5ERP2 Pacte de Varsòvia
Inici: 1945 Final: 1989. 44 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 42.2984 milions / Població final: 56.223 milions / Naixements: 71.175 milions.
tipus soc: CI /CO/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
5ERPV El bloc de l'est, sota la USSR (que ha absorbit les repúbliques bàltiques), amb règims comunistes: la DDR, (amb la frontera Oder-Neisse incorporada a Polònia), Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Bulgària. Aquests formaven el Pacte de VArsòvia. Iugoslàvia i Albània a banda. Les repúbliques bàltiques estaven inetgrades a la USSR
Deutsche Demokratische Republik (DDR) 1945-1989
, El 1949 Es proclama la DDR una República Popular segons el model soviètic, amb un partit socialista unificat (SED), que és únic, i té un Comitè Central, Politburó i Secretaria. Tots els poders es concentren en Walter Ulbricht, fundador del partit comunista alemany. Es colectivitza la terra formant cooperatives agrícoles. Recuperació de la indústria que està subjecta a quotes. Estat policial amb l'Stasi. A partir de 1952 la frontera amb l'Alemanya federal va quedar tancada però es podia creuar lliurement per Berlin. Les protestes de treballadors als centres industrials van ser reprimides. Del 1955 a 1960 la major part de les terres s'incorporen a cooperatives. La indústria es nacionalitza. No arribarà als estàndars occidentals. Les condicions de vida fan que molts treballadros emigrin, possiblement 2.5M entre 1949 i 1961. Per això Walter Ulbricht acordarà amb Kruschev de construir el mur de Berlin. El 13 policia i soldats tancaran el perímetre el 1961. El 1963 Kennedy la visitarà i dirà "Ich bin ein Berliner"
. A partir de 1963 s'intenta desplegar un nou pla econòmic descentralitzant decisions a les "empreses" populars (Vereinigungen Volkseigener Betriebe—VVBs). Millora el poder adquisitiu, es construeix habitatge social amb lloguer barat però segueix el descontent. Ulbricht es radicalitza i el 1971 serà substituït per Erich Honecker. 1979 La URSS retira 20.000 soldats estacionats a la RDA i part dels missils SS2. Aquest serà lleial a la USSR i alhora mirarà de normalitzra les relacions amb la BRD. gical identification with the Soviet Union. Honecker, conceding to public opinion, devised the formula "citizenship, GDR; nationality, German." In so doing, the SED first secretary acknowledged the persisting psychological and emotional attachment of East German citizens to German traditions and culture and, by implication, to their German neighbors in West Germany. Molts alemanys occidentals podran visitar la DDR. [ com que Marx avorria Prússia, les referències al passat prussià de la DDr seran eliminades]. El SED reprimirà i censurarà els intel·lectuals dissidents. Crisi del cafè, descontent popular per que no es podia importar un cafè que s'havia encarit i el país no tenia divises. En alguns sectors com la mecànica i la impremta eren competitius pero van invertir molts esforços en fabricar microxips que no van donar resultat.
A partir de 1989 la població podia escapar a través d'Hongria. Una visita Gorbatxov és rebuda amb una gran manifestació. Per evitar el descontent popular, el Politburo substitueix Honecker per Egon Krenz. El 9 de novembre multituds es presenten al mur sense que els guàrdies tinguin esma de fer servir la força ja que cap superior volia la responsabilitat d'ordenar disparar. El Berliner Mauer havia caigut.
El 1990 hi va haver eleccions lliures a l'Alemanya de l'est. El partit comunista perd el poder. Un tractat amb la BRD estableix el marc com a moneda comuna. El 1990 es vota la reunificació. [ The life of others, Goodbye Lenin].
Polònia 1945-1989
ah252 1945 El comitè de Lublin es proclama "govern provisional", amb el suport de la URSS i desoïnt les protestes del govern legítim exilat a Londres. Polònia cedeix la seva part oriental a la URSS alhora que es fa càrrec de l'administració dels territoris orientals alemanys (franja Oder-Neisse). Tot això és reconegut per les potències occidentals. 1947 Nacionalistes i comunistes lluitaran pel poder. Es forma un Bloc democràtic amb Wladislaw Gomulka i Josef Cyrankiewicz que guanyarà les eleccions amb un 90% dels vots. Emprenen una depuració de l'oposició detenint polítics burgesos. Els dirigents del Partit dels Pagesos fugen a Londres. 1948 El partit comunista i el socialista formen el Partit Obrer Polonès. La dependència de Moscú es palesa amb el nomenament del mariscal soviètic d'origen polonès Konstantin Rossokowski. 1949 L'església catòlica fomenta el nacionalisme contra els soviètics. Això els costarà el Procés de Cracòvia el 1953, on diverses autoritats eclesiàstiques seran detingudes (Cardenal Stephan Wyszynski). La població catòlica reacciona oposant una resistència passiva. Amb un país on la població no acaba de creure en les directrius de producció i planificació imposades per l'estat, la productivitat baixa i el nivell de vida també. 1954 Congrés del Partit amb assistència de Krustxev on es modera la línia d'actuació contra l'església. El país segueix sense funcionar i pugen els preus.
