5ERP1 Polònia I Lituània sota Russia I entreguerres
Inici: 1800 Final: 1945. 145 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 16.4109 milions / Població final: 42.561 milions / Naixements: 133.666 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
Polònia i repúbliques bàltiques Polònia Napoleònica, 1800-1815
ah309 Partició de Polònia. 1788-1791 La Dieta dels quatre anys aprofita que Rússia està ocupada fent guerra amb els turcs per proclamar una monarquia hereditària i constitucional. El 1791 es proclama solemnement una constitució inspirada en la francesa. L'oposició instigada per Rússia, reacciona formant la confederació de Targowice a la qual s'hi ha d'ahderir Estanislau II. 1793 Segona partició de Polònia. Rússia absorbeix Polèsia i Prússia Danzig. 1794 Sublevació general comandada per l'heroi nacional Tadeu Kosciuszko, que és esclafada per les tropes prussianes i russes. 1795 El regne desapareix. Austria puja fins a Praga, Rússia pren Lituània i Prússia fins Varsòvia. Les tropes poloneses lluitaran al costat de Napoleó que fundarà el 1807, el Gran Ducat de Varsòvia. Després de la derrota napoleònica el congrés deixa Polònia com una província depenent de la corona del tsar rus. El centre de l'emigració polonesa és París, on poetes com Adam Mickievicz o el músic Fredric Chopin, transmetran als europeus el problema de la independència polonesa. 1815 Congrés de Viena Rússia obté la major part de Polònia, amb Varsòvia inclosa, conservant Finlàndia i Besarabia. Es converteix en una gran potència. Polònia sotmesa, 1815-1864
ah53 [entenc que hi havia una dinastia russa que feia "d'home de palla"]. Hi ha un cert progrés econòmic amb el ministre d'Hisenda príncep Lubecki. Amb el tsar Nicolau I són contínues les ingerències russes en la constitució polonesa. Quan intenta usar tropes poloneses contra els revolucionaris francesos i belgues es desencadena la insurrecció de Varsòvia de 1830. El príncep Czartoryski forma un govern nacional i destitueix la dinastia russa. La revolta és popular a Europa però cap govern li dóna suport. 1831 Les tropes poloneses son derrotades, Paskjewitsch conquesta Varsòvia i comença una dura repressió amb la russificació del país. 1832 Polònia es converteix en província russa. Milers de polonesos fugen a l'estranger, en especial a París. Els exilats es divideixen en "blancs" (Aristòcrates, Czartoryski) i "vermells" (revolucionaris, lewel). 1846 Insurecció de Cracòvia. Com a resultat aquesta ciutat lliure és annexionada per Austria. El comte Zamoyski intenta millorar la situació dels pagesos. El marquès Wielopolski restaura l'autonomia polonesa sota el tsar Alexandre II. Però el moviment nacionalista Traugutt no acepta la renúncia a la independència nacional. 1863 Es tornen a reclutar tropes i es produeix una altra insurecció. Blancs i vermells no es posen d'acord. Prússia i Rússia esckafen el país davant les protestes infructuoses de França, Anglaterra i Austria. Els patriotes són condemnats a mort, a treballs forçats, els seus béns són confiscats. Es prohibeix la llengua polonesa. Russificació total. El darrer nucli de resistència és Galitzia.
Polònia absorbida, 1865-1914, WWI
Durant aquest període queda repartida entre Rússia, Alemanya i Austria. ah171 L'agost de 1914, el tsar promet autonomia. 1916 Proclamació del regne de Polònia per part dels imperis centrals. El dirigent socialista Josef Pilsudski no els jura fidelitat i és empresonat. A la WWI, les potències que se l'han repartit estan en guerra i els polonesos hauran de lluitar entre sí als dos exèrcits, 2 M participaran i 450m moriran. Agost 1917 Fundació del Comitè Nacional Polonès presidit per Roman Dmowski. Instauració d'un consell de regència, sota control alemany, format pel cardenal Kakoski, arquebisbe de Varsòvia, i el príncep Lubomirski. Novembre 1918 Proclamació de la República de Polònia. Al final de la guerra i amb el Tractat de Versalles, el territori polonès consta de l'antic Gran ducat de Varsòvia, Galitzia [al sud, tocant amb txecoeslovàquia], Poznan [occident, franja de l'Oder amb Alemanya] i la línia Curzon com a frontera amb Rússia.
Polònia entre guerres, 1918-1939
L'estabilitat del nou estat és precària. D'una banda els nacionalistes reclamen tornar a les fronteres de 1772. De l'altra, en el territori hi ha minories no poloneses, 100 mil lituans, 1 milió d'alemanys, 1.5 rutens blancs [russos], 4 milions d'ucranians i 3 milions de jueus. 1920 Pidluski s'alia amb anticomunistes ucranians i marxa sobre Kiev. La contraofensiva de les tropes roges arribarà fins a les portes de Varsòvia i només serà aturada per Weygand, general de les tropes franceses que els farà recular. 1920 Ocupació i annexió de Vilna. 1921 Plebiscit a Silèsia que s'annexiona. Danzig [important port del Bàltic] roman ciutat lliure sota el control de la Societat de Nacions i s'hi pot acedir a través del "corredor polonès". La reforma agrària no es duu a terme bé ja que només s'expropien les propietats dels alemanys mentre que l'aristocràcia polonesa no és afectada. Tampoc es posen d'acord els partidaris de Pidluski amb els que donen suport als exilats de París retornats. Maig 1926 Cop d'estat de Pidluski, amb el suport de populistes radicals i socialistes. Es reforça el poder de l'executiu mentre que es rebaixen les atribucions del parlament. Exèrcit, legionaris i burocràcia recolzen un Pidludski que fa de cap de govern, ministre de la guerra i cap de l'estat major. Governa pel terror imposant el 1935 una Nova Constitució autoritària que acaba amb la democràcia parlamentària. 1937 Es funda el Grup d'Unificació Nacional del coronel Koc, d'orientació conservadora i antisemita. 1939 Es refusa la petició del III Reich de disposar de Danzig i del seu accés pel corredor [factor que causarà la WWII]. Anglaterra i França fan una declaració garantint la integritat territorial polonesa.
