5OP03 Orient Pròxim, Al Qaida, Guerra Iran-Iraq, guerra civil Síria
Inici: 1979 Final: 2020. 41 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 63.7625 milions / Població final: 90.310 milions / Naixements: 65.730 milions.
tipus soc: CF /IS/ Url: 435-asia-contemporania/
Guerra Iran-Iraq, invasió de Kuwait, invasió d'Iraq per USA, Líban escenari de la lluita entre la OLP i Israel. Guerra civil a Síria.
Síria
A92 1980 Es trenquen relacions amb Iraq i es dóna suport a Iran en la guerra. S'acorda amb Líbia d'unir-se en un sol estat. 1981 Israel s'annexiona els altos del Golan. 1982 Les forces de la germandat musulmana de Hamas són esclafades per Israel que també penetra al sud del Líban i destrueix les bases de coets siris. 1983 Amnistia Internacional denuncia les repetides violacions dels drets humans a Síria. Prenen força els Germans musulmans que volen abandonar els valors laics baasistes i fundar una República islàmica. [Ocupació del Líban]1988 Hussein de Jordània fa de mitjantcer entre Síria i Irak per tal que els dos països resolguin les seves diferències.
El 2011, en el context de la Prinavera àrab s'enfronten manifestants antirègim i prorègim. A l'actuació de la policia i exèrcit sirià s'hi oposa el "Exèrcit Sirià lliure". El govern sirià té el suport de Rússia i Xina i la rebel·lió el suport de Turquia amb la CIA al darrere. Però aquesta oposició és infiltrada per gihadistes propers a Al-Qaida. S'estima que hi ha hagut 40.000 víctimes, 2.5M desplaçats dins del país i 300.000 han emigrat [provocant una crisi de refugiats a Europa, continguts per Turquia].
Líban
A92 1982 Israel avança fins a Beirut on posa setge a la OLP. El president Sarkis nomena un consell de Salvació Nacional. El president Gemayel mor en un atemptat d'un membre del partit socialista sirià. Les milícies cristianes de Bachir Gemayel maten 600 palestins als camps de refugiats de Sabra i Xatila sota la mirada de l'exèrcit israelià amb Ariel Sharon ministre de defensa. Elecció d'amine Gemayel, germà de l'anterior. Tropes franceses i italianes desembarquen a Beirut per substituir les forces d'Israel. 1983 Una bomba destrueix l'embaixada dels EEUU. Les milícies cristianes cedeixen el control al govern, 250 membres de les forces de l'ONU (200 d'EEUU i francesos), moren en un atac suïcida de terroristes musulmans. Un camió carregat d'explosius esclata al quarter israelí de Tiro. Assejat per forces prosíries, Arafat i 4.000 combatents embarquen a diversos països àrabs. 1984 EEUU retira les seves tropes. Rashid Karami forma govern. S'intenta tornar a la pau. El 1985 es retiraran les tropes d'israel. 1987 Karami mor en esclatar-li una bomba al seu helicòpter. El president Gemayel entrega el poder a un govern de transició presidit pel coronel Aoun. La part musulmana de Selim al-hoss nega legitimitat a aquest govern. 1989 Finalment l'assamblea nacional, en reunió secreta, nomena president de la República a René Moawad, cristià maronita, que encarrega a Selim al-Hoss formar un govern de coalició. Moawad és assassinat el novembre i el succeeix Elias Hrawi.Els cristians reben ajuda d'Iraq i els musulmans, cada cop més xiites, de Síria.
