5MC01 Amèrica Central, emancipació I caudillisme
Inici: 1800 Final: 1914. 114 anys.taxa naixements: 0.01524/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 4.21265 milions / Població final: 23.271 milions / Naixements: 53.199 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-america-contemporania/
Emancipació 1800-1830
Independència de Mèxic
ah56 En rebre les notícies de l'abdicació de Bayona i de la insurrecció espanyola [veure Espanya napoleònica], l'ajuntament de la capital mexicana exigeix al virrei la formació d'un govern provisional. 13-9-1810 Francisco JAvier Venengas és nou virrei. 16-9-1810 El cura Miguel Hidalgo (1753-1811) llança el "grito de Dolores" amb que comença la insurrecció de Querétaro. La massa indígena, a diferència d'altres moviments reivindicatius, també hi participa. Hidalgo ocupa Celaya, Guanajuato i Valladolid, abolint l'esclavitud i els impostos als indígenes. 1811 El virrei esclafa la revolució ajudat per l'exèrcit i l'aristocràcia. Hidalgo és afusellat però el moviment independentista continuarà sota el cura Morelos a qui s'uniran els germans Bravo, Galeana i Vicente Guerrero. Es constitueix a Michoacan la Suprema Junta Nacional Americana. 1815 Morelos és fet presoner i afusellat. 1820 A Espanya té lloc la revolució liberal de Riego. El virrei es prepara per acollir l'expulsat Fernando VII a canvi de "Las tres garantías" o "Plan de Iguala", independència de Mèxic com a monarquia Constitucional ofertda a Fernando VII, manteniment de la religió catòlica, igualitarisme racial. 8-9-1821 Proclamació d'Independència de l'Imperio Mexicano, després del Tratado de Córdoba signat tant pel virrei com pel cap de les forces armades Agustín Iturbide que queda com a regent. En el congrés següent hi ha conflictes entre el partit d'Iturbide (eèrcit, clero. classes altes i massa popular), i els republicans (liberals avançats). Espanya no reconeix el Tratado de Córdoba. Iturbide és nomenat emperador i dissol el Congrés. Sublevació a Veracurz amb supot militar. Iturbide dimiteix i fuig a Itàlia.
4-10-1824 México república Federal. Amèrica Central se separa (amb l'excepcií de Chiapas i Monocusco). 1828 Triomf electoral de Gomez Pedraza. Sublevació de Guerrero i Santa Ana. El Congrés decreta l'expulsió general dels espanyols. 1830 Arriba al poder Bustamante que duu a terme una administració progressista i inicia relacions amb la Santa Seu [moderat, doncs]. 1831-1832 Insurrecció de Santa Anna. 1834 Liberals federalistes ocupen el poder amb una política anticlerical, igualitarisme polític i anul.lació dels furs militars.
Federació d'Amèrica Central
Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua, Costa Rica, Panamá [formava part de Colòmbia A485]. ah57 No hi ha gaire consciència d'idees liberals. Després de la independència de México de 1821 s'inicien contactes amb Iturbide. Quan México intenta annexionar-se Guatemala Delgado i Arce se subleven: 24-6-1823 Declaracióbn de Independencia de las Provincias Unidas del Centro de América. (Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Honduras, Costa Rica). 1828 Francisco Morazan pren el poder i comença l'època de "La restauración".
Carib
Jamaica, Cuba i Haiti-República Dominicana. A466 1801 A la illa de La Española, una rebel.lió d'esclaus acaba amb el control de l'illa del negre haitià François Dominique Toussaint l'Ouverture. Intenta un govern honrat per blancs i negres en peu d'igualtat. Bonaparte no podia tolerar aquesta situació i envià un exèrcit de 25.000 homes. La guerrila resistí i el general Leclerc oferí negociar amb Toussaint. Aleshores el féu presonar emb engany i l'envià a França on morí a la presó. Un dels ajudants de Toussaint, Henri Christophe, agafà el poder i es proclamà rei el 1811. La part de parla espanyola de l'est de l'illa s'independitzà del control dels negres de parla francesa i es formà la futura República Dominicana.
Caudillisme 1830-1914
ah99 Després d'aconseguir l'emancipació el continent sudamericà queda en un estat de precarietat econòmica i descontrol polític. A les ciutats l'élite criolla es queda amb el poder abandonat pels espanyols i promulga lleis i institucions liberals que tenen poc a veure amb la realitat. No hi ha un bon sistema d'ensenyament, l'analfabetisme i la pobresa són arreu. El poder i la terra estan concentrats en mans de pocs. La política estarà en mans de caudillos, dictadors recolzats pel conservadurisme que, garantit l'enriquiment personal, afavoriran l'oligarquia i les potències estrangeres. 1889 Sota la doctrina Monroe, Amèrica intenta sentar l'hegemonia també a Amèrica del Sud, intervenint en diferents països. 1895 Pulitzer i Hearst fan una campanya a la premsa contra la presència d'Espanya a Cuba. 1898 Guerra Hispano americana. Anexió de Hawai i Filipines. Base de Guantànamo a Cuba. 1914 Inauguració del canal de Panamà Mèxic
ah99 1836 Promulgació de les set lleis constitucionals. Sublevació de Texas. 1837 ANASTASIO BUSTAMANTE president. Bombardeig de la flota francesa al port d'Ulúa. 1846 Guerra amb els EEUU per l'annexió de Texas. Kerney ocupa NUevo México i Santa Fe. L'esquadra del Pacífic ocupa els ports de California. Santa Anna es nega a negociar. Les tropes nordamericanes ocupen la capital. 15-2-1848 Tractat de Guadalupe-Hidalgo: Mèxic cedeix Nuevo México, Arizona i Califòrnia, gairebé el 50% del territori emancipat. Santa Anna es queda amb el poder novament.
