5FC02 Àfrica central
Inici: 1948 Final: 1980. 32 anys.taxa naixements: 0.01359/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 85.2154 milions / Població final: 129.494 milions / Naixements: 133.227 milions.
tipus soc: AF /AF/ Url: 435-africa-contemporanica/
Camerun
El 1946, es reclama la independència del Camerun francès que l'obtindrà el 1960. El 1961 el Camerun anglès decideix unir-se al francès (enlloc de Nigèria). President Ahmadou Ahidjo. Inicialment hi ha una economia agrícola però el 1970 es descobreix petroli. Els diners s'inverteixen en sanitat i educació però moltes empreses fracassen per la incompetència dels amics del president.
República Centreafricana
Colònia francesa Ubangui-Chari, autònoma el 1958 i independent el 1960. El 1966 el cap de l'exèrcit, Jean-Bédel Bokassa, deposa el president Dacko. Se suspèn la Constitució i Bokassa s'autoelegeix president vitalici. El consulat amb França és clausurat i tots els negocis francesos nacionalitzats. 1976 Es proclama la monarquia i Bokassa com a emperador [afer dels diamants amb Valéry Giscard-d'Estaing). 1979 Bokassa és derrocat mentre era de viatge. Es restaura la república, es trenquen relacions amb la URSS i JA Líbia, i Bokassa condemnat a mort.
Guinea Equatorial
La colònia canvia l'status a província. El 1963 esdevé una comunitat autònoma després d'un referèndum, amb una assamblea general que té amplis poders. El 1968 es concedeix la independència. Dictadura de Macías Nguema (1968-1979) que enfonsa el país er una barreja d'incompetència i corrupció. El 1979 és derrocat pel seu nebot Teodoro Obiang Nguema.
Gabon
A92 Autònoma el 1957 i independent el 1960. 1961 Lleó M'ba és elegit prsident, i tombat pel seu ministre d'afers estrangers, Aubame, que serà apartat per tropes franceses que restabliran el president legítim. 1965 Mor el metge, teòleg i musicòleg Alsacià, Albert Schweitzer, que havia establert una missió a Lambarene. 1968 El Partit Demòcrata Gabonès és declarat l'únic possible. El president Bongo es converteix a la religió islàmica. Amb el partit únic serà cap d'estat fins el 2009. 1975 Gabón és admès a l'OPEP i es converteix també en el major exportador de manganès.
R Congo (Francès)
El que fins ara s'anomenava Congo Mitjà el 1958 passa a ser la República del Congo. Lluites entre els Mbochis (Jacques Opangault) i els Laris-Kongos (Fulbert Youlou). Avalots controlats per l'exèrcit francès i eleccions que guanya Youlou. El 1960 s'aconsegueix la independència. Un cop militar fa fora Youlou i posa al poder Alphonse Massamba-Débat que fa un gir cap al socialisme. Estableix relacions amb la URSS i demana ajut militar a Cuba per reprimir intents de cop d'estat. No pdorà reconciliar les tendències ideològiques i tribals o el règim cau en un cop d'estat pacífic el 1968, Marien Ngouabi al poder. 1969 Es dissol el Moviment i el país aprova una nova Constitució, fent un viratge a l'esquerra, basat en el model soviètic i canviant el nom a República Popular del Congo. 1973 El Congo se separa de la Communauté francesa. El 1975 es nacionalitza la indústria del petroli. 1977 El president Ngouabi és assassinat i se suspèn la Constitució que no serà restablerta fins el 1979.
RD Congo (belga)
Apareixen moviments independentistes, ABAKO, CONAKAT a Katanga, i a Leopoldville, on Patrice Lumumba funden el MNC Moviment Nacional Congolès el 1958. Protestes, tensions entre els tres grups. ah289 El MNC, Moviment nacional del Congo, comença a difondre les idees de llibertat al Congo Belga. Els disturbis de Leopoldville el 1959, faran que els residents belgues abandonin el país. El 1960 Bèlgica concedeix la independència.. El 1960 Kasawubu és elegit president de la república i Lumumba Primer Ministre. En marxar els oficials i tècnics belgues, el país cau en el caos. La província minera de Katanga, governada per Moisés Tschombé, proclama la independència. Arriben tropes belgues aerotransportades, i Lumumba demana ajuda a l'ONU. Lumumba demana ajuda a la URSS i tement la seva influència la CIA ajuda el coronel Mobutu a fer un cop d'estat. Lumumba serà assassinat (1961). Pressionat per Occident, accepta un pla de pau i abandona el país. L'ONU ha de retirar les seves tropes per problemes econòmics. El president Kasawubu nomena ministre a Tschombe que reprimirà els aixecaments dels Simba i Mulele, amb ajuda dels EEUU i mercenaris blancs. El 1964 hi ha una rebelió del Simba que es combatrà amb l'ajuda de mercenaris estrangers. [el film The Dark of the Sun, Último tren a Katanga que havia vist de noi]. Paracaigudistes belgues arriben per protegir els seus compatriotes.
