5OP01 Orient Pròxim entre WWI I estat d’Israel

Inici: 1919 Final: 1948. 29 anys.
taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 38.4911 milions / Població final: 49.111 milions / Naixements: 43.792 milions.
tipus soc: CI /IS/ Url: 435-asia-contemporania/
ah184 Després de la guerra mundial, amb la desintegració definitiva de l'imperi otomà, les potències occidentals consolidaran el seu control econòmic dels països de l'Orient Mitjà, a través de companyies Industrials que exploten les matèries primeres. Això causarà un descontent entre els àrabs, propiciant el nacionalisme i l'aspiració d'independència. La introducció de la maquinària i la tecnologia deixa obsolet l'artesanat i la incipient indústria autòctona. El nivell de vida general disminueix, mentre que la minoria que està en contacte amb l'economia occidental en resulta beneficiada. Al final de la primera guerra, França es queda el control de Siria i Líban i nord d'Iraq, i Gran Bretanya, Palestina, Jordània i sud d'Iraq. (Acords Sykes Picot) Això durarà fins la segona guerra mundial. El conflicte que a les altres zones es donarà entre la confluència comunista i l'occidental, aquí serà entre àrabs i jueus, els inicis de pau al final del període, vindran marcats pel resorgiment de l'integrisme.
Síria i Líban
ah184 L'emir Feisal proclamat rei pel Congrés Nacional siri [en oposició als otomans], ha de marxar quan França obté el país com a Protectorat. L'oposició és reprimida i el país es divideix en quatre districtes: Damasc, Aleppo, Alaouita i el territori drus.
1925 Proclamació de la República del Líban. Oposició a França. El 1941 s'enfronten les tropes de Vichy amb les de la "França Lliure" que han promès la llibertat al Protectorat.
1941 Síria i Líban obtenen l'autonomia.
Irak sota control britànic, 1919-1945
ah184 1921 L'emir Feisal és proclamat rei sota el mandat britànic. Després de diverses revoltes sufocades s'implanta una monarquia constitucional. 1926 Es descobreixen jaciments petrolers. 1930 Tractat Anglo-Iraqí que reconeix la independència. S'accepten bases aèrees britàniques. Irak és admès a la Societat de Nacions. 1933-1939 Ghazi I és proclamat rei.
Transjordània i Palestina
1921 Abdallah Ibn Jussein és proclamat Emir. 1923 Separació de Palestina. Aquest territori, serà el principal aliat de GB a l'Orient Mitjà, fent de barrera entre Aràbia Central i Turquia. El general anglès Glubb fundarà la Legió àrab.
Palestina. L'estat estarà sota el mandat britànic de Balfour. Arabs i jueus s'enfrontaran contínuament, sense arribar a un acord pel que fa a una divisió del territori que permeti fundar un estat israelí. El 1939 El "llibre blanc" britànic proposa limitar l'inmigració jueva que, de tota manera, seguirà de forma clandestina. ah279 L'Agència jueva, en certa manera un govern no oficial, promou la inmigració que des de 1933 està arribant massivament. Opera amb el Histadrut, un sindicat unitari amb empreses, colònies i escoles pròpies, i un Fons Nacional per a l'adquisició de terres. El 1939 un terç de la població i el 12% de les terres són jueves. Representen un poder creixent enfront de la població àrab, econòmicament endarrerits i sense cohesió política ja que estan divits entre partidaris del Gran Mufti de Jerusalem i el rei Abd-allah de Jordània. 1936 Esclata la guerra civil. L'administració britànica no acaba de prendre partit ni pels partisans àrabs ni per el Haganah, organització militar jueva contra el terrorisme àrab. El 1937 Peel proposa un pla per repartir-se el territori que és rebutjat pels dos bàndols. 1939-1945 Llibre Blanc del govern britànic que concedeix als àrabs la limitació de la inmigració jueva i les adquisicions de terra. Terroristes jueus actúen contra els àrabs i contra l'administració britànica.
Durant la segona guerra mundial, l'Agència jueva es posa del costat dels aliats i converteix Palestina en una base de provisions, mentre que els àrabs simpatitzen amb les forces de l'eix. Una brigada de jueus lluitarà juntament amb l'exèrcit aliat. Un cop acabada la guerra però, l'administració britànica seguirà aturant la inmigració, bloquejant els vaixells que duen passatgers clantesdins, com l'"Exodus", que acabarà en tragèdia. Els jueus ataquen amb accions terroristes que són contestades pel contraterrorisme àrab. 1946 Una comissió anglo-americana pressiona per que es permeti entrar a 100.000 inmigrants jueus. El govern britànic no pot solucionar el conflicte i deixa el problema a la ONU que proposa la divisió del país. El pla és acceptat per l'Agència jueva però rebutjat pels àrabs. 1947 Un exèrcit d'alliberament de la Lliga àrab ocupa Galilea i ataca Jerusalem. 1948 Gran Bretanya renuncia al mandat sobre Palestina (que li havia donat la Societat de Nacions el 1919) i retira les seves tropes. El país queda en una situació inestable.
'
Abans / Després