5OI03 Iran I Afganistan
Inici: 1979 Final: 2020. 41 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 84.5352 milions / Població final: 119.731 milions / Naixements: 87.144 milions.
tipus soc: CF /IS/ Url: 435-asia-contemporania/
República Islàmica de Khomeini, 1979-1989 1979 El Sha abandona el país. Khomeini torna de l'exili de París i deposa el primer ministre Bakthiar. Es proclama una república Islàmica. Els soldats i oficials del Sha són afusellats per ordre del tribunal revolucionari islàmic. Es nacionalitzen els bancs i les indústries clau. En reacció a l'acolliment i assistència mèdica que els EEUU han donat al Sha, un grup de militants assalta l'embaixada dels EEUU a Teheran i pren com a ostatges els seus funcionaris. 1980 Mor el Sha a Egipte. Iraq revoca els acords sobre Shatt el-Arab i envia les seves tropes a recuperar el territori. Derrotes inicials dels perses. 1981 Després de tenses negociacions i el fracàs d'un comando, Iran allibera els ostatges després de 442 dies de captura. Dissidents extremistes maten més de mil funcionaris del govern.
Guerra Irak. 1982 Contraofensiva militar contra Iraq, amb la reconquesta de Khorramshahr i invasió de part de l'Iraq. 1984 Segueix la guerra. La ONU aconsegueix que no s'ataquin objectius civils. 1987 Iran llença una nova ofensiva terrestre i arriba a 10 km de Basora, amb un elevat cost humà. Les embaixades de França, Aràbia Saudí i Kuwait són saquejades. A l'ONU [i sorprenentment quan anaven guanyant], s'accepta un alto al foc amb l'Iraq i una treva de vuit anys. Iraq volia expandir el seu territori i tenia el suport d'Egipte i països àrabs del golf pèrsic. Iran volia exportar la seva revolucio islàmica. Iraq farà servir armes químiques causant 182m víctimes kurdes i centenars de milers d'iranians, que en total tindran 700m baixes.
1983 El partit Tudeh, acusat d'espiar en favor de la URSS, és declarat il·legal. El govern empresonarà i executarà milers dels seus membres. Avions iraquís ataquen instal·lacions petroleres. 1988 EEUU tomba per error a un avió comercial iraní amb 290 passatgers. Davant les protestes, EEUU pagarà una compensació per cada passatger i alliberarà $567 Milions del total de 810 congelats el 1979. 1989 L'Ayatolah Khomeini condemna a mort l'escriptor Salman Rushdie pel seu llibre "versos Satànics" oferint una recompensa de $2.6 Milions. 2 juny 1989 Mor Khomeini després d'una intervenció quirúrgica. 1990 Tensió amb la URSS per la repressió violenta dels moviments independentistes de l'Azerbaijàn. El govern es compromet a pagar $105 Milions als EEUU com a reparació per les destrosses fetes el 1979. Khamenei 1989-2020
Khamenei és designat Ayatollah per Khomeini i instaura una oligarquia clerical. Rafsanjani (1989-1997), un conservador pragmàtic, intentarà recuperar l'economia després dels anys de guerra i recuperar relacions amb els països veïns. La població ressent la imposició de lleis islàmiques i veient amb bons ulls l'estil de vida occidental. Manté la neutralitat durant la guerra del golf. El 1997 guanya les eleccions el reformista Mohammad Khatami, que té el suport de joves i dones. La seva presidència està marcada per les tensions amb el clergat conservador. El 2005 surt elegit el conservador Mahmoud Ahmadinejad. L'amenaça d'atacs o sancions per un programa d'obtenir armes nuclear és desmentit per Khamenei. El 2009 és reelegit però el resultat no és acceptat i hi ha protestes que el Suprem líder Khamenei atribueix a potències estrangeres. 2013 Hassan Rouhani. El 2015 arribarà a un acord acceptant controls sobre l'ús pacífic de l'energia nuclear a canvi de no rebre sancions. Trump es rtira de l'acord i repren les sancions. [hi ha indicis que donen suport a diferents grups terroristes. El 2020 un dron mata Qasem Soleimani, cap dels Quds, el cos d'Elite de la Guàrdia Revolucionaria Islàmica]2021 Ebrahim Raisi president.
