5EI03 Itàlia posguerra i inestabilitat
Inici: 1945 Final: 1980. 35 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 36.3366 milions / Població final: 45.506 milions / Naixements: 46.868 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Itàlia posguerra 1945-1968 ah263 [Després de la guerra el país ha quedat molt malmès, i a les dificultats econòmiques cal afegir-hi la confrontació política. Es depuren responsabilitats als feixistes, arriben els residents repatriats de Yugoeslàvia i la situació es degrada fins al punt de fregar la guerra civil.][ hi haurà un miracle econòmic, i alhora violència dels neofeixistes i esquerra radical]
1945-1953 Gabinet del democristià De Gasperi. Es restaura la monarquia però Vittorio Emmanuele III abdica. El seu successor Humberto II s'exila a Portugal en aprovar-se la República per referèndum. 18 juny 1946 Proclamació de la República. El 1947 s'aprova una nova Constitució, amb un president elegit pel parlament. De Gasperi forma un gabinet de colaició amb demòcrata cristians, socialistes i comunistes. Es comença a reconstruir el país, amb descentralització administrativa, lliure dret d'associació política, dret de vaga, estímul a la recerca científica i tècnica. 1947 Ratificació del Tractat de París pel qual Istria passa a Yugoeslàvia i es perden les colònies de Líbia, Eritrea i Somàlia. Arriba ajuda econòmica dels EEUU. El ministre d'hisenda Einaudi fa una reforma monetària que atura la inflacció. 1948 Einaudi és elegit president. La democràcia cristiana de De Gasperi fa una política de projecció europea superant l'oposicó del PCI (Togliatti) i el PSI (Nenni). 1949 Crisi agrària al sud d'itàlia. 1951 A l'oposició del PCI i el PSI cal afegir-hi la del PSDI, Partit Socialista dels treballadors italians de Saragat, els neofeixistes del MSI i els monàrquics. 1955 Giovanni Gronchi és elegit president de la república. 1960 El creixent paper dels neofeixistes del MSI, causen inestabilitat, amb disturbis i vagues. Segueix governant la DCI amb Amintore Fanfani. Se celebra a Roma la XVII Olimpíada. 1963 Creixement dels comunistes amb un 25% de vots a les eleccions. Governa Aldo Moro de la DCI, en coalició amb els socialistes. S'aconsegueix una certa estabilització econòmica. La manca de perspectives del sud agrícola fan que molta mà d'obra emigri al nord i a l'estranger. 1968-1980
A92 1969 Acord amb Àustria sobre l'autonomia de l'Alto Adigio. S'aprova la llei de divorci enmig d'una gran polèmica [som al país dels catòlics], i caldrà un referèndum el 1974 per afermar-la. 1972 Es transfereixen competències a les administracions regionals. 1978 Les brigate rosse brigades roges segresten i assassinen l'ex primer ministre Aldo Moro. El socialista Sandro Pertini és elegit president. Giulio Andreotti de la DCI governa en coalició. 1979 El partit comunista es retira del govern d'unitat nacional. Francesco Cossiga forma una altra coalició.' Abans / Després