles, El Londres psicodèlic.].
Irlanda, 1945-1964Govern de De Valera, Sean Lemas i Lynch.
Laborisme 1964-1979
1964-1970 Gabinet laborista de Harold Wilson. Es prenen mesures per equilibrar la balança de pagaments, i es graven les importacions. Procés de descolonització, amb la independència unilateral de Rodhesia i la retirada de tropes de Singapur, Malàsia i Adén. L'ONU demana al UK que es retiri de Gibraltar. S'aprova una llei que declara la il·legalitat de la discriminació racial. 1969 El príncep Charles és investit Príncep de Gal·les. Conflictes a Irlanda del Nord. 1970-1974 Edward Heath (Conservador). 1971 UK entra a la CEE, i el 1975 un referèndum en retificarà la permanència. Els conflictes a Irlanda fan suspendre el Parlament del nord i es restableix l'administració directa. Es crea la Independent Broadcasting Authority, amb facultats per concedir llicències radiofòniques comercials.1974-1976 Harold Wilson. 1976-1979 James Callaghan.[Crec recordar que aquesta època fou marcada per la crisi econòmica i les reivindicacions d'uns sindicats que paralitzaven el govern, una època dèbil que tallarà Margaret Thatcher, the iron Maiden"]
Irlanda, 1964-1979
1973 Guanyen les eleccions el Fine Gael, acabant amb 40 anys de govern del Fianna Fail. 1976 Mor en atemptat l'embaixador britànic. [Clima de guerra civil a Irlanda del Nord entre els catòlics (IRA, Sinn Fein), i els Unionistes, amb terrorisme, contraterrorisme i massiva presència de l'exèrcit britànic. ' Abans / Després