5OT02 República de Turquia
Inici: 1919 Final: 2020. 101 anys.taxa naixements: 0.00874/ mortalitat: 12.90
Població inicial: 35.0033 milions / Població final: 83.567 milions / Naixements: 120.242 milions.
tipus soc: CI /IS/ Url: 435-asia-contemporania/
Turquia, Entreguerres (Nacionalisme turc) ah183 Després de la mort del sultà Mohamed V (juliol 1918), el succeeix el seu germà Mohamed VI. A l'octubre hi ha la capitulació davant dels aliats. El resultat és una pèrdua de territoris: Estambul, Antalya i Konia per Itàlia, Cilícia i Síria per França, i Mesopotàmia per Anglaterra. A més, la minoria kurda reclama la seva independència, i la frontera amb Rússia s'intenta formar un estat armeni. La desintegració del ja debilitat imperi otomà provoca el descontent de diferents sectors i Mustafà Kemal funda el Moviment Nacional Turc. Es propugna la fundació d'un nou estat. Ankara esdevé la plaça forta del moviment. Com a conseqüència de la resistència a grecs i francesos, les tropes britàniques ocupen els ministeris de l'Exèrcit i la Marina i persegueixen els nacionalistes. Abril 1920 Reunió de l'assamblea Nacional a Ankara. El govern otomà condemna a mort a Mustafà Kemal. Agost de 1920 Pau de Sèvres entre Mohamed VI i els aliats. Les condicions seran rebutjades pel Moviment Nacional.
Alliberament de Turquia. Turquia s'alliberarà dominant Armènia a la part oriental, i rebutjant un intent de domini grec a occident. (Armènia, L'estat armeni fundat el 1919, desapareix quan la seva part oriental és ocupada per tropes soviètiques el 1920. Es convertirà en un nova república socialista integrada en la URSS.) 1921 Tractat de Kars amb les repúbliques soviètiques (Azerbaidjan, Georgia i Armènia) reconeixent la frontera amb la nova república. La part que queda a Turquia és sotmesa per extermini de la població (terrorisme d'estat). D'altra banda, a occident, el primer ministre grec Venizelos, rep l'encàrrec de pacificar l'Anatòlia. Després de les batalles de Inönü i Sakaria, l'ofensiva grega fracassa, les tropes franceses es retiren. 1922 Contraatac de Mustafà Kemal amb victòria a Dumlupinar. Els nacionalistes ocupen Esmirna. Amb l'armistici de Mudanya els grecs abandonaran la Tràcia Oriental.
República de Turquia
(fi de l'islamisme). 1 novembre de 1922 Extinció del sultanat. 1923 Amb la pau de Lausana es consolida la nova situació. Els estrets del mar Negre es desmilitaritzen, recupera Tràcia oriental, les illes d'Imbros i Ténedos, Armènia occidental i Esmirna. S'eliminen les capitulacions i indemnitzacions de guerra. Les tropes d'ocupació es retiren. Hi ha un intercanvi de població amb Grècia (1.350.000 grecs i 430.000 turcs).
1923-1938 Govern de Mustafà Kemal, anomenat Kemal Atatürk (pare dels turcs). Ankara es converteix en la nova capital. Es funda el Partit Popular Republicà, kemalista, partit únic, que donarà suport al govern autoritari. Se suprimeix el dret religiós islàmic i l'ensenyament religiós. Es promulga una constitució amb un sistema d'una sola càmera, una Assamblea elegida per sufragi universal. Se suprimeix el califat i els tribunals islàmics. El matrimoni civil substitueix la poligàmia tradicional. Es pren per model el codi civil suís i el codi penal italià. 1926-1938 Repressió de la cultura islàmica. S'adopta l'alfabet llatí i es prohibeix l'escriptura àrab. Se suprimeix l'ensenyament obligatori de l'àrab i el persa. S'obliga l'ús dels cognoms. Es funden escoles superiors i la universitat d'Ankara. Es reorganitza el sistema financer i es duu a termne una planificació industrial. 1936 Conferència de Montreux sobre els estrets que dóna dret a Turquia a fortificar-los. Les relacions amb Rússia empitjoren. 1938-1950 Ismet Inönü substitueix Atatürk i intridueix algunes mesures democràtiques. S'autoritza l'ensenyament religiós a les escoles. El comerç i la industria progressen amb l'ajut estatal. Es construeix una xarxa de comunicacions, carreteres i ferrocarrils amb crèdits soviètics.
