5EI01 Itàlia, Napoleó I construcció d’una nació
Inici: 1814 Final: 1871. 57 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 15.4671 milions / Població final: 22.406 milions / Naixements: 35.468 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Itàlia Napoleònica 1796-1815
ah23 1796-1797 Campanya d'Itàlia NAPOLEO, un cop resolta la crisi de l'exèrcit revolucionari, en dos mesos derrota els sardos a Mondovi i expulsa els austríacs de Milà i Lombardia. 1797 Capitulació de Màntua. Els francesos travessen els alps i s'acosten a Viena. ELs tributs imposats als italians salven de la fallida al Directori. 17-10-1797 Pau e Campoformio. Austria cedeix la riba esquerra del Rin, Bèlgica, el Milanesat, i es queda amb Venècia, acabant així la república milenària. França va creant estats vassals amb la república Cisalpina (Milanesat), i Ligur (Gènova). Després d'una guerra civil es crea la república Helvètiva. Es conquereix Roma i es deté el Papa Pius VI, formant-se la república romana. Nàpols és la República Partenopea.
1802 Itàlia és reorganitzada reinstaurant l'estat pontifici, el regne borbònic a Nàpols, la Toscana com a regne d'Etrúria, i l'antiga república cisalpina com a república italiana. Al nord, el Piemonte i Parma queden sota administració militar francesa. (ah 25).
1815 Congrés de Viena França retrocedeix fins a les fronteres de 1792 i queda envoltada per un cinturó d'estats que fan de tap: La Prússia renana, el nou regne dels Països Baixos (Bèlgica i Holanda) i el regne de Saboia i Piemonte.
Itàlia, nacionalisme 1815-1848
ah47 La dominació napoleònica també havia servit per desvetllar aspiracions de llibertat i cosnciència nacional. 1817 Creació d'un comitè carbonari (societat secreta que fomenta la rebel.lió basant-se en idees lliberals), a Nàpols, amb la pretensió de canalitzar l'oposició a Fernando IV. 1820 Insurrecció de Nola que obliga Fernando a subscriure una Constitució similar a l'Espanyola. Sicília, controlada per la mafia, pretén l'autonomia. El moviment independentista es progaga al Piemonte, Sardenya i Nord d'Itàlia. 1821 Metternich aprovarà la intervenció austríaca per sufocar la rebel.lió. Nous brots revolucionaris s'escampen controlant Modena, Parma i Romagna. Les tropes austríaques ocupen la Romagna i restauren els sobirans "legítims". 1832 Giusepp Mazzini, nacionalista liberal genovès exilat a Marsella funda la "Jove Itàlia", societat secreta amb el lema "Italia fara da se", és a dir, Itàlia s'alliberarà ella mateixa. Es busca la unitat nacional i la independència a través d'insurreccions populars. ah61 Segueix el moviment nacionalista de Mazzini després de les tímides reformes liberals de Pius IX, Carlos Alberto de Piemonte i el duc de Toscana Leopold II.
Gener 1848 Fernando II de Nàpols promulga una Constitució arrel d'una sublevació a Sicília. Febrer 1848 Carlso Alberto atorga estatut reial al Piemonte, la caiguda de Metternich a Viena anima a expulsar els austríacs de Milà. Març 1848 Lluita de carlos Alberto contra Austria disposant de tropes napolitanes. Sublevació de Venècia contra Austria. El papa fuig a Gaeta quan li arriba la insurrecció nacional. Mazzini proclama la república a Toscana. Retirada de tropes napolitanes i victòria austríaca a Custozza. Març 1849 Carlos Alberto és derrotat i abdica en el seu fill Vittorio Emmanuele. Amb el suport Austríac Fernando II reprimeix els liberals i anul.la la Constitució. L'estat Pontifici és restablert per tropes franceses i Pius IX torna al seu lloc.
Itàlia, Unitat Nacional 1848-1871
ah77 A mitjan del XIX Itàlia estava formada per:
- Regne d'Itàlia al nordoest: lombardia, Piemonte (Gènova, Milà, Torí).
- Dominis austríacs al Véneto.
- Dominis borbònics a Parma (nord), i tot el sud, regne de les dues sicílies.
- Modena i Toscana, estats Habsbúrguics.
- Roma, Umbria, Rmagna, que eren estats pontificis.
1860 Havent fracassat els mazzinistes del sud, Giuseppe garibaldi amb mil camises roges desembarca a Marsala, amb suport anglès i inicia la lluita contra els exèrcits borbònics que derrotarà a Volturno i Caserta. Amb el pretext de frenar Garibaldi intervenen els piemontesos de Vittorio Emmanuele II. Després d'una entrevista amb el rei, Garibaldi, que dominava Sicília, renuncia a la seva dictadura i facilita la incorporació al Piamonte. Febrer 1861 Rendició de Gaeta i caiguda dels borbons. Francesc Ii de Nàpols fuig a Roma. Març 1861 Vttorio Emmanuele II és proclamat rei d'itàlia pel parlament d'Itàlia que declara la capitalitat romana. El nou estat s'enfronta a la manca de recursos i a la diferència entre un nord industrialitzat i un sud latifundista i endarrerit. Queden per integrar Venècia i els estats pontificis. Octubre 1866 Pau de Viena per la qual s'aconsegueix Venècia després d'una guerra amb Austria en que s'ha comptat amb França i Prússia com a aliats.
El partit catòlic francès, Francsco II de Nàpols i la Curia s'oposen als canvis liberals. Piemonte pacta amb França la retirada de les tropes franceses de Roma a canvi de respectyar l'estat pontifici. El govern es trasllada a Florencia. El poble ho interpreta com una renúncia a la capitalitat romana i s'avalota. 1864 Pius IX condemna totes les teories no tradicionals, sindicalisme, liberalisme, democràcia, i propugna la submissió dels poders temporals a les directrius eclesiàstiques. ("Syllabus errorum"). 1867 Garibaldi marxa de nou sobre Roma però és aturat per la flota francesa.
1869 Primer concili vaticà. Es declara el dogma de la infalibilitat del papa. A conseqüència de la guerra franco-prussiana les tropes italianes del general Cadorna ocupen l'estat Pontifici, setembre 1870. La sobirania papal quedarà reduïda al barri del Vaticà. El pontífex rebutja les LLeis de Garantia ("reconeixement d'independència espiritual") que li ofereix itàlia, i es considera presoner. Després d'un plebiscit Roma passa a ser capital del regne d'Itàlia.' Abans / Després