5FW03 Àfrica Occidental
Inici: 1980 Final: 2020. 40 anys.taxa naixements: 0.01359/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 223.376 milions / Població final: 378.152 milions / Naixements: 301.694 milions.
tipus soc: AF /AF/ Url: 435-africa-contemporanica/
Mali
1983 S'estudia la possibilitat d'integració amb Guinea. 1985 500 morts pel còlera. 1986 Visita del president francès que restableix les relacions diplomàtiques. 1989 Es rebutja el canvi a un sistema multipartidista. El règim de Traoré cau el 1991. Alpha Oumar Konaré és el vencedor de les primeres eleccions lliures des de la independència. 2002 el general Amadou Toumani Touré, el suceeix. Conflictes amb els tuaregs que han estat marginats. 2020 un cop d'estat de militars rebels derroca Ibrahim Boubacar Keita. Disturbis. El nord del país és ocupat per islamistes armats. Cop del coronel Assimi Goïta. Es contracten mercenaris del grup militar rus Wagner per protegir els privilegiats.
Níger
1980 Repressió dels tuareg. Tensió amb Líbia que la critica. Dos diplomàtics libis són expulsats. 1983 El president Kountché designa un civil com a primer ministre i s'acaba el període militar. El país segueix sumit en la pobresa i la fam. 1985 Visita de George Bush. Per primera vegada en la història, el riu Níger ha quedat sec. El govern emprèn un programa de reforestació [s'havien talat les selves per explotar l'urani?]. 1987 Mor Kountché, puja el coronel Ali Saïbou, que inbtrodueix reformes però no implanta el multipartidisme. 1990 La misèria causa disturbis d'estudiants i treballadors, que són reprimits amb duresa. Eleccions el 1993, el poder passa a Mahamane Ousmane. S'intenta millorar l'economia però esclata el conflicte amb els tuareg que han perdut el bestiar degut a la sequera. 1996 cop del coronel Ibrahim Baré Mainassara que suspèn la constitució. Munta unes eleccions fradulentes. Es retira l'ajuda internacional i busca el suport de Líbia.Descantentament i quan l'oposició guanya les municipals els militars l'assassinen. seguit de cops. La sequera de 2004 causa la fam de 4 milions. Es rep ajuda de les nacions unides. Cop d'estat el 2010. Eleccions el 2011. El 2021 eleccions i Mohamed Bazoum.
Nigèria
1986 Wole Soyinka obté el premi Nobel de literatura el primer que reb un africà negre [en llengua hausa o yoruba?]. 1988 El president Babangida anuncia la constitució de la tercera república. 1989 Protestes dels estudiants contra les mesures d'austeritat del govern. 1993 eleccions que guanya l'empresari Yoruba Abiola però que seran impugnaeds per Babangida, inestabilitat i govern feble de Ernest Shonekan. Cop militar de Sani Abacha que mor el 1998 d'un atac de cor. El succeeix el general Abdulsalami Abubakar. El 1999 es restableix un govern civil amb Olusegun Obasanjo, un antic general. Hereta un país amb institucions democràtiques febles, i pobresa malgrat els recursos del petroli. El país té també conflictes violents d'origen religiós i ètnic. 2007 eleccions amb acusacions de frau. EL 2015 guanya les eleccions el general Muhammadu Buhari. Nigèria i el supernatural, lluita contra les supersticions que inclouen rituals amb sacrificis humans per adquirir superpoders.
Camerún
1982 El president Ahidjo renuncia i entra Biya [sorprèn l'absència de cops d'estat]. 1986 Visita de Shimon Peres i restabliment de relacions. L'erupció d'un volcà al llac Nyos, amb emissió de gasos verinosos, mata 1.700 persones. 1990 Repressió de l'oposició no autoritzada del Front democràtic i Social. Malgrat la riquesa del petroli, la mala gestió i la corrupció deixen el país en crisi econòmica.
Costa
Costa d'ivori
Des del 1983, la capital oficial de Costa d'Ivori és Yamoussoukro; Abidjan, però, roman la capital econòmica i seu de totes les Guerra civil, eleccions sense consolidar, intervenció francesa. Senegal
1981 Es legalitzen més partits. Tropes senegaleses intervenen a Gàmbia per evitar un cop d'estat. El 1982 es crea una federació amb Gàmbia, que es dissoldrà el 1989. Un dels pocs països amb assentament democràtic. El primer president, Léopold Sédar Senghor, era poeta i escriptor, i va ser el primer africà triat per a l'Acadèmia Francesa. Transicions de poder pacífiques. Intervenen en processos de pacificació.