Lituània, Estònia i Letònia 1800-1919
[Després del domini Suec, passen a estar sota control de Rússia]. Els bàltics que han estudiat a le suniversitats alemanyes introdueixen la il·lustració. S'elimina la servitud abans que a la resta de Rússia. Amb el col·lapse de l'imperi rus al final de la WWI i la revolució bolxevic, aprofitaran per recuperar la independència, després de refusar una invasió de l'exèrcit roig. Després d'un intent de formar governs democràtics, cap el 1934 tots entren en governs autoritaris fins que el 1939 se subscriuen acord militars amb la URSS i en 1940, sota governs pro comunistes, decideixen la seva integració a la URSS.
Estònia
ah169 1918 Proclamació d'independència. Govern de Pats. Fre als bolxevics amb l'ajuda de Finlàndia i Gran Bretanya. Pacte de no agressió amb la URSS. Reforma agrària. 1934 Cop d'estat de Päts. 1937 Nova Constitució de caràcter autoritari.
Letònia Latvija
Proclama la seva independència el novembre de 1918, amb el govern Ulmanis. Els interessos dels alemanys residents fan que, temporalment, s'estableixi un altre estat Livònia. Es reconquesta Riga als bolxevics, amb ajuda de voluntaris alemanys (Eiserne Division). 1922 Constitució Parlamentària. Maig 1934 Cop d'estat de primer ministre Ulmanis que governarà de manera autoritària. Pacte de no agressió amb Rússia i Tractat d'amistat amb el III Reich.
Lituània
La ciutat de Memel, cedida per Alemanya a la Societat de Nacions, és ocupada per voluntaris Lituans. Desembre de 1917 Proclamació de l'estat lituà unit a Alemanya. Novembre 1918 Estat independent, primer govern d'Augustinas Voldemaras. Les tropes alemanyes es retiren i arriben els soviets es constitueix un govern de soviets que serà anorreat per una entrada d'alemanys i polonesos (que també enien pretensions al territori). Vilna s'incorpora a Polònia fins a la pau de Moscú de 1920. Durant un temps la capital és a Kaunas ja que Vílnius tenia molta població polonesa. S'apoderen de la regió de Klaipeda [on havia estiejat Thomas Mann]1922 Reforma agrària i constitució democràtica. 1926 Cop d'estat militar, Antanas Smetona president règim autoritari. 1939 Cessió del territori del Memel al III Reich. Polònia exigeix el restabliment de relacions. Ribentropp aenaça i recupera Klaipeda. El pacte secret amb Molotov assignava Lituània a Alemanya inicialment però després passa també a la Unió Soviètica.
Polònia i Bàltiques a la 2ª Guerra, 1939-1945
Alemanya envaeix Polònia el 1/9/1939 i a continuació ho ha Rússia per l'est, d'acord amb el pacte Ribentrop-Molotov. Uns 3M de jueus van ser exterminats, i 2M de víctimes de polonesos. Part de la població va ser deportada. Les repúbliques bàltiques són ocupads per la USSR. [viatge 2017. Camps de concentració de Treblinka i Auschwitz]
Estònia
Tropes russes el 1939, segons el pacte Ribentropp-Molotov, i ocupació el 1940. El 1941 són envaïts per alemanya. Persecució dels jueus, amb col·laboració de grups locals. Quan retrocedeix, la Unió Soviètica la recupera. 2000 opositors són executats i 20000 deportats a Sibèria. Letònia Latvija
El 1941 Alemanya ocupa Letònia. La població els rep i col·labora perseguint russos. El Sonderkommando Arājs capturaran jueus. Només en queadran 4.000 d'una població prèvia de 70.000.
Lituània
El 1939 alemanya ocupa Polònia i l'exèrcit roig Vílnius (treient així la ciutat del control polonès). El 1940 els soviets exigeixen un govern prosoviètic s'annexionen el país, Vladimir Dekanozov forma un govern titella a les ordres de Moscú. La terra es nacionalitza, es pugen els impostos per arruinar els pagesos. El 1941 Alemanya ocupa el país i l'exèrcit és rebut com a llibertadors d'un règim opressiu. Es forma un govern sota control alemany. Hi ha una resistència de lituans dirigida per partisans soviètics que cometen algunes atrocitats i també grups armats polonesos que actuen contra la policia lituana pronazi. Un 90% dels 200.000 jueus que vivien a Lituània seran exterminats, amb col·laboració de lituans que els consideraven responsables del règim soviètic anterior. ' Abans / Després