5FN03 Àfrica nord i Sàhara
Inici: 1980 Final: 2022. 42 anys.taxa naixements: 0.01359/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 158.485 milions / Població final: 275.641 milions / Naixements: 228.363 milions.
tipus soc: AF /AF/ Url: 435-africa-contemporanica/
Egipte
[Normalització de relacions amb Israel. Aparició de l'integrisme islàmic]. A92 1981 Mohgammed Hosni Mubarak substitueix Sadat. 1984 Egipte és readmès a la Conferència Islàmica. Es reprenen les relacions amb la URSS. El Parlament anula l'acord d'unió amb Síria i Líbia. Es deroga una llei sobre els drets de la dona i es restableix als marits, els drets islàmics sobre les esposes. [Això suposa una concessió important a l'integrisme islàmic]. 1986 Reunió entre Mubarak i Shimon Peres a Alexandria. 1987 Inauguració del metro a El Caire, el primer d'Africa i d'Orient. 1988 Egipte reconeix l'estat palestí, nascut de la renúncia de Jordània a administrar la riba dreta del Jordà. 1989 Israel retorna l'enclau de Taba. Egipte torna a participar, després de deu anys, a la Conferència Islàmica. Es reprenen relacions diplomàtiques amb Síria, trobant-se l'any següent Mubarak i Hafez al-Assad (1990). El grup islamista al-Gama'a al-Islamiyya, segurament amb suport d'Alqaeda i Iran, inicia una campanya d'atemptats a escriptors, turistes i estrangers.
Primavera àrab El 2011 un cop reclamant més democràcia destitueix Mubarak. Guanya les eleccions l'islamista Morsi, per estret marge. Tindrà dificultats per prendre possessió. Vol implantar una constitució islàmica. S'hi oposarà el general El-Sisi.
Sudàn
1985 Nimeri és destituit per Abdel Rahman Swar al-Dahab. Acord militar amb Líbia. Eleccions multipartidistes, Sadiq al-Mahdi és nomenat primer ministre. 1988 Unes inundacions deixen 1.5 M de persones sense llar. Guerra civil al sud del país. 1989 Al-Mahdi és derrocat per un cop d'estat d'Omar al-Bashir. Pacte d'integració per unir Sudàn i Líbia.El 1989 hi va haver un intent de pau però Omar al-Bashir va fer un cop d'estat. Va començar un procés d'islamització, amb milícies àrabs (Janjaweed) sembrant el terror i fent neteja ètnica a Darfur. Sudan acull radicals d'Al-qaeda 4 milions de sudanesos del sud es van haver de desplaçar. El sud va quedar avandonat i sense inversions. La UNO intenta establir un alto al foc. Conflicte amb el Txad. El 2005 s'arriba a un acord de pau. S'atorga autonomia al sud i s'acorda un referèndum d'independència el 2011. Guanya la independència i s'estableix la república de Sudan del Sud, amb capital a Juba iKiir Mayardit. Disputa sobre la regió de Abyei.
El 2019 Omar al-Bashir és expulsat del govern. Protestes reclamant reformes democràtiques. Conflicte amb Etiòpia en la seva guerra civil. El 2021 cop d'estat de Abdel Fattah al-Burhan, el primer ministre arrestat. El cop no prospera gràcies a la pressió internacional. https://www.bbc.com/news/av/world-africa-60514266
Marroc
1980 La OUA vota per la república Saharaui però Marroc exigeix un referèndum amb una majoria de dos terços i desplaça població al territori per decantar els resultats. 1984 Tractat entre Marroc i JA Líbia. 1985 Visita del papa a Hassan II, la primera a un cap d'estat àrab. 1986 Entrevista de Hassan II amb Shimon Peres. Això fa que es trenquin les relacions amb Síria i Líbia. 1987 Marroc sol·licita l'ingrés a la CEE. 1990 Hassan introdueix reformes democràtiques, incorpora els islamistes radicals al govern i legalitza un partit islamista. 1999 Mohammad VI puja al tron. Bones relacions amb els USA i poca penetració de l'eslamisme radical.
Argèlia
1981 El president Bendjedid emprèn una reforma cultural per "arabitzar" el país [en contra del francès] i preservar les llengües regionals. 1983 Normalització de relacions amb Tunis i Marroc. 1985 Visita de Bedjedid a EEUU. 1986 Visita de Gaddafi per tractar de la reunificació dels dos països. 1989 Acord amb Marroc, Tunis, Líbia i Mauritània per crear un mercat comú. 1990 El FIS, Front Islàmic de Salvació, guanya les primeres eleccions multipartidistes de la història. [El govern, espantat per l'islamisme, anul·larà les eleccions. El FIS es radicalitzarà cap a l'integrisme més sagnant i iniciarà una campanya d'atemptats terroristes contra tots els estrangers establerts a Argèlia. 1995 Les dones que no s'ajusten a la llei islàmica [tal com l'interpreta el FIS], són amenaçades i algunes assassinades, entre elles, una noia de 15 anys.] La guerra civil acaba quan en unes eleccions dubtoses el 1997 surt escollit Abdelaziz Bouteflika, amb el suport dels militars. Seguirà al poder fins 2019 que els militars i la població civil refusen que allargui la presidència 5 anys més.
