5EI02 Itàlia imperial I guerres mundials
Inici: 1871 Final: 1945. 74 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 22.4096 milions / Població final: 36.329 milions / Naixements: 71.147 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Itàlia imperialista 1871-1914
ah131 Després d'aconseguir la unitat tant anhelada arriba com un cansament general. 1876-1887 Govern liberal de Depretis que, amb gran sacrifici, impulsa l'agricultura i la indústria. 1879 Ensenyament primeri obligatori. 1882 Ampliació del dret de vot al 20% de la població masculina (se'ls exigeix el certificat d'ensenyament primari).
Humberto I (1878-1900) Aquesta és l'època de la Gran política. Davant l'expansió francesa al nord d'Africa, Itàlia s'adhereix ala triple aliança el 1882, renunciant així a reclamacions davant d'Austria. El primer ministre Crispi proposa l'expansió colonial. Així, tot i l'oposició abisínia s'imposa el rei Menelik, candidat italià, com a Negus. 1889 Tractat d'Ucciali pel qual Abisínia es converteix en protectorat italià i es reconeix l'annexió de Somàlia. 1894-1896 Guerra d'Abisínia amb derrota a Adua que fa caure el primer ministre. Itàlia renuncia a Abisínia i es queda amb Somàlia.
Itàlia pateix un desquilibri entre un nord que es va industrialitzant amb capital estranger [tradició alemanya] i un sud on regna la corrupció [herència borbònica, Màfia]. Creixen les despeses de la burocràcia i l'exèrcit. Els pagesos queden en la misèria i com a producte de la industrialització apareix un proletariat explotat, amb salaris baixos i jornades de treball més llargues que les dels altres païssos industrialitzats. El successor Humberto II és assassinat.
Era Giolitti (1903-1915) 1900-1944 Vittorio Emmanuele II accedeix al tron. Giolitti és l'home fort del govern, del partit liberal, reelegit en eleccions manipulades. Catòlics i socialistes moderats donen suport al seu programa de nacionalització dels ferrocarrils, previsió i assegurances socials, reocneixement dels sindicats. L'economia es recupera i es posa al nivell europeu. Gabriele d'Annunzio, admirador de Nietzsche, difón una nova ideologia, un nacionalisme integral que veu com a supèrflua la llibertat davant de la voluntat de poder d'un poble orgullós que vol prendre part en la conquesta del món. Davant la lluita de classes, el partit nacionalista [segur d'Itàlia], promou una "lluita de nacions", una política autoritària i expansionista. 1912 Sufragi universal masculí (analfabets exclosos). 1911-1912 Guerra italo-turca, conquesta de Líbia, Rodas i el Dodecaneso. Itàlia garanteix la seva neutralitat a França i Turquia reconeix les seves conquestes.
Primera Guerra Mundial 1914-1919
En esclatar la primera guerra mundial inicialment Itàlia es declara neutral però després declara la guerra a Àustria per mirar de consolidar territori. Tindrà nombroses pèrdues i els feixistes recolliran el descontent anomenant-la "victòria mutilada"
La Itàlia feixista 1919-1939
ah175 La guerra ha acabat amb el creixement industrial del país i li haurà costat 700 mil morts, 500 mil soldats ferits, 1.500 milions de dòlar de deute amb els EEUU i 2.500 milions de deutes a Anglaterra. La crisi econòmica duu a l'atur i al descontent dels obrers, amb milions de treballadors en vaga els anys 1919 i 1920. Els tractats de pau no els afavoreixen gens. La dèbil democràcia burgesa s'haurà d'enfrontar, a la creixent influència de les esquerres revolucionàries entre els obrers (el partit popular, d'inspiració catòlica, recollirà afiliats entre els pagesos i la CGT). De l'altra, la indústria i la gran burgesia que reclamen una renovació del govern i que temen una revolució bolxevic tal com ha passat a Rússia i s'intenta a Alemanya. El feixisme neixerà d'aquestes pors, i d'idees com les de Gabriele d'Annunzio, poeta [suposo que devia cantar l'estètica del fort i elitista].
Mussolini (1883-1945) era fill d'un ferrer socialista, i després de fer de mestre d'escola i de revolucionari a Suïssa, va dirigir alguna revista, fou neutralista en començar la 1a guerra mundial, després partidari d'una dictadura militar i més endavant ferotgement antisocialista. Sense les idees gaire clares "la meva doctrina era l'acció, el feixisme neix d'una necessitat d'acció i mor amb l'acció". 23 març 1919 Mussolini funda els "Fasci di Combattimento" i les "squadre d'azione", formades per ex-combatents, aturats i delinquents. Li donaran suport alguns industrials. En les eleccions de novembre guanyen socialistes i populars, mentre que els feixistes fracassen. La crisi econòmica s'agreuja i cau el govern de Nitti. 23 juny 1920 Govern Giolitti. Els socialistes no aconsegueixen conduir el moviment obrer. Els feixistes, cada vegada més recolzats per industrials i terratinents, duen a terme atemptats terroristes, incendiant les Cambres del Treball, assassinant líders sindicals, etc. El govern aconsegueix un èxit polític amb el Tracta de Rapallo amb Iugoeslàvia. Zara passa a ser ciutat italiana i Fiume ciutat lliure. 21 gener 1921 Fundació del Partit Comunista Italià, per escisió del socialista. 1921 En les noves eleccions generals els feixistes falsegen els resultats, amb una onada d'atemptats, i aconsegueixen 32 diputats. El novembre es fundarà el PNF, Partit Nacional Feixista. Agost de 1922 Els sindicats anarquistes convoquen una vaga general per protestar contra la violència feixista. Mussolini llança un ultimàtim al govern en el sentit de que si no imposa ordre, els feixistes actuaran.
