5FS03 Àfrica Sud
Inici: 1980 Final: 2020. 40 anys.taxa naixements: 0.01359/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 100.684 milions / Població final: 170.448 milions / Naixements: 135.985 milions.
tipus soc: AF /AF/ Url: 435-africa-contemporanica/
Zàmbia
1980 [Tot i les aspitacions independentistes, tots els països d'Africa del sud depenen econòmicament de Sudàfrica]. Nou nacions es troben a Lusaka per intentar canviar-ho. Zàmbia compra armes a la URSS. 1985 Davant les vagues que es produeixen per les dificultats econòmiques, es prohibeixen les vagues en els sectors clau. 1987 Tensions amb Uganda que acusa Z d'acollir els rebels. Kaunda és elegit president de la OUA. Pujada de preus resultat de les condicions dels préstecs del FMI, pressions de Sudàfrica, que necessiten per accedir al mar, perquè Z acull el CNA (Congrés Nacional Africà, posteriorment primer partit de la democràcia sud-africana). 2002 guanya les eleccions Frederick Chiluba, Banda 2008 Patrick Mwanawasa,, 2011 Michael Sata, 2011 Guy Scott, 2011 Edgar Chagwa Lungu, acusacions de frau, 2021 guanya l'oposició de Hakainde Hichilema defeated the incumbent, President Edgar Lungu, by a landslide. [59] On 24 August 2021, Hakainde Hichilema.
Malawi
[Antiga colònia de Nyasalàndia, que formava part de la federació de Rodhèsia, obté la independència el 1964 amb el nom Malawi. Es proclama una república amb Banda com a president. Incidents amb Tanzània i Zàmbia. Es canvia a un sistema de partit únic i president vitalici.
Zimbawe
1982 Nkomo és destituït. La capital Salisbury canvia el nom per Harare. 1983 El govern reprimeix la tribu dels ndebele (Nkomo) i persegueix el bisbe Muzorewa com a subversiu. 1984 La UNAZ governamental projecta un govern de caire marxista-leninista, escons que Mugabe vol abolir.1988 Atacs de les guerrilles amb base a Moçambique. Mugabe reelegit el 1996 i el 2002. Mor el 2019.
Namíbia
1982 Per negociar sobre Namíbia, Sudàfrica exigeix la retirada de tropes cubanes d'Angola. 1985 Sudàfrica accepta la creació d'un Govern Transitori d'Unitat Nacional. 1988 Acord a Ginebra, signat a Nova York, entre Sudàfrica, Angola, Cuba i EEUU sobre retirada de tropes i independència de Namíbia. 1989 El SWAPO guanya les eleccions supervisades per l'ONU i el 1990 Namíbia es converteix en la nació més jove del món. El president Nujoma tindrà tres mandats. 1991 passa a formar part de la Commonwealth. Es recupera la Walvis Bay i les illes costaneres. 2004 Hifikepunye Pohamba. Importants recursos minerals com l'urani o els diamants explotats per De Beers. Desigualtat en la distribució de la riquesa, radicalització del partit al poder. 2014 Hage Geingob, del SWAPO, reelegit el 2019. Botswana
1983 Tensió amb Zimbawe en acollir els seus dissidents. 1988 L'avió on viatjava el president Masire és abatut per un caça d'Angola i se li presenten disculpes. Transicions de poder pacífiques. 2018 Mokgweetsi Eric Keabetswe Masisi cinquè president.