Tunísia
1984 L'augment del preu del pa en un 115% causa motins i en uan setmana moren 100 persones i en són ferides 500 en les repressions policials. Bourguiba anul·la l'augment. 1985 Avions israelians destrueixen el quarter general de la OLP a Tunis.1987 Sospitant d'un complot iraní per atemptar contra Bourguiba, es persegueixen els fonamentalistes islàmics i es trenquen les relacions amb Iràn. Pero B serà declarat inepte per governar, per demència senil, i és substituït per Ben Ali. 1988 El cap militar de la OLP, Khalil Wazir, és assassinat a Tunis. La repressió als moviments islamistes s'extén a la resta de la societat. Recuperació econòmica. El 1994 i 1999 Ben ali és reelegit. [el 1997 hi viatjo jo]. Es manipla la constitució per allargar el mandat dels presidents. Descontent a la regió minera de Gafsa. El 2011 Ben ali és derrocat, Fouad Mebazaa president. 2021 Kaïs Saïed.
Líbia
1980 Gaddafi ordena els exilats libis que tornin al país. Acord per formar un sol estat amb Síria. En un intent d'annexionar-se el Txad, es pressiona per instal·lar ministres prolibis en el seu govern. 1981 Una força neutral africana entra al Txad i impedeix l'annexió. Dos avions d'EEUU tomben dos avions libis de fabricació soviètica. 1984 Incidents amb Jordània. L'embaixada de Líbia a Londres dispara contra una manifestació de dissidents i mor una dona policia. 1986 Líbia és acusada de promoure el terrorisme internacional, amb quinze camps d'entrenament. Avions de guerra d'EEUU ataquen punts estratègics de Bengazi i Trípoli. Cinc companyies petroleres d'EEUU abandonen el país [Des d'aleshores no s'ha tornat a sentir a parlar del coronel Gaddafi]. 1987 Gran derrota de les forces Líbies al nord del txad [contra qui?]. Això farà que Líbia restableixi les relacions diplomàtiques amb el govern del txad per tal d'arribar a un acord sobre la disputa territorial d'Aiuzou. 1989 Mercat comú nordafricà. [Líbia ha estat rere diferents atacs terroristes i la guerra civil a Sierra Leone]El 1997 Líbia inicia el seu programa nuclear secret que serà forçat a abandonar. Amb la mediació de Nelson Mandela, els dos agents responsables de l'atemptat de Lockerbie són jutjats a la Haia. s'indemnitzen les victimes i es renuncia al terrorisme. Es reprenen relacions diplomàtiques amb occident que anirà aixecant les sancions.
El 2011 en el context de la primavera àrab esclaten protestes que derivaran en una guerra ciivl entre el règim de Muammar al-Gadaffi i l'oosició, amb crims de guerra i violència sexual. El 2012 acaba la guerra i s'inagura un període inestable, amb senyors de la guerra disputant-se el poder i rebent ajudes europees per retenir en camps a inmigrants subsaharians que volien venir a Europa.
Sàhara
Sahara occidental
El territori, molt ric en minerals, està majoritàriament ocupat per Marroc, sense reconeixement de la UNO, amb una franja al sud que controla el front Saharaui. James Baker fa de mediador i s'acaba acordant un referèndum que no es durà a terme. La UNO proposa que es reparteixin el territori. Un nou pla de referèndum és rebutjat pel Marroc que proposa una autonomia. Conflictes armats aïllats. El 2020, l'exèrcit marroquí entra al sud.
Mauritània
1980 Queda abolit l'esclavatge. 1981 Intent de cop d'estat en el que hi podria estar implicat el marroc. 1984 Mauritània reconeix la república Àrab Saharaui democràtica. Tensions amb Marroc. 1986 Disturbis entre la població negra i la mora. Taya, president proper al Marroc, elegit el 1992. Enderrocat i acusat de corrupció. Torna el govern civil el 2007, enderrocat per Abdel Aziz el 2008 que el 2009 és elegit president.
Txad
1981 Líbia ocupa el Txad però se'n retira a instàncies de França i l'OUA. Queddei rebutja negociar amb els rebels i al final és deposat pels rebels d'Hissene Habré. Fins a 1988 se succeiran les lluites entre les dues faccions, comptant Queddei amb el suport de Gaddafi. Està en disputa el territori de l'Azouzou amb grans reserves de petroli. Les forces franceses controlaran una mica la situació però se n'aniran el 1984. Finalment el 1988 Gaddafi reconeix el règim d'Habré, es reprenen les relacions diplomàtiques i s'arriba a un acord sobre l'Aouzou. 1989 La nova constitució és aprovada per referèndum. 1990 Atacs de rebels establerts al Sudàn. Deby aconsegueix un govern relativament estable i s'explota el petroli amb finançament del Banc Mundial. L'oposició acusa el govern de corrupció però són reprimits. Una oligarquia del nord controla el país. El 2005 declaren la guerra al Sudan, a qui acusen de promoure la inestabilitat ajudant a grups rebels, molts d'ells, antics aliats de Déby a qi acusen de corrupció. Es desplega una missió de pau i el 2010 se signa la pau. segueixen conflictes i Idris Déby mor mentre comandava les forces que lluitaven contra els rebels.
- Egipte102.3
- Líbia 6.9
- Tunísia11.8
- Algèria43.8
- Marroc36.9
- Sahara occ0.6
- Mauritània4.6
- Txad 16.4
- Sudan 44.9
- Sudan sud 11.2