Turquia, 2ona Guerra Mundial
ah183 1939 Pacte anglo-franco-turc d'ajuda mútua. Turquia es voldrà mantenir neutral durant la segona guerra mundial. El 1941 signarà un tractat d'amistat amb el III Reich que no afectarà els altres compromisos amb els aliats, però el 1945 declararà la guerra a Alemanya.
Turquia 1945-1974. ah249 La URSS reclama territoris fronterers de Kars i Ardahan, i la revisió dels Tractats dels Estrets. [Com a resposta], Turquia inicia un apropament a occident, rebent crèdits i armament dels EEUU. El país es converteix en un satèl·lit dels EEUU. Celal Bayar és president i Menderes Primer Ministre. 1950 Participació en la guerra de Korea. 1955 Conflicte de Xipre, atacs a les minories gregues. Dificultats econòmiques, règim policial i repressiu, revoltes dels estudiants. 1960 Aixecament militar del general Gürsel, que proclama el retorn al "kemalisme" (Mustafà Kemal, Atatürk). Diversos membres del govern de Menderes són condemnats a mort. S'aprova una Constitució per instaurar la 2ª República. 1961-1965 Coalició del Primer Ministre Inönü. Segueix la inestabilitat polític i fracassen diversos intents de cop d'Estat. S'inicia un apropament a la URSS. Dimissió d'Inonu, govern de Sïleyman Demirel. 1967 Visita de Pau VI. 1971 Demirel deixa el càrrec, Nihat Erim forma un govern nacional amb suport militar. 1973 L'assamblea Nacional aprova la reforma agrària. Es construeix un nou pont sobre l'Estret del Bòsfor. Es prohibeix el cultiu d'opi d'acord amb els EEUU. 1974 Govern de coalició de Bülent Ecevit. EN el 50è aniversari de la República 50.000 presos polítics són amnistiats. Arrel de la intervenció grega a Xipre, Turquia envaeix l'illa i es queda amb un terç del territori.
Se succeeixen governs inestables de Ecevit i Demirel. 1980 Els militars deposen el govern civil. Nous acords amb els EEUU pel que fa a les bases militars. 1981 El Gral. Evren anuncia una nova Constitució per reimplantar la democràcia. 1982 Atac de terroristes armenis a l'aeroport d'Ankara. 1983 El Partit Patria guanya les eleccions. Turgut Özal forma un govern civil. 1985 Problemes amb Bulgària a qui s'acusa de perseguir les minories musulmanes i obligar-los a prendre noms eslaus. 1988 Özal fa una visita oficial a Grècia. 1989 És rebutjada la sol·licitud d'ingrés a la CEE. Inestabilitat i problemes de corrupció del Partit Mare Pàtria. Apareix el partit del benestar de Erbakan que dóna suport a un retorn a l'islam, entra al govern. El 1998, els militars ho veuen com un perill pel laïcisme i l'obliguen a dimitir. 1999 guanya les eleccions el partit esquerrà (Demokratik Sol Partisi, DSP) d'Ecevit. Reformes econòmiques i legislació de drets humans alineant-se amb la EU.
Recep Tayyip Erdogan 2002-2020
Crisis econòmiques i en les eleccions de 2002 guanya el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (Adalet ves Kalkinma Partisi AKP) d'Erdogan, de tendència islamista conservadora. Reconeix la llengua kurda, progressos en drets humans i economia. El 2013 hi ha protestes estudiantils reprimides amb violència per la policia. La crisi du a un retrocés de la llibertat d'expressió i empresonament de politics, periodistes i universitaris. Segueix el problema kurd que en accions terroristes haurà assassinat 40m persones entre 1980 i 2015. Entre 2011 i 2016 el país ha acollit 2.6M de refugiats de la guerra de Síria. El 2016 hi ha un intent de cop d'estat que no prospera. Població 84.3' Abans / Després