Síria controla parts del país on hi ha una majoria xiita vinculada a Hesbola i els fa arribar armes d'origen soviètic. El coronel Aoun demana ajuda internacional i França un portaavions. L'ofensiva Síria és aturada. Algèria i Jordània intenten mediar per arribar a un acord de pau a Taif el 1990. 1992 eleccions boicotejades pels cristians. Rafik Hariri primer ministre. Comença la reconstrucció del país. La reconstrucció de Beirut és polèmica ja que al centre de la ciutat s'expulsen els residents que són indemnitzats per sota del seu valor. Síria imposa un règim titella que empobreix el país pel pillatge i reprimeix tota oposició. El 2000 Israel es retira. El 2004 la UNO demana a Síria que retiri les forces d'ocupació. No es compleix. L'antic PM Rafik Hariri assassinat en un atemptat. Un milió de manifestants demana la fi de l'ocupació siriana. [Revolució dels cedres] El general Aoun torna de l'exili. L'oposició és objecte d'una sèrie d'atemptats instigats per Síria. El general Michel Aoun i el Sayyed Hassan Nasrallah, que representen respectivament el Corrent Patriòtic Lliure i Hesbol·là signen un document d'entesa nacional de 10 punts en relació amb el futur del Líban. Israel bombardeja bases de Hesbola després que dos soldats seus són fets presoners. 2007 l'exèrcit s'enfronta a al Fatah (milícies de hesbolà sunnites)i mata 200 terroristes. [Al NE de frontera amb Síria, majoria de musulmans sunnites, al centre cristians maronites, i al sud Hesbola xiites, que són acceptats pel govern per frenar una possible invasió d'Israel.] 2009 eleccions on s'enfronem la coalició de Saad Hariri contra l'aliança de Hesbola i el corrent de Michel Aoun. [pro Síria contra anti-Síria]
2011 Najib Mikati, el candidat de Hesbola és elegit. 2012 Esclata la guerra civil a Síria i arriben refugiats. 2019 protestes per la ineficàcia i corrupció del govern. Colapse financer, no es pot pagar el deute. El 2020 explota un edifici al port matant 200 persones. Protestes que són reprimides pel govern de Hesbola. 2021 xocs entre milícies cristianes i el moviment AMal de Hesbola. [un país fet malbé pel conflicte israelià]
Israel
A92 1979 Israel retira les seves tropes dels camps de petroli del Sinaí, obre les fronteres amb Egipte i intercanvia embaixadors. El parlament promulga una llei que estableix Jerusalem com a capital d'Israel, en contra de les pretensions àrabs. 1981 L'aviació d'Israel destrueix un reactor nuclear iraquí que hauria pogut servir per fabricar armament atòmic. Es bombardeja també el quarter general de la OLP a Beirut. 1982 Es completa l'evacuació del Sinaí. Davant dels atacs terroristes, Israel entra al Líban, posa setge a Beirut i neutralitza els guerrillers palestins. Es produeix una matança de refugiats i el ministre de defensa, Ariel Sharon, juntament amb tres generals, són culpats de negligència. Menahem Begin renuncia i és substituit per Yitzak Shamir. 1984 En les eleccions al parlament guanya l'oposició laborista que governarà en coalició amb el Likud. Es prenen mesures d'austeritat per redreçar l'economia. 1986 Espanya i Israel estableixen relacions diplomàtiques. Shimon Peres i el rei Hasan de Marroc s'entrevisten. Els contactes amb el món àrab seguiran l'any següent, amb Hosni Mubarak. 1987 Primera Intifada, aixecament palestí contra el govern israelià, amb 1000 víctimes. Durant la guerra del golf Iraq llena missils contra Israel.1988 Es renova el conveni d'assistència militar amb EEUU. [EEUU pressionarà per la pau amenaçant d'aturar els crèdits]. 1989 Es torna a Egipte l'enclau de Taba que conclou les disputes territorials. 1990 El primer ministre rebutja el pla de pau d'EEUU que proposava iniciar converses judeo-palestines. El Knesset ho reprova. Shimon Peres no pot arribar a formar govern i surt una nova majoria de dretes.
1992, Isaac Rabin es convertí en el primer ministre d'Israel. El 1993 Ximon Peres i Mahmud Abbas, representants d'Israel i l'OAP respectivament, signaren els Acords d'Oslo,que estableix l'autonomia de a l'Autoritat Nacional Palestina en algunes regions de Cisjordània i la Banda de Gaza. 1994 Tractat de pau amb Jordània. El suport als aqcords es va deteriorant, tant per atacs de colons jueus a palestins com pels atemptats suïcides de terroristes. El 1995 Isaac Rabin és assassinat per un jueu d'extrema dreta que s'oposava als acords. 1999 Ehud Barak elegit primer ministre. Retirada de les forces del sud del Líban i negociacions amb el líder de l'OAP, Yasser Arafat, amb la mediació de Bill Clinton a Camp David.Arafat rebutja l'oferta de creació d'un estat palestí. Comença la segona intifada.
