5OP02 Orient Pròxim, Estat d’Israel
Inici: 1948 Final: 1979. 31 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 27.30
Població inicial: 49.1116 milions / Població final: 63.762 milions / Naixements: 60.412 milions.
tipus soc: CI /IS/ Url: 435-asia-contemporania/
5OM02 Fundació d'Israel, Guerra i pau amb Egipte 1948-1979 Síria 1948-1967 El 1946 Síria obté la independència sota la presidència de Shukri al-Kuwatli. Participarà en la guerra contra la creació de l'estat d'Israel el 1948. Des de la independència, el país no aconsegueix trobar estabilitat. Se succeeixen els cops d'estat i els incidents fronterers. 1961 Revolta militar per separar el país de la RAU amb Egipte. Al final el partit Baas (pro-Iraq) i els partidaris de Nasser triomfen en un nou cop d'estat instaurant el 1963 un règim autocràtic amb el general Hafez el-Assad.
Líban 1948-1967 Havia aconseguit la independència de facto el 1943, quan els representants del govern de Vichy van ser destituïts pels aliats. Líban es converteix la la "Suïssa Àrab", un país neutral on es conviu amb tolerància (jueus, cristians i àrabs). 1952 Camille Chamoun, president autoritari pro-occidental mentre que els altres països serien més pro-soviètics. Renaixement cultural i econòmic. El 1958 els aixecaments "panàrabs" causen inestabilitat. EEUU desembarca tropes en resposta a la demanda d'auxili del president cristià Chamoun. Quan el president musulmà Fuad Chebab restableixi la igualtat entre cristians i musulmans, les tropes americanes evacuaran Beirut. La comunitat musulmana pretenia la unió amb la República Àrab Unida, però la cristiana ho rebutja. Segueix la prosperitat econòmica però augmenten les desigualtats. 1961 intent de cop d'estat auspiciat per Síria.
Irak i Kuwait
ah277. 1958 Un cop d'estat dirigit pel coronel Abdul Karim Kassem derroca la monarquia pro occidental assassinant el rei Feisal i els seus hereus. Es promulga una nova constitució i s'aprova una llei de Reforma agrària. Irak es retira de la Federació Àrab. El país accepta ajut econòmic i militar soviètic. Els kurds de Mustafà Barzani demanen autonomia. 1963 Una nova insurrecció militar, amb del partit socialista Baath, dirigida pel coronel Abdul alam Aref, derroca el govern i fusella Kassem. Nova constitució amb el Partit Arab Socialista Iraquí com a partit únic. La banca, el comerç i les indústries més importants són nacionalitzades. 1967 Irak trenca relacions amb EEUU i GB arrel de la guerra àrab-Israel. Neix la televisió iraquí.
Kuwait, Potectorat britànic, el 1961 obté la independència. El xeic Abdullah pren el títol d'emir. L'emirat és admès a la Lliga Àrab. Les tropes britàniques aturen una invasió iraquí.
Israel 1948-1967 D'una banda el problema dels refugiats jueus troba una sortida amb la posta en marxa de l'estat d'Israel, gràcies a la voluntat de superació i a l'ajuda de les comunitats jueves de tot el món, així com les reparacions de guerra alemanyes. Es posen en marxa plans d'industrialització i colonització agrícola. ah243, problema dels refugiats originats per la Guerra de Palestina. La ONU intenta allotjar-los en camps provisionals, però els refugiats i els països arabs hostes no s'integren. D'altra banda, tant els palestins com els països àrabs consideren transitòria l'existència de l'estat d'Israel.
ah279. 14 maig 1948 Proclamació de l'Estat d'Israel pel Consell Nacional d'Israel que presideix Ben Gurion. L'atac de la lliga Àrab és aturat per mediació de la ONU i per la superioritat aèrea dels jueus [quan havien format l'exèrcit? durant la 2GM?]. L'enviat de l'ONU, el comte Bernadotte, és assassinat per terroristes jueus. 1949 Acord d'armistici pel qual Jordània es queda el territori a l'est del Jordà [amb els refugiats palestins] i Egipte la franja de Gaza. Comença la construcció del nou estat. Les eleccions al Knesset (parlament), donen la victòria al partit socialista i David Ben Gurion serà primer ministre. Chaim Weizmann serà el president de la República. Arriben jueus d'arreu del món que s'integren ràpidament. L'hebreu és proclamat llengua oficial. L'explotació agrícola avança mitjantçant comunitats col·lectives, els kibuzzin, que treballen durament implantant sistemes de regatge que guanyen terra al desert. 1952 Acord sobre reparacions de guerra amb Alemanya, que es compromet a pagar 3.500 M de marcs. 1954 Fundació de la Universitat hebrea de Jerusalem. 1956 Sessions del Congrés Mundial Sionista on es fa una crida als països de l'est per que permetin l'emigració de jueus. Donada la hostilitat dels seus veïns, Israel manté un exèrcit modern, amb servei militar obligatori per homes i dones. [I un servei d'informació molt eficaç, el Mossad]. Davant el boicot àrab per part d'Egipte que tanca el Canal de Suez (i port d'Elath), i les incursions terroristes dels Feddayin, llencen un atac contra Egipte. Guanyen i els egipcis deixen el port d'Elath. Les forces de l'ONU es fan càrrec dels territoris ocupats al Sinaí i Gaza. 1960 Un comando jueu localitza a Argentina al que havia estat Cap de la Gestapo responsable de l'extermini dels jueus, Adolf Eichmann. És capturat, dut a Israel, jutjat i executat el 1962 després d'un llarg procés. 1962 Nova política econòmica intentant equilibrar la balança comercial. Es desvien aigües del Jordà per regatge, fet que provoca protestes àrabs i incidents fronterers. 1963 Levi Eshkol esdevé nou primer ministre. 1964 Viatge del Papa a terra santa. 1965 Apertura de relacions diplomàtiques amb Alemanya (Adenauer i Ben Gurion s'havien entrevistat a Nova York el 1960, prometent ajuda militar i econòmica).
