5EY02 Guerra I desintegració antiga Iugoslàvia
Inici: 1989 Final: 2020. 31 anys.taxa naixements: 0.00664/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 19.3837 milions / Població final: 23.641 milions / Naixements: 12.528 milions.
tipus soc: CF /XE/ Url: 435-europa-i-russia-contemporanies-1800-2020/
5EY02 Iugoeslàvia post URSS 1989 Reunió dels països no alineats. La República de Montenegro enterra de nou les restes del rei Nicolau I, i la reina Milena, morts a l'exili. 1990 La lliga dels comunistes acorda renunciar al monopoli del poder. Amb la caiguda del mur, l'antiga Iugoslàvia es desfà. El 1991 declaren la independència Croàcia, Eslovènia i Macedònia. El 1992 Bòsnia i Hercegovina fa un referèndum i declara la independència. Amb poblacions Croates, Serbis i musulmanes, Cràcia i Sèrbia se la volen repartir. El 1992 esclata la guerra. [2019 passo per Sêrbia, Croàcia i Eslovènia]. Sèrbia i Montenegro
Inicialment té quatre autonomies: Voivodina al nord, Sèrbia i Kosovo a la part central i Montenegro al sud. El 1992 es constitueix com la República federal Iugoslava, RFI. Intervenen donant supost als independentistes serbis de CRoàcia i Bòsnia fins que Operation Storm de la NATO i les sancions econòmiques els fan desistir. Slobodan Milosevic serà condemnat per crims de guerra. El 1996 la població albanesa de Kosovo es rebel·la i és reprimida fins que bmbardeigs de la NATO els aturen. El descontent expulsa Milosevic i els socialistes del poder. El 2000 renuncia a presentar-se com a única hereva de l'antiga iugoslàvia i és admesa a la UNO. El 2006 Montenegro se separa. Governs que vna normalitzant la situació. El president Aleksandar Vučić mira de restablir relacions amb Europa, Rússia i Xina. Eslovènia
El 1990 hi ha les primeres eleccions i l'oposiicó DEMOS fa fora els comunistes. Un referèndum vota per separar-se de Iugoslàvia i després d'un conflicte de 10 dies amb les forces iugoslaves, queden lliures. A la conferència de pau de 1992 a la Haia i Brusel·Les s'estableix el dret de les antigues nacions a autodeterminar-se. El 1992 són acceptats a la UNO. Kučan és elegit com a primer president. El 2003, sota Drnovšek, es voten referèndums per adherir-se a la EU i la NATO i són acceptats el 2004. Poc a poc l'economia es dirigeix cap a l'oest més que cap a l'antiga iugoslàvia. Descontrol dels bancs. Janša 2004-2008. Borut Pahor 2008-2012. Janez Janša (2012), que després seria cusat de corrupció. 2014 Miro Cerar. 2018 Marjan Šarec amb colació d'esquerres. Governs febles. 2020 Janez Janša amb una coalició. Croàcia
A les eleccions de 1990 Franjo Tuđman del HDZ guanya els comunistes reformats.Les aspiraciosn a separar-se de Iugoslàvia són protestades per la minoria sèrbia que bloqueja carreteres. El 1991 es declara la independència. Guerra amb Sèrbia i setge a Vukovar. S'estableix la república sperbia de Krajina. Arriben uns 700.000 refugiats musulmans de Bòsnia. El 1995 recuperen Krajina i uns 150.000 serbis fugen. El 2000 Stjepan Mesić impulsa l'economia, construint habitatge i autopistes. 2003 Ivo Sanader. L'ingrés a la EU s'endarrereix pel bloqueig d'Eslovènia. 2009 Sanader dimiteix (acusat de corrupció), Jadranka Kosor programa austeritat i anticorrupció. El 2013 entra a la EU. 2014 Kolinda Grabar-Kitarović. 2016 Andrej Plenković. Alternança dels socialdemòcrates SPD i centre dreta HDZ. Bosnia Herzegovina
El territori de Bòsnia té població pròpiament bòsnia i minories croates i sèrbies. El 1992 esclata la guerra, els rebels serbis de l'anomenada Army of Republika Srpska arribarna a controlar el 70% del territori. En la matança de Srebrenica de juliol de 1995, uns 8.000 musulmans bosnians van ser assassinats pels serbis de Rado Mladic. La intervenció de la NATO força els acords de Dayton de 1995 que signen a Paris els presidents de Bòsnia (Alija Izetbegović), Croatia (Franjo Tuđman), i Yugoslavia (Slobodan Milošević). Els tres anys de guerra deixen uns 100.000 morts i 2 milions de desplaçats.
El país està format per la unió de la federació de Bòsnia i Hercegovina a l'oest i la Republika Srpska a l'est. Proposta d'adhesió a la NATO.
Kosovo
Una regió al sud de Sèrbia, a la qual s'havia anul·lat l'autonomia. El 1996 separatistes albanesos comence una lluita de guerrilles contra l'exèrcit serbi. A partir de 1999 la NATO intervé per aturar la repressió de Sèrbia i es fan càrrec de l'administració. Atacs dels albanokosovars a la població sèrbia de la regió. El 2008 declaren la independència. Segueixen les tensions.
Albània
Enver Hoxha moria el 1985 i el succeïa Ramiz Alia que seguia en la mateix alínia però la desintegració de la URSS i l'execució de Ceaucescu van fer canviar a una democràcia. Els demòcrates són expulsats del poder. El país no s'adapta al capitalisme, estafes piramidals, govern corrupte. El 2008 demana adherir-se a la NATO. Des de 2013 Edi Rama del partit socialista. L'economia no remunta i molts emigren a Grècia.
Macedònia (del nord)
Grècia s'oposa a la seva independència, i al nom, i intenta aplicar-hi un bloqueig comercial. Durant la guerra de Kosovo es manté neutral, col·labora amb la Nato i acollirà fins a 400.000 refugiats, cosa que donarà lloc a conflictes entre els macedonis d'origen eslau i els albanesos que reclamen drets com l'idioma. El 2015 l'oposició de Zaev denuncia que el govern de Gruevski ha estat espiant polítics i periodistes de l'oposició. Un nou govern mira de tancar el passat però hi ha protestes generalitzades a Skopje, "la revolució dels colors". Zaev arribarà al poder el 2017, es normalitzen les relacions amb Grècia. ' Abans / Després