5ED02 Alemanya I Àustria, II Reich I WWI
Inici: 1871 Final: 1945. 74 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 43.5398 milions / Població final: 70.583 milions / Naixements: 138.231 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
1871-1914 II Reich, era Wihelmina
Reformes. Repressió dels moviments socialistes alhora que es promouen lleis socials per minvar el descontent: asegurances de malaltia, accidents o invalidesa (1883) [jubilació]. 1890 Bismarck destituït. política colonial a Africa amb protectorats a Camerún, Togo, Africa Oriental (Zanzíbar), Namíbia (Sudafrica). El creixement econòmic alemany, que arriba a ser la primera nació industrial, la faran entrar en competència amb els interessos britànics. La indústria es concentra en grans empreses com Stinnes, Krupp, Stumm, Siemens, AEG, IG-Farben. Wilhem II duu a terme una política de prestigi (rearmament, política exterior), sense atendre als nombrosos problemes interns com la debilitat política del Reich pels continus problemes constitucionals, tendències militaristes, dificultat d'avançar en la democratització a causa dels interessos industrials i capitalistes.
Àustria i Hongria. 1867 Franz-Joseph I, emperador d'Austria, és coronat rei d'Hongria. Austria és un conglomerat de nacionalitats, amb alemanys, húngars, italians, eslovens, txecs, ucranians, polonesos, servo-croates, etc algunes no se senten alemanyes sinó eslaves. Croàcia i Sèrbia s'oposen a la magiarització d'Hongria.
1914-1919 WWI
Inestabilitat als balcans on hi ha musulmans-turcs, grecs-eslaus ortodoxs, blocs d'orientació eslava com els serbis (amb suport francès), i els d'orientació germànica. Cursa d'armaments entre Anglaterra i Alemanya, aspiracions nacionals. 28-6-1914 L'arxiduc Franz-Joseph, hereu del tron d'Austria, i la seva esposa, són assassinats a Sarajevo per un estudiant de bòsnia pertanyent a la societat "Unitat o mort". Àustria declara la guerra a Sèrbia, que té el suport de Rússia i França. Alemanya dóna suport a Àustria i declara la guerra a Rússia i França, envaint Bèlgica el 3 d'agost. Guerra amb gasos químics, submarins. Batalla de Verdun. Ocupació de França. L'enfonsament del Lusitània fa entrar en guerra els estats units. Gran Bretanya ocuparà Xipre i Mesopotàmia. El 1917 té lloc la revolució bolxevic. A Alemanya fracassen els intents democràtics de frenar el poder de l'exèrcit. La guerra haurà tingut uns costos elevadíssims en víctimes i recursos. El seembre de 1918 es demana un armistici. WilhemII abdica es proclama la república. El grup espartaquista, amb Eisner, Liebknecht i Rosa Luxemburg, promou la dictadura del proletariat. Seran assassinats per grups contrarevolucionaris i militars. L'imperi Austrúngar es desintegra en minories ètniques. Quedarà una Austria petita, Txecoeslovàquia, Hongria, una Bòsnia unida a Sèrbia a Iugoeslàvia, i la cessió de Galizia (Polònia sud) a una renascuda Polònia. Les potències vencedores, en lloc de seguir el pla de pau de Wilson, es reparteixen territoris. S'imposa a Alemanya la pèrdua de les colònies, la restitució d'Alsàcia i Lorena, desmantelament de fortificacions, el pagament de 269 mil milions de marcs, l'entrega dels bucs mercants de gran tonatge. Turquia ha d'admetre l internacionalització dels estrets, la cessió de Tràcia, les illes de l'Egeu i Esmirna a Grècia, Síria a França, palestina a Anglaterra, Rodes a Itàlia. El kurdistàn obté la independència. AT116 Aliança Alemanya i austria 1878 1914, AT118 WWI
1919-1930 Weimar Republik
Friedrich Ebert, socialdemòcrata, aconsegueix evitar la implantació d'un règim soviètic. El moviment espartaquista de Rosa Luxemburg és reprimit per l'exèrcit i els seus membres assassinats per oficials de dreta. La nova república pateix l'hostilitat de la dreta, l'exèrcit, la burgesia nacionalista, l'extrema esquerra i l'extrema dreta. El govern proposa reformes com la llei de les 8 hores, consells d'empresa, lleis antitrust, que són combatudes per la gran indústria (Reichsverband der Deutschen Industrie) a través del Partit Nacional i la propaganda a la premsa. L'extrema esquerra causa disturbis arreu del país i intenta aixecar una República de soviets a Munic. L'extrema dreta cada vegada és més fanàtica, assassina diversos polítics i intenta un cop d'estat. Amb tot, són uns anys extraordinaris per la ciència i la cultura, que ja venien del s19. Dominaven la Fïsica amb Hermann von Helmholtz, Wilhelm Conrad Röntgen, Albert Einstein, Otto Hahn, Max Planck i Werner Heisenberg.La indústria química amb la BASF i la Bayerm amb Justus von Liebig, Fritz Haber i Emil Fischer. La matemàtica de Georg Cantor i David Hilbert in the 20th century. L'enginyeria de Karl Benz, i Rudolf Diesel amb l'automòbil, Wernher von Braun amb els coets. Ferdinand Cohn, Robert Koch i Rudolph Virchow en microbiologia. En literatura, Thomas Mann, Hermann Hesse, Bertold Brecht. Oswald Spengler sobre el declivi d'occident, Martin Heidegger, Max Scheler. [L'arquitectura de la Bauhaus, KAndinsky, Schönberg].