Moçambic
1981 Comandos sudafricans ataquen bases guerrilleres. 1983 Oposició del Moviment Nacional de Resistència, atac aeri de Sudàfrica, millora de relacions amb EEUU. 1984 Pacte de no agressió amb Sudàfrica, qe pressiona per que expulsi el ANC, congrés nacional africà, 1985 visita del president Machel a EEUU, 1986 Machel mor en accident d'aviació en un possible atemptat de sudàfrica. 1989 El FRELIMO abandona el marxisme-leninisme i passa al socialisme moderat. La sequera i la persistència del conflicte armat amenacen amb una fam general. Es calcula que hi ha un milió de refugiats de Moçambic als països veïns, sobretot a Malawi. Sudàfrica retira el suport al RENAMO i el 1992 s'arriba a un acord de pau. Eleccions on es presenten els dos moviments, guanya el FRELIMO de Chissano. El 1995 entren a la Commonwealth. Uns 2 milions de refugiats comencen a tornar. 2005 eleccions, Guebuza. Recuperació econòmica. Retirada de les mines que havia escampat la guerra civil. 2015 Filipe Nyusi de frelimo reelegit el 2019.
Madagascar
Poc a poc el país va tornant a una democràcia, economia de mercat i s'obre a França altra vegada. 1985 Enfrontaments entre forces governamentals i un grup de l'oposició que practica kungfu, que s'arribarà a prohibir. 1986 Manifestacions contra el raccionament d'aliments, que són reprimides (amb morts). 1987 Una epidèmia de Malària causa més de 100.000 morts. Es rep ajuda internacional. 1989 S'eliminen les restriccions a la llibertat d'expressió i l'oposició s'enfronta al govern en unes eleccions. El govern obté un 66% de vots. El 1993 Zafy derrota Ratsiraka. Resisteix les pressions del FMI i el World Bank. Ratsiraka torna al poder, eleccions disputades el 2002 que guanya Ravalomanana després de recórrer als tribunals. Es talla la corrupció i es recupera l'economia. Reelegit el 2007. Protestes violentes de l'oposició. Cop d'estat dels militars. Pren el poder Andry Rajoelina. Eleccions el 2013: Hery Rajaonarimampianina. Eleccions disputades el 2019, guanyades per Rajoelina. Epidèmia de xarampió. 2021, sequera.
Sud-Àfrica
1980 Els negres comencen a ser acceptats com a obrers especialitzats. 1981 Tropes sudafricanes ataquen la guerrila del SWAPO refugiada a Angola. Converses sobre el futur de Namíbia amb Angola. 1983 Els ciutadans mestissos i asiàtics són autoritzats a votar. 1984 Primer gabinet amb algún ministre no blanc. 1987 El líder del CNA (Congrés Nacional Africà), Oliver Tambo, visita Washington. Pieter Botha és reelegit president. 1988 Dos milions d'obrers paralitzen el país amb una gran vaga. 1989 Botha renuncia i entra De Klerk. 1990 De Clerk anuncia al parlament la legalització del CNA i el partit comunista, així com l'alliberament de Nelson Mandela [27 anys a la presó]. Comença així un camí difícil i decidit cap a la integració de la població negra, que només serà possible gràcies a la generositat de De Klerk i Mandela.
1994 es crea la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació encapçalada per l'arquebisbe Desmond Tutu. Eleccions, Mandela cedeix la direcció a Thabo Mbeki. Augment de la criminalitat, epidèmia de la sida. 250.000 blancs han emigren i els que queden viuen aïllats de la comunitat negra. L'explotació de les mines es fa amb ma d'obra barata d'immigrants (Zimbabwe, Burundi, Democratic Republic of the Congo, Rwanda, Eritrea, Ethiopia and Somalia). La població negra de sud-àfrica és fortament xenòfoba cap aquesta inmiogració. 2009 Jacob Zuma. Creix la corrupció. El 2012 una protesta és reprimida a Marikana i 34 miners són morts. El 2014 gairebé la meitat de la població viu en la pobresa. Segueix la emigració de la població blanca, 1 milió des de 1995. 2018 Cyril Ramaphosa, comissió Zondo sobre la corrupció de Zuma. El 2021 protestes violentes quan aquest és empresonat.
- Namibia 2.5
- Zambia 18.4
- Botswana 2.3
- Zimbawe 14.9
- Malawi 19.1
- Moçambique 31.2
- Madagascar 27.7
- Sudafrica 59.3
- Lesotho 2.1