5MN03 USA WWII I posguerra, 60s
Inici: 1939 Final: 1981. 42 anys.taxa naixements: 0.01925/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 68.1982 milions / Població final: 149.033 milions / Naixements: 195.473 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-america-contemporania/
WW II 1939-1945 1939 Se suprimeixen les lleis de neutralitat a favor dels aliats. El 1941 la llei Lend and Lease Act, permetrà enviar reforços militars als aliats.
6 gener 1941 "Four liberties", llei per la llibertat d'expressió, de culte, contra la misèria i contra la por. [il·Lustrat der Norman Rockwell]
7 desembre 1941 Atac japonès a Pearl Harbour. 8 desembre 1941 Declaració de guerra al Japó, l'onze es declararà la guerra a Alemanya i Itàlia. L'economia de guerra dels EEUU serà planificada, controlada rigorosament. Les forces armades augmentaran de 2 a 12 milions d'homes, s'invertiran 370 mil milions de dòlars, producció i consum estaran coordinats i s'impulsarà la producció agrícola. 1943 Invasió aliada a Itàlia. Juny 1944 desembarcament a Normandia. Agost 1945 bomba atòmica sobre Hiroshima. Roosevelt morirà el 12 d'abril de 1945, després de ser elegit president per quarta vegada.
Posguerra, Truman i Eisenhower, 1945-1961
Truman 1945-1953 La fi de la guerra deixa els EEUU, amb el monopoli atòmic, com a guardians del món. Un nou i més poderós enemic substituiex els nazis. A través de la influència de l'ONU i de les ajudes 'intentarà frenar l'expansió del comunisme (Doctrina Truman). En aquesta línia es dóna suport a Grècia i Turquia, s'organitza el pont aeri a Berlín i es funda l'OTAN. 1946 Es concedeix la independència a les Filipines i es posa en marxa un Pla per estabilitzar el Japó. [En el govern de McArthur es va planificar el canvi d'opinió dels súbdits japonesos sobre la infalibilitat de l'emperador]. 1947 Llei Taft-Harley que limita el dret a vaga. 1949 Truman és reelegit i en el seu programa de quatre punts reafirma la responsabilitat del paper dels EEUU. Anuncia el Fair Deal, continuació del New Deal. 1950-1953 Crisi de Corea, EEUU s'implicarà per complir les resolucions de l'ONU. Programa de vuit punts, missatge del general Eisenhower. Mobilització de les forces armades que estaven inactives des de 1945, Estat d'emergència nacional. El 1951 se signa el Pacte del pacífic amb austràlia i el Tractat de Pau amb Japó. S'esmena la Constitució per limitar la presidència a dos mandats de quatre anys. Amitja guerra de Corea apareix una psicosi anticomunista, la derrota de la Xina nacionalista, els progressos de la URSS per aconseguir armament atòmic fan que Amèrica se senti amenaçada. Comença una campanya contra dirigents d'esquerra i intelectuals. El senador McCarthy dirigeix una Comissió per lluitar contra les activitat "antiamericanes", una espantosa cacera de bruixes. El Congrés, amb l'oposició del president, vota la llei McCarran-Nixon que ordena el registre de totes les organitzacions comunistes o simpatitzants, i la llei McCarran-Walter que restringeix la inmigració. Una comissió investigadora del Congrés demostra que els sindicats (obrers del port, transporttistes, forners, ..) estan controlats per gangsters.
Eisenhower 1953-1961
El republicà D..D. E. guanya les eleccions. Convençuts totalment de la dinàmica de la guerra freda, el Secretari d'Estat John Foster Dulles busca la disgregació del bloc comunista donant ajut econòmic i militar a l'oposició comunista [guerrilla si els comunistes estan al poder, i els dictadors quan els comunistes estan a l'oposició]. Així, els EEUU tenen un paper en les crisis de Formosa, Hongria o Suez. El 1957 es garanteix als països de l'Orient Mitjà, ajuda militar contra atacs comunistes. MacCarthy segueix imposant un règim de terror sobre funcionaris del ministeri d'exteriors, actors de cinema, científics i intelectuals, fins que una censura oficial del senat l'atura. L'altre gran problema intern és la discriminació racial, del tot impresentable en un país que assumeix el paper de guia d'occident. A partir de 1954 el Tribunal federal Suprem ordena la integració escolar. El 1957 s'aprova al Senat el Civil Bill of Rights per defensar el vot dels negres. Aquestes mesures topen amb l'oposició dels estats del sud, produint-se conflictes violents, com el de Little Rock a Arkansas, que obliga a intervenir a les tropes federals. [A l'interior McCarthy era una aberració, però a l'exterior, si els EEUU no s'haguéssin mostrat ferms en impedir l'expansió comunista, què hauria passat? I la grandesa d'aquest país és que McCarthy plega, no pas per un cop d'estat, sinó per una censura del senat, dels propis poders fàctics]. Davant les consignes de coexistència de la URSS, Foster Dulles adopta una politica d'amistat. El 1959 Krustxev visitarà els EEUU i tractarà a Camp David dels problemes internacionals amb Eisenhower. En viatjar per Amèrica del Sud i l'extrem Orient, Eisenhower reb mostres d'hostilitat a la prepotència americana.