Jordània
(A92) Durant la guerra amb Israel el haxemites s'annexionen Cisjordània i Jerusalem Oriental. Transjordània passa a dir-se Jordània. 1951 El rei Abdullah és assassinat a Jerusalem. Es promulga una nova Constitució i el rei Talal, amb problemes mentals, abdica a favor de Hussein. Hussein destitueix el general Glubb, cap de la Legió Àrab, i anul·la el tractat amb GB de 1946, obeïnt a les pressions nacionalistes. El 1958, l'aixecament panàrab que té lloc arreu, posa en perill el règim i Hussein demanarà auxili a les tropes britàniques. [El rei intentarà seguir una política moderada, mantenint la distància amb la Unió soviètica i els àrabs radicals, fet que dificultarà les relacions amb les nacions àrabs (la RAU, Iraq i Síria).
Guerra dels 6 dies que agreuja l'enfrontament entre Israel i tots els seus veïns. Refugiats de l'organització per l'alliberament de Palestina al Líban. Israel
[Nasser es proposa atacar Israel. Aquest contesta àgilment i en la] 1967 Guerra dels sis dies, perden la península del Sinaí i el corredor de Gaza. [Veure la descripció de la campanya a "Battles of the Great Commanders"]. A92 1967 Davant del bloqueig egipci, Israel ataca al seu voltant, Sinaí, Egipte i Jordània. Al final de la Guerra dels sis dies, ocupa el Sinaí i la riba dreta del canal de Suez, Gaza i els turons del Golan a Síria. 1969 Mor el primer ministre Eshkol que és substituit per Golda Meir.
1972 Massacre terrorista a l'aeroport de Lod. Als jocs olímpics de Munich de 1972, els terroristes segresten i assassinen els atletes israelís. En represàlia són atacats els campaments de refugiats del Líban.
1973 El dia del perdó, el Yomkippur, tropes egípcies, síries i iraquís ataquen Israel per sorpresa (quarta guerra àrab-israelí). Són derrotats altra vegada. Isarel i Egipte arriben a un alto el foc el 1974. Golda Meir dimiteix i és substituida per Yitzhak Rabin. 1976 Terroristes palestins segresten un avió de passatgers a l'aeroport d'Entebbe a Uganda. Comandos israelís aconsegueixen rescatar-los. 1977 Visita de Sadat. 1978 Nou atac terrorista de la OLP. Israel ocuparà durant tres mesos el sud del Líban.
1979 Israel i Egipte signen un Tractat de pau.
Jordània
En la Guerra dels sis dies, Jordània perd la riba occidental del Jordà. 1970 Guerra cicil amb les milícies palestines. Hussein i Yasser Arafat arriben a un acord d'alto el foc. L'any següent es reprendrà la lluita. El primer ministre jordà és assassinat al Caire. 1974 Es dissol el parlament. Hussein reconeix la OLP com a únic representant dels palestins de la riba occidental. 1978 Jordània rebutja les iniciatives de pau d'Egipte i l'any següent trenquen relacions [com tots els altres països àrabs].
Síria
A92 1967 Síria trenca relacions amb EEUU i GB. 1970 La branca moderada del Baath, dirigida pel general Hafiz el-Assad pren el poder, es promulga una Constitució provisional i Assad és elegit president. Amb Egipte i Líbia es forma la Federació de Repúbliques Àrabs. 1972 Assad munta el Front Progressita d'Unió Nacional, una aliança d'esquerra, i es promulga una constitució definitiva. Síria pren part en la quarta guerra àrab-israelí del dia del Yomkippur de 1973. 1975 Es restableixen les relacions amb EEUU i GB. 1976 En la guerra civil del Líban contra els guerrillers palestins, Síria fa costat als cristians. 1977 Es desaprova la iniciativa de Sadat a Jerusalem, es trenquen relacions amb Egipte i es declara un dia de dol nacional. 1978 La URSS, que havia establert contactes des de la crisi de Suez, segueix subministrant material bèlic a Síria.
Líban
Al sud del territori s'estableixen campaments de refugiats des d'on parteixen atacs terroristes. Israel prendrà represàlies. A92. 1968 L'aviació israelí destrueix tretze avions comercials en represàlia a l'atac terrorista d'un avió de passatgers a Atenes. 1969 Síria tanca la frontera amb el Líban que, preocupat pels problemes dels refugiats palestins, els ataca amb el seu exèrcit. El 1970 Els campaments de refugiats del sud seran ocupats per Israel que hi romandrà dos mesos. 1975 Guerra civil entre cristians i musulmans. Síria dóna suport als cristians moderats. La lliga àrab envia una força de pau. La guerra es desencadena per la presència de guerrillers palestins al territori libanès. 1978 En represàlia a les accions terroristes, Israel ataca les bases de la OLP. 200.000 libanesos i 65.000 refugiats palestins fugen cap al nord.
Irak i Kuwait
1968 Un cop d'estat sense sang derroca Aref i entra el general Ahmed Hassan al-Bakr. Acaba la guerra amb els kurds amb la concessió d'una autonomia limitada. 1972 Nacionalització de la Iraq Petroleum Co. A92 1978 Es trenca l'aliança entre el partit comunista i el Baath. Bakr es retira i el suceeix el general Saddam Hussein.
Kuwait: 1975 Es nacionalitza la Kuwait Oil Company. L'emir dissol l'assamblea nacional i censura els mitjans de comunicació.' Abans / Després