Ariel Sharon i Olmert 2001-2008 2001 Es retira de Gaza però aixeca un mur a Cisjordània, mur condemnat per l'UNO. 2006 pateix un vessament cerebral i és substituït per Ehud Olmert. Un atac de Hesbolà des del Líban captura dos soldats. Israel bombardeja les bases de HEsbolà des d'on es llencen coets i entra per terra. Moren 141 soldats israelians i un nombre indeterminat de palestins. El 2008 el primer ministre Olmert i el president palestí Mahmud Abbas arriben a un acord de pau. Però el desembre es tranca l'alto al foc després d'un bloqueig d'Israel que no reconeixia Hamas com a guanyador de les eleccions. Hamas llença coets i israel envaix la franja. Moriran 1.400 palestins i 13 soldats atacants.
Netanyahu 2009-2020 2009 guanya una coalició de dreta i Netanyahu forma govern. Davant dels atacs de coets des de la franja de Gaza es desplaga la "Iron dome" que els intercepta. 2011 manifestació de 400m persones contra el cost de la vida. 2012 atacs de coets i assassinats selectius per part d'Israel. Es completa una barrera amb Egipte per mirar de frenar l'entrada d'armes. Nous conflictes a Gaza el 2014, incursió terrestre per destruir els túnels per on entren armes. 2017 Donald Trump reconeix Jerusalem com a capital. 2020 es normalitzen relacions amb United Arab Emirates, Bahrain, Sudan i Marroc. 2021 nous conflictes a la franja de Gaza. 2021. Una coalició d'esquerra de Naftali Bennett i Yair Lapid fan fora Netanyahu del poder. [2019 viatge]
Jordània
1980 En la guerra Iran-Iraq, Jordània dóna suport a Iraq i trenca relacions amb Iran. 1982 Hussein es reuneix amb Arafat per redactar una proposta de pau. 1984 Es dissol el Consell Nacional Consultiu i es convoca una nova assamblea. El nou gabinet inclou ministres palestins. Jordània serà el primer país àrab que restablirà les relacions amb Egipte. 1986 Les exigències d'Arafat fan fracassar les gestions de Hussein per arribar a un acord de pau amb la OLP, després que Hussein hagués aconseguit concessions diplomàtiques per part d'EEUU. Es tanquen les oficines d'Al-Fatah a Jordània. 1988 Hussein renuncia al control sobre la riba occidental del Jordà i la OLP proclama el restabliment de l'estat independent de Palestina. 1989 Després d'anys d'assamblea es convoquen eleccions generals que guanyen els conservadors. L'alça de preus causa motins a diverses ciutats. No participa a la guerra del Golf però, a diferència de la majoria àrab, s'alinea amb Iraq. 1994, acord de pau amb Israel.A finals dels '90 l'atur puja fins al 25%, i la meitat dels llcos de treball són funcionaris. El 1999 mor de càncer el rei Hussein .
Abdullah 1999-2020
Es lliberalitza l'economia i es col·labora amb tots els veïns. Xarxa elèctrica amb Síria i Egipte, canal al mar mort amb Israel. Protestes per la mort d'un jove detingut el 2002. Eleccions generals el 2003 i locals el 2007. El rei dissol el parlament perquè creu que no avancen prou en les reformes econòmiques. Manifestacions contra el cost de la vida i contra la monarquia. El 2014, davant els avenços d'ISIL a Iraq, es despleguen tropes a la frontera.[2015 viatge]
Iraq, Guerra amb Iràn, 1980-1988
A92 1980 Irak cancel·la l'acord amb Iran pel que fa a la cessió de l'estuari de Shatt el-Arab. Les seves tropes entren a territori iraní i l'aviació bombardeja la refineria d'Abadan. 1981 L'aviació israelí destrueix un reactor nuclear que hauria pogut tenir usos militars. 1984 Irak és acusat d'usar armes químiques en la guerra contra Iràn. Irak ataca amb missils els petrolers que naveguen pel Golf Pèrsic. EEUU i Irak estableixen relacions [rebrà ajut militar ja que EEUU està interessat en debilitar la república islàmica]. 1987 Iràn llença una forta ofensiva sobre Basora. Un missil desviat cau a la fragata d'EEUU Stark. 1988 Forces iranís aliades amb kurds prenen Halabjab. En la contraofensiva Irak usa gasos tòxics matant 5.000 kurds. El juliol Iràn anuncia, per sorpresa de tothom, que accepta l'alto el foc proposat per l'ONU. 1990 El govern condemna a mort el periodista britànic Farzad Bezoft acusat d'espionatge. Amenaça d'usar armes químiques contra Israel si és atacat.