Juny 1956 Insurrecció de Poznan provocada pel descontent davant el baix nivell de vida i animada per grups antisocialistes. Les tropes soviètiques el reprimiran. 1956 Gomulka és reelegit i suavitza la política. Es dissolen les grans hisendes col·lectives, Wysinsky és rehabilitat, Rossokowski dimiteix. L'any vinent els estalinistes seran apartats del partit. Es reb ajuda econòmica dels EEUU i millora la producció industrial encara que l'agrícola segueix igual.
A92 1968 Milers de polonesos fan costat als estudiants i els obrers que es manifesten contra els dirigents i lluiten contra la policia. 1970 Relacions amb la RFA que reconeix la frontera Oder-Neisse. Les dificultats econòmiques causen la dimisió de Gomulka que és substituït per Gierek. 1976 Vaga obrera contra l'augment dels preus dels aliments. Reforma de la Constitució per pressió de grups de catòlics i intelectuals. 1979 Visita de Joan Pau II. 1980 Reconeixement del sindicat independent Solidarnosc, dirigit per Lech Walesa. Se succeeixen les vagues obreres i Gierek dimiteix, substituït per Kania. 1981 El general Jaruzelski, cap del govern i de l'exèrcit, en lloc d'accedir a les demandes de Solidarnosc i convocar eleccions lliures, declara la llei marcial i empresona els seus líders [Aquest home m'ha donat la impressió que es va avançar a una intervenció russa]. 1983 Visita de Joan Pau II, Walesa reb el Nobel de la pau. S'amnistien els presos polítics. 1984 El govern atura la prohibició de penjar creus a les escoles sota la pressió de les protestes dels estudiants. 1985 Jaruzelski renuncia com a primer ministre per quedar com a president del consell d'estat. 1987 Tercera visita del Papa. Referèndum (primer plebiscit en els darrers 41 anys) on es vota massivament per la democratitzaciò i les reformes econòmiques.
Estònia
Era Stalin: El 1949 20.000 persones són deportades, s'elimina l'oposició. El partit comunista s'estònia ECP, té menys de la meitat d'estonians ètnics afiliats. Amb Khrushchev se suavitzen les condicions, poden captar la TV de Finlàndia i viatjar-hi en ferry. Estancament amb Brezhnev i Andropov. Problema d'alcoholisme.A partir de 1985 es fa més freqüents protestes que no són reprimides. El 1988 el Partit de la Independència Nacional Estoniana reclama la independència. Al davant té el Front Internacionalista o Interliikumine, que , com a Letònia, aplega la gran minoria russa (40%) i els estonians que no volen canviar de règim.
Latvia Letònia
després de l'ocupació soviètica, uns 10000 resistents letons s'amaguen als boscos i ataquen forces soviètiques i comunistes locals. El 1950 haurand esaparegut, amb promeses d'amnistia o amenaces de parents empresonats. Les terres es colectivitzen i els granges d'haver col·laborat amb els alemanys han de pagar en diners i collites. Igual que Estònia, 13.000 famílies són deportades a Sibèria. Des de la Unió Soviètica es programa una industrialització pesant: fibra de vidre a Valmiera, fibres químiques a Daugavpils, plàstics a Olaine, teixits a Ogre. Fabriquen totes les locomotores de la Unió. Arriben treballadors des de Rússia. Després de la mort de Stalin el 1953 es recupera l'idioma letó.
Però el 1959 Krusxov imposa una russificació substituint càrrecs letons per russos, imposant el bilingüisme. Arriben molts russos fins arribar a 906mil el 1989, a Riga els letons només són un 30%. A partir de Gorbatxov reneix el nacionalisme letó, defensant la llengua. Als nacionalistes s'hi oposa el Front Internacionalista impulsat pels Serveis secrets russos. 23/8/1989 cadena humana de les tres repúbliques bàltiques, de Tallin a Vilnius passant per Riga.
