5MS01 Amèrica del sud, emancipació I Caudillisme

Inici: 1800 Final: 1914. 114 anys.
taxa naixements: 0.01524/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 15.4228 milions / Població final: 85.198 milions / Naixements: 194.766 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-america-contemporania/
Independència 1800-1830
  • Virreinat Nueva Granada: Venezuela i Colombia (i les tres Guaianes) al nord de l'Amazonas.
  • Virreinat del Perú: Ecuador (Quito), Perú i Alto Perú o Bolivia. Chile al sud.
  • Virreinat del Rio de la Plata: Argentina. Paraguay al centre aïllat del mar. Uruguay a la costa.
  • Brasil
ah55 L'imperi colonial espanyol desapareixerà sota els moviments independentistes de l'Amèrica llatina. Aquests moviments es donen seguint el moviment revolucionari (nacionalista-liberal) general, i també per la formació interna d'una consciència criolla. La població de la societat hispano americana és de 46% indis, 20% blancs, 8% negres i 26% mestissos. A nivell teòric les obres de Suárez (Populisme: doctrina segons la qual la sobirania rau en la comunitat) i Du Plessys-Mornay . Pactisme: doctrina del doble pacte Déu-sobirà, sobirà-poble per la qual queda deslegitimat el despotisme). Les pretensions de Carles III (proteccionisme econòmic, paternalisme polític, assimilació racial, difusió del catolicisme) no són acceptats per una societat que [percep que només tenen obligacions i cap compensació, i veuen la possibilitat de progrés econòmic real si es disposa del poder polític.] 1808 Els representants americans a les Cortes de Bayona demanen ifgualtat entre americans i espanyols. 1810 Las Juntas americanas organitzen exèrcits i inicien contactes amb Gran Bretanya i Estats Units amb pretensions de sobirania. Amb alguna excepció, els moviments revolucionaris triomfaran. El 1826 fracassa el projecte de Simón Bolívar al Congrés de Panamà, de formar una Unió sudamericana.
Bolívar, Virreinat de Nueva Granada
[Colombia i Venezuela]. Francisco Miranda, neix a Caracas, serveix a l'exèrcit, coneix a Washington i Lafayette. Des de Londres duu a terme activitats anticolonials. Intenta convèncer aquests països per envair Venezuela. Simón Bolívar (1783-1830), de família aristocràtica d'origen vasc, orfe des dels nou anys, educat per Simon Carreño Rodríguez que havia estat deixeble de Rousseau. La composició ètnica del virreinat de Nueva Granada (pardos (mestissos, mulatos i zambos), indígenes, esclaus negres i criolls) fan de la colònia un ferment explosiu [que durà a la formació de Venezuela, Colombia]. Apareixerán dos nuclis revolucionaris: 1810 Caracas: Junta Suprema Conservadora de los derechos de Fernando VII, després de conèixer la notícia de la dissolució de la Junta Espanyola. 2-3-1811 Apertura del Congrés. 5-6-1811 Proclamació d'independència venezolana, amb una Constitució de tipus federal. Qeuden Coro, Maracaibo i Guaiana que es converteixen en focus realistes. 1812 Arriba al realista Monteverde, fa dissoldre el Congrés i deté a Miranda. 15-12-1812 Manifest de Bolívar a Cartagena [mentre Napoleó fracassava a Moscú], iniciant la segona revolució. A l'agost farà una entrada triomfal a Caracas. L'ajuntament li donarà el nom de "el libertador". Comença la segona repúblcia que tindrà dificultats econòmiques i resistència popular per les lleves. El realista Pablo Morillo, enviat de Fernando VII repren el poder fent fugir Bolívar fins que el maig de 1816 Bolívar torna de desembarcar a isla Margarita iniciant la tercera revolució. 15-2-1919 Congreso de angostura. Bolívar és elegit president de la República de Colombia (Unió de Venezuela, Nueva Granada i Quito). Espanya reconeixerà la seva independència el 1845. Juntament amb la revolució de Caracas es constitueix el 1810 la Junta Suprema del Nuevo Reino de Granada. Congrés a Bogotà. 1813 Bolívar ocupa Bogotà i obliga Cundimarca a adherir-se a la Confederació. 1815 Reacció realista i recuperació del poder restablint el virreinat. 1819 Campanya de Bolívar. Formació de la República de Colombia. Aquesta gran Colombia durarà fins 1830.
