5EE01 Espanya, Napoleó, restauració
Inici: 1798 Final: 1873. 75 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 10.7389 milions / Població final: 17.525 milions / Naixements: 34.685 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
[Les tasques històriques dels països eren entrar a la revolució industrial, articular el poder entre monarquia i parlament, articular les aspiracions d’industrials i obrers, obrir-se al desenvolupament científic i tècnic. Espanya no ho va saber fer. Després de la irrupció napoleònica, va intentar una Constitució amb las Cortes de Cádiz i es va passar el segle XIX amb una lluita entre absolutistes i liberals, sota Fernando VII, Isabel II fins al restabliment del borbons d'Alfons XII, en un seguit de guerres internes (Carlistes). En lloc d'estar per la feina del desenvolupament industrial, se seguia amb una agricultura dèbil i es tancaven universitats per reprimir qualsevol mena d'idea nova.
Cultura española del XIX (ah133). Literatura. El 1820 apareix el romanticisme històric, tradicional i conservador, en les revistes "El europeo", de Barcelona. Cap el 1830 tornen els emigrats polítics després de la mort de Fernando VII i amb ells el romanticisme més liberal i revolucionari. MARIANO JOSE DE LARRA (articles de diari), ESPRONCEDA (poesia), DUQUE DE RIVAS i HARTZENBUSCH (teatre), ZORRILLA amb diez cañones por banda, GUSTAVO ADOLFO BECQUER, ROSALIA DE CASTRO i el teatre de JOSE De ECHEGARAY premi nobel de literatura el 1904. Hi ha una transició cap al realisme amb les noveles de PEREDAZ i VALERA, BENITO PEREZ GALDOS, EMILIA PARDO BAZAN. A Catalunya hi ha una renaixença amb VERDAGUER i GUIMERA. De filosofia, poca, Jaume Balmes i la introducció del racionalisme de Friedrich Krause, que influirà en Joaquim Costa, preocupat per la regeneració d'España ("Oligarquía y caciquismo). Francisco Giner de los Ríos (1839-1915), assagista, pedagog i filosof del dret, fundarà la "Institución de Libre Enseñanza". Art GOYA (1756-1828) Retrats de la família reial, els berenars amables, els desastres de la guerra i la pintura negra. Retrats de Madrazo. Fortuny. A finals de segle començarà l'escola moderna, amb el descobriment del paisatge, impresionisme i modernisme: Regoyos, Rusiñol, casas i Nonell. En arquitectura durarà el neoclaciascisme fins que les tendències romàntiques apuntin cap a un renaixement dels estils medievals: neoromànic, neomudéjar i neogòtic". A finals de segle apareixerà GAUDI (1852-1926). Música Músicalment s'està en la línia de l'òpera italiana fins que Pedrell inicia un nacionalisme usical que després donarà fruit amb Albéniz (1860-1909), Granados (1867-1916) i falla (1876-1946). El darrer quartde segle tindran èxit les sarsueles de Barbieri, Bretón i Chapi.
Espanya Napoleònica, 1788-1813
Carlos IV ah34 Carles IV, casat amb Lluïsa de parma, hereta la corona. En principi hi hauria hagut una política continuista amb el manteniment de Floridablanca. Però la revolució francesa i l'oposició anglesa a Napoleó determinaran la política exterior. Floridablanca reprimirà la difusió de les idees revolucionàries. 1789 El parlament abroga la llei Sàlica de Felip V segons la qual no era possible la successió femenina al tron. Febrer 1792 Aranda substitueix Floridablanca, el fa empresonar i intenta una coexistència pacífica amb França. 15-11-1792 Godoy, protegit de la reina, substitueix Aranda. Intenta alliberar Lluís XVI i, després de la seva execució, expulsa d'Espanya tots els súbdits francesos. La Convenció declara la guerra a Espanya. Ocupen el nord de la Península. Després de les victòries dels republicans a europa, signen la pau i tornen els territoris a canvi de la cessió de Santo Domingo i privlegis comercials. Aquest acord causa la guerra amb Anglaterra, que venç la flota espanyola al cabo de San Vicente. Els britànics ocupen Menorca. Pressionats per França, Espanya declara la guerra a Portugal (Guerra de las naranjas) que no compleix el bloqueig al comerç britànic. 1802 Pau d'Amiens. Devolució francesa d'Egipte, Espanya i Anglaterra permuten Trinidad i Menorca. Es reprenen les hostilitats. 2-10-1805 L'esquadra franco-espanyola és derrotada a Trafalgar. Acaba definitivament el poder naval espanyol. 27-10-1807 Acord de Fontainebleau per repartir-se Portugal. S'autoritza l'entrada de 28 mil soldats francesos. A l'Escorial s'inicia un procés contra Fernando VII que amb l'ajut dels ducs del infantado projectava un cop d'estat. 17-3-1808 Motí d'Aranjuez: fi de la dictadura de Godoy i abdicació de Carles IV.
