5MC02 Amèrica Central, s20

Inici: 1914 Final: 1980. 66 anys.
taxa naixements: 0.01524/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 23.2792 milions / Població final: 62.221 milions / Naixements: 108.699 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-america-contemporania/
Amèrica central entreguerres 1914-1945
Amèrica central es troba amb una població poc formada, una economia basada en explotació de matèries primeres (monocultius) però distribuïdes per tercers i una manca de capital per dur a terme la industrialització del país. S'intentarà una política unida en el Crongrés de La Habana de 1923, la Conferència Interamericana de 1936 a Buenos Aires, la Conferència de Panamà de 1939. Els Estats Units deixen d'intervenir directament a partir de Roosevelt però el capital hi entra massivament, fet que suscita el recel nacionalista llatinoamericà, contra "el imperio del dólar". [Són una colònia de fcato dels USA, que imposen governs favorables a les empreses que importen fruita] Mèxic 1914-1945
ah193 Desde la revolució de 1911 el país intenta una reconstrucció. 1920-1924 Presidència de Alvaro de Obregon assassinat el 1928. Es duu a terme de manera parcial la reforma agrària que consisteix en expropiar els latifundis i augmentar els ejidos, propietats col·lectives dels diferents pobles. S'aboleixen els deutes contrets pels peons. 1924-1929 Presidència de Plutarco Elias Calles, amb una política anticlerical que l'enfronta amb l'oposició catòlica. Es creen Bancs agrícoles i s'arriben a distribuir 4 milions d'hectàrees, tot i que la reforma agrària queda a mig fer. 1927 Es concedeixen als EEUU concessions petroleres. 1934-1940 Presidència de Làzaro Càrdenas, es funda el Partido Revolucionario Mexicano, amb comunistes, liberals radicals i confederacions de treballadors. La reforma agrària s'accelera arribant a distribuir-se fins a 20 milions d'hectàrees. Es nacionalitzen els ferrocarrils i les concessions petroleres. 1940-1946 Presidència de Manuel Avila Camacho.
Federació Amèrica Central
ah194 A Guatemala se suceeixen les dictadures de Manuel Estrada i Jorge Ubico. Honduras és controlada política i econòmicament per la "United Fruit Company". Panamà fa un tractat amb EEUU per mantenir una política interior independent. L'arrendament del canal passa de 250 mil a 430 mil dòlars. A Costa Rica hi ha la dictadura de Federico Tinoco. Després, Ricardo Jiménez intentarà reformes. Nicaragua: Ocupada per forces americanes, recuperarà part de la seva independència amb la lluita de César Augusto Sandino. El 1936 començarà la dictadura d'Anastasio Somoza que durarà fins 1956. A la 2ª Guerra Mundial estarà al costat dels aliats.
Carib entreguerres
ah194 Haití està ocupat pels EEUU. Santo Domingo acaba el 1922 amb l'ocupació americana. Després de les presidències de Vicini i Vazquez, el 1930 començarà la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo qui, amb el suport dels EEUU, es mantindrà en el poder fins 1961. A Cuba Alfredo Zayas funda el Partido Popular. El 1925 comença el govern del liberal Machado, que plegarà el 1933 sota la pressió del terrorisme i l'oposició conservadora, amb la "revolución de los sargentos" de Batista.