Lituània
El 1944 L'exèrcit roig amb la resistència polonesa pren Vílnius. Stalin restableix la República Socialista Soviètica de Lituània. Es calcula que hauran perdut 780m persones. Seguirà unc ontrol soviètic amb 130m deportats a Sibèria. Fins a 1952 hi haurà una lluita de guerrilles amb 30.000 morts. Com a Latvia s'industrialitza el aís amb inmigració russa per mirar d'aconseguir la integració. El 1988 després de la perestroika de Gorbatxov comença el moviment nacionalista. 1989 la cadena Tallin-Vílnius.
Txecoeslovàquia
ah253 El govern a l'exili de Benes negocia amb Moscú la restauració de l'estat. Es veuen obligats a cedir la Ucraïna Carpàtica. Maig 1945 Es troben a Praga el representant de l'exili Benes que serà president, Jan Masaryk primer ministre i el comunista Gottwald viceprimer ministre. El partit comunista guanyarà les eleccions de 1946 amb un 38% dels vots. 1947 Pacte amb Polònia. Moscú pressiona per que no assisteixi ningú a la Conferència de París on s'havien de tractar ajudes del Pla Marshall. El partit demòcrata eslovac és perseguit i diversos dels seus membres són detinguts. 1948 Dotze ministres dimiteixen com a protesta per la influència comunista en la policia. Premsa, ràdio i administració es posen al costat dels comunistes, Benes dimiteix i el substitueix el comunista Gottwald. 1951 Depuracions al partit, amb detenció i execució de Slansky i Clementis. 1953 Separació entre l'estat i el partit. Mor Gottwald. 1957 Antonin Novotny és el nou president la república. 1960 Nova Constitució de la República Socialista Txecoeslovaca. 1962 Els estalinistes són separats del partit i els presos polítics es beneficien d'una amnistia.
A92 1968 Primavera de Praga. Alexander Dubcek, nou secretari del PCch, duu a terme mesures liberalitzadores. Els tancs del Pacte de Varsòvia entren a Praga i detenen el govern. 1977 Un grup de dissidents publica la Carta 77 contra la violació dels drets humans als països de l'est. Alguns dels signants són empresonats. 1985 El govern nega l'entrada al país a representants de l'església catòlica, entre els quals hi ha el Papa, que volien commemorar el 1100 aniversari de la mort de Sant Metodi. 1987 Gorbatxov visita el país i recomana una certa apertura, Jakes substitueix Husak. 1988 Milers de manifestants recorden la "Primavera de Praga". La URSS inicia la retirada de 39 missils nuclears instal·lats en territori txec.
Hongria
Hongria estava més vinculada a l'Alemanya nazi, per això va patir una ferma depuració de criminals de guerra, hortystes, szalasistes. Els industrials, aristòcrates, terratinents que van donar suport a la guerra, així com l'església van veure confiscats els seus béns. Els dirigents socialistes i comunistes que eren a l'exili van tornar al país. 1945 Eleccions al parlament on guanya el Partit dels petit propietaris mentre que els comunistes obtenen dos ministeris (Imre Nagy i Ernö Gerö). 1947 El Partit dels Partits Propietaris, partidari del retorn al capitalisme i contrari al comunisme, es dissol [per qui? per terrorisme comunista? per tropes soviètiques establertes al país?]. 1948 Fundació del Partit Socialista Obrer per fusió de comunistes i socialistes. Guanyen les eleccions. S'ataca a l'església imposant l'ensenyament laic, incautant els seus béns i empresonant el cardenal Joseph Mindszenty a perpetuitat. 1950 Divergències ideològiques al partit.
Revolució de 1956 octubre 1956 Assamblees sindicals a les fàbriques per exigir regulació de salaris, democratització i subministrament de béns de consum. Els estudiants es manifesten reclamant llibertat de premsa , supressió de la pena de mort la retirada de tropes soviètiques i la substitució deRakosi per Imre Nagy [progressista?]. Imre Nagy [sector renovador del partit?]forma govern. Diferents grups com liberals, petits propietaris, els socialdemòcrates i els pagesos, li donen suport i emprenen una lluita amb motins, atacs a les tropes soviètiques, assalt alslocals del partit. Es persegueixen funcionaris i policies comunistes. En un primer moment les tropes soviètiques es retiren de Budapest. El general Maleter i el cardenal Mindzensky es posen al capdavant de la insurrecció. novembre 1956 Nagy declara la neutralitat d'Hongria i abandona el Pacte de Varsòvia. Gerö, Kadar i altres dirigents comunistes denuncien Nagy com a capitalista traidor i demanen ajuda a l'Exèrcit Roig. Aquest entra a Hongria, reprimeix la insurrecció, deté Nagy i Maleter i els executa. Midzensky es refugia a l'embaixada dels EEUU. 100.000 persones abandonen el país. 1957 El Partit es reestructura, i la policia i l'administració perden una mica el caràcter de burocràcia policial. Un decret d'indult a la rebel·lió de 1956 permet que tornin la meitat dels exilats.