Virreinat de Perú
[Ecuador (Quito), Perú, Bolivia (Alto Perú)]. Segueixen lleials al rei espanyol. ah58 1811 Intents argentins (San Martin) per fer caure les realistes de Perú. 1820 San Martin envaeix Perú amb tropes argentines i xilenes. Entrevista a Guayaquil amb Simón Bolívar. 1825 El general Sucre aconsegueix la independència de l"Alto Perú que passa a dir-se Bolívia, definitivament escindit del Virreinat del Río de la Plata.
Chile ah58 1817-1818 Arrel de la independència argentina, San Martin creua els andes amb altres patriotes xilens i després de les victòries de Chacabuco i Maipú aconsegueix la independència xilena el 12-2-1818.
Brasil
[Brasil, Paraguai, Uruguai]ah58 1816 Davant la invasió napoleònica la corona portuguesa fuig a Brasil atorgant-li el títol d'imperi i després el de "Reino Unido de Portugal i Brasil". 1817 Els criollos brasilers nativistes provoquen una sublevació de tipus republicà. 1821 Annexió d'Uruguay amb el nom de província cisplatina. Juan VI torna a Portugal i deixa el seu fill Don Pedro com a regent. Més tard és instat a tornar a Portugal però es queda i convoca una assamblea contituent rebent el títol de "defensor i protector perpetu de Brasil". 7-9-1822 Grito independentista de Ipiranga. Don Pedro és nomenat emperador Constitucional de Brasil. ah35 1822 Brasil declara la independència que serà reconeguda per Portugal el 1825. De fet des de 1810 que regia el tractat anglo-rus de lliure comerç. Pedro I hereta la corona protuguesa abdicant en favor de la seva filla Maria Da Gloria. 1831 Amenaça d'aixecament militar de tendència liberal que provoca l'abdicació de l'emperador en favor del seu fill Pedro II. Pedro I torna a Portugal.
Virreinat Río de la Plata [Argentina]. ah58 El 1806 es recupera Buenos Aires als anglesos. El virrei Sobremonte és destituit. L'estrat criollo del Virreinat de la Plata pren consciència de la seva situació. 1810 Formació d'una Junta de Patriotas presidida per Saavedra. Queda un focus realista a Montevideo. Entre 1811 i 1814 hi haurà diversos setges fins la seva capitulació. Fracassen els intents d'annexionar l'Alto Perú (Bolívia). 1813 Assamblea Constituent. 1816 Apertura del Conreso de Tucumán i proclamació de la Independència Argentina. 1819 El Congrés es trasllada de Tucumán a Buenos Aires, redactant una Constitució Unitària, centralista i autoritària, provocant una violenta insurrecció federal. San Martin i Sucre, amb tropes argentines i xilenes, emprenen la lluita per la independència de Perú. 1828 Proclamació d'independència de la república de Uruguay.
Caudillisme 1830-1914
Igual que en el cas d'Amèrica Central, trobem una etapa de dictadors, amb un país demòcrata i liberal sobre el paper però amb una societat pobre i analfabeta.
Venezuela ah101 1846-1858 Dictadura dels germans Moragas. 1858 Julián Castro President. Guerra civil entre federalistes i centralistes. 1863-1868 Govern federal de Falcon. 1870-1888 Dictadura de Guzman Blanco, confiscació de béns eclesiàstics, ruptura amb la Sta. Seu. 1899-1908 Dictadura de Cipriano Castro. Conflicte amb Anglaterra i Alemanya per l'impagament del deute.
