5FS01 Àfrica Sud
Inici: 1840 Final: 1948. 108 anys.taxa naixements: 0.01359/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 15.6274 milions / Població final: 66.245 milions / Naixements: 152.300 milions.
tipus soc: AF /AF/ Url: 435-africa-contemporanica/
Zàmbia, Malawi, Zimbabue / Namíbia, Botswana / Moçambique, Madagascar / SudàfricaZàmbia, Zimbawe i Malawi
Visitada pels portuguesos al segle xviii, explorada per David Livingstone, el 1885 s'hi instal·la la British South Africa Company de Cecil Rhodes, que n'explota els minerals i esdevé colònia britànica com a Rodhesia i Protectorat de Nyasaland. Missioners escocesos a Malawi mirant d'mpedir el tràfic d'esclaus.
Namíbia
Explorada per primer cop per portuguesos al s16. Interessos alemanys i britànics el 1870. Quan esclaten protestes tribals, només Alemanya envia soldats a protegir els seus. El 1885 Bismarck estableix protectorats a Togo, Camerun, Àfrica Oriental (Tanzània) i Namíbia, anomenada en aquell moment Àfrica del Sud-oest, sota Alfred Luderitz. COnstrueixen infraestructures i reprimeixen amb duresa les rebelions dles nadius. El 1904 obligaran a exlar-se a Botswana a terres àrides als Herero. A la WWI aconsegueixen que els aliats destinin tropes a Àfrica amb poc desgats per les seves, fent servir reclutaments forçosos. El 1915 es rendeixen a les tropes de la Unió Sud-africana i Namíbia passa a ser una colònia britànica controlada des de Sudàfrica, amb la imposició de l'apartheid. Després de la WWII es proposa que es converteixi en província però les Nacions Unides ho rebutgen.
Botswana
Conflictes entre els Shona de Botswana (Betxualàndia), les tribus Ndebele procedents del Kalahari i els boers del Transvaal (Sudàfrica). El 1885 els britànics establaiexen un protectorat per impedir l'expansió de les colònies alemanyes i holandeses. La part del sud quedarà integrada a Sudàfrica. El 1910 es formarà la unió sudafricana però el protectorat de Betxualàndia, Basutoland (ara Lesotho) i Swaziland (ara Eswatini) no s'hi afegeixen. El 1920 es formen consells on participen africans i britànics.
Moçambic
Els portuguesos s'hi havien establert des del s16. A la conferència de Berlin de 1885 fixa els límits amb el Transvaal de Cecil Rodhes. 1895 rebelions dels locals que són sufocades. Atacs dels alemanys [des de Tanzània?]. Portugal exerceix poc control i operen companyies britàniques que han obtingut concessions.
Madagascar
La població és una barreja de pobladors procedents de malàisia i de bantus africans. Regne de Radama, que permetrà que els francesos s'instal·lin a la costa. Els britànics també s'hi instal·len. El 1895 els francesos derroten l'exèrcit de la reina Ranavalona III, que hvaia estat entrenat per oficials anglesos. El 1943 els britànics l'ocupen per impedir que es convertís en una base japonesa. El 1946 es retorna a França.
Sud-Àfrica
Primers contactes amb portuguesos el s16. Els holandesos hi estableixen una base Cap de bona esperança. Atesa l'escassetat de mà d'obra, els colonitzadoes portaren esclaus d'Indonèsia, Madagascar i l'Índia. Els líders problemàtics d'aquests esclaus, sovint d'ascendència reial, van ser expulsats de les colònies neerlandeses a la resta de Sud-àfrica. Aquest grup d'esclaus, amb el pas del temps, es convertí en un poble que en l'actualitat s'identifica com els "Malaisis del Cap". Seran els khoikhoi. El cap zulú Shaka crea un estat guerrer amb els bantús. Els bòers continuaven manifestant el seu desgrat amb el règim britànic que governava la Colònia del Cap. La proclamació de la igualtat de les races per part dels britànics va ser una espina que causava grans molèsties entre els Bòers. El 1836 diversos grups d'aquests i un gran nombre de khoikhoi van decidir emprendre una llarga marxa, el gran trek cap a l'interior de Sud-àfrica a la recerca de més independència. A les planes que es formen al nord i a l'est del riu Orange, a la frontera de la Colònia del Cap, van semblar haver trobat la terra promesa. Les vastes planes, poc habitades, eren ideals per a la cria de bestiar. Els boers es troben entre els zulus i els anglesos. 1836 Creació de l'estat lliure d'Orange. 1852 Creació de l'estat del Transvaal. Aquí s'hi trobarà or, i els anglesos s'hi interessaran fins que se l'annexionen el 1877. 1880 Sublevació dels colons boers que derroten els anglesos: Guerres boers 1883-1902 El president "Ohm" Grüger governa la república independent. Lluita de guerrilles. L'interès pels jaciments d'or fa que els anglesos muntin un cinturó d'estats fidels: Bechuanalàndia, Swazilàndia, Rodhesia (de Cecil Rhodes). Els boers resisteixen inicialment però a final Lord Kitchener acabarà amb la resistència i se signarà la pau de Vereeniging. S'acaba la independència però el Transvaal tindrà certa autonomia administrativa (respecte ciutat del cabo) i l'Afrikaans serà l'idioma oficial. També arribarà ajuda anglesa per reconstruir el país.
1919-1924 governa el Partit Sudafricà de Botha i Smuts, amb una política d'integració a la Commonwealth. Seran substituits per Partit Nacionalista del general James Barry Munnick Hertzog que vol eliminar la influència anglesa. 1934 L'estatut de Westminster els concedeix la independència. 1939 Declaració de guerra a Alemanya.
' Abans / Després