5MS02 Amèrica del Sud s20
Inici: 1914 Final: 1980. 66 anys.taxa naixements: 0.01524/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 85.198 milions / Població final: 227.717 milions / Naixements: 397.820 milions.
tipus soc: CI /XW/ Url: 435-america-contemporania/
Amèrica llatina depèn econòmicament dels EEUU. S'ha d'enfrontar amb el problema d'explosió demogràfica, el desequilibri entre uns nuclis urbans dèbils i zones rurals pobres, fet que provoca emigració a les ciutats i bosses de misèria als suburbis. Hi ha inflacció, baix nivell de vida, analfabetisme i grans diferències socials. Això durà inestabilitat política, amb dictadures presidencialistes contestades per una oposició inspirada en el comunisme [immadura]. D'ençà de la revolució cubana, EEUU intervindrà per combatre el comunisme, fent-se còmplice dels règims dictatorials. Les solucions estarien en una integració militar i política (OEA), reforma agrària, una industrioalització molt difícil degut a la manca de capital i mà d'obra especialitzada, i apertura a mercats supranacionals. La capitalització és difícil ja que la minoria dominant inverteix a l'estranger o especula. I el capital forani no entra perquè no hi ha prou garanties d'estabilitat. El 1951 es crea l'Organització dels Estats Centreamericans (ODECA) fins que el 1958 s'integren en el comitè dels 21.
Venezuela
1914-1945ah193 El president Juan Vicente Gomez governa dictatorialment des de 1908. Controla també les explotacions de petroli del llac Maracaibo juntament amb cies estrangeres com la Royal Dutch Shell. EL resultat és l'enriquiment de l'oligarquia i l'abandonament de l'economia tradicional basada en l'agricultura i la ramaderia. 1920 Introducció del servei militar obligatori, es construeixen carreteres i xarxes ferroviàries per controlar possibles zonbes revolucionàries. 1935 Eleazar Lopez Contreras és elegit a la mort de Gómez. Promulga una Constitució i es restableix una certa democràcia. Govern liberal-conservador amb prohibició dels comunistes. 1941 Presidència del general Isaias Medina. Intervindrà a la 2ª Guerra Mundial a favor dels aliats. S'autoritza el partit comunista. Un aixecament militar el derrocarà i entrarà una Junta Revolucionaria que voldrà emprendre grans reformes.
<1945-1980> 1948-1958 Breu presidència de Rómulo gallegos (Acción democrática), derrocat per un cop militar que instaura una dictadura, amb govern de Delgado Chalbaud que serveix els interessos de l'exèrcit i les Cies. petroleres. (Venezuela és el segon productor del món). Assassinat el 1950, segueix la seva política Marcos Perez Jimenez, anulant eleccions en les que guanyava "Acción Democrática". Després de rebelions, cops i Juntes provisionals, guanya, 1958-1964 Rómulo Betancourt (Acción democràtica), que s'haurà d'enfrontar a conspitacions de la dreta, Perez Jimenez i el dictador Trujillo. S'emprèn la reforma agrària. A iniciativa de Venezuela, es funda l'OPEP, organització de països productors de petroli. 1964-1969 Raúl Leoni. Incidents amb Cuba en detectar-se subministraments d'armes a la guerrilla. Es legalitza el partit comunista. 1969-1974 Rafael Caldera. 1974-1979 Carlos Andrés Pérez. El govern nacionalitza la indústria petrolera. 1979-1984 Luis Herrera Campins.
