5FN01 Àfrica nord I Sàhara
Inici: 1840 Final: 1948. 108 anys.taxa naixements: 0.01359/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 24.5988 milions / Població final: 104.275 milions / Naixements: 239.733 milions.
tipus soc: AF /AF/ Url: 435-africa-contemporanica/
L'Àfrica mediterrània, Marroc, Argèlia, Tunísia, Líbia i Egipte, en contacte amb l'Orient. El Sahara, amb Mauritània, Níger, Txad i Sudàn.
Egipte i Sudan
ah23 1798 Napoleó decideix plantar cara a la presència britànica al mediterrà ocupant Malta, i desenbarcant a Alexandria amb 32 vaixells de guerra, 232 de transport, 2000 canons, 32300 soldats i 175 enginyers i científics per estudiar el país. Pren el Caire. Nelson guanya la batalla naval d'Abukir i l'exèrcit queda aïllat de França encara que penetra fins a Síria. Anglaterra recupera el control. Neix així una nova ciència, l'egiptologia. 1802 Amb la Pau d'Amiens, Napoleó torna Egipte a Turquia.
ah107 Mohamed Ali, d'origen albanès, es fa amb el poder a Egipte. 1811 Extermini dels mamelucos, expansió agrícola, càrregues fiscals. Expansió cap al nord sud (Núbia), fundació de Jartum. 1859-1869 Construcció del canal de Suez. Egipte queda de fet com un protectorat francès. 1863-1879 Ismail Pachà, conqureix Daifur i lluita a Abisínia. S'endeuta amb l'estranger per construcció d'infraestructures. 1875 Venda de les accions egípcies del canal a Gran Bretanya. El país queda sota control econòmic estranger. 1881 Insurrecció nacionalista, intervenció militar britànica. quedarà un protectorat britànic fins el 1922.
Sudàn ah107 Mohamed Ahmed ("El Mahdi") predica la guerra santa contra Egipte. 1881-1883 Revolta de Mahdi, intervenció britànica rebutjada. 1885 Assalt de les tropes d'El Mahdi a Jartum, execució del general anglès Gordon. 1898 Sir Horace Kitchener reconquereix el Sudàn al front d'un exèrcit anglo-egipci. 1899 Sudàn queda com un condomini anglo-egipci.
Protectorat britànic ah115 ah199 Saghlul Baja i d'altres delegats egipcis en la conferència de pau de Londres funden el partit Wafd que lluita per la independència. 1922 Gran Bretanya declara la independència d'Egipte reservant-se el dret a mantenir guarnicions militars i el control del canal de Suez. El sultà Fuad I es proclama rei. Davant l'oposició del partit Wafd, el 1928 dissoldrà el Parlament implantant una dictadura. Governarà fins 1936 que es restaurarà la Constitució de 1923. 1936 Faruk I que regnarà fins 1952. Se signa un tractat Anglo-egipci pel qual Anglaterra podrà deixar les seves tropes al país durant 20 anys. Sudan queda com a condomini anglo-egipci.
WWII
ah225 La guerra a l'Africa del nord comença pel fracàs de l'ofensiva italiana contra l'Egipte britànic des de Líbia. El 10 de juny de 1940 Itàlia havia declarat la guerra a França i Anglaterra. L'armistici franco-alemany del 22 de juny els farà aturar als Alps. La contraofensiva britànica els fa perdre la península de Cirene. Alemanya envia l'Afrikakorps comanat pel general Erwin Rommel, batejat com a "la guineu del desert" per la seva astúcia. Rommel recuperarà la península a excepció de Tobruk i avançarà fins a l'Alamein. Allà haurà d'aturar l'ofensiva per manca de combustible. Entretant Montgomery es reforçarà i podrà fer-lo enrera. La Batalla de L'Alamein serà la primera que els aliats guanyaren als alemanys. Això, junatament amb la propera ofensiva aliada al nord d'Africa i el contraatac rus a Stalingrad, canviaran el curs de la guerra, fins ara favorable als alemanys. Itàlia envaí també la Somàlia anglesa i britànica però va ser ràpidament expulsada per tropes angleses. ah233 Octubre 1942 Montgomery comença a recuperar des del Alamein. El novembre desembarquen forces anglo-americanes en l'operació Torch comanada per Eisenhower. Les tropes franceses del nord d'Africa, adscrites al règium de Vichy, s'uneixen als aliats després d'una dèbil resistència inicial. L'almirall Darlan que signa aquest armistici fou assessinat. El substituí Giraud. El primer ministre Laval rebutja una unió franco-alemanya. Com a conseqüència d'això, els alemanys ocupen frança sencera i desembarquen a Tunis. En arribar al port de Toulon, la flota francesa, 3 cuirassats i 7 creurs, s'autodestrueix abans que entregar-se. 13 maig 1943 Els cossos de l'exèrcit de l'eix al nord d'Itàlia capitulen 252 mil soldats queden presoners. La "fortalesa europea" queda desprotegida i es podrà intentar entrar per Itàlia.
La fundació d'Israel i Palestina 1948 Quan les tropes britàniques abandonen Israel, la Lliga Àrab (i Egipte), ataca Palestina. El seu atac és aturat per la superioritat aèrea israelí, i per la mediació de la ONU.
Nord d'Africa
(Marroc, Argèlia, Tunísia, Líbia). [El nord d'Africa té una tradició àrab, islàmica, però més "moderna" que no pas la d'Egipte, Aràbia i Síria. Són països mediterranis, i durant un cert temps han estat administrats per França]. De 1800 a 1840 el nord d'Africa és un desori amb disputes pel poder entre governadors turcs, jenízars, corsaris i autoritats consulars europees. El 1830 Conquesta d'Argèlia per part de França (ah75 Emigració de colons francesos) Argèlia és el "graner i peça fonamental de la França d'ultramar". ah119 Imperi francès a Africa, el domini del territori queda assegurat gràcies a la Legió estrangera, fundada el 1831 i formada per emigrats polítics, desertors i aventurers. Lluiten contra la resistència del bereber, emir Abd-el-Kader. 1840-1847 Govern despòtic del general Bugeaud. 1844 Victòria sobre el sultà del marroc, capitulació d'Abd-el-kader. Argèlia, graner de frança, rep una forta inmigració, arribant al 13% el percentatge de colons europeus. [ Camus]. 1881 Protectorat francès a Tunis (tensions amb Itàlia). En acabar el XIX, Espanya té Río del Oro (actual Guinea?), al Sahara occidental, França té Marroc, Algèria i Tunis. Itàlia també ha volgut la seva part i ha envaït Trípoli (Líbia).
Entreguerres, ah199 el Nord d'Africa està repartit en zones controlades per europeus: Líbia (colònia italiana), Tunis, Argèlia i Marroc (Protectorats francesos o departaments a Argèlia). Apareixen moviments independentistes. Aquests països tenen en comú la fe islàmica i la cultura àrab. 1925 Aixecament de les càbiles del Rif (Abd-el-krim), que acaben sufocats. El comitè marroquí d'Acció Nacional reclama la independència.
Sahara
(Mauritània, Sahara, Níger, Txad). Tribus fins a l'expansió francesa. Des d'Algèria i Marroc, França penetra en el desert.' Abans / Després