Afganistàn ocupació russa, 1979, 1989
El 1978 Mohammad Daoud i la seva família són assassinats en un cop d'estat. Es funda la República democràtica d'Afganistan amb Taraki al govern fins que Hafizullah Amin el fa fora i el mata. 1979 L'embaixador dels EEUU és segrestat i mort per musulmans extremistes. Taraki és deposat i mort. Un consell revolucionari nomena president Hafizullah Amin, però un altre cop d'estat l'executa. Babrak Karmal és investit president. El partit del poder, el PDPA, implementa una agenda marxista amb distribució de terres, igualtat de gènere i laicisme. Es demana ajuda a la USSR que construirà carreteres i hospitals. El PDPA empresonarà, torturarà i matarà uns 10.000 de l'elite religiosa tradicional. A les zones rurals tradicionals islàmiques es rebutja aquest programa i comença una revolta. La meitat de l'exèrcit deserta o s'uneix als rebels.
Per lluitar contra les guerrilles musulmanes es demana auxili a la URSS. 30.000 soldats soviètics entren al territori. 1980 Afganistàn és expulsat de la Conferència d'Estats Islàmics. 1983 L'exèrcit soviètic d'ocupació arriba als 105.000 homes. Els refugiats ja són tres milions. 1986 Karmal és substituït per Najibullah. L'Administració Carter subministrarà armament i suport per valor d'uns 20bilions als mujaidins afganesos, gràcies a la pressió de Charlie Wilson i l'agent de la CIA Gust Avrakotos. Ho fan a través del ISI pakistanès. Les forces soviètiques cometran un genocidi matant 1M de persones i violant dones. 6M de refugiats fugiran a Iran i Pakistan. 1988 La URSS comença una retirada de tropes que es completarà l'any següent. 1990 Fracassa un intent de cop d'estat.
Afganistan guerra civil 1989-1996
Intervenció de l'ISI pakistanès per aconseguir una revolució islàmica. El règim de Najibullah cau i el país entra en una guerra civil entre diferents faccions de mujaidins. Iran i Aràbia Saudi faciliten armament a les milícies. A Kandahar, rivalitats entre tribus pashtuns són causa de crims i violència. El 1995 les forces de Hezb-i Islami, que tenen derrere l'Iran, són derrotades per l'exèrcit del govern provisional de Massoud. intenta dur a terme eleccions i incorporar els talibans però aquests ho rebutgen. Els talibans, amb suport de Pakistan i Aràbia Saudí, bombardegen Kabul amb missils.
Emirat islàmic d'Afganistan 1996-2001
Kabul cau i els talibans implanten un emirat islàmic. Les dones no podran treballar fora de casa ni anar a escola. El mullah Omar emprendrà neteja ètnica dels que professen la fe shii o Hazara (Iran), [la facció que domina és la pakistani i Aràbia Saudi]. Pervez Musharraf haurà enviat forces de l'exèrcit i voluntaris reclutats a les madrasas. 5m civils executats. Osama Bin-Laden amb la seva brigada 055 n'és un dels responsables. A les àrees controlads per Massoud s'intenat respectar la democràcia i els drets de les dones. Serà assassinat en un atac suïcida el 2001.
Ocupació dels USA 2001-2021
Després de l'atac a les torres bessones per pilots suicides d'Al-Qaeda, els USA exigeixen als taliban l'entrega d'Osama Bin-Laden. Quan s'hi neguen, els USA bombardegen les seves posicions i envaixen el país. Molts Talibans escapen a Pakistan. Hamid Karzai president. La NATO entrena l'exèrcit arriben molts fons per reconstruir el país [la majoria acabaran en contratistes i corruptes]. El 2009 els talibans comencen a formar un govern a l'ombra. El 2010 comencen converses de pau, USA, govern i talibans. El 2011 un comando americà executa Osama Bin-Laden al Pakistan. Després moltes figures importantes són assassinades. S'atribueix a l'exèrcit pakistanès i el ISI, el seu servei d'intel·ligència, el suport a la xarxa terrorista de Haqqani.
El 2021 els USA es retiren d'Afganistan. Els talibans derroten el govern i prenen el control del país que està en un estat de misèria i fam.
- Iran 84
- Afganistan 38.9