ah37 Després del motí d'Aranjuez (havien entrat 100 mil soldats en lloc dels 28 mil autoritzats) Fernando VII va a Madrid per obtenir el reconeixement de Murat. No l'obté. Carlos revoca la seva abdicació, Fernando va a trobar Napoleó a Baiona per obtenir suport contra el seu pare. Napoleó l'obligarà a tornar la corona. Al final Carlos cedeix tots els seus drets (España i Les Indias) a l'emperador [quina tinya de monarquia]. 4-6-1808 Napoleó proclama rei d'Espanya el seu germà José I. Guerra de la Independència 1808- 1813
2 maig de 1808 Aixecament popular a Madrid encapçalats pels capitans Daoiz i Velarde. La rebelió és esclafada per Murat. Aquest és l'inici de la resistència popular a l'ocupació francesa, mentre que les institucions (corona, Cortes i Consejo de Castilla), i la noblesa, hi resten indiferents. Juntament amb l'aspiració d'independència hi ha la reivindicació de reformes polítiques i socials. Setge de Saragossa. Victòria dels sometents catalans als Brucs [el timbaler dels Brucs, en lloc de tocar el tambor s'hauria pogut tocar els collons]. 19-8-1808 Derrota de Dupont a Bailén davant les Juntas de Granada i Sevilla que manava el general Castaños. Les Juntes envien una comissió a Anglaterra per demanar ajut. Arthur Wellesley, futur Duc de Wellington, desembarca a Lisboa. Napoleó intervé recuperant la major part de la península i Madrid. Les coses es compliquen pels francesos amb l'aixecament d'Àustria. Moore desembarca a la Coruña. Derrotes hispano-angleses. Les tropes franceses són assaltades contínuament per petits grups de guerrillas. 1812 Batalla de Salamanca [veure llibre de batalles].
19-3-1812 CORTES DE CADIZ (ah89) S'intenta liquidar la societat feudal declarant la sobirania de la nació, la confessionalitat catòlica de l'estat (el 1813 es decretarà l'extinció de la Inquisició), la monarquia hereditària basada en la divisió de poders, llibertat d'impremta, prohibició de la tortura, etc. Es posa fi als gremis i es proclama la llibertat d'indústria. 22-7-1812 Derrota francesa a Arapiles. 31-8-1813 La península està lliure de francesos. [GOYA, CARMEN de Bizet]. ah89 Al costat del liberalisme moderat representat per les Cortes de Cadiz, hi hauria un sector afrancesat que hauria donat per bona l'abdicació de Carlos IV i Fernando VII, veient en Napoleó la consolidació del liberalisme. Els seguidors de Jovellanos mantindrien la supervivència de les institucions tradicionals. Els absolutistes defensen el rei, la terra i la religió segons els principis del règim antic.
