5ED01 Alemanya, Prússia I Àustria. Guerres Nepoleòniques I restauració fins a la unificació
Inici: 1806 Final: 1871. 65 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 28.5007 milions / Població final: 43.531 milions / Naixements: 76.829 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
1806 - 1815 Guerres Napoleòniques
Prússia: Napoleó que ocupa fàcilment Berlin. 1807 Pau de Tilsit. Prússia perd alguns territoris i queda sota control francès, am un exèrcit reduit a 42000 homes. Apareixen dos nous estats Westfàlia i el Gran Ducat de Varsòvia. Reformes liberals de Stein alliberant els pagesos de la servitud, emancipació dels jueus. Reformes militars, Clausewitz. Reformes educatives, Humboldt. Oposició de la noblesa conservadora.
Austria: malgrat la resistència de guerrilles, Napoleó ocupa Viena. 1809 Pau de Schönbrunn: Austria perd el seu accés al mar. Salzburg. innviertel i Tirol nord passen a Baviera mentre que el Tirol sud va a Itàlia.
Alemanya: Confederació del Rhin. Es fan reformes administratives seguint el model francès.
Derrotes de Napoleò a Rússia i Waterloo.
1815 - 1871 Restauració i unificació 1815 Congrés de Viena. França retrocedeix a les fronteres de 1792. Austria renúncia a Posnània i reb el regne de Lombardia-Véneto. Cracòvia es declara independent. Les aspiracions de formar un estat nacional aborten degut a la rivalitat austroprussiana i les pretensions de sobirania dels prínceps. No es restaura l'imperi anterior a les invasions de Napoleó i en canvi Metternich propicia la Confederació Alemanya amb 38 estats sobirans, l'imperi d'Austria i els regnes de Prússia, Baviera, Wurtemberg, Saxònia i Hannover. Metternich reprimeix les idees liberals. Prússia1: 1797-1840 Frederic Guillem III frena les mesures reformistes. 1834 es crea Deutscher Zollverein, sota la presidència de Prússia, cobrint 25 milions de persones eliminant fins a 38 duanes entre estats. Creixement econòmic.
1848 Els plantejaments revolucionaris de França es propaguen a Alemanya.
Alemanya. 20-3-1848 Lluís I de Baviera abdica en el seu fill Maximilià II després de l'escàndol amb la ballarina Lola Montes. Intents d'unificació alemanya amb assamblees a Heidelberg, parlament a Frankfurt. 27-5-1849 El parlament aprova la Constitució. Conflictes entre la dreta conservadora, el centre liberal i l'esquerra democràtica dins de la qual hi ha Marx, i Engels. Aquests fundaran la "Nova gazeta Renana" on es publicarà el manifest comunista.
Austria. Schwarzenberg, clausura la dieta constituent, instaura una dictadura, fa abdicar Ferran I en el seu nebot Franz-Joseph I (1848-1916). Absolutisme. S'imposen a Hongria que volia ser independent.
Prússia2: Wilhem I nomena primer ministre Otto Von Bismarck que governarà al marge de la constitució i la dieta. Després de la guerra franco-prussiana, aprofitant l'eufòria nacional, el 1871 unifica Alemanya, proclama el II Reich amb WilhemI com a Kaiser. Els estats són autònoms pel que fa a l'administració, la justícia i cultura. Són competències centrals l'exèrcit, les duanes, el comerç i les comunicacions (llevat de Baviera i Würtemberg que tenen exèrcit, correus i impostos propis). L'organ suprem és el consell federal (Bundesrat), presidit pel rei de Prússia que també és el Kaiser i nomena el canceller. L'única concessió democràtica és el reichstag, parlament elegit per sufragi universal. AT114 Unificació d'Alemanya (1815-1871) Bismarck.
Bohèmia serguirà com a regne independent fins el 1918. ' Abans / Després