Kennedy, Johnson, Nixon, Ford, Carter
Kennedy 1961-1963
Amb un 50,1% dels vots, el demòcrata Kennedy venç Nixon i inaugura un nou estil polític. S'envolta d'un estat major de consellers i col·laboradors, ple de científics i especialistes. [És l'època dels Think Tanks, de la fe en les pròpies forces]. Dean rusk és secretari d'estat, Robert McNamara ministre de defensa. És una època d grans projectes, el pressupost estatal s'amplia, per ajudar als països en desenvolupament, per guanyar la cursa espacial. La política exterior segueix tenint com a objectiu frenar l'expansió comunista. S'inverteix fortament en armament nuclear i convencional, prestant atenció a la mobilitat [s'intal·len bases arreu del món per tenir-ho tot controlat]. Es busca evitar hostilitats entre els aliats als EEUU buscant el consens. Els països del tercer bloc (veure general), són objecte d'una important ajuda militar per evitar que caiguin sota la influència comunista. 1961 Creació d'un "Cos per a la pau", tècnics voluntaris que haurien de fer una revolució pacífica a Amèrica del sud. 1962 En la crisi del Conmgo EEUU adverteix que no permetrà intents unilaterals d'intervenció. Ruptura de relacions amb Cuba, intent frecassat d'invasió a Bahia de Cochinos, amb mercenaris cubans exilats i entrenats als EEUU. El desenllaç a la Crisi dels missils de Cuba donarà lloc a una certa distensió amb la URSS. En economia el president envia un missatge per l'esforç i la competitivitat ["no preguntis que pot fer Amèrica per tu, pregunta't què pots fer tu per Amèrica"]. Baixen els drets de duana per productes procedents de la CEE. Conflictes amb l'agricultura i els magnats de l'acer [que alguns proposen com a autors de l'atemptat a Kennedy]. El problema racial s'accentúa. Els governadors dels estats del sud s'oposen a l'aplicació de les entències del tribunal federal. A Washington es manifesten 200.000 persones en suport als esforços d'integració de Kennedy. 22-11-1963, Fort Worth, Dallas, atemptat contra el president. La comissió Warren declara que Lee H.Oswald és l'únic autor de l'assassinat i que no hi ha complot. [Kennedy, jove, brillant, amb bons discursos, fou un mite. anys després s'ha sabut de la seva relació amb Marilyn Monroe, i els seus contactes amb la màfia].
Johnson 1963-1969
El vicepresident ocupa el lloc del president assassinat. El 1964 referma l'actitud de combatre el comunisme. El resultat és l'ajuda militar massiva a Vietnam del sud i l'extensió de la guerra al nord. La doctrina Johnson, d'intervenir allà on els comunistes tinguin l'oporttunitat de fer-se amb el poder, el durà a entrar a la Guerra civil dominicana. Aqusta actitud de gendarme li valdrà l'oposició de la majoria dels estats de la OEA i l'ONU. [Yankees go home]. 1964 La Llei sobre els drets civils estableix la igualtat de drets per als negres, el pas més important des de l'abolició de l'esclavatge per Lincoln. 1964 Llei per garantir a tots els ciutadans la participació en el progrés econòmic. [Són els anys d'assistència social, drets humans, l'estat paternalista. Apareix el rock and roll, el pacifisme dels hippys. Com que hi ha feina assegurada, queden excedents per deicar-los als ideals]. 1965 Johson assenyala que la fita dels EEUU és la Great Society, justícia, llibertat i solidaritat per a tots els ciutadans. 1967 Pacifistes de tot el món, amb Russell i d'altres intelectuals, juristes i escriptors, formen un "tribunal" que acusa EEUU de crims de guerra al Vietnam. 1968 Martin Luther King, líder en la lluita pels drets dels negres (Marxa sobre Washington i el discurs "I've Got a Dream", és assassinat el 4 d'abril. El 5 de juny és ferit en atemptat el candidat Robert Kennedy.
Nixon 1969-1974
1969 Astronautes d'EEUU aterren (allunen) a la lluna. 1972 Nixon és reelegit. Per primera vegada un president dels EEUU visita la URSS i Xina. 1973 Se signa parís un acord per la pau al Vietnam i els soldats americans deixen el país. Crisi del petroli. Els països àrabs tallen el subministrament de petroli als EEUU en represàlia a l'ajuda americana en la guerra del Yomkippur. 1974 Esclata l'escàndol del Watergate i Nixon es veu obligat a renunciar. Ford 1974-1977
[No podia caminar i mastegar xiclet alhora]
Jimmy Carter 1977-1981
1978 Nous Tractats sobre el Canal de Panamà. Carter propicia converses de pau entre Begin i Sadat a Camp David, on se signa un "Marc per a la pau" a l'Orient mitjà. 1979 Visita de Joan Pau II. Militants iranís segresten 250 ciutadans americans a l'embaixada de Teheran. 1980 EEUU talla les exportacions de blat a la URSS en represàlia per la invasió d'Afganistan. Es boicotegen els Jocs Olímpics. ' Abans / Després