5EG02 Grècia s 20
Inici: 1914 Final: 1979. 65 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 5.12103 milions / Població final: 7.822 milions / Naixements: 13.805 milions.
tipus soc: CI /XE/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Grècia 1ª Guerra Mundial 1914-1919
Els balcans són una zona inestable. Amb el suport de Rússia, Sèrbia i Bulgària formen la Lliga Balcànica. Grècia i Montenegro se'ls uneixen. DEclaren la guerra a Turquia, 1a guerra balcànica. Sèrbia vol accés a l'adriàtic, a costa de Bòsnia (que controla Àustria) o Albània (que pretén Itàlia). Turquia cedeix Creta a Grècia. A la 2ª guerra balcànica, Bulgària ataca Sèrbia, que rebrà el suport de Rumania, Grècia i Montenegro. Bulgària perdrà Macedònia en ser derrotada. Quan esclata la guerra, Alemanya i Àustria ataquen Sèrbia i els eus aliats, França i Rússia [ i Turquia]. Com a resultat, Turquia cedirà a Grècia les illes de l'Egeu. [Xipre colònia britànica]
Grècia entreguerres 1919-1939
ah179. Gràcies a la política de Eleutherios Venizelos, en acabar la primera guerra, Grècia ha aconseguit la Tràcia i Esmirna. La guerra amb Turquia durant 1921 i 1922, conclourà amb el tractat de Lausana i li farà perdre la Tràcia oriental. S'intenta una reforma agrària distribuint les propietats latifundistes entre pagesos grecs que havien emigrat a d'altres països. 1924-1935 Grècia proclama la república. Lluites entre els republicans de Venizelos i els monàrquics. S'aconsegueix una certa estabilitat amb el retorn de Venizelos al podr el 1928. Hi ha una reconciliació amb Turquia. 1935 Restauració de la monarquia, torna el rei Jordi II (que havia regnat entre 1922 i 1924) que romandrà fins el 1947. El 1936 el general Metaxas és nomenat primer ministre instaurant un règim autoritari que suprimeix el Parlament, les llibertats constitucionals i liquida la reforma agrària.
Grècia a la Segona Guerra Mundial 1939-1945
Invasió italiana no reexida, ocupació alemanya i recuperació dels aliats. La resistència està desunida amb enfrontaments entre ELAS (Front comunista grec d'alliberament) i el EDES (Exèrcit nacional demòcrata grec).
Grècia, 1945-1967
ah249. En retirar-se les tropes alemanyes torna l'arquebisbe Damaskinos que havia format govern a l'exili. Les tropes britàniques reprimeixen la guerrilla comunista ELAS fins que se signa l'armistici de Verkiza. 1946 El rei Jordi III ocupa el tron fins que el 1947 el suceeix el seu germà Pau I. Entretant la guerrilla comunista proclama la república al nord. Es desencadena una guerra cicil amb l'exèrcit regular del general Papagos que s'ha reforçat amb material dels EEUU. 1949 Acaba la guerra civil amb la victòria de Papagos. 1952 Victòria electoral de Papagos, comença la reconstrucció del país i la reforma agrària. Grècia s'adhereix a la OTAN. 1955-1964 Karamanlis és nomenat primer ministre. Govern d'extrema dreta. tensions amb Turquia a Xipre. 1964 Constantí II puja al tron. La Unió de Centre de Papandreu obté la majoria absoluta. 1965 Manifestacions antimonàrquiques, protestes d'oficials d'esquerra, dimissió de papandreu. El parlament nomena un govern de centre-dreta dirigit per Stefanopoulos.
Xipre 1945-1980
[Xipre és colònia britànica, amb aspiracions dividides a una autonomia , la majoria greco-ortodoxa vol integrar-se a Grècia mentre que la minoria turca vol la independència. Les guerrilles gregues EKOA lluiten contra l'administració britànica i els projectes d'autonomia turcs. Xipre obté la independència el 1960, amb presidència de Makarios. Aviat esclatarà una guerra civil amb intervenció de nacionalistes grecs i turcs [exèrcit molt potent que bombardejarà el país. L'ONU intervindrà per restablir la pau.]
Grècia Dictadura dels coronels, 1967 - 1979
1967 Un cop d'estat militar derroca el govern i nomena una Junta d'oficials de dreta [Règim dels coronels]. Constantí II es nega a signar el decret de la llei marcial, intenta un contracop que restableixi el poder civil però fracassa i ha de fugir a Itàlia. 1973 S'aboleix la monarquia i s'instaura una república presidencial parlamentària. Un altre cop militar deposa el president Papadopoulos. 1975 El país adopta una nova constitució i poc a poc va tornant a la normalitat.
1974 Una altra Junta Militar envaeix Xipre per fer caure l'arquebisbe Makarios i provoca la invasió turca (els turco-xipriotes havien reclamat la intervenció de tropes angleses) que es quedarà amb un terç del territori al nord. Aquesta fracàs determina la dimissió de la Junta Militar. L'ex primer ministre Karamanlis torna de l'exili i anuncia un "cop d'unitat nacional". Xipre
L'intent grec per annexionnar-se Xipre ha acabat amb la pèrdua dún terç del territori, que proclama la seva independència com a Estat federat turc de Xipre. Presideix Rauf Denktas.' Abans / Després