Colombia1 832-1842 Santander president, ensenyament laic. 1837-1843 Márquez, guerra civil per conflictes amb l'església, solució deute públic. 1845 Mosquera. José Hilario López, expulsió dels jesuïtes, abolició de l'esclavitud i de la pena de mort, llibertat de premsa i supressió dels furs eclesiàstics. 1855 Guerra civil pel centralisme de Ospina, segueix una dictadura de Mosquera. 1880 Rafael Núñez. 1903 Nova guerra civil.
Ecuador Separat de la Colombia de Bolívar el 1830, agafa una constitució centralista. Flores és el primer president. 1845-1861 Dictadures militars. 1861-1875 Dictadura de Gabriel Garcia Moreno. 1895-1911 Eloy Alfaro, nova Constitució que separa l'església de l'estat.
Perú 9-12-1824 Batalla de Ayacucho acabava la dominació espanyola, Bolívar president). 1845-1862 Ramon Castilla, conservador, es restableix el comerç i augmenten les rendes, xarxes de ferrocarrils i telègrafs. 1862-62 General SanRomán ... 1883 Guerra civil. 1895-1899 Dictadura de Nicolás Pierola.
Bolívia 13-1-1825 Independència de l'alto Perú amb el nom de Bolivia. 1828 Agustín Camarra envaeix el país i suprimeix la Constitució. 1837 Congrés de Tacna que forma una Confederació entre Perú i Bolivia. L'oposició d'Argentina i Chile la fan fracassar. 1839-1848 Jose Miguel de Velasco, restauració. 1879 Guerra amb Chile, perden la franja marítima d'Atacama. 1884-1898 Governs civils de Pacheco, Arce ... 1904-1917 Governs liberals, Montes, Villazon, creix la xarxa ferroviària, desenvolupament econòmic i cultural, llibertat de cultes i matrimoni civil.
Brasil i Guaiana(No es considera Amèrica llatina per ser Portuguès) Al333. 1822 Grito de Ypiranga, declaració d'independència, coronació de Pedro I. 1888 Abolició de l'esclavitud. 1889 Proclamació de la República. 1891 Aprovació d'una Constitució federal i laica. Colònies estrangeres a Guaiana.
Uruguay i Paraguay 27-8-1828 Independència del Brasil. 1830 Constitució, president Fructuoso Ribera. 1835 Presidència de Manuel Oribe, organització de la Hisenda, deute públic. Guerra entre la capital i "el cerrito". 1856 Pacto de la Unión, president Antonio Pereira, adhesió a la triple aliança contra Paraguay amb Brasil i Argentina. 1872-1876 Renovació dels partits. Presidència de José Ellauri. 1903 José Batlle y Ordóñez, reformes socials i polítiques.
Argentina 1826 Bernardino Rivadavia, posa la capital a Buenos Aires, Constitució unitària. Oposició i guerra civil. 1829 Dictadura de Juan Manuel de Rosas, protecció de l'ordre civil i eclesiàstic, restabliment de la Cia de Jesús i resistència a pressions estrangeres. 1833 Ocupació britànica de les illes Malvines. 1853 Constitució federal. 1859 Guerra civil entre el govern de Buenos Aires i el federal. 1860-1874 Presidències de Mitre i Sarmiento. Creixement econòmic. 1890 Crisi econòmica que provoca una sublevació. 1910-1914 Introducció del sufragi universal, secret i obligatori.
Chile(12-2-1818 Independència chilena) Govern personalista de O'Higgins. Guerra civil, nova constitució. 1831-1841 Dictadura de Diego Portales. 1841-1871 Estabilitat política, creixement de l'economia i ocupació de l'estret de Magallanes. 1879 Guerra Salitrera, Chile ocupa Antofagasta i el desert d'Atacama. 1881 Govern liberal de Domingo Santa Maria, creixement econòmic, foment de l'ensenyament, colonització del territori araucano. 1886-1891 José Manual Balmaceda intenta la nacionalització del salitre, la banca i el ferrocarril. L'oligarquia reacciona. Guerra civil. 1896-1915 Crisi del sistema parlamentari per la ineficàcia de les cambres. '
Abans / Després