5MN01 USA Independència, Expansió, Guerra Civil
Inici: 1783 Final: 1914. 131 anys.taxa naixements: 0.01925/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 3.61983 milions / Població final: 43.170 milions / Naixements: 95.639 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-america-contemporania/
Constitució i Expansió 1783-1800
ah15 Les dificultats econòmiques i les guerres contra els anglesos i els indis impulsen la unificació dels estats: 1787 Convenció de Filadelfia.
17-9-1787 Constitució dels Estats Units d'Amèrica. Es la primera llei fonamental escrita que contempla la divisió de poders, i un sistema de control mutu pel qual el ciutadà és súbdit del seu estat i alhora de la Unió.
- Es competència d'un estat les comunicacions, el culte, la justícia i l'educació.
- És competència del govern federal la defensa, la moneda, el comerç exterior i la política estrangera.
- El president és el primer ministre i cap de la nació, elegit per sugragi indirecte. Políticament està sotmès al control del Congrés, constitucionalment, pel tribunal Suprem. Els secretaris, caps dels diferents departaments són nomenats pel Congrés.
- El Congrés té la Càmera de Representants (elegits per sufragi directe i proporcinal a la població, cada dos anys) i el Senat (2 membres de cada estat, elegibles cada sis anys).
- El tribunal Suprem consta de 9 membres nomentats pel President.
Expansió
The Winning of the West L'Oest, a excepció del Virreinat de Nueva España al sud, està inexplorat. De 1803 a 1806 Lewis i Clark emprenen una expedició travessant el continent seguint el Mississipi, el Missouri, i després el COlumbia fins arribar al Pacífic. Cap el 1809, la nova nació, the Union, començarà The Winning of the West, enviant exploradors, colons, tirant línies de ferrocarril, enviant l'exèrcit a lluitar contra els indis que acabaran confinats en reserves. (th 94). S'establiran indústries ramaderes (cowboys), i indústries de mineria.
1845 Guerra amb Mèxic, Texas és annexionat a la Unió. 1848 Mèxic perd tots els territoris al Nord de Río Grande. th94 (Veure guerres índies, construcció del ferrocarril i entrada d'emigrants europeus). 1803 Adquisició de Louisiana a Napoleó per 15 milions de dòlars. 1812-1814 Segona guerra d'Independència contra Gran Bretanya per la conquesta del Canadà. ah105 1819 Compra de Florida a Espanya. 1823 Doctrina Monroe: es prohibeix als estats europeus que estableixin colònies al nou món: "Amèrica pels americans". 1846 Tractat d'Oregon pel qual queda fixat el paral.lel 49 com a límit de la frontera amb Canadà.
Esclavatge1846 El Wilmot proviso prohibeix la introducció de l'esclavatge als territoris conquerits. 1847 Fundació de l'estat africà de Libèria per a negres repatriats. (el 1820, en el compromís de Missouri s'havia autoritzat l'esclavatge per sota del paral.lel 36). Alguns esclaus fugen al nord on poden treballar lliurement. La New fugitive Act establia l'obligació dels Yankees d'entregar-los als seus patrons. 1854 Kansas-Nebraska Act: Cada estat determinarà què fa respecte de l'esclavatge. La població augmenta en part per la inmigració d'uns 5 M, dels quals hi ha un 30% d'irlandesos, 30% d'alemanys, 16 escandinaus, polonesos i italians, i un 16% d'angloamericans que formen la minoria dirigent. (ah105, th 94).
Guerra civil 1861-1914
th92. Dels 3 M que hi havia a Amèrica el 1783, es va passar a 31 M el 1861. La Unió estava formada per un nord industrialitzat, un midwest creixent, i un sud amb famílies aristocràtiques que obtenien la seva riquesa de les plantacions de cotó treballades per esclaus negres. ah105 1861 Carolina del Sud i deu estats més del sud creen la Confederació dels Estats d'Amèrica amb capital a Richmond, dirigits per Jefferson Davis. 1861 Abraham Lincoln és elegit president amb els vots del nord, es pronuncia pel manteniment de la Unió. Rera hi havia el conflicte de si s'havia de permetre l'esclavatge a Kansas i Nebraska (nous territoris). Lincoln, antic llenyataire de Kentucky, advocat i diputat per Illinois, tenia idees moderades pel que fa a l'esclavatge i en pretenia l'abolició. Esclata la guerra entre un nord més superior numèricament, i amb gran força industrial, i un sud més dèbil en teoria però que oposà una ferotge resistència sota el comanament de Robert Lee, amb victòries a Bull Run, Fredericksburg i Chancelorsville. 1863 Batalla de Gettysburg on Jackson derrota Lee. El general Sherman saqueja Carolina i Georgia. 1865 Capitulació de Lee davant del general Grant. 1865 Lincoln és assassinat pel sudista John Wilkes Booth al Ford's Theatre de Washington. La guerra haurà costat 600.000 morts i 8.000 milions de dòlars. El ric sud agrícola perd importància, per la guerra, i pel fet que Egipte i la India accedeixen al mercat de cotó internacional. S'alliberen els esclaus en teoria i es revolucionen les tècniques agrícoles [mà d'obra més cara -> més tècnica]. El problema del negre americà, però quedarà sense resoldre's satisfactòriament.
Reconstrucció i Expansió econòmica 1865-1914
1865-1869 Andrew Johnson segueix la política moderada de Lincoln. El 1868 els negres obtenen els drets civils i el 1870 el dret a votar. 1869-1877 Període corrupte sota el president Grant que considera l'administració com un asil de veterans de guerra. Els agents del nord exploten el sud amb el suport de l'exèrcit. Els terratinents del sud voldran imposar-se pel terror amb linxaments i el Ku-Klux-Klan. 1877-1889 Els presidents Hayes, Garfield, Arthur i Cleveland recondueixen la situació suprimint la Spoils Act, i establint sistemes d'oposició per accedir a càrrecs públics.
Expansió econòmica. La població passarà dels 31 M als 92 M, dels quals 21 M són immigrants. La mà d'obra augmenta en un 700%. Es construeixen quatre línies fèrrees transcontinentals. EEUU és capdavanter en la producció mundial de ferro, carbó, petroli, coure i plata. Apareixen grans trusts econòmics, com Astor (pells), John Rockefeller (standard oil), Morgan i Vanderbilt (ferrocarrils). El 2% dels americans ingressa el 60% de la renda nacional. Les tècniques de producció en massa milloren el nivell de vida. Els grans magnats funden universitats, centres de recerca, museus etc. 1889 Sota la doctrina Monroe, Amèrica intenta sentar l'hegemonia també a Amèrica del Sud, intervenint en diferents països. 1895 Pulitzer i Hearst fan una campanya a la premsa contra la presència d'Espanya a Cuba. 1898 Guerra Hispano americana. Anexió de Hawai i Filipines. Base de Guantànamo a Cuba. 1914 Inauguració del canal de Panamà. ' Abans / Després