Colombia
ah194 El país coneix una certa estabilitat i desenvolupament amb Fidel Suárez i Jorge Holguin. El 1926 presideix el conservador Miguel Abadia Mendez. Les classes propietàries disfruten de prosperitat econòmica. El clima es deteriora per les vagues dels treballadors. El 1930 guanyen els liberals d'Enrique Olaya que iniciarà reformes socials. 1946 Presidència de Mariano Ospina Pérez. El 1948 és assassinat el dirigent radical Gaitan. Això causa un pronunciament revolucionari del Partit radical i el proletariat, el "bogotazo". L'enfrontament entre conservadors i liberals frega la guerra civil. S'instala Gomerz que és derrocat per generals. 1953 Presidència del coronel Gustavo Rojas Pinilla, que fa una dictadura amb el suport de l'exèrcit i la burgesia financera, fins que un cop militar el deposa i força un acord entre liberals i conservadors per alternar el poder. 1958 Alberto Lleras Camargo, acaba amb l'estat policial, processa Rojas i restableix la situació econòmica [maragdes, cafè i metalls], equilibrant la balança de pagaments. 1962 León Valencia. 1973 El Congrés aprova la llei per la reforma agrària que crea el Instituto Colombiano de Reforma Agrària.
Ecuador
Alternança de liberals i conservadors. 1926 Isidro Ayora empren obres públiques i implanta una assamblea constituent. 1934 Velasco Ibarra i Carlos Arroyo el 1940. Cessió de bases a les illes Galàpats als EEUU. 1941 Conflicte fronterer amb Perú. 1944 Velasco Ibarra. ah293 1948 Galo Plaza Lasso substitueix Velasco Ibarra que tornarà el 1952 i el 1960. Incidents amb la frontera del Perú. 1956 Camilo Enríquez, que intenta baixar una inflacció desbocada. El banc mundial i les Cies. privades financien el desenvolupament econòmic. El poble protesta contra EEUU, posant en perill les relacions amb ell. Aquesta opinió pesa tant que un pronunciament militar derroca Ibarra i col·loca Carlos Julio Arosamena Monroy. Van i vénen cops militars i Velasco Ibarra.
Perú
ah194 Dictadura d'Augusto Leguia, promotor d'una Constitució on es redueixen les atribucions del Congrés, se separa l'església de l'estat. S'estableix la censura de la premsa i es reprimeixen els partits democràtics. Intensa producció agrícola. Entrada de capital americà. El descontent cristalitza en la fundació de la Alianza Popular Revolucionaria (APRA) per Haya de la Torre. 1931 Eleccions on s'enfronten Sanchez Cerro i Haya de la Torre. 1933 El Congrés i els generals elegeixen Oscar Benavides. Amb el suport de l'aristocràcia criolla i l'exèrcit s'ataca l'APRA. Benavides organitza l'exèrcit, les finances i el desenvolupament tecnològic. Malgrat tot creix la influència de l'APRA i es vol garantir l'ordre social fundant una Guardia Nacional i un llei de Defensa Social (1937). Es cedeixen algunes bases als EEUU.
1945-1948 José Luis Bustamante, el partit aprista canvia d'orientació tornant-se proianqui, enfrontaments entre comunistes i apristes que acaben en revolta i destitució. 1948 Autocràcia de Manuel Odria, es persegueixen els militants del apra, s'afavoreix la iniciativa privada, es combat la inflacció. 1956 Torna Manuel Prado Ugarteche, amb el suport d'Odria, l'exèrcit i l'aristocràcia, fins que és deposat per una Junta Militar el 1962, entrant Belaunde Terry. A92 1964 Una Acta Agrària permet distribuir les terres entre els pagesos. 1968 Velasco Alvarado treu Belaunde Terry. 1969 Tractat Comercial entre Perú i la URSS. 1970 Un terratrèmol assola el país. Es nacionalitzen els tres bancs més importants i la telefònica. 1974 El règim militar tanca les principals revistes del país i expropia els diaris. 1975 Morales Bermúdez treu Velasco Alvarado. 1980 Torna el règim civil amb eleccions que guanya Fernando Belaúnde Terry, es promulga una nova constitució.
