5FE03 Àfrica Oriental
Inici: 1980 Final: 2020. 40 anys.taxa naixements: 0.01359/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 141.241 milions / Població final: 239.106 milions / Naixements: 190.762 milions.
tipus soc: AF /AF/ Url: 435-africa-contemporanica/
Eritrea
Etiòpia no aconsegueix acabar amb la resistència. El 1993 se celebra un referèndum on s'aprova la independència del territori. Conflictes amb el Sudàn i el Iemen. Nou conflicte fronterer amb Etiòpia el 1999. L'UNO intervé desplegant 4.500 cascos blaus. El tribunal internacional condema Etiòpia a pagar una indemnització.
Etiòpia
Mengistu alinea el país amb el bloc comunista; trencà relacions amb els Estats Units i signà tractats d'assistència amb l'URSS i Cuba. 1985 La sequera deixa el país sense recursos i a punt del colapse. occident envia mils de tones d'aliments. 1988 Les guerrilles del front d'alliberament d'Eritrea ataquen l'exèrcit i destrueixen tres divisions. Guerra amb Somàlia. Es mantindrà al poder fins a la caiguda de la URSS. 1989 Entre la sequera i les guerres, el país ha de viure de la caritat occidental. El 1990 s'exilia. Poder dividit entre el Front Popular d'Alliberament d'Eritrea (FPLE), que governaria de facto Eritrea fins a la seva independència, el 1993, i el Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop (FDRPE), que va prendre el poder a la resta de l'estat. Meles Zenawi d'ètnia Tigray cap d'estat del 1995 al 2012. Fa créixer l'economia. Guerra fronterea amb Eritrea. (2001-2013)[2013 hi viatjo jo]. Es denuncia el tràfic de nens per adoptar.
EL 2018 esclata un guerra civil. Conflictes al sud entre oromo i somalis. És elegit president Abiy Ahmed que signarà la pau amb Eritrea i rebrà el premi nobel per això. És de l'ètnia Oromo. Comença una política més democràtica alliberant presoners polítics però esclaten conflictes ètnics i apareixen conflictes a la regió de Tigray amb el (TPLF) Tigray People Liberation Front. L'exèrcit federal els reprimeix i esclata una guerra civil amb violència i neteja ètnica per les dues bandes.
Somàlia
1982 Atacs de les guerrilles del FDSS (Front Democràtic per la Salvació de Somàlia) que representen els issaqs i majeertens que se senten marginats, amb el suport de Líbia i Etiòpia. 1988 Etiòpia i Somàlia signen un Tractat de pau a Mogadiscio. El règim els reprimeix amb violència. Guerra fronterera amb Etiòpia. Sequera. 1986 Barre president. Etiòpia retra el suport als issaq del nord i els spmalís recuperen terrenys. Milers de refugiats als dos països. Desordre en la distribució d'ajudes internacionals. Amb l'economia en declivi no es pot pagar la policia i l'exèrcit i Barre perd control. el MNS recupera el nord del país. El 1991 Barre fuig a Kenya. L'estat desapareix i el país es converteix en una lluita de clans. El consell de seguretat aprova una intervenció militar per restablir la pau, 40.000 soldats de 20 països diferents. 15 faccions es reuneixen a Addis Abeba per signar un alto el foc que no es manté. 18 marines són morts. Clinton retira les tropes el 1994. Seguiran anys de lluita de clans i "senyors de la guerra". 2006 Una part dels clans s'uneix com Unió de Corts Islàmiques. Els etíopos envaeeixen el país i expulsen les Corts de la capital. Parts del país estan controlades per clans que entrarien en una federació i d'altres per islamistes. Amb el col·lapse de l'estat entra indústria pesquera de fora a pescar a les aigües i els somalis es defensaran amb atacs en llanxes ràpides. Això derivarà en atacs pirates a vaixells en general que només s'aturaran amb la creació d'una coalició que protegeix els vaixells que entren al golf d'Aden per creuar el canal de Suez.
Kenya
1980 EEUU adquireix bases militars. 1982 L'assamblea Nacional modifica la constitució per instaurar un règim de partit únic. 1982 intent de cop d'estat de les forces aèrees. Robert Ouko de l'ètnia Luo rep l'encàrrec d'investigar la corrupció i serà assassinat. 1988 El president referma el seu poder, adjudicant-se la facultat de destituir jutges i ampliant a catorze els dies de detenció provisional. Oposició reprimida fins que la pressió internmacional força unes eleccions que guanya Moi. El multipartidisme sembla promoure el conflicte tribal entre Luos, Kikyuyus, Kalenjin i Masai i això és aprofitat per Moi per marginar les ètnies que se li oposen. El 2002 Mwai Kibaki al capdavant d'ua coalició multiètnica és elegit president. Hi ha una recuperacio econòmica important que va a parar als privilegiats, la majoria Kiyuyu, mentre que la majoria seguirà en la pobresa. El país es divideix en zones reservades per a diferents ètnies. L'oposició de Odinga, reclama més autonomia (majinboism, federalisme en swahili) mentre que Kibaki i els Kiyuyu, més centralisme. El 2013, en unes eleccions disputades, Uhuru Kenyatta (fill del primer president Jomo Kenyatta) és elegit president i reelegit el 2017 davant Odinga. Tanzània
Tanzània va ajudar la guerrilla d'Uganda i Ruanda a fer fora Idi Amin. Nyerere va imposar un partit únic perquè en un context de tribus i ètnies això hauria alimentat la divisió. El 1985 cedeix el poder a Ali Hassan Mwinyi tot mantenint el control del partit fins el 1990 qie el passa a Mwinyi. Protestes a Zanzíbar que creuen que la unió els ha empobrit i demana un referèndum. En una protesta el 2000 es reprimirà a trets. El 1998 els terroristes fan esclatar bombes a Dar-es-Salaam. 2005 Jakaya Mrisho Kikwete és elegit el 4art president. 2015 John Magufuli reelegit el 2020, baixa el respecte als drets humans. El 2021 mor i és succeït per Samia Suluhu Hassan, la primera dona president.
- Eritrea 3.5
- Djibouti 1
- Etiopia 115
- Somalia 16
- Kenya 53.8
- Tanzania 59.7