5EE03 Guerra Civil I Franquisme
Inici: 1936 Final: 1975. 39 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 26.4257 milions / Població final: 33.982 milions / Naixements: 38.622 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Guerra Civil Espanyola, 1936-1939
G444, 1936,1939 ah219 El govern temia un cop militar i traslladà Franco a Canàries, Goded a Balears i Mola a Pamplona. En produir-se l'alzamiento a Melilla, 18 juliol de 1936 Goded i Franco s'uneixen a l'alçament. Queipo de Llano controla la situació a Sevilla i Franco pren el comanament de l'exèrcit al Marroc. 6 agost-22 octubre 1936, avanç nacional. Franco creua l'estret amb tropes mores i avança fins Extremadura (general Yagüe) mentre Mola, des de Navarra, pren Irún i San Sebastián. 29 setembre, la Junta de Defensa Nacional nomena Francisco Franco nou cap del govern i Generalísimo de los Ejércitos. novembre 1936, batalla per Madrid. Govern de Largo Caballero. Arriben algunes armes i militars russos, juntament amb membres de les brigades internacionals que lluiten per la llibertat contra el feixisme. Els nacionals pressionen sobre Madrid i el govern es trasllada a València. De moment no aconsegueixen fer caure la capital, defensada per brigades internacionals. Tropes italianes prenen Málaga però fracassen a Guadalajara. 1937 Campanya al Nord Tropes nacionals i italianes entren a Biscaia, la legió "cóndor" bombardeja Guernika. Cau Bilbao. Largo Caballero plega i és substituit per Negrín, el govern es trasllada a Barcelona. Santander i Gijón són presos pels nacionals. 1938 Campanya d'Aragó Franco vol trencar la comunicació entre Madrid i Catalunya i València, atacant les línies republicanes a l'Ebre. Els nacionals prenen Teruel, Tagüe entra a Lleida i el 15 d'abril els nacionals arriben al mediterrà partint l'Espanya Republicana. 24 juliol 1938 Set divisions republicanes creuen l'Ebre per distreure l'atac nacional contra València. Aguantaran cinc mesos fins que s'hauran de retirar amb 70.000 baixes. El novembre s'acomiaden a Barcelona els membres de les brigades internacionals. 1939 Campanya de Catalunya 23 divisions nacionals ataquen Catalunya, Tarragona, Reus i el 26 gener de 1939 capitula Barcelona. El 10 de febrer ha acabat la resistència a Catalunya. La Junta de defensa fa una proposta de pau al govern de Burgos i s'inicien converses sobre les condicions de la rendició. El govern nacional les suspèn i ordena acabar l'ocupació d'España. 28 març 1939: les tropes nacionals entren Madrid. 1 d'abril 1939: último parte de la Guerra Civil pel Cuartel General del Generalísimo Franco que dóna la guerra per acabada.
ah272 Des del juliol del 1936, s'havia creat la Junta de Defensa Nacional presidida per Cabanellas. El setembre Franco concentra el poder polític i militar. L'abril de 1937 un decret prohibeix tots els partits llevat dels adherits a l'alçament, la FET (Falange española tradicionalista) i laes JONS (Junta de Ofensiva Nacional Sindicalista). El primer govern de 1938 adopta el programa de la falange, subordinant l'economia a la política i propugnant l'intervencionisme estatal "condicionado por respeto a la persona humana" [un comunisme de dretes, vaja, que servirà per introduir ineficàcia i fer-ho dependre tot de la burocràcia]. El juliol de 1939 un decret fixa l'ensenyament adaptant-lo al dogma i moral catòliques.
Franco, 1939-1975
ah272 1940 Llei contra la francmasoneria i el comunisme. Ibánez Martin crea el Consejo Superior de Investigacines Científicas (CSIC). 17-7-1942 Creació de las Cortes Españolas. Es munta una democràcia "orgánica", on en lloc d'eleccions lliures la participació s'estructuraria a través de família, municipio i sindicato (Fuero de los españoles i Ley municipal). Alemanya i Itàlia de seguida van reconèixer la Junta de Burgos. El 1940 Franco s'entrevista amb Hitler a Hendaya. Les forces de l'eix pretenien implicar España en la conquesta de Gibraltar però el govern es declara no beligerant. El 1941 Franco s'entrevista amb Mussolini a Bordighera. S'organitza la "división azul" amb voluntaris per combatre contra Rússia. Acabada la guerra mundial, l'ONU condemna el règim español i li nega l'entrada [d'aquí venia el "si ellos tienen ONU, nosotros tenemos DOS"]. 17-7-1945 Es publica un decret indult que dona per acabades les responsabilitats polítiques derivades de la guerra civil. 1947 Es fixa la Ley de Sucesión de la Jefatura del Estado [Juan Carlos]. España es declara "Reino" i estado católico, social y representativo. La llei és sotmesa a referèndum i aprovada amb un 82% oficial [cpm es trucaven els resultats?]. 1950 La cambra de representants d'EEUU aprova el primer crèdit a España. L'ONU accepta el restabliment de relacions diplomàtiques. Els embaixadors tornen a Madrid i acaba l'època d'aïllament. El 1952 es posa en marxa el plan Badajoz. 1953 Concordat amb la santa Seu. 1955 Ingrés a l'ONU. 1956 Independència del Protectorat de Marroc.
8-12-1957 Jo. 10-10-1959 En Pere. 4-6-1963 En Francesc.
1963 I Plan de Desarrollo. Autonomia de Guinea que tindrà la independència el 1968. [Lluita clandestina catalanistes i ETA. El català és reprimit. Judici de Burgos, execució de Puig Antic]. 1969 S'entrega Ifni a Marroc. Es tanca la frontera amb Gibraltar. Juan Carlos de Borbón és declarat hereu del Reino. 1973 L'almirall Carrero Blanco mor en atemptat d'ETA. 1975 En una pastoral col·lectiva els bisbes reclamen el dret a la llibertat de reunió i expressió. Acord amb EEUU per a l'ús de bases militars. Un decret declara idiomes nacionals el català, l'euskera i el gallec. 20-11-1975 Mor Francisco Franco. (Jo a la facultat).
Economia ah272 Després de la guerra, la capacitat de producció està sota mínims, el país depèn de les importacions i no té reserves. Durant la 2ª guerra mundial, les possibilitats d'aprovisionament exterior encara són més difícils. Amb un intervencionisme estatal total, s'intenta una autarquia que és irrealitzable. La reforma agrària basada en la redistribució de terres que havia començat la república deixa pas a una política de colonització [explotar els recursos sense atorgar propietat] (Instituto Nacional de Colonización). Els salaris són regulats per l'estat (Ley de Reglamentaciones de Trabajo de 1942), la vaga i el lockout queden prohibits. Tots els sectors de producció queden enmarcats en sindicats verticals, on hi són representats obrers, tècnics i empresaris. Els Jurados de empresa haurien de permetre la participació dle treballador en l'empresa. L'assistència social que prevista al Fuero de los Trabajadores, cobrint la malaltia i la vellesa. De 1941 a 1950 el creixement fou molt lent. ah295 Els primers crèdits americans el 1950 i i l'inici del turisme afavoriren el creixement. La facilitat de les importancions amb poca producció pròpia portà a una carrera inflacionista, fregant la fallida internacional. El 1959 Ullastres i Navarro Rubio preparen un Plan de Estabilización, d'acord amb el FMI i la Organització europea de cooperació econòmica. Per frenar la demanda es congelen els salaris i es frena el crèdit i la despesa pública. Es renuncia a emetre més deute pignorable i s'estableix un canvi amb el dòlar de 1 $=60 ptes. S'acorda també la liberalització de les importacions protegides. Aquestes mesures, si bé alenteixen el creixement, aconseguiran restablir l'equilibri. 1964-1967 I Plan de Desarrollo, indicatiu per a l'empresa privada i vinculant per la pública. Es creen centres industrials (Huelva, burgos, Vigo, La Coruña), es pretén millorar la productivitat del camp i el nivell de vida dels pagesos. El 1967 hi ha una nova devaluació de la peseta degut a la persistència de desequilibris. El II Plan de desarrollo (1968-1971) insistirà en els mateixos punts. Es produeix emigració de les zones amb més creixement vegetatiu (Andalusia, Extremadura, Galicia), cap a Madrid, el Nord i Catalunya. A partir de 1959, importants remeses de treballadors emigren a França i Alemanya. Les seves transferències ajudaran a millorar la balança de pagaments.
Cultura ah272 Apareixen les generacions de la posguerra: Generació de 1945: Camilo José Cela amb la Colmena i La família de Pascual Duarte, Carmen Laforet amb Nada, Delibes amb Las ratas, Ramón Sender amb Crónica del Alba. Visió subjectiva dela guerra. Generació de 1955, amb novela testimoni: Rafael Sánchez Ferlosio, El Jarama, Ignacio Aldecoa, Luis Martin Santos amb Tiempo de Silencio. Le generació de després ja es desvincula de la guerra i s'obre a influències estrangeres: Terenci Moix, Juan Marsé amb Últimas tardes con Teresa, Juan Benet. La poesia s'orienta cap a un garcilasisme estetitzant, Luis Rosales, Leopoldo Panero. Després hi ha un retorn al "real", amb Vicente Aleixandre, Dámaso Alonso, José Hierro., Gabriel Celaya. A Catalunya hi ha Espriu [suposo que Salvat Papasseit i Foix són anteriors), agrupats al voltant de l'editor Carlos Barral i el crític JM Castellet. En Teatre hi ha Antonio Buero Vallejo, Miguel Mihura. El pensament té a Aranguren, Julián Marías, Rafael Lapesa, Josep Ferrater Mora, Manuel Blecua, Castellet, i Jaume Vicens Vives. En pintura s'imposa l'aformalisme, amb Tàpies, Saura, Guinovart. L'escultura té Jorge Oteiza, Eduardo Chillida i Subirachs. Arquitectes com Martorell, Bohigas Mackay [I en Sert?], i Coderch. En música Cristóbal Halfter i Luis de Pablo. El cine té Juan de Orduña, Berlanga i Bienvenido Mr. Marshall, Saura i Buñuel. En ciències s'esmenta els doctors Marañón, l'escola d'oftalmòlegs Barraquer i Arruga, Severo Ochoa en bioquímica.
' Abans / Després