Bolivia
L'economia depèn de la producció d'estany i pateix la crisi de la 1ª Guerra Mundial. Bautista Saavedra arriba a la presidència després d'un cop d'estat. Govern dictatorial amb un programa d'obres públiques finançat amb inversions nordamericanes. 1925 Segueix la crisi amb Hernando Siles que s'haurà d'enfrontar amb diverses manifestacions d'estudiants. 1932 La intervenció d'un destacament bolivià obre una crisi amb Paraguay, guerra del Chaco, tensions, que només es donaran per tancades el 1938 amb la intervenció diplomàtica dels EEUU i altres països. 1936 Govern del coronel David Toro. Inestabilitat, confiscació de les propietats de la Standard Oil Company.. El 1940 el general Enrique Peñaranda els oferirà compensacions i impulsarà el creixement industrial. 1943 Declaració de guerra als alemanys. Funbdació del Movimiento Nacional revolucionario MNR.
El final de la 2ª Guerra Mundial duu una baixada dels preus del mineral [estany?], i rera d'això atur i inflacció, enfrontament entre treballadors i propietaris de mines, fins que el descontent popular s'uneix a l'exèrcit i fan caure el govern del MNR, fusellant Villarroel. A les següents eleccions s'enfronten Juan Lechin i Víctor Paz Estensoro (MNR), que guanya (1951). Aquest s'apropa a EEUU i Argentina. Es nacionalitzen les mines s'estany, milícies de treballadors substitueixen l'exèrcit. S'implanta la reforma agrària. 1956 Hernán Siles Zuazo segueix la política d'Estensoro, vagues i protestes contra la intervenció estrangera. 1960 Paz Estensoro. 1964 Rene Barrientos derroca Paz Estensoro en un cop. 1967 Che Guevara, que s'havia infiltrat a Bolívia procedent de Cuba, és mort [per qui?]. 1969 Barrientos mor en acident d'aviació, segueixen generals i Juntes, d'esquerra i de dreta. 1975 Es restableixen les relacions diplomàtiques amb Chile, que es tornaran a trencar el 1978.
Brasil i Guaiana
ah195 1918-1922 Inestabilitat política i crisis econòmiques. 1922-1926 Dictadura de Arturo Da Silva Bernardes. 1926-1930 Presidència de Washington Luis Pereira. Entrada massiva de capital nordamericà. La crisi econòmica enfonsarà el mercat del cafè i arribarà una gran depressió. 1930-1945 Elecció de Getulio Vargas, representant de la classe mitja, com a president. Intentarà distribuir la propietat i dur a terme una reforma agrària, promoció industrial, descentralització administrativa, millora de l'ensenyament i reformes laborals. S'haurà d'enfrontar a un exèrcit de 50.000 homes format per l'oposició a Sao Paulo. L'oposició [comunista?] s'agrupa al voltant de Luis Carlos Prestes i Vargas depura militants. Es crea una organització feixista (Plinio Salgado). 1937 Vargas suprimeix les eleccions per perpetuar-se en el poder amb la finalitat de crear el Estado Novo, nou projecte de Constitució. L'oposició és reprimida i els presos polítics són confinats a la illa de Fernao Noronha. En constrapartida, el país està més o menys satisfet gràcies a la creixent industrialització del país i al programa d'obres públiques. En política exterior és proper als EEUU però també Hitler i Mussolini.
G88 1946-1951 Guanya les eleccions el gral. Gaspar Dutra, Constitució federalista, recel davant de l'expansió del comunisme que fa prohibir el partit i trencar les relacions amb la URSS. 1951-1954 Getulio Vargas, inversions americanes i un pla d'austeritat permeten emprendre importants reformes, tot i que la inestabilitat econòmica persisteix. És atribuit al president un intent d'assassinat al periodista Carlos Lacerda, l'amenaça d'un pronunciament militar fa que Vargas se suïcidi. 1954-1955 Joao Cafe Filho afronta la crisi econòmica que persistirà també sota Juscelino Kubitschek (1956-1961), tot i els préstecs del FMI. El 1960 s'empren la construcció de la nova capital Brasília, d'Oscar Niemeyer, planificada de nou des d'inici, ciment armat, racionalisme, amplitud d'espais, però sembla que va costar de ser acceptada pels seus habitants. 1961-1964 Janio Quadros s'enfronta a la crisi però acaba dimitint per les dificultats que li planteja el departament d'estat nordamericà i els monopolis. Entra Joao Gulart que farà caure un cop d'estat instigat per EEUU. 1964-1985 Dictadura del general Humberto Castelo Branco, seguit d'altres militars (Costa, Garrastazu, Geisel i Joao Baptista Figuereira). [Bossa nova].
