5MN02 USA WWI, Depressió i New Deal
Inici: 1914 Final: 1939. 25 anys.taxa naixements: 0.01925/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 43.1577 milions / Població final: 68.202 milions / Naixements: 60.561 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-america-contemporania/
WWI 1a Guerra Mundial 1914-1919
L'enfonsament del "Lusitània" el 7-5-1915 farà que EEUU entri en la guerra. (21-12-1916 buscant la pau, Woodrow Wilson convida les diferents potències a exposar les seves condicions de pau. El 22 de gener proclama el principi de "pau sense victòria". Alemanys i aliats no es posen d'acord. 6-4-1917 EEUU declara la guerra a alemanya.
Depressió 1919 1929
1921-1923 Warren Harding: retorn a la normalitat. 1923-1929 Calvin Coolidge. Comença un període de presidents republicans, que durarà fins a Hoover. La dreta reacciona contra el reformismes moralista de Wilson. Es dóna un conflicte entre la població rural, senzilla, anglosaxona i protestant, i la població urbana cosmopolita. En política exterior no hi ha gaire relació amb europa i sí un intervencionisme en l'Amèrica llatina. La manca de control econòmic, la corrupció administrativa i els impostos dèbils afavoreix la creació de grans fortunes, sovint de manera ilegal.
1920 Prohibició de l'alcohol, que donarà lloc a productes adulterats, el contraban i els gansterisme. 1920 Sufragi femení. La dona guanya posicions en la societat americana, passant de 2 M de dones amb ofici el 1914 a 10 M el 1930. Hi ha una psicosi de por als revolucionaris (red scare), arrel de vagues i atemptats, que són reprimits durament. El Ku-Klux-Klan reneix amb força, arribant a tenir 5 milions de membres el 1924, que en nom de la moral lluitaran contra negres, catòlics, jueus i intelectuals. Per afavorir la indústria es munta un fort proteccionisme duaner. Amb l'aplicació dels mètodes de fabricació en sèrie, la productivitat industrial augmenta. En canvi l'agricultura es deixada de banda i molts pagesos queden reduïts a la misèria. En política exterior el Senat es negà en principi a signar el Tractat de Versalles. El 1922 té lloc a Washington una conferència sobre desarmament per la qual els recursos navals de les cinc potències queden reduïdes a la proporció 5 : 5 :3 :1.75 : 1.75 (EEUU, Gran Bretanya, Japó, França, Itàlia). 1924 Plan Dawes sobre les reparacions de guerra dels alemanys. 1929 Plan Young. La desastrosa política econòmica dels republicans, amb una indústria que produeix sense parar, amb uns sous de misèria, creant doncs, un mercat al qual només hi poden accedir les classes més altes, el proteccionisme i l'ús descontrolat del crèdit bancari, causen el desastre.
Crack del 29 i New deal
El 24 octubre 1929, Divendres negre a la Borsa de Nova York, amb una fallida que desencadenarà una crisi econòmica [baixada dels valors, que no estaven basats en economia real sinó en crèdits. [Cóm s'entén? L'endemà de la fallida els recursos naturals són els mateixos. Però el que ja no és el mateix és el valor que es dóna a les coses, i les expectatives. Caldrà que passin els anys per tornar a ajustar els valors de les coses, que es crein expectatives amb base real.] 1929-1933 Herbert Hoover. La producció industrial arribarà a baixar un 54%. El president Hoover toparà amb els industrials i financers a l'hora d'aplicar mesures per resoldre la crisi. Les reserves de blat i cotó augmenten però en canvi la producció disminueix.
Franklin Delano Roosevelt (1933-1945) i el New Deal
Després d'anys de domini republicà, els demòcrates guanyen a tots els Estats menys 3, amb un 57% dels vots. Per afrontar el caos econòmic a que ha conduit el liberalisme dels republicans, proposa el New Deal. Un equip de cervells, científics i tècnics, el Brain trust, intentarà un sistema mixte que combini l'economia de mercat amb la intervenció estatal. El primer paquet de reformes que es posa en marxa, cobreix 100 dies del 9 de març al 16 d'abril. Es tanquen tots els bancs amb excepció dels sans que estan integrats en el Federal Reserve System, es prohibeix exportar o acumular or i s'apliquen mesures per alleujar la situació dels agricultors i propietaris d'immobles. 2 maig AAA (Agriculture Adjustement Act) pel qual es regula la producció d'excedents com el cotó o el tabac mitjantçant subvencions. 18 maig TVA (Tennesee Valley Authority) empren la planificació regional a gran escala, construint Centrals Elèctriques, infraestructures de regatge, repoblació forestal, tot plegat sota la direcció de David Lilienthal. 16 juny NIRA (National Industrial Recovery Act) que dóna garanties als empresaris i treballadors basades en limitació de la producció, acords sobre preus, un màxim d'hores laborals, salaris mínims. 5 desembre, Abolició del prohibicionisme. El segon paquet de mesures es posa en marxa el 4 de gener de 1935. Es vol consolidar la posició dels treballadors alhora que frenar adversaris del New Deal que proposen mesures més radicals. 8 Abril WPA (Works Progress Administration) que intenta solucionar l'atur amb programes de construcció públics. 5 juliol NLRA (National Labour Relations Act) per regular les relacions entre empresaris i treballadors que garanteix als treballadors la llibertat d'organització, negociació i dret de vaga. 14 agost SSA (Social Security Act) que crea l'assegurança d'atur, invalidesa, vellesa, fomentant la construcció de vivendes socials i millores en les condicions de treball. Roosevelt serà reelegit el novembre de 1936. Intentarà reformar el Tribunal Suprem i haurà de lluitar contra l'oposició que hi ha al seu propi partit. Pel que fa a les relacions internacionals, R voldrà posar en pràctica una política de col.laboració. Renunciarà als drets americans sobre Cuba, Haití i donarà garanties d'independència a Filipines. 1935 neutrality Act, llei que prohibeix vendre armes als estats beligerants. [recordem els problemes del deute dels països europeus a la primera guerra, potser per això] la llei serà modificada el 1937 i es permetrà la venda sempre que el comprador pagui en efectiu i s'encarregui del transport cash and carry. L'evolució de les coses farà que Amèrica inicii el seu rearmament el 1937. ' Abans / Després