Amèrica Central 1945, 1980
Amèrica llatina depèn econòmicament dels EEUU. S'ha d'enfrontar amb el problema d'explosió demogràfica, el desequilibri entre uns nuclis urbans dèbils i zones rurals pobres, fet que provoca emigració a les ciutats i bosses de misèria als suburbis. Hi ha inflacció, baix nivell de vida, analfabetisme i grans diferències socials. Això durà inestabilitat política, amb dictadures presidencialistes contestades per una oposició inspirada en el comunisme [immadura]. D'ençà de la revolució cubana, EEUU intervindrà per combatre el comunisme, fent-se còmplice dels règims dictatorials. Les solucions estarien en una integració militar i política (OEA), reforma agrària, una industrioalització molt difícil degut a la manca de capital i mà d'obra especialitzada, i apertura a mercats supranacionals. La capitalització és difícil ja que la minoria dominant inverteix a l'estranger o especula. I el capital forani no entra perquè no hi ha prou garanties d'estabilitat. El 1951 es crea l'Organització dels Estats Centreamericans (ODECA) fins que el 1958 s'integren en el comitè dels 21 Méxic 1945-1980
Les reformes de Lázaro Cárdenas van consolidar el PRI. Però el creixement econòmic no va ser tan gran com el demogràfic.El PRI va aprofitar el seu poder polític, i no va permetre el ple desenvolupament democràtic de Mèxic, i va recórrer en nombroses ocasions al frau electoral, corrupció i a la repressió democràtica. El 1968 serà seu dels Jocs Olímpics de 1968. La classe mitjana demana una democratització i els estudiants es manifesten. Per por als comunistes seran reprimits per l'exèrcit i hi haurà una massacre a la Plaça de Tlatelolco. La dècada dels 70 el govern va invertir endeutant-se basant-se en les exportacions de petroli. El descens del preu del petroli i la mala administració fan devaluar el peso i el país no podrà fer front al deute.
Centreamèrica
Guatemala 1944 revolució d'octubre, eleccions lliures, govern progressista de Juan José Arévalo Bermejo i Jacobo Árbenz Guzmán, inspirat en el New Deal. Oposició de la United Fruit Company i rics que convenceran Eisenhower per crear una oposició i fer un cop d'estat el 1954 ajudats per la CIA. Govern d'Ydigoras. Tensió entre l'extrema dreta i grups d'esquerra propers a Cuba. El 1966 hi ha eleccions democràtiques però seguiran 16 anys de conflictes. Les organitzacions guerrilleres ()FAR, MR13NOV) ataquen la capital i assassinen un embaixador de USA. Repressió.
Honduras Dependència de la indústria de la banana. Inestablitat. 1948 Juan Manuel Galvez, creixement. 1963 Cop d'estat militar, guerra amb EL Salvador. 1972 Cop d'estat. (El Salvador)
Nicaragua 1912 revolució conservadora amb intervenció dels Estats Units, 1926 nou asixecament liberal, els USa tornen a enviar els marines. Carlos Sandino resistirà combatent els conservadors i americans. Per pagar la Guàrdia Nacional es tanquen les escoles. Serà assassinat. 1936-1956 Anastasio Somoza pren el poder i es queda la riquesa per la família i amics. El 1956 serà assassinat. 1961 es funda el Frente Sandinista. La família Somoza segueix al poder fins que són expulsats per la revolució sandinista de 1979.
Costa Rica1948 Aixecament de José Figueres, guerra civil amb 2000 morts. Acaba amb el militarisme iserà una de les poques democràcies amb transicions de poder pacífiques.
Panamà seguirà essent una república d'oligarques, amb USA controlant el canal. 1968 Arnulfo Arias Madrid és elegit però deposat per un cop militar. Seguirà Omar Torrijos que desplega reformes. El 1977 pacta amb Jimmy Carter la transferència del canal i les bases militars.
Carib 1945 1980
Haiti i República Dominicana RD: Després que els USA deixen Haiti el dictador Trujillo massacre a baioneta uns 20.000 haitians, llençant els supervivents a un mar amb taurons. L'economia es basa en l'exportació de sucre. Trujillo serà assassinat el 1961. Segueix inestabilitat fins que el 1966 Joaquín Balaguer pren el poder i manté una dictadura amb fraus electorals fins el 1978. A Haití el 1950 comença la dictadura de François Duvalier, Papa Doc, amb el suport dels USA, imposant el terror amb la milícia dels Tonton Macoute. Es proclama president vitalici. El seu fill Jean-Claude Duvalier (Baby Doc) el va succeir el 1971.
Cuba La fràgil república cau pel cop d'estat de Fulgencio Batista el 1952 i comença una dictadura corrupta fins que el 1959 Fidel Castro [i Che Guevara] el treuen del poder. El 1961 terratinents exilats amb el suport de la CIA intenten recuperar l'illa. Fracassen i això provoca l'acostament a la URSS. 1962 crisi dels missils de Cuba. Bloqueig econòmic dels USA.'
Abans / Després