Uruguay
El país disfruta d'un creixement i prosperitat econòmica durant el govern de José Batlle fins el 1929. Després de Batlle, la crisi econòmica mundial enfonsa el país amb diverses fallides i atur generalitzat. Presidències de Gabriel Terra, conservador dictador, Alfredo Baldomir i Juan José Amezaga que retorna a la tradicional democràcia.. EN la 2GM es posicionen al costat dels aliats.
Tomàs Barreta, Luis Batlle Berres, el 1951 guanya les eleccions Andrés Martínez Trueba i reforma la Constitució implantant un Consell Nacional,es nacionalitzen els serveis públics i redueix l'analfabetisme al 18%. 1961 Conferència de la OEA, de la qual n'és exclosa Cuba, en la qual el president Kennedy formula l'Aliança pel Progrés. (El 1958 los Colorados perden per primera vegada davant dels blancos). 1966 Supressió del consell Nacional, presideix Oscar Gestido. 1972 El parlament i l'oposició dóna suport al govern de Juan Maria Bordaberry per declarar l'estat de guerra intern en la lluita contra els guerrillers Tupamaros. El 1973, i després de quaranta anys de govern constitucional, fet insòlit a Amèrica llatina, Bordaberry dissol el poder legislatiu. El 1976 és substituit per un consell de civils i militars.
Paraguay
El país resta aïllat de l'exterior fins a la presidència del liberal Eligio Ayala l'any 1930. 1930-1932 Guerra del Chaco amb Bolivia fins al Tractat de pau de 1935. 1936 Entra a manar el coronel franco (febreristas) fins que és destituït pels liberals. 1939-1940 Presidència de José Estigarrabia, prospèritat econòmica i reformes socials. En morir en un accident d'aviació és substituït per un govern liberal.
La presidència de Moriñigo s'ha d'enfrontar a vagues dels treballadors i a la lluita dels "febreristes" que dirigits per l'ex-president Rafael Franco, provoquen una guerra civil. 1949 L'exèrcit s'imposa, liberals i febreristes són enviats a l'exili, i Federico Chaves segueix amb la dictadura. 1954 Agreujament de la dictadura amb el Gral. Alfredo Stroessner. Liberals i febreristes intenten en va fer caure el govern. El FMI i EEUU ajuden a contenir la inflacció. Es reprimeix l'oposició. El 1969 es redefineix la frontera del NO i el país recupera 500 Km2 del Chaco, que havia estat motiu de guerra amb Bolívia. El 1977 Stroessner força la reelecció.
Argentina
Hipòlito Irigoyen (1916-1930) es declara neutral a la 1ª Guerra Mundial. Es va assentant el predomini d'una burgesia liberal. La crisi mundial fa caure les exportacions de carn i gra. Augmenta la inestabilitat i cau el govern substituït per 1930 Uriburi, repressió de radicals i socialistes, censura de premsa, repressió a la població. Després de la Conferència d'Otawa, Anglaterra [el client més important?], es decanta més pel comerç amb Austràlia i Nova Zelanda. 1932 Presidència d'Agustín Justo. Es reprèn el comerç amb Anglaterra. La burgesia industrial desplaça l'aristocràcia terratinent. 1942 Ramon del Castillo implanta una dictadura, restringeix els drets civils i distribueix propaganda feixista de Hitler i Mussolini. Se succeeixen diversos cops d'estat fins que pren el poder el general Pedro Ramírez. Els enemics del règim, comunistes i jueus, són enviats a camps de concentració de Tierra de Fuego. S'incrementa el pressupost militar. Juan Domingo Perón crea el GOU (Grupo de Oficiales Unidos), que demana la formació militar a partir dels 12 anys, la dissolució dels partits i el Congrés i la creació de forces repressives.
