5EE02 Espanya 1a República, restauració, dictadura, 2a república
Inici: 1873 Final: 1936. 63 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 17.5286 milions / Població final: 26.421 milions / Naixements: 45.452 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
1873-1874 I República Estanislao Figueras. 11-6-1873 Francesc Pi i Margall (1824-1901) és proclamat president de la república. Apareixen cantons diversos (Múrcia, Sevilla, València, Cadis, Granada), que són desautoritzats per Pi i Margall però que no arriben a ser reprimits amb violència. El nou president Salmeron reprimeix les ciutats sublevades amb els generals Pavia i Arsenio Martinez Campos. Un altre president, Emilio Castelar, reprimirà el cantón de Cartagena. La república s'ha d'enfrontar al descontent per la guerra de Cuba iniciada el 1868, el moviment cantonalista, els aixecaments carlistes, i els intents de restauració del partit alfonsino d'Antonio Cánovas del Castillo. Davant els desordres diferents militars prendran el control fins que el 3-9-1874 arriba al govern el monàrquic Sagasta. El general Martínez Campos subleva la brigada Daván a Sagunto i proclama la restauració de la monarquia en Alfonso XII. El general Cabrera, darrer carlista a Catalunya també reconeix el nou rei. Carlos VII [també un borbó però descendent del germà de Fernando VII -> Isabel -> Alfonso], passa la frontera per no tornar.
Restauració borbònica, 1874-1923 ah132 Durant la restauració els problemes socials són abordats per Segismundo Moret amb la "Comisión de Reformas Sociales" que només tractarà dels accidents laborals i de la regulació del treball de dones i nens. Eduardo Dato legislarà sobre aquestes iniciatives el 1900. Econòmicament es depèn de l'exterior, cal importar aliments, matèries primeres tèxtils i maquinària a canvi de l’exportació de vi i minerals. El deute exterior segueix esseent molt ran, i la balança de pagaments queda pitjor degut als interessos que cal pagar als capitals estrangers invertits. Políticament, la Restauració es troba amb una Europa que ja ha superat la segona etapa de la revolució industrial i que ofega econòmicament i política. Alfonso XII (1874-1885) Torna al poder la burgesia latifundista que va governar durant la dècada moderada. Cánovas és manté al govern. 30-6-1876 Nova Constitució que estableix la coparticipació en el poder legislatiu de las Cortes i el rei, que tindria el dret a la iniciativa i al veto, a convocar las Cortes i a dissoldre la cambra de diputats. Les cortes podrien intervenir en la successió de la corona. Se suprimeixen els fueros de les Vascongades que queden subjectes al servei militar i a pagar impostos. 1877-1878 Legislació centralitzadora [encara vigent]: Codi de comerç, Llei d'enjudiciament criminal i Codi civil. El poder polític formal està en els partits conservador de Canovas, hereu de l'antic moderat i que representa l'aristocràcia madrileña i rural, els terratinents i las personas de orden de les classes mitjanes, i el partit liberal de Sagasta que representa comerciants i industrials. El poder real del país està a mans d'una oligarquia [la terra i la cort] de ministres, senadors, diputats, governadors civils, propietaris de diaris, relacionats amb la noblesa terratinent i la burgesia mercantil, i també del caciquisme, espècie de pervivència del feudalisme en medis rurals. 25-11-1885 Alfonso XII mor sense hereu mascle. Regència de Ma. Cristina (1885-1902) Els partits liberal i conservador es van alternant. Comencen problemes a les colònies: Marroc, Cuba i Filipines. [neixia l’avi Josep] Alfons XIII (1902-1923) ah161 Demografia. Els primers anys del sXX, augmentarà la població de 18 a 23 Milions, tot i la baixa de la taxa de natalitat. Aquesta és compensada per un menor mortalitat i sobretot per la fi del flux emigratori cap a les colònies de les amèriques degut a la pèrdua de les colònies. El medi rural rendeix poc i per això hi ha una emigració cap a les zones urbanes. Agricultura. A Cáceres, badajoz, Córdoba i Sevilla predominen els grans latifundis. L'altre extrem el trobaríem a Galícia. Hi ha un augment de producció gràcies a la introducció de l'arada de "vertedera", l'ús de maquinària, adobs i regatges. La taronja passarà a ser el priemr producte d'exportació, per davant del vi i els minerals. La ramaderia augmenta un 50%. Indústria La neutralitat durant la 1a guerra mundial col.loca la indústria del nord en una posició avantatjosa. Madrid es converteix en un impiorttant mercat de capitals amb presència de bancs del nord [vénen d'aquesta època els grans bancs de Bilbao, Vizcaya i Santander?] La crisi mundial afectarà España mostrant la necessitat d'una base agrícola sòlida i un progrés industrial competitiu. Societat Als terratinents del sud, ferreters de Biscaia i fabricants catalans s'afegiran ara els banquers vascos, la burgesia agrària de Castella i Lleó, els agricultors de llevant i la burgesia minera de Cartagena. El proletariat es concentra a Madrid, el nord industrialitzat, Catalunya i Llevant. Les jornades són de 190-12 hores, no hi ha seguretat social, les vivendes són petites i insanes. L'exèrcit i el clergat segueixen tenint un paper important. Aquesta situació donarà lloc a diversos conflictes socials. 