A92 1965 Mobutu deposa Kasawubu en un cop d'estat. L'antic premier Kimba és executat. Es reorganitza l'administració, es canvien a llengüa nadiua els noms estrangers de les ciutats. El 1971 el país queda rebatejat com a Zaire. EL 1965 Joseph Desiré Mobutu (diferent de l'anterior), pren el poder enmig del caos. Mira d'africanitzar el país i el 1971 canvia el nom per Zaire, la capital a Kinhasa en lloc de Leopoldville, animant la població a deixar els noms francesos i adoptar-ne d'africans. El 1978 reprimeix una rebel·lió a Katanga. 1973 Es nacionalitzen les propietats estrangeres. 1975 Mobutu reforma la constitució per assegurar-se el poder absolut. 1977 El Front Nacional d'Alliberament, que té les bases a Angola, ataca la regió de Shaba (Katanga), repetidament. Són expulsats amb ajuda de Marroc, Sudàn, Bèlgica i França.
Angola
La colònia portuguesa, serà província des de 1955, apareix el 1956 el Moviment Popular d'alliberament d'Angola (MPLA) d'orientació marxista, dirigit per Agostinho Neto que és empresonat. Apareixen més moviments, el Front Nacional d'alliberament d'Angola DNLA i la Unió Nacional per la independència Total d'Angola (UNITA) dirigit per Jonàs Savimbi. 1973 El MPLA i FNLA s'uneixen i reben el suport de la OUA. 1975 Portugal reconeix la independència d'Angola. Es proclama la república amb Neto (MPLA) com a president, que és reconegut per la URSS i Cuba. Per la seva banda, el FNLA i UNITA proclamen la República Popular Democràtica d'Angola, reconeguda per EEUU, Zaire, Sudàfrica i Xina [els que volen fer la guitza a la URSS]. [Cuba enviarà tropes de suport i EEUU contestarà recolzant UNITA, guerra civil, doncs]. 1977 Sudàfrica envaeix el sud d'Angola per destruir les bases de les guerrilles de Namíbia. Queda una zona controlada per UNITA. Des d'Angola els rebels de Zaire (Congo belga) ataquen el país.
Uganda
[Colònia anglesa, el 1953 el governador britànic envia a l'exili el rei Mutesa II restaurant-lo el 1955.] 1962 Independència d'Uganda en el si de la Commonwealth, amb autonomia federal per Ankole, Bunyoro, Toto i Buganda. 1963 Cop d'estat del Primer Ministre Obote, el rei escapa a GB. 1967 Nova constitució que fa desaparèixer els quatre antics regnes. 1972 Cop d'estat del Gral. Idi Amin. Comença un període de terror en el que són massacrades les tribus langi i atxoli, quedant l'exèrcit integrat només per la tribu d'Amin i mercenaris nubis. Tots els negocis estrangers són expropiats sense indemnització. La Comissió internacional de juristes acusa Amin de l'assassinat de 250.000 persones. El govern trenca relacions amb Israel. Reb armament de procedència soviètica. 1976 Amin reclama territoris de Sudàn i Kenya. Un avió de passatgers és segrestat per terroristes propalestins a Entebbe i alliberat per comandos jueus. 1979 Tropes d'Uganda penetren a Tanzània. En la contraofensiva, en la qual hi participen exilats ugandesos, s'arriba a Kampala i Amin fuig. S'estableix un nou govern i Obote és elegit president de la república. Segueix la inestabilitat amb accions guerrillres i repressió. La creu roja internacional és expulsada del país. Els països veïns allotgen 200.000 refugiats ugandesos.
Ruanda
Bèlgica propicia una democràcia que seria rebutjada pels tutsis que perdrien els seus privilegis. 1959 Una revolta hutu derroca la monarquia tutsi, 120.000 dels quals es refugien als països veïns. El moviment d'emancipació hutu guanya les eleccions supervisades per l'ONU i s'estableix una república presidida per l'hutu Kayibanda (independència de Bèlgica). 1963 Fracassa una invasió de tutsis i els hutus en massacren 12.000. 1973 Segueixen els conflictes hutus-tutsis, cau Kayibanda i entra Habyarimana, que organitza el Moviment Revolucionari Nacional com a partit únic.
Burundi
Com Ruanda, els pastors tutsi (hamítics, watusi) formen la minoria dominant sobre els bantús hutus i els pigmeus, estructura que es manté durant el període colonial belga fins que el 1961 el partit Unitat i progrés demana la separació d'Uganda. El seu líder, el príncep Ruagasore, és assassinat. 1962 Independència de Ruanda, amb el rei Mwambutsa com a Mwami. 1964 El govern facilita armes als tutsis discriminant els hutus. Esclata la guerra entre tribus. Els hutus guanyen les eleccions i se succeeixen els cops d'estat entre uns i altres. El Mwami (rei) decreta la monarquia absoluta. ÉS deposat pel seu fill Carles que entra a regnar com a Ntare V, 89 dies fins que és deposat per Micombero, que proclama la república i és investit president. Ntare fuig a Uganda però és detingut i executat (1972). 1973 Segueix la guerra civil entre [tutsis dominants i guerrilles hutus]. 1976 Micombero és derrocat i entra un Consell Suprem revolucionari.
' Abans / Després