1946 Després de guanyar les eleccions, Juan Domingo Perón instaura una dictadura, sota la ideologia del "justicialismo", amb depuració de tota oposició. Una nova constitució reforça l'executiu, prohibeix les vagues, dóna el dret de vot a les dones i regula els drets dels treballadors. El ferrocarrils que havia construït GB, es nacionalitzen a canvi de $US 600 milions. També es nacionalitza la telefònica. S'empren un programa d'explotació dels jaciments de carbó (Andes) i petroli (sud) i es crea un monopoli per a l'exportació de gra i carn. El 1952 s'anula el candidat del partit radical Ricardo Balbín i torna a guanyar Perón. Incidents amb l'església. 1955 Una revolta militar fa caure Perón i entra el Gral. Pedro Eugenio Aramburu, que crea un Comitè Consultiu amb representants de tots els partits. 1958 Presidència d'Arturo Frondizi. Els peronistes desplaçats tornen a ocupar llocs a l'administració. 1962 Cop militar que posa a José Mª Guido. Se succeeixen governs militars (Ongania, Levingston, Lanusse). El 1970 el Dr. Luis Leloir reb el Nobel de Química. 1973 Juan Domingo Perón i la seva esposa Estela Matínez són elegits president i vicepresident. Perón mor el 1974 i la seva vídua governa fins 1976 en que és derrocada pel Gral. Videla. Disputa amb Chile per les illes Beagle. El 1980 Adolfo Perez Esquivel reb el Nobel de la pau. [Durant aquest temps, els opositors al règim eren perseguits, i molts d'ells assassinats, Las Madres de la Plaza de Mayo. Sembla que alguns d'ells eren llançats de dalt els avions].
Chile
1918 José Luis Sanfuentes, conservador, neutral a la 1ª Guerra mundial. 1920 L'alianza liberal aconsegueix dur al poder a Arturo Alessandri, que es basa en la classe mitja per dur a terme reformes socials, oposant-se a l'oligarquia conservadora. 1927 Presidència de Carlos Ibáñez. La crisi mundial fa trontollar la demanda de nitrars pels adobs i el coure. Protestes. 1932 Pronunciament socialista que derroca el sistema anterior. En les eleccions guanya altra vegada Alessandri que governarà de manera autocràtica amb el suport de l'església i l'oligarquia terratinent. El 1936 una vaga de ferroviaris paralitza el país. S'organitza un front popular que el 1938 duu a la presidència a Pedro Aguirre Cerda. El país reprèn la producció industrial i es duen a terme reformes socials que beneficien els treballadors. 1942 Presidència de Juan Antonio Rios Morales, explotació de mines de ferro i carbó.
1946 Mor Juan Antonio Ríos i el Congrés elegeix Gabriel Gonzalez Videla. Incidents amb els comunistes fan que es declari il·legal el partit. Es construeix una refineria. S'ocupa l'extrem meridional de Chile a l'Antàrtida (Terra d'O'Higgins). 1952 El general Ibañez és elegit després de prometre dur a terme la reforma agrària i la nacionbalització de la indústria, però no ho duu a terme. La crisi econòmica i el descontent provoquen noves eleccions i el 1958 entre Jorge Alessandri. Es crea el partit cristianodemòcrata d'Eduardo Frei, que propugna reformes socials i que guanyarà el 1964. 1970 Després d'una apretada victòria, el Cogrés designa president Salvador Allende, candidat marxista de la Unitat Popular. [Empren reformes, dificultats econòmiques, per mal plantejament o per obstacles exteriors?]. 1973 Un cop militar fa caure Allende, que és assassinat, el Gral. Augusto Pinochet assumeix la presidència. 1978 La disputa per la navegació al canal de les illes Beagle fa posar en estat d'alerta les tropes d'argentina i Chile. Finalment les dues parts accepten una mediació papal. Un plebiscit el 1980 legitima Pinochet per seguir en el poder fins 1989. ' Abans / Després