17-5-1902 Alfons XIII puja al tron. Vol un govern autònom i mantenir el comandament de l'exèrcit. El sistema Canovista de monarquia parlamentària es descomposarà. El sistema bipartidista d'alternància en el poder entre liberals de Sagasta i conservadors de Cànoves deixa de funcionar. Hi ha un relleu de polítics: 1906 Maura, conservadors: intenta seguir el parlamentarisme de Cànoves, eliminar els caciques de Castilla i incorporar els plantejaments autonomistes dels catalans. (Canalejas era ?, Pablo Iglesias, socialista). 1909 Setmana tràgica: La impopular guerra d'Àfrica i les reivindicacions socials provoquen una vaga que acaba essent anticlerical i sagnant. 1911 Constitució de la CNT a Barcelona, en la línia anarquista, acció directa, vagues, boicot a les eleccions. 1912 Assassinat de Canalejas. 1916-1917 Aliança entre CNT i UGT, vaga general revolucionària. Els governs no seran capaços de controlar la inestabilitat que ve de fora, amb la 1a guerra mundial, i la que ve de dins, moviments obrers i autonomistes. 1917 Intent de reforma constitucional amb el moviment obrer (esquerra social) i el regionalisme català de "Solidaritat Catalana" de Cambó, així com els militars. El 19 de Juliol es fa una assamblea de Parlamentaris a Barcelona. Després d'una vaga general de la CNT, socialistes i UGT, exèrcit i burgesia donaran suport al govern i el moviment de parlamentaris es dissoldrà. 1919-1921 Vaga de "La Canadiense". Creix l'agitació social, per la crisi econòmica i pels efectes de la revolució russa. 1921 Es constitueix el partit Comunista d'Espanya, secció espanyola de la Internacional Comunista, en no adherir-se a la III internacional el PSOE. 1909-1927 Guerra del Marroc La zona del protectorat va essent ocupada poc a poc, Tetuán el 1913, Xauen el 1920 [que jove devia ser l'avi quan va haver d'anar a la guerra del Marroc]. 1921 Les tropes del general Silvestre són esclafades pels moros al barranc d'Annual. La decepció del país és immensa i el descontent, general.
Dictadura de Primo de Rivera 1923-1927 ah177 13-9-1923 Cop d'estat de primo de Rivera. La inestabilitat causada per l'agitació revolucionària i els resultats desfavorables a les colònies indueixen el rei i l'exèrcit a intervenir, amb l'assentiment tàcit de gran part de la població. Es tracta d'una dictadura inspirada en la italiana, recolzada per l'exèrcit, l'església i els terratinents, però més moderada ("despotismo templado"). 1923-1926 Un directori militar format per 9 generals i un contraalmirall governa. Es restableix l'ordre públic i s'organitza un àgil sistema d'administració central, provincial i municipal. 1924 Primo de Rivera es fa càrrec del comandament militar del Protectorat espanyol del Marroc replegant-se a les zones de Ceuta, Tetuàn i Melilla. S'evacua Xauen [aquí hi havia l'avi Josep]. 1925 Tropes espanyoles, d'acord amb França, desembarquen a Alhucemas per respondre als atacs del rif Abd-el-Krim. El 1927 acabarà la campanya al territori marroquí. En aquestes campanyes es formaran els Comandaments del Nou Exèrcit Espanyol que intervindrà en la futura Guerra Civil. [1927 neixien el pare i la mare] 1930 Crisi financera que fa caure el règim, desgastat per les crítiques de l'oposició que reclama el retorn a la normalitat constitucional. L'esquerra prepara una vaga general. El rei i els militars li retiren el suport i Primo de Rivera dimiteix el 28 de gener. 1927-1931 Alfons XIII encarrega al general Berenguer la formació d'un govern. La dictadura haurà servit per pacificar Marroc i fer alguna obra pública, però el país encara té la modernització per fer [reforma agrària, aconseguir un equilibri entre els drets dels treballadors i el desenvolupament econòmic, integrar les aspiracions regionalistes]. EN el seu haver cal tenir en compte l'esforç de diàleg amb la UGT i el PSOE, incorporant Largo Caballero al govern. En canvi, el moviment anarcosindicalista serà violentament reprimit i la Mancomunitat de Catalunya dissolta, mitificant el separatisme. El retorn a la constitució és breu ja que hi ha sectors de l'exèrcit que volen un canvi. Juntament amb polítics republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra, es prepara un aixecament amb el Pacto de San Sebastián (agost 1930). 12 desembre 1930 Alçament a la guarnició de Jaca, que és abortada. Simultàniament els obrers preparaven una vaga i intelectuals com Ortega i Gasset, Marañón i Perez de Ayala es posen al costat del moviment republicà. El govern de Berenguer no controla la situació. En les següents eleccions, municipals, la coalició de republicans i socialistes guanya a les grans ciutats. Els ministres, l'estat major, la policía i el rei mateix, són contraris a mantenir la monarquia per la força. Després de l'ultimàtum del Comitè Revolucionari presidit per Niceto Alcalà Zamora, 14 abril 1931 Alfons XIII abandona el país i el Comitè Revolucionari proclama la República.
República española 1931-1936 ah197 El govern provisional proclama la llibertat religiosa. El cardenal Segura marxa del país. Azaña és ministre de guerra. 28 juny 1931 Es fan eleccions generals [només s'havien fet les municipals] amb triomf de la coalició d'esquerra. 18 agost, projecte de Constitució on Espanya es constitueix en República democràtica, laica, descentralitzada, cambra única, sufragi universal i Tribunal de garanties. La separació entre l'església i l'estat es fa difícil. Es produeix la primera crisi de govern i dimiteix Alcalà Zamora i el ministre de governació Miguel Maura. El 9 de desembre s'aprova la Constitució. Presideix Alcalà Zamora i Manuel Azaña forma un govern amb socialistes i republicans liberals. ELs monàrquics i els catòlics queden a l'oposició. 10 agost 1932 Aixecament del general Sanjurjo que és abortat. Vaga general. 1932 Estatut d'autonomia de Catalunya. Cooficialitat de les dues llengües, control compartit de l'ensenyament, obres públiques, etc. 1932 Ley de Bases de la reforma Agraria. Es prepara l'expropiació de terres de señorío i Grandes de España sense indemnització. La reforma no es durà a terme perquè la dreta guanyarà les eleccions. EL 1935 se'n reduirà l'abast. Amb l'esclat de la guerra civil, s'accelerarà la distribució de terres i ocupació pels pagesos. 1933 Victòria electoral de la dreta. Havia anat creixent al voltant de la CEDA de Gil Robles (Confederación Española de Derechas Autónomas), Renovación Española, monàrquics de Calvo Sotelo, i els carlistes de Comunión Tradicionalista. El 20 d'octubre José Antonio Primo de Rivera havia fundat la Falange Española. Lerroux [pallaso demagog] del partit radical formarà govern amb el suport de la CEDA. Les lleis més polèmiques que havia aprovat el govern anterior són derogades. La tensió social augmenta. La CNT declara la vaga general a Zaragoza, centre de la FAI (Federación Anarquista Ibérica), plaça forta dels anarquistes. El govern aministia els militars revoltats el 1932 i vol reintroduir la pena de mort. Samper s'enfronta a la Generalitat de Catalunya. Fracassa un vaga convocada per UGT. La CEDA retira el suport al govern de Samper. Gil Robles vol prendre part al gabinet i així es forma un nou govern del P.Radical amb Lerroux i tres ministres de ls CEDA. 1934 Revolució d'octubre. Es produeixen revoltes obreres arreu. Totes són reconduides llevat del moviment revolucionari de la Cuenca de Mieres a Astúries. Tropes regulars i la Legió reprimiran durament l'aixecament. 6-10-1934 Lluís Companys declara la independència de Catalunya. 1935 El govern cau per la repressió de la revolució d'octubre. Gil Robles entra en un nou govern com a ministre de Guerra. Lerroux és obligat a dimitir a causa de l'escàndol de l'estraperlo. 1936 Noves eleccions que guanya el Frente Popular, coalició formada per Esquerra Catalana de Companys, Izquierda republicana d'Azaña, Unión republicana de Martinez Barrio, el partit socialista de Largo Caballero i Indalecio Prieto. 18 febrer Azaña forma govern i aministia a 30 mil presos polítics. Es repren la reforma agrària, el programa d'educació i la generalitat catalana. 8 maig Azaña és president de la República i forma govern Casares Quiroga. 12 juliol Assassinat del tinent José Castillo i Calvo Sotelo, líder de la dreta parlamentària. 18 juliol 1936 Glorioso Alzamiento Nacional a la guarnició de Melilla. Cultura ah210 Generació del 98 (reflexió a partir de la crisi nacional): Unamuno, Azorín, Pío Baroja, Valle Inclán, Machado. Modernistes: Rubén Darío, Benavente. Generació XX: (Voluntat de precisió [?])José Ortega y Gasset, Eugeni d'Ors, Gregorio Marañon, Manuel Azaña, Americo Castro, Claudio Sanchez Albornoz, Ramiro de Maeztu. Generació del 27 (vanguardisme i popular): Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Dámaso Alonso, Miguel Hernández. Música: Isaac Albéniz, Enric Granados, Manuel de Falla, Mompou. Pintura: Anglada Camarasa, Rusiñol, Ramon Casas, Picasso, Dalí, Miró, Nonell, Sert. Arquitectura: Gaudí, Sert.
' Abans / Després