5FS02 Àfrica Sud
Inici: 1948 Final: 1980. 32 anys.taxa naixements: 0.01359/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 66.2538 milions / Població final: 100.680 milions / Naixements: 103.582 milions.
tipus soc: AF /AF/ Url: 435-africa-contemporanica/
Zàmbia
[Antic protectorat britànic, amb importants jaciments de coure, altrament dita Rodhesia del nord, integrats a Rodhesia, obté la independència el 1964 [La Rodhesia del sud passarà a dir-se Zimbawe] amb Kenneth David Kaunda com a president.] 1967 Xina financia la construcció del ferrocarril de Lusaka a Dar es Salaam. 1969 El president Kaunda promou el manifest de Lusaka contra el règim de Sudàfrica i Rodhèsia (Zimbawe) [que són els que practiquen l'apartheid]. 1972 Es prohibeixen tots els partits llevat del governamental. 1974 Es nacionalitzen les principals mines de coure. 1975 Es decreta l'abolició de la propietat privada sobre la terra, i l'estat passa a controlar les clíniques, les sales de cinema i la premsa. 1978 Tercera reelecció de Kaunda.
Malawi
[Antiga colònia de Nyasalàndia, que formava part de la federació de Rodhèsia, obté la independència el 1964 amb el nom Malawi. Es proclama una república amb Banda com a president. Incidents amb Tanzània i Zàmbia. Es canvia a un sistema de partit únic i president vitalici.
Zimbawe
[Rodhèsia del sud, antiga colònia britànica juntament amb la del nord, no reb la independència com la seva veïna. Per evitar un règim proporcional, el 1965 Ian Smith declara la independència enfrontant-se al Consell de Seguretat de l'ONU que imposa l'aïllament econòmic. 1978 El govern, no reconegut ni per l'ONU ni per GB, s'enfronta a les guerrilles que ataquen des de les bases a Moçambique. D'una banda s'intentarà un govern de majoria negra que garanteixi els privilegis dels blancs, i de l'altra s'ataquen les bases de la guerrilla a Moçambique. 1979 Primera votació de la població negra que elegeix el bisbe Abel Muzorewa. El país canvi el nom per el de Zimbawe Rodhesia. Accepten quedar sota un governador britànic fins que en les eleccions de 1980 es proclama la independència de la Reública de Rodhesia, amb govern de coalició entre el front patriòtic o la Unió Nacional Africana de Zimbawe que ha guanyat les eleccions, Robert Mugabe primer ministre i Joshua Nkomo ministre d'interior. Ruptura de relacions amb Sudàfrica.
Namíbia
Les Nacions unides reconeixen el 1961 dret a la independència i el 1966 declara que Sudàfrica ha perdut els drets del fideicomís. L'organització Popular de l'Àfrica del sudoest (SWAPO) comença la lluita armada. 1968 L'ONU bateja el territori com a Namíbia, el tribunal de la Haia declara que la presència de Sudàfrica és il·legal. 1973 L'ONU reconeix el SWAPO com la representació autèntica del poble de Namíbia. 1978 El SWAPO i l'ONU d'una banda, i Sudàfrica de l'altra, intenten muntar eleccions per a una assamblea constituent. Sudàfrica donarà suport a la guerrilla UNITA d'Angola per que ataqui la SWAPO. Botswana
[Betxualàndia, colònia britànica de la federació de sudàfrica, al desert de Kalahari, habitada per bantús, bosquimans i hotentotes, autònoma el 1965 i independent el 1966 amb el nom de Botswana.] El primer president serà Seretse Khama, líder del moviment independentista. 1969 Juntament amb Lesotho i Swazilàndia, obtenen la condició de països afavorits en la Unió duanera d'Àfrica del Sud.
Moçambic
[Colònia, i des de 1951 Província ultramarina de Portugal, el 1962 es crea el Front d'alliberament de Moçambique (FRELIMO) que inicia la lluita de guerrilles contra els portuguesos. 1975 Independència, s'africanitzen els noms i es tanca la frontera amb Rodhèsia. El FRELIMO es defineix marxista-leninista. Comença una guerra civil amb el RENAMO un grup anticomunista finançat per Rodhesia i Sudàfrica. 1978 Es nacionalitza la banca, es clausuren la majoria de les missions catòliques. 1980 Rendits a les dificultats econòmiques, el govern autoritza la lliure empresa. S'obre la frontera amb Zimbawe. Madagascar
[1958 autonomia dins de la comunitat francesa, amb importants cultius de cafè, amb independència el 1960 amb el nom de República Malgache. El país fa un viratge des de les institucions democràtiques teòriques inicials, fins a una República Democrática Popular, regida per l'Estatut de la Revolució Socialista Malgache, el 1975. Didier Ratsiraka fa un cop d'estat, nacionalitza l'economia i talla amb França. Amb la sortida de colons francesos, el país hvaia perdut personal format.
Sud-Àfrica
ah287 1948 Daniel F.Malan inicia la política de segregació racial per mantenir el domini dels tres milions de la minoria blanca sobre els onze de majoria negra bantú. Strijdom i Verwoerd seguiran en la mateixa línia. El partit de l'oposició bantú i el del Progrés, s'uneixen en el "Congrés Nacional Africà" que dirigeix Albert Luthuli, a qui serà atorgat el premi Nobel per a la pau el 1960. 1960 Introducció de targes d'identitat per a la població negra i supressió de la seva representació parlamentària. 1961 La Unió Sudafricana es retira de la Commonwealth entre mesures de boicot i protestes de l'ONU. 1961 Nelson Mandela és empresonat. 1963 Creació de l'estat bantú de Transkei. A92 1969 Expira el mandat sobre Africa del sudoest [mandat que havia estat donat als britànics, sembla], i Sudàfrica no admet cap mena de control internacional. 1976 Intervenció de tropes a Angola. Imposició de l'idioma afrikaans a les escoles, fet que provocarà motins a Soweto, reprimit mab una matança. 1977 Transkei, Bophutswana i Venda [petits estats dins de Sudàfrica].' Abans / Després