5EF02 II i III República
Inici: 1848 Final: 1914. 66 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 20.7709 milions / Població final: 31.936 milions / Naixements: 57.069 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Revolució 1848 i II República (1848-1852)
ah61 La crisi econòmica i l'atur deixen els obrers sense drets ni llibertats sota "el regnat dels banquers". 22-24 Febrer 1848, estudiants, treballadors i Guàrdia Nacional s'amotinen. El rei burgès abdica. Es proclama la segona república. Alphonse de Lamartine, ministre d'exteriors, defensa la bandera tricolor contra la senyera vermella dels socialistes. El ministre del treball, el socialista Louis Blanc crea els Ateliers nationaux per alleujar l'atur. Eleccions generals que guanyen els conservadors. El socialistes radicals envaeixen l'assamblea. Es tanquen els Ateliers Nationaux, amb insurrecció dels treballadors de París. La constitució de la segona república estableix una sola cambra i un president per elecció directa. 10-12-1848 Lluís Napoleó és proclamat president després d'unes eleccions. Burgesia i exèrcit dónen suport a la seva política anticonstitucional. Obté la confiança de l'església amb la llei FALLOUX sobre la llibertat d'ensenyament així com per emprendre una expedició contra la república romana per protegir els estats pontificis. 9-12-1851 Cop d'estat, dissolució de la cambra, detencions. Gener 1852 Nova constitució, amb na presidència de 10 anys. Desembre 1852 Napoleó III, emperador dels francesos per la gràcia de Déu i la voluntat de la nació, imperi hereditari. Segon Imperi, Napoleó III (1852-1870)
ah75 casat amb Eugènia de Montijo, comtessa de Teba, es considera representant de la nació i des del seu cesarisme voldrà eliminar les classes socials. El poble, cansat dels desordres socialistes, acceptarà l'autoritarisme. Entre 1852-1858, el prefecte Hausmann (el del boulevard), durà a terme un programa d'obres públiques amplíssim, que convertirà París en la capital del món (60.000 noves construccions). La situació dels treballadors no millora, amb jornada laboral de 12 hores i prohibició de vaga, malgrat que hi ha alguns avantatges de protecció social com les vivendes o les caixes de previsió. El desenvolupament financer i industrial incrementen el comerç en un 300%. L'exportació de capitals convertirà França en un país de rentistes. Argèlia és el graner i peça fonamental de la França d'ultramar. Hi emigren colons. 1859-1869 Construcció del canal de Suez per Ferdinand Lesseps, amb capital francès. Napoleó encoratja els nacionalismes dels Balcans, Itàlia i alemanya per aconseguir la revisió del tractat de 1815. El conflicte anglo-rus de la guerra de Crimea servirà per recuperar el paper de gran potència amb la pau de París de 1856. Entrevista amb Cavour per donar una solució a la qüestió italiana. 1859 Guerra de la unificació italiana. Napoleó III força un acord amb Austria. S'annexiona Savoie i Niça. L'Emilia i la Toscana voten per una annexió al Piemonte. L'amistat amb itàlia perilla per la protecció que es dóna a l'estat pontifici (per acontentar l'oposició catòlica). Fracassa la pretensió de comprar Luxemburg a Holanda. Fracassa l'expedició a Mèxic per l'oposició dels estats units. 1860 Tractat de Cobden amb Anglaterra. Napoleó transigeix a les exigències de Thiers pel que fa a les llibertats personal, premsa i cambra. Hi ha una transició cap a un imperi liberal. Fins ara hi havia hagut una política liberal a l'exterior i una dictadura a l'interior. L'oposició guanya les eleccions. 1870 Guerra franco-prussiana. El creixement de Prússia i les seves aspiracions al tron espanyol provoquen la declaració de guerra el 19 de juliol de 1870. Bismarck aconsegueix vèncer les tropes franceses després d'aconseguir la neutralitat d'Anglaterra, Austria i Itàlia. Napoleó III és capturat en la batalla de Sedfan.
III República (1870-1914)
Els republicans moderats (Favre i Gambetta) organitzen la resistència a l'ocupació proclamant la tercera república el 4-9-1870. París és assetjat però Gambetta fuig en globus i organitza una resistència nacional amb civils armats. Aquestes tropes són derrotades i París capitula el 1871. L'assamblea nacional nomena Thiers. En la pau de Versalles França perd Alsàcia i Lorena, s'obliga a pagar 5.000 M de francs com a indemnització i a consentir l'ocupació de l'est del seu territori durant tres anys. Aquesta derrota suposa la cessió de l'hegemonia continental a alemanya. Itàlia entra a formar part del sistema d'estats europeus.
ah117 1871 Insurrecció de la comuna de París protestant per les mesures antipopulars. El govern de Thiers fuig a Versalles. La insurrecció és reprimida per Mac Mahon, amb 20000 execucions. 1873 Mac Mahon és elegit president en un govern de transició cap a una restauració monàrquica que fracassa quan el darrer borbó es nega a reconèixer la bandera tricolor. Per un vot de diferència la cambra proclama la III República. El poder legislatiu funciona amb una Assamblea Nacinal, una cambra de diputats elegits per sufragi universal i un Senat elegit per sufragi indirecte. 1889 Exposició Universal de París. 1892 Escàndol del canal de Panamà amb la fallida de la societat anònima fundada per Ferdinand Leseps. 1894-1906 Affaire Dreyfus. El capità d'origen jueu Alfred Dreyfus és acusat d'espionatge a favor d'alemanya. U consell de guerra el depota a l'ila del diable (Cayena). Al davant del bloc republicà Clemenceau exigeix una revisió del procés. Zola escriu una carta oberta al president de la república al diari "L'Aurore": "j'accuse". 1902-1905 Gabinet Combes: se suprimeixen les ordes religioses, els convents, les escoles religioses, s'incauten els béns eclesiàstics i es trenca amb el Vaticà. Separació entre l'església i l'estat, duta a terme per l'antic socialista Aristide Briand. 1906-1909 Gabinet Clemenceau: Dreyfus, amb la innocència provada, és rehabilitat, nomenat comandant i condecorat amb la legió d'honor. S'amplien les lleis de cobertura social alhora que se segueix recorrent a l'exèrcit per tallar les vagues. 1912 Ministeri de Raymond Poincaré. Clemenceau aprova la política de revenja contra alemanya, amb una actiutud "d'estar preparats per la guerra". [la civilització industrial causa uns excedents que s'encaminen a l'expansió, amb una fora inversió en armament]. En canvi Jean Jaurés és un pacifista que defensa l'entesa franco-alemanya. 1914 Victòria electoral de la SFIO. L'esclat de la guerra impedirà l'entrada del govern. Viviani i Poincaré crean "L'union sacrée" de tots els partits.
La política colonial francesa es trobarà a cada regió. L'imperi francès representa la meitat de la població i el 95% del territori respecte del 5% europeu. veure ah119 pel que fa a la 1830 Ocupació d'Argèlia amb el control del territori per part de la Legió Estrangera. Gran influència al Nord d’Àfrica. Colònies a Annam i Cambodja a l'indoxina [L'amant de Marguerite Duras narraria una història ambientada a l'indoxina francesa). ' Abans / Després