El 1919 Adolf Hitler s'afilia al Deutsche Arbeiterpartei que es convertirà en el NazionalSozialistische Deutsche ArbeitsPartei (NSDAP). Amb ideologia basada en Nietzsche i Gobineau que afirma la superioritat de raça ària. El marc cau, les reparacions de la guerra són dures i hi ha un descontent general, amb intents de cop d'estat a la dreta, que és forta a Baviera i disturbis de l'esquerra a Hamburg i Berlín. El nazisme va creixent i tècniques de propaganda, cartells, desfiles militars, processions de torxes que tenen un valor simbòlic important. Goebels és molt eficaç. el govern gira a la dreta i és tolerant amb els extremistes. L'esquerra és limita a fer oibstrucció sense construir una alternativa. Març 1930 Fi de la República parlamentària. El NS cada cop guanya més vots. Enfrontaments que freguen la guerra civil. Abril de 1932 Hindenburg és reelegit però a Prússia, Baviera, Würtemberg, Hamburg i Anhalt, ha guanyat Hitler. Se succeeixen accions terroristes dels grups paramilitars nazis. Brüning prohibeix les SS i les SA. [ de 1919 a 1933 Bauhaus ] 1933-1939 III REICH
30 gener 1933 Hitler forma govern amb Von Papen de vicecanceller. Incendi del Reichstag atribuït als comunistes. Estat d'excepció i prohibició dels partits d'esquerra. Abolició del sistema federal dels länder. Sindicats prohibits i NS partit únic. Estat policical amb la Gestapo. Ministeri d'educació del poble de Goebbels.1936 Jocs olímpics a Berlín. Ajudes a l'Espanya feixista. Pactes de no agressió però plans d'expansió. 1938 Annexió pacífica d'Austria (Anschluss) confirmat després per un plebiscit. Reclamació dels sudets cedits a Txecoeslovàquia. AT128 Europa 1919-1939
Àustria, Hongria Txecoleslovàquia 1919-1939
Austria 1919, 1939. Proclamació de la Deutsche östereich, els Habsburg són expulsats. Inestabilitat i tensions entre la dreta i l'esquerra. 1932 dictadura feixista amb Engelbert. Reben crèdits a canvi de renunicar a la unió amb Alemanya. 1938 Anschluss.
Hongria: Desordre per la imposició del Tractat de Versalles que l'obliguen a cedir Croàcia, Transilvània, Eslovàquia i el Banato. Govern dels soviets de Bela Kun. Contrarevolució. Haurà perdut el 68% del seu antic territori i el 60% de la població que dominava a l'època dels Habsburg.
Txecoeslovàquia: El nou estat contè diferents minories ètniques (poloneses, jueves, alemanyes 23%, magiar i ucranians. Entre txecs, eslovacs i croates fan un 60%. Els sudets, important minoria alemanya, voldrien integrar-se a Austria però se'ls oposen els aliats. Reforma agrària que expropiarà els latifundis. Tensions amb la minoria eslovena i els sudets.
WWII 1939-1945
Alemanya es vol expandir per tenir matèries primers barates i vendre car. ELs altres països han tolerat el nazisme per por al comunisme. Pactes amb Itàlia i Rússia. 1-9-1939 Invasió de Polònia. Rússia entra a Polònia oriental i Finlàndia. Invasió de Dinamarca.1940 Invasió de Bèlgica i França. Guerra naval amb Anglaterra. Superioritat dels submarins fins a l'adveniment del radar. Domini inicial aeri (Goering) aturat pels caces de la RAF. 1941 Atac a Pearl Harbour i els USA entren en guerra. 1941 Alemanya ataca Rússia. 1942 bombardeigs massius dels aliats. Campanya a l'Àfrica després del fracàs italià, Rommel. El 1942 Alemanya comença a perdre el control, amb la batalla de Stalingrad. 1943 els aliats recuperen Itàlia que capitula. Rússia ocupa els balcans. Extermini de jueus als camps de concentració. 1944 desembarcament a Normandia. 1945 L'exèrcit rus arriba a Berlín. 30-4-1945 Suïcidi de Hitler, 4-5-1945 Capitulació. 55 milions de morts i 35 milions de ferits.' Abans / Després