1961 Segon Pla quinquenal pel desenvolupament de la indústria pesada. 1962 Procesos contra Rakosi i Gerö per alterar l'esperit de la revolució. 1965 Kadar deixa el govern i és substituït per Giula Kallai. 1968 Tropes húngares s'uneixen a les soviètiques en la repressió de la "Primavera de Praga". 1971 Per primera vegada en unes eleccions es poden triar candidats no oficials. 1972 Manifestacions d'estudiants, primers signes de contestació des dels fets de 1956. 1978 EEUU torna la corona de Sant Esteve, reliquia de 1000 anys d'antiguetat, que tenia en custòdia des de la segona Guerra Mundial. 1984 El govern secunda el boicot de la URSS als Jocs Olímpics de Los Angeles. 1985 Eleccions legislatives seminormalitzades. 1988 Janos Kádâr deixa el càrrec de secretari del partit i és substituït per Karoly Grosz.
Rumania
ah252 1945 Formació d'un "Front Nacional Democràtic" compost per socialistes, comunistes i el Front dels pagesos. El partit liberal de Bratianu queda fora. Petru groza guanya les eleccions al davant del FND. L'oposició protesta i és depurada, marxa a l'estranger el liberal Bratiuanu i més endavant es dissol el Partit dels Pagesos i es condemna el seu cap Maniu. 1947 Abdicació del rei Miquel. 1948 Fundació del Partit Obrer Rumanès amb Gheorghiu-Dej com a secretari general. Juntament amb Groza dirigiran el país implantant economia planificada (pla quinquenal) i depurant tota oposició. 1962 S'inicia una separació de les directrius soviètiques, frenant la col·lectivització agrícola i establient relacions comercials amb països occidentals. 1964 El president Gheorge Maurer visita França i se signa un acord cultural. 1965 Nova Constitució de la República. Ceaucescu substitueix Dej que mor aviat. L'Assamblea Nacional nomena Chivu Stoica.
1966 Nicolae Ceaucescu declara que el futur de Rumania vindrà donat per l'interès nacional i serà independent [de la URSS, se suposa]. 1968 Rumania dóna suport a la "Primavera de Praga" i rebutja prendre part en la invasió. 1970 Tractats d'amistat amb la URSS, Polònia i Bulgària. 1972 Execució del general Serbi per haver passat informació als soviètics sobre les defenses militars de Rumania. Tractat d'amistat amb Hongria. 1974 S'estrena el càrrec de president de la República en lloc de la Presiència del Consell d'Estat. Segueix Ceaucescu. 1975 Primeres eleccions parlamentàries i municipals on es pot votar a candidats que no pertanyen al PCR. 1976 Acord comercial amb els EEUU. 1980 Rumania s'aplega amb els països que demanen la retirada de les tropes soviètiques de l'Afganistàn. 1984 El Pacte de Varsòvia fa maniobres en territori romanès per primera vegada en els darrers deu anys. Rumania participa als Jocs Olímpics de Los Angeles tot i el boicot del bloc soviètic. 1985 Dificultats en el suibministrament elèctric que es posa sota control militar. 1987 Visita de Gorbatxov que anima el país a emprendre reformes. Protestes dels treballadors pel baix nivell de vida. 1988 Repressió de la minoria húngara. Es declara el toc de queda a la franja de la frontera amb Hongria. Ceaucescu preveu destruir la meitat dels pobles dels pagesos húngars. També refusa les reformes de la Perestroika i la Glàsnost, i reforça la política estalinista reprimint els disturbis a Timișoara el 1989. Al final és enderrocat, jutjat i executat untament amb le seva esposa Elena.
Bulgària
ah252 1946 Abolició de la monarquia per Georgi Dimitrov, al davant del "Front Patriòtic". Eliminació de l'oposició del Partit dels pagesos fent afusellar el seu cap Petrov. Valko Txervènkov, estalinista pren el poder, succeït per Tòdor Jívkov. 1965 Intent de cop d'estat fallit, de caire "Titoista". ' Abans / Després