27 octubre 1922 Marxa sobre Roma. El govern intenta que Vittorio Emmanuele III declari l'estat d'excepció però no gosa, pressionat per militars i nacionalistes. Acabarà encarregant la formació de govern a Mussolini. 11 desembre 1922 Institució del Gran Consell del Feixisme. La política serà nacionalista a l'exterior i liberal a l'interior. Es crea la milícia voluntària per a la Seguretat Nacional amb la qual s'institucionalitzaen les "camises negres". Aquest cos militar no deu jurament de fidelitat al rei. Es produeix una onada d'atemptats contra els partits de l'oposició i en les noves eleccions els feixistes obtenen un 65% dels vots. El diputat socialista Matteotti que en un discurs denunciarà la violència, serà assassinat.Els diputats protesten, el poble s'indigna i el rei s'inhibeix. 1923 George V d'Anglaterra visita Roma. Millora de les relacions anglo-italianes. Gener 1925 Mussolini assumeix la responsabilitat "històrica i moral" de l'assassinat de Matteotti i instaura un estat d'excepció. El squadristi reprenen les seves activitats impunement. Les lleis de Mussolini li atorguen pràcticament les mateixes facultats que al rei. 1925-1926 Una nova organització sindical regularà les relacions laborals reconeixent només a dues agrupacions, una de patrons i una altra de treballadors, totes dues sota control f. Les vagues queden prohibides. 1926 Es produeix un atemptat contra Mussolini. Es tanquen els diaris de l'oposició, es disolen els partits. S'intenta una política autàrquica. La lira es revalúa i s'aconsegueix una recuperació econòmica. Aumenten els impostos indirectes. Segueixen els desequilibris entre el camp i la ciutat. 1927 Exilats de l'oposició a París formen una coalició antifeixista. Gramsci, fundador del partit comunista, és empresonat i desterrat. Es publica la llei sobre el Gran Consell del Feixisme que encara legitima més el seu poder absolut. D'ara endavant a les eleccions hi haurà només una llista única. 1929 La crisi econòmica mundial afecta també Itàlia. 1932 Creació del IRI Istituto Recostruzione Industriale. L'estat intervé cada vegada més en l'economia, especialment en la de guerra. 1933 Pacte de les 4 potències (França, Anglaterra, Alemanya i Itàlia). 1934 Cop d'estat nazi a Viena. Mussolini envia dues divisions a defensar la independència austriaca. Hitler desistirà. 1935 Ocupació d'Abisínia. El 1936 les tropes italianes entren a Addis Abeba i Mussolini proclama Vittorio Emmanuele III emperador d'Etiopia. A iniciativa britànica, la SN imposa sancions econòmiques a Itàlia. 1939 Se suprimeix la cambra de diputats. La representació política és assumida per la Cambra dels fascios i les corporacions. Entre 1927 i 1934 més de 5 mil persones seran condemnades per oposició al règim, 29 executades i 7 a pena perpètua, 10 mil desterrats i 15 mil deportats. En aquesta tasca hi haurà tingut un paper fonamental la policía secreta OVRA. Abril 1939 Ocupació d'Albània.
La Santa Seu
ah168 1914-1922 El papa Benedicte XV havia fracassat en els seus intents de mediació durant la 1a Guerra Mundial. 1922-1939 Pius XI ampliarà la política de concordats. Enclíquiques "Divini Redemptoris" contra l'ateisme, "Mit Brennender Sorge" contra el racisme i "Quadragesimo anno" contra el socialisme. 1929 Pactes de Letran que regulen les relacions amb l'Estat Italià. 1933 Concordat amb el III Reich.
Itàlia, 2ona Guerra Mundial 1939-1945
Maig 1939 Pacte d'amistat entre Alemanya i Itàlia. Quan els alemanys envaeixen Polònia, Itàlia es manté de moment a l'expectativa, neutral. Però quan veu la invasió de França, Mussolini s'apunta al bàndol que creu guanyador i el 10 juny 1940 Itàlia declara la guerra a França i Anglaterra. Esperava obtenir territoris francesos però Alemanya signa un armistici, Ocupen el nord d'àfrica i ataquen Grècia però són rebutjats pels britànics i Alemanya haurà d'enviar Rommel i l'Africa Korps. Itàlia fracassa militarment en tots els fronts, el 1943 els aliats desembarquen a Sicília. Mussolini és deposat i el rei signa l'armistici.veure 5e600' Abans / Després