Benito Juárez (1855-1872). 1855 S.A. renuncia al poder. Benito JUÁREZ, llicenciat en lleis, governador de l'estat d'Oaxaca, defensa els indígenes i en ocupar el lloc deixat per SA promou lleis per aconseguir una reforma agrària i la subordinació del poder de l'església i l'exèrcit. S'expulsa la Cia de Jesús. 1856 La desamortització eclesiàstica només beneficia l'estrat criollo més privilegiat. Els indígenes es veuen privats de les terres comunals (els ejidos). 1857 El Congrés promulga una Constitució liberal rebutjada pels conservadors. Guerra civil. 1858 Juarez recupera el poder amb el suport dels EEUU. 1861 La situació econòmica fa que Juárez decideixi suspendre el pagament del deute estranger. Això causa la intervenció armada d'Anglaterra, França i Espanya. En reprendre's el pagament, les potències estrangeres marxen, però Napoleó III, amb el suport dels conservadors mexicans, imposa com a emperador a l'arxiduc Maximilià d'Austria. Juárez empren l'oposició republicana. Maximilià és fet presoner i afusellat. Juárez no aconseguirà controlar un país dominat pel frau electoral i el bandolerisme, i acabarà com un dictador.
Porfirio Díaz (1876-1911) Militar que s'havia distingit en la lluita contra Maximilià, es fa amb el poder i governa de manera dictatorial, beneficiant només els inversors estrangers. El capital americà i anglès se centra en el petroli i una extensa xarxa de ferrocarril. Creix l'oposició, se subleven Madero, Emiliano Zapata i Pascual Orozco. 1911 Porfirio Díaz és obligat a exilar-se a París.
Venustiano Carranza (1913-1917) Madero és assassinat pel cap del seu exèrcit, Huertas. Se li oposen Carranza, Pancho Villa i Emiliano Zapata, amb el suport ianqui. Panamà, Puerto Rico
ah100 Panamà, 1902 Colòmbia es nega a signar el Tractat d'Hernan-Clay. La flota americana intervé. Els americans causen la separació i independència de Panamà tot garantint-se la sobirania del Canal. [Com una sucursal americana].
Puerto Rico es vol independitzar. La flota americana bombardeja San Juan. Pel tractat de París Espanya renunciarà a la seva sobirania sobre Cuba, Puerto Rico i Filipinas. Queda un govern militar del general John Brooke. Se'ls cedeix certa autonomia civil. El 1917 se'ls concedirà la ciutadania americana.
Carib
Haití 1804 Dessalines acoseguí la independència de frança. 1822-1843 Domini de la part espanyola. 1847 Faustino I es proclama emperador (!). 1869 Guerra civil. 1915 Tractat amb els Estats Units pel qual se'ls autoritza a intervenir en hisenda i gendarmeria. Així comença una ocupació americana fins 1933.
Santo Domingo 1821 Proclamació de la independència. 1822-1843 Domini haitià. 1844 Proclamació de la República Dominicana. Pedro Santana n'és el president. La crisi econòmica fa que es demani el protectorat a Espanya. 1865 Els espanyols marxen. EEUU és el principal creditor, i se li dóna el dret a administrar les duanes. 1916-1922 Ocupació americana.
Cuba José Martí, neix a l'Habana, fill d'un sergent valencià, inervé en la revolución de Yara. És deportat a Espanya on estudia lleis. Tornarà i seguirà la sublevació. EEUU s'interessa per l'illa, vol evitar qualsevol control europeu. Se suggereix la compra a Espanya per 120 milions de dòlars. Donaran suport a la causa separatista. Els governs espanyols de Maura, Abarcuza i Canovas redacten diferents projectes d'autonomia. 1898 Tractat de París després de la guerra hispano-americana. Espanya renuncia a la illa. 1902 Promulgació de la Constitució. Control dels EEUU. 2-7-1903 Arrendament de la base militar de Guantànamo. 1909 Acaba el govern d'intervenció, la presidència és ocupada pel liberal José Miguel Gómez. 1912 Sublevació d'indígenes que serà aturada per un nou desembarcament americà. 1920 Alfredo Zayas, president. ' Abans / Després