Fernando VII, Guerres Carlistes, 1813-1873
Economia (ah89) Espanya no té una industrialització sòlida. En primer lloc hi ha una dependència de l'exterior rtant pel que fa a matèries primeres com pel que fa a capital i tecnologia. La demografia augmenta lentament, en part per la pèrdua de 300 mil homes durant la Guerra de la Independència. L'agricultura passa per un moment crític. La llei de 6-8-1811 allibera de subjecció feudal 13309 localitats, i el 1813 se suprimeixen els mayorazgos menors de 3 mil ducats de renda. [Això hauria de ser bo, però potser en un país de ganduls no és així. El 1822 es duen al mercat lliure les terres balderes. El repartiment de terres entre pagesos pobres no es va arribar a fer mai. 29-8-1837 Desamortització eclesiàstica de Mendizábal, per la qual es declaren propietat nacional tots els béns arrels, rendes, drets i accions de les comunitats religioses. El concordat de 1851 reconeixerà a l'església el dret a adquirir propietats. Es retornaran els béns que no s'hagin alienat i l'estat tornarà a contribuir al manteniment del culte i el clergat. La desamortització no va afavorir les classes baixes ni el desenvolupament econòmic. Simplement va consistir en una transferència de béns de l'església cap a les classes més acomodades, grans propietaris i burgesos. La indústria comença a extendre's cap al 1825, sobretot al sector cotoner a Catalunya. Apareixen els problemes entre patrons i obrers. Es produiran reaccions contra la introducció de màquines. 1855 vaga general.
Absolutisme de Fernando VII (1813-1833)
ah59 El rei torna per la frontera de catalunya i el general Copons li fa saber que haurà de jurar la Constitució aprovada per les Cortes. 1814 València, el rei decreta l'abolició de la Constitució. Animats per la caiguda de Napoleó, el Duc de San Carlos i 69 diputats realistes signen el "manifiesto de los Persas" per tornar a l'absolutisme. Els regents i els diputats liberals són detinguts. Amb aquest cop d'estat comença un període absolutista. Els polítics liberals són deportats o empresonats, es tanquen diaris i universitats, es restaura la inquisició i s'autoritza el retorn dels jesuites. Davant la dura repressió el 1820 Alcalá de los Gazules, alçament del Coronel Quiroga, amb el comandant rafael del Riego. A Cabezas de SanJuán es tornen a proclamar la Constitució de 1812. Hi intervenen Alcalà Galiano, mendizábal. Davant dels motins populars el rei ha de cedir i el 9-3-1820 jura la Constitució.
1820-1823 Període Constitucional. Tornen els exilats polítics. Activitat de les societats masòniques. El rei i la Guàrdia Reial conspiren contra el liberalisme i la Constitució. 8-6-1822 Les Cortes aproven el primer Codi Penal. Aixecament de la Guàrdia Reial avortat pel general Ballesteros. 15-8-1822 Els absolutistes constitueixen una Regència a la Seu d'Urgell i demanen ajuda a Metternich. La Sta. Aliança reunida a Verona intervé a favor de Fernando VII amb 100 mil soldats. 7-4-1823 El duc d'Angulema entra a Espanya amb els 100 fills de Sant Lluís. Les Cortes traslladen el rei a Sevilla i el suspenen de funcions però Angulema el restableix.
1823-1833 2on període absolutista Anomenada la "Década ominosa", el gabinet reprimeix els liberals i els masons. Cea Bermúdez presideix un ministeri moderat que no és acceptat pels "apostólicos" ultra absolutistes que voldrien posar com a rei al germà de Fernando, l'infante Carlos. 1827 Els "realistes purs" o carlistes, es constitueixen en federació i dirigeixen un manifest al poble espanyol. Abril-setembre 1827 Sublevació carlista a Catalunya (els malcontents).[ sobretot propietaris rurals que es veien amenaçats pel liberalisme]. 1828 Formació a Manresa d'una Junta Suprema Carlista. Els seus membres seran executats. El govern segueix amb la repressió als liberals, amb les execucions a Miyar, Mariana Pineda i Torrijos [aquest govern havia de reprimir tant als carlistes de la dreta com els liberals]. 11-12-1829 Fernando VII es casa amb Maria Cristina de Nàpols. 1830 Fernando signa la Pragmàtica Sanció que restableix la llei de Partida autoritzant la successió femenina [Felipe V havia signat la llei Sàlica]. A l'octubre naixerà Maria Isabel que és proclamada hereva del tron. Fernando es posa malalt, deroga la llei per les pressions de Carlos però la torna a signar gràcies a la Infanta Luisa Carlota. Govern interí de la reina moderat, es tornen a obrir les universitats, tancades de dos anys abans i hi ha una amnistia. 29-9-1833 Mor Fernando VII. Carlos havia estat desterrat a Portugal per negar-se a prestar jurament davant Isabel com a príncep d'Astúries.