Gàmbia
País estret de 48km al voltant del riu. 1981 Mentre el president Dawda Jawara és de visita a l'exterior, rebels d'esquerres fan un cop d'estat i estableixen el Consell Nacional Revolucionari. La rebelió abortarà gràcies a l'ajuda militar del Senegal. Federació amb Senegal fins el 1989. Dictadura
Guinea
1984 Mor Touré. 1987 Cinquanta vuit persones entre les quals hi ha nou ex-ministres, són condemnades a mort per crims polítics. El 1990 seran aministiats una colla. Cop militar de Conté que promet democràcia però actúa com un dictador. Mor el 2008 per causes desconegudes. El succeeix Aboubacar Somparé però el fa fora un cop militar. Transició democràtica el 2010 a Kabiné Komara.
Guinea Bissau
1985 Campanya de Vieira contra la corrupció. Molts oficials són arrestats. 1989 Visita d'Aníbal Cavaco Silva, president de Portugal.
Guinea ecuatorial
1980 El personal soviètic que havia arribat al país amb l'anterior president, és obligat a evauar les zones de pesca. 1983 Pla guineà per unir-se a la Unió francesa, que fa enfadar Madrid i serveix per negociar el finançament del deute. Al final s'uneixen a la UDEAc francesa i s'inicia una integració en aquest bloc tot i l'intent ed mantenir les relacions amb Madrid. 1995 el líder de l'oposició, Severo Moto, és indultat de la pena de mort. Libèria
1980 Cop d'Estat del Sargent Samuel Doe contra el president Tolbert que és assassinat. Se suspèn la Constitució, s'estableix el Consell de Redempció Popular. Libèria queda exclosa de la OUA. El 1984 es normalitzaran les coses amb la creació d'una Assamblea Nacional i autoritzant activitats polítiques. Doe guanya les eleccions de 1985. Es reprimeix un cop d'Estat de Quiwonka. 1990 EEUU retira la seva ajuda per violació de drets humans. Els dissidents preparen un cop i arriben prop de la capital (Monròvia). Doe deposat i assassinat. 1997 Charles Taylor és elegit president, després d'una insurrecció violenta amb el suport de Líbia. Elimina els líders de l'oposició, i la dictadura acaba amb una nova guerra civil el 1999. Taylor s'exilia a Nigèria. 2005 eleccions amb supervisió internacional. Presidència de Ellen Johnson-Sirleaf, economista de Harvard. Intenta normalitzar el país.
Burkina Fasso
Seguit de cops d'estat. El 1983 cop d'estat de Thomas Sankara, li canvia el nom al país per Burkina Faso, lluita contra la desertificació i la corrupció. És assassinat el 1987. Blaise Campaoré que s'enquista en el poder fins que el 2014 les protestes el fan fora. estat interí del coronel Yacouba Isaac Zida fins que que Michel Kafando és un civil que pren el poder. 2015 Nou cop d'estat, general Gilbert Diendere.
Ghana
1983 Un milió de ghanesos que treballaven a Nigèria en situació il·legal, són repatriats. El mateix passarà amb Togo i Burkina Fasso.
Jerry Rawlings fa un cop i pren el poder el 1981. Intenta liberalitzar l'economia i fer uns transició cap a la democràcia tot i que il·legalitzant l'oposició. Reelegit dues vegades. El succeeix Jojn Kufour de l'oposició, amb programes d'aliment per als nens a les escoles. Segueixen traspassos de poder pacífics. Togo
1983 Visites del president a l'exterior per afavorir inversions. 1985 Expulsió d'immigrants il·legals togolesos, residents a Nigèria.
- Senegal 16.7
- Mali 20.2
- Níger 24.2
- Sierra Leone 8
- Guinees 15
- Libèria 5
- Costa d’Ivori 26.4
- Burkina Fasso 20.9
- Ghana 31
- Togo 8.2
- Benin 12.1
- Nigeria 206.1