Iraq Hassam Hussein, guerra Iran, invasió USA
L'antiga Messopotàmia, Iraq creia que després de la desintegració de l'imperi otomà es formaria un estat àrab més gran, que inclouria territoris de l'est de Síria, sud de Turquia Kuwait i terres frontereres d'Iran. Guerra amb Iran 1980-1988Aquestes pretensions es concreten en l'atac a Iran el setembre de 1980. Durarà 8 anys fins que s'arribi a un alto al foc el 1988. No hi haurà hagut cap guany i les pèrdues econòmiques hauran estat immenses. 500.000 víctimes entre militars i civils, amb ús d'armes químiques per part d'Iraq.
Invasió de Kuwait 1990-1991. Iraq envaeix Kuwait a qi acusava de robar petroli d'un jaciment seu. La UNO imposa sancions econòmiques. Sadddam Hussein reprimeix amb violència l'oposició interna. L'acció militar "Desert Storm" dels USA amb una coalició fa fora els iraqis. Inspeccions de l'UNO per la sospita que estaven fabricant armes de destrucció massiva que en principi haurien desmantellat el 1992.
Invasió d'Iraq 2003-2011
Després de l'atac a les torres bessones de 2001, els neoconservadors van pressionar per forçar un canvi de règim a Iraq, que n complia les resolucions de la UNO [van pretendre, sense evidència, que tenien armes de destrucció massiva]. El març de 2003, USA i UK envaixen Iraq. S'imposa un govern provisional amb Negroponte fins el 2005, i s'aixequen les sancions. Apareix una insurgència vinculada a Al-Qaida, on participen antics membres del partit Baath i jihadistes de fora. Atacarà els ocupants i els iraquis que hi col·laboren, amb atemptats i decapitacions. Es concentren al triangle sunni del nord de Bagdad i ataquen civils xiis. Les tensions s'escalaran fins a una guerra civil entre sunnis i xiis, continguda per les forces americanes entre 2007 i 2008. Els americans es retiren el 2011.
Iraq 2011-2020
Les forces insurgents, bàsicament sunni, autoanomenades Estat Islàmic d'Iraq i Llevant (ISIL), aconsegueixen controlar Al Anbar i bona part de la província de Nínive. són frenats per forces del govern i peshmergues kurds. Protestes de civils shiis. Segueix inestabilitat, mala economia, un govern deficient i casos de corrupció. El 2021 guanya les eleccions el clergue Muqtada al-Sadr.
Kuwait
1980 En la guerra amb Iràn, dóna suport a Irak. 1982 L'assamblea Nacional, restablerta des de 1981, rebutja el sufragi femení. 1984 Kuwait anuncia que comprarà armes a la URSS ja que EEUU no n'hi vol vendre. El seus vaixells al Golf Pèrsic són atacats per Iràn. Són expatriats treballadors estrangers, entre ells 27.000 iranís. Per evitar els atacs d'Iràn, registra molts dels seus vaixells sota bandera estrangera.
Envaït per Iraq el 1990 i alliberat per una coalició el 1991. Abans de la guerra hi vivien 400.000 palestins, que emigraran després, quedant una població de 80.000. El 2003 servirà de base per a la invasió americana d'Iraq. Se succeeixen governs inestables, repressió dels mitjans d'expressió, crisi econòmica i corrupció.
- Síria 17.5
- Líban 6.8
- Irak 40.2
- Kuwait 4.3
- Israel 8.6
- Palestina 5.1
- Jordània 10.2