Regència de Ma Cristina, Espartero. 1a G.Carlista (1833-1843)
Regència de Ma. Cristina (1833-1840). ah90 [Les guerres carlistes són un embolic. Dinàstiques entre Isabell II filla de Fernando, i Carles germà de Fernando. Són polítiques, en principi entre els moderats i els absolutistes carlistes, i suposo que també són entre la perifèria i Madrid, en part perquè la Constitució de 1812 tenia un marcat caràcter centralista]. 1832 Aixecament de Talavera, sota Tomás de Zumalacárregui, arrelant a Navarra, Rioja, i Mestart, en general zones on els pagesos ja tenien una relativa independència econòmica i on hi havia tradició de drets forals. La banda contrària, l'exèrcit de Cristina, està encapçalada pel general Espartero [l'estàtua eqüestre del qual és cèlebre pels testicles penjant del cavall]. ah103 Ma. Cristina agafa la regència. Cau el govern de Cea Bermúdez i entra Martínez de la Rosa. 1834 Promulgació del Estatuto Real (basat en la "Charte" de 1814) com a concessió als lliberals, els únics que donen suport a Isabel. El juliol hi ha una onada anticlerical i s'assalten els convents. España subscriu la Quàdruple Aliança i Isbel és reconeguda per França i Anglaterra. setembre 1835-maig 1836 Ministeri de Juan Alvarez Mendizabal: amnistoa general, supressió dels ordes religiosos, desamortització. La regent Maria Cristina voldrà substituir-lo per un moderat però una rebelió de Los Sargentos a la Granja tornarà a posar al poder a Calatrava, continuador de la política de Mendizábal. La reina ha de pactar amb Don carlos (1a Guerra Carlista) però el general progressista Espartero salva la capital. Proposa una corregència que és rebutjada per Ma.Cristina, obligada a fugir. 31-8-1839 Abrazo de Vergara on Espartero i Maroto fan la pau després de les victòries d'Espartero. Seguiran conflictes a Catalunya, dirigits per Ramon cabrera.
ah103 Regència d'Espartero marcada per revoltes dels moderats. Sublevació de Quiroga i Diego de León que són afusellats. Dissolució de les Cortes i dictadura d'Espartero. Sublevació dels generals Francsico Serrano, Prim, Narvaez. Espartero fuig i s'exila a Anglaterra.
Període Moderat. 2ona G.Carlista (1843-1868)
ah103. Década moderada (1843-1854). Maria Cristina torna a España. Creació de la guàrdia civil. Govern dictatorial del general Ramón garcía de Narváez. 1845 Nova Constitució, més moderada, ampliant les prerrogatives reials. 1848 Revolució de febrer a França. Aixecaments populars. Es descontent creix durant el govern del comte San Luis Sartorius. Juny 1854 Vicalvarada, sublevació dels generals Dulce i Leopoldo O'Donnell. L'exèrcit es posa del costat dels liberals contra els moderats. La regent es veu obligada a recórrer a Espartero.
Bienio progresista (1854-1856) Maria Cristina fuig del país. Governen Espartero i O'Donnell fins que el primer dimiteix en desacord amb la política repressiva de l'altre.
1847-1860 2ona Guerra carlista Sublevacions de pagesos ("matiners") a Catalunya. Amnistia de la reina. Cabrera fuig a França. 1860 Pronunciament carlista a San Carles de la Ràpita dirigit pel general Ortega. Les guerres carlistes hauran costat la vida de 300 mil homes, molts diners i esforços que haurien hagut d'anar a la industrialització. No hauran solucionat l'enfrontament entre absolutistes i liberals i la política passarà a mans dels cabdills militars o espadones. ah103
2on período moderado (1856-1868) Juliol 1856 O'Donnell assumeix el poder. 1859-1860 Guerra d'Africa. El general Prim guanta a Tetuán i Wad-Rad. Marroc cedirà Ifni i una franja a la costa. Expedició a Mèxic el 1862. 1864-1865 Gabinet de Narváez que fa una dura repressió. La duresa dels moderats i les arbitrarietats de la reina (el 1843 Isabel II havia estat declarada major d'edat), fan que s'uneixin progressistes, unionistes i demòcrates contra la dinastia dels borbons (aquesta unió s'anomenarà "La Gloriosa" i tindrà el suport dels militars lliberals).. 26-28 setembre 1868:batalla del Punete de Alcolea (Córdova) amb la victòria dels sublevats. La reina fuig a França i es constitueix un govern provisional.
Amadeu de Savoia. 3a G.Carlista (1868-1875)
ah108. Economia La població passarà de 15.560 Milions el 1860 fins a 18.505 el 1900. Després dels canvis de propietats de terres, el latifundi i minifundi prenen la seva forma definitiva. L'explotació deixa de ser òptima malgrat la fundació d'una escola d'agricultura per Espartero el 1855 i la Restauració de 1877 que intenta una modernització que, en la pràctica, només servirà per capitalitzar el caciquisme. La indústria es concentra a la perifèria, i es basa sobretot en capital estranger. Només tenen dret a vot els que paguen de 200-400 rals de contribució directa, uns 157 mil que suposen al voltant de 1% sobre una població de 15 milions. Aquesta proporció passarà a ser el 3%, un percentatge (noblesa, empresaris, propietaris i funcionaris) que s'imposa al 97% restant mitjantçant el vot electoral. Aquesta rewsta està formada sobretot pels agricultors (68%) i industrials (16%). Seguiran els conflictes socials. Els obrers de Barcelona s'adhereixen el 1867 al 2on Congrés de la Internacional. El 1871 Arribarà Engels com a corresponsal. Lafargue visita el país posant la base per formar la Nueva Federación Madrileña d'on naixerà el Partido Democrático Socialista Obrero de Pablo Iglesias. El 1881 es funda la Federación de Trabajadores (anarquista) i el 1888 la UGT.
Després de la victòria dels progressistes, Isabel II fuig a França. Es forma un govern amb Serrano que té Prim com a ministre de guerra, Sagasta a governació, Copete i Zorrilla. 8-6-1869 Es convoquen unes Cortes Constituyentes que redacten una nova Constitució [més oberta que la de 1845], que reconeix el dret d'associació, la llibertat d'impremta, cultes i ensenyament. Es busca un nou candidat a la corona. Són desestimats Montpensier, leopold de Hohenzollern (Prussià vetat per Napoleó i causant de la guerra franco-prusiana), Espartero i Fernando de Portugal. Al final Prim proposa Amadeo de Savoia.
1869-1873 Amadeo I
ah109 30-9-1869 Amadeo I desembarca a Cartagena. Prim és assassinat. Amadeo respecta la constitució i en principi té el suport dels militars progressistes de "La Gloriosa". El suport va minvant, en part per l'absència de Prim, i també per la divisió dels progressistes així com pel proselitisme dels partidaris de la restauració borbònica. 1870 Isabel II abdica en el seu primogènit Alfonso XII. Hi torna a haver aixecaments carlistes a Catalunya i el país Basc, enapçalats per Carlos VII. El triomf dels lliberals els obliga a tornar a traspassar la frontera. 11-2-1873 Abdicació d'Amadeo.
' Abans / Després