5EF04 França, 4a I 5a rrepública
Inici: 1945 Final: 1980. 35 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 38.9606 milions / Població final: 48.792 milions / Naixements: 50.252 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
5EF04 De Gaulle, IV i V República, maig 68 1945-1980 IV República 1946-1958
ah267 Després de l'alliberament de París, l'agost de 1944, es forma un govern d'unitat dirigit per Charles de Gaulle. Com a potència vencedora [amb poc paper], França obté un lloc al Consell de Seguretat de l'ONU, i participa en l'administració de les zones ocupades a Alemanya i Àustria. 1944-1945 Es processen Pétain i Laval, (condemnats a mort i després a cadena perpètua) i els partidaris del règim de Vichy. El país està fortament endeutat, amb baixa producció industrial i una inflacció important. Es nacionalitzen el Banc de França, les companyies d'Assegurances, les mines de carbó i la producció d'energia. octubre 1945, eleccions a l'Assamblea Nacional (25% comunistes, 23% socialistes i 23% demòcrates). De Gaulle dimiteix i un plebiscit rebutja la primera proposta de constitució. El govern de George Bidault. aprova un segon projecte.
La constitució estableix un sistema bicameral, una Assamblea Nacional que ha d'investir el poder executiu, i el Consell de la República [què fa?]. El president és elegit cada 7 anys per les dues cambres i no té responsabilitat política. 1947-1953 President Vincent Auriol (socialista), i Ramadier primer ministre. El partit comunista, contrari a la congelació de salaris i a la concessió d'ajuda militar a Indoxina, és exclòs del govern. La relativa força de comunistes i el RPF (Reunió del poble francès) partidaris de De Gaulle, impedeixen majories estables de govern. Acaba governant una coalició (Troisième force) de socialistes (Ramadier, Mollet), el moviment Republicà Popular (Bidault, Robert Schumann) i Radicals. El 1947 el país es troba enmig d'una crisi econòmica, amb puja de preus i vagues, que se superarà gràcies als plans americans d'ajuda (fons ERP). La coalició es disgrega per desacords interns pel que fa al paper de l'església en l'ensenyament. 1953 Amnistia pels ex-funcionaris i polítics del règim de Vichy. Progressivament, les possessions d'ultramar aniran reclamant la seva independència. Es perd Indoxina i Tunis. Guy Mollet intenta una solució federalista al problema d'Argèlia, relleva del seu càrrec el governador Soustelle i contacta amb els caps de la revolució. Els gaullistes i els generals de l'exèrcit es rebel.laran contra aquesta línia d'actuació fins que el 1958 Massu i Salan fan un cop d'estat. Dimiteix el govern de Pfimlin i el president Réné Coty nomena De Gaulle com a primer ministre amb plens poders. Aquest proposarà una constitució presidencialista aprovada per plebiscit el setembre de 1958.
De Gaulle, V República, 1958-1968
En les eleccions a l'assamblea Nacional guanyen la UNT, gaullista, i el desembre De Gaulle és elegit president la la República i de la Communeauté Française. Nomena Primer Ministre a Michel Debré. 1960 Creació de la Force de Frappe (es fa esclatar una bomba al desert argelí). A Argèlia hi ha una crisi permanent, amb terrorisme independentista i contraterrorisme de l'OAS. Després que s'aprovés el dret a l'autodeterminació, el 1962 Argèlia obtindrà la seva independència. De Gaulle orientarà la política exterior a enfortir el poder de França i passar a dependre menys dels americans. 1962 Es reforma la constitució per tal que el president sigui elegit per sufragi directe a dues voltes. Debré dimiteix i De Gaulle nomena Georges Pompidou. 1963 Tractat de cooperació franco-alemany, oposició francesa als plans anglo-americans per l'OTAN, a la suspensió de proves atòmiques i es veta l'entrada del UK a la CEE. 1964 S'estableixen relacions diplomàtiques amb Xina. 1966 França es retira de l'OTAN i dóna un termini a aquest organisme per que es retiri del país.
Maig del 68, Pompidou, Giscard
El maig del 1968 esclaten revoltes d'estudiants i treballadors que es manifesten contra la política del general De Gaulle [Jordi Cots tenia 11 anys]. De Gaulle dissol l'assamblea i convoca un referèndum proposant reformes constitucionals. En perdre el referèndum, De Gaulle dimiteix [retirant-se a Colombey Les deux-eglises].
Pompidou 1969-1974 [Inspirat].
Giscard 1974-1981